http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amryw/canu_hen_ferchetan_0195c.htm

Yr Hafan / Portada

á
..........Y Gwegynllun / Mapa de la Webá

....................Mynegai iĺr Adran Ganeuon / ═ndex Secciˇ de Canšons

 


..á

Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de GalĚles i Catalunya

Adran 14: Caneuon gwerin ac emynau yn Gymrßeg
Secciˇ 14: Canšons populars i cants religiosos en llengua galĚlesa

31: HEN FERCHETAN


 

ĚĚĚĚĚ

 

CÔn werin : HEN FERCHETAN - Canšˇ popular : " la solterona" (amb traducciˇ i apunts gramÓtics)

 

a) geiriau'r gÔn / lletra de la canšˇ
b) ynganiad / pronunciaciˇ
c) trosiad / traducciˇ
d) geirfa / vocabulari

 

a) geiriau'r gÔn / lletra de la canšˇ


1
Hen ferchetan wedi colli'i chariad
Ffol-di rol-di rol-lol ffol-di rol-di ro
Cael un arall, dyna oedd ei bwriad
Ffol-di rol-di rol-lol ffol-di rol-di ro
Ond nid oedd un o lancie'r pentre
Ffol-di rol-dol-di rol-di ro
Am briodi Lisa fach yr Hendre
Ffol-di rol-di rol-lol ffol-di rol-di ro


2
Hen ferchetan s dd yn dal i dreio
Ffol-di rol-di rol-lol ffol-di rol-di ro
Gwisgo lase sidan ac ymbincio
Ffol-di rol-di rol-lol ffol-di rol-di ro
Ond er bod brÔn i frÔn yn rh wle
Ffol-di rol-dol-di rol-di ro
Nid oes neb i Lisa fach yr Hendre
Ffol-di rol-di rol-lol ffol-di rol-di ro



3
Hen ferchetan bron Ô thori'i chalon
Ffol-di rol-di rol-lol ffol-di rol-di ro
M nd i'r llan mae pawb o'i hen gariadon
Ffol-di rol-di rol-lol ffol-di rol-di ro
B dd tatws new dd ar bren 'fale
Ffol-di rol-dol-di rol-di ro
C n priodith Lisa fach yr Hendre
Ffol-di rol-di rol-lol ffol-di rol-di ro


4
Hen ferchetan aeth i Ffair y Bala
Ffol-di rol-di rol-lol ffol-di rol-di ro
Gweld Si˘n Pr s yn fachgen digon smala
Ffol-di rol-di rol-lol ffol-di rol-di ro
Gair a ddywedodd wrth f nd adre'
Ffol-di rol-dol-di rol-di ro
Gododd galon Lisa fach yr Hendre
Ffol-di rol-di rol-lol ffol-di rol-di ro


b) ynganiad / pronunciaciˇ



1
Hen ferchetan wedi colli'i chariad
heen ver-khe-tan we-di ko-lhi khar-yad  

Cael un arall, dyna oedd ei bwriad
kail iin a-ralh -na oidh i vur-yad

Ond nýd oedd un o lancie'r pentre
ond nid oidh neeb o langk-yer pen-tre

Am briodi Lisa fach yr Hendre
am bri-o-di lii-sa vaakh °r hen-dre


2
Hen ferchetan s dd yn dal i dreio

heen ver-khe-tan siidh °n dal i drei-o

Gwisgo lase sidan ac ymbincio
gwi-sko la-se si-dan ag °m-bingk-yo

Ond er bod brÔn i frÔn yn rh wle
ond er bood braan i vraan °n rhiu-le

Nýd oes neb i Lisa fach yr Hendre
nid ois neeb i lii-sa vaakh °r hen-dre


3
Hen ferchetan bron Ô thorri'i chalon
heen ver-khe-tan bron a tho-ri kha-lon
M nd i'r llan mae pawb o'i hen gariadon
mind ir lhan mai paub oi heen gar-ya-don
B dd tatws new dd ar bren 'fale
biidh ta-tus ne-widh ar bren va-le
C n priodith Lisa fach yr Hendre
kin pri-o-dith lii-sa vaakh °r hen-dre


4
Hen ferchetan aeth i Ffair y Bala
heen ver-khe-tan aith i fair ° ba-la

Gweld Si˘n Pr s yn fachgen digon smala
gweld shoon priis °n vakh-gen di-gon sma-la
Gair a ddywedodd wrth f nd adre'
gair a dh°-we-dodh urth vind a-dre
Gododd galon Lisa fach yr Hendre
go-dodh ga-lon lii-sa vaakh °r hen-dre


c) trosiad i'r Gataloneg  / traducciˇ catalana

(hi havia) una solterona que va perdre el seu estimat
trobar un altre - aquesta va ser la seva intenciˇ
per˛ cap dels nois del poble no volia
casar-se amb l'Elisabet de
(la masia anomenada) la Hendre

Una solterona
(que) segueix intentant
posant-se cintes de sida i maquillant-se
encara que tothom tÚ la seva mitja taronja
no hi havia ning˙ per a Lisa Fach de la Hendre

Una solterona (qui) estÓ a punt de trencar-se el cor
Cadasc˙ dels seus ex-pretendents se'n va a l'esglÚsia (a casar-se)
Hi haurÓn patates al pomer
Abans que no es casi en Elisabet de la Hendre

Una solterona va anar a la fira del (poble de) Bala
Pensava que en Si˘n Pr s era un noi prou divertit
Una paraula que li va dir quan anaven cap a casa
li va donar Ónims a l'Elisabet de la Hendre



d) geirfa / vocabulari

01 merch [merkh] noia
02 merched [mer-khed] noies (merch + -ed/sufix plural)
03 mercheta [mer-khe-ta] empaitar les noies (merched + -ha/sufix verbal),
i pŔrdua de la sonoritzaciˇ a conseqŘŔncia de la 'h' (d + h = t)
04 merchetach [mer-khe-takh] noietes frÝvoles (merched + -ach/sufix plural amb to
despectiu) (seria mÚs normal la forma *merchedach,
per˛ s'ha assimilat a formes com mercheta;
cf pryfed [pr°-ved] insectes, pryfeta [pr°-ve-ta] cašar insectes,
pryfetach [pr°-ve-takh] petits insectes
05 merchetan [mer-khe-tan] soltera, solterona (merched + -an/sufix diminitiu)
06 hen [heen]  (+ mutaciˇ suau) vell; sovint [hen] davant l'accent t˛nic o pret˛nic  
07 hen ferch [hen verkh] soltera ("noia vella")
08 hen ferchetan [hen ver-khe-tan] soltera
09 llanc [lhangk] noi
10 hen lanc [hen langk] solter ("noi vell")
11 colli [ko-lhi] perdent / perdre
12 wedi [we-di] desprÚs
13 mae hi wedi colli ha perdut (traducciˇ literal: "Ús / ella / desprÚs / perdent")
14 ei [i] (+ mutatciˇ espirant) el seu /la seva / els seus / les seves
15 cariad [kar-yad] pretendent, estimat, amant
16 ei + cariad = ei chariad el seu pretendent
17 cael [kail] aconseguir, rebre, trobar
18 un [iin] un
19 arall [a-ralh] altre / altra
20 un arall [iin a-ralh] un altre / una altra
21 dyna [-na] mira allÓ; aix˛ (contracciˇ de gweli di yna / hi veus allÓ)
22 oedd [oidh] = a oedd, que era (a = que, oedd = era)
23 ei [i] (+ mutatciˇ espirant) el seu /la seva / els seus / les seves
24 bwrw [bu-ru] colpejar; suposar
25 bwriad [bur-yad] intenciˇ (bwri- [bu-ri] = arrel de bwrw; -ad = sufix nominal)
26 roedd [roedd] era
27 ond [ond] per˛
28 nid oedd  [nid oidd] no era
29 nid oedd un [nid oidh iin] no n'hi havia ni un ("no era un")
30 llanc [lhangk] noi
31 llanciau / llancie [lhangk-ye] nois (llanc + sufix plural -iau) (forma col.loquial: llancie)
32 pentre [pen-tre] poble (forma col.loquial de pentref - pen = capdamunt, tref = masia)
33 llancie'r pentre [lhangk-yer pen-tre] els nois del poble ("nois el poble")
34 am [am] (+ mutaciˇ suau) per a
35 bod am [bood am] voler ("estar per a")
36 rw i am [ru i am] vull ("estic per a")
37 priodi [pri-o-di] casar-se
38 rw i am + priodi > rw i am briodi vull casar-me
39 Si˘n [shoon] Joan (d'una forma anglesa, del francŔs, cf francŔs modern Jean)
40 bach [baakh] petit
41 Si˘n bach [shoon baakh] Joanet ("Joan petit")
42 Lisa Elisabet
43 Lisa + bach = Lisa fach (mutaciˇ suau de l'adjectiu desprÚs de nom femenÝ)
44 tref [treev] masia
45 hen [heen] vell, antic; principal
46 hen + tre = hendre [hen-dre] masia principal, residŔncia hivernal, residŔncia de la vall
(hi havia un 'hafod' residŔncia d'estiueig [haf [haav] = estiu + bod [bood] = casa]
a la muntanya, on es pasturava el bestiar de maig
a octubre) ("antiga masia")

47 Lisa fach yr Hendre [li-sa vaakh °r hen-dre] En Elisabet petita de Yr Hendre ("Lisa petita Yr Hendre")


48 treio [trei-o] intentar (anglŔs TRY + sufix verbal -IO)
49 dal i [dal i] seguir ("tenir, mantenir + preposiciˇ = a")
50 m nd [mind] anar
51 dal i + m nd = dal i f nd (mutaciˇ suau desprÚs de la preposiciˇ i = a)
52 dal i + treio = dal i dreio
53 s dd yn [sidh °n] que Ús / qui Ús; qui estÓ / qui estÓ
54 gwisgo [gwi-sko] vestir; portar (roba), anar vestit de
55 las [laas] trena (de teixit)
56 lasiau [las-ye] trenes (lase [la-se] = pronunciaciˇ col.loquial)
57 sidan [si-dan] seda
58 lase sidan trenes de seda
59 ymbincio [°m-bingk-yo] arreglar-se / maquillar-se
60 ond [ond] per˛
61 lle [lhee] lloc
62 rh w [rhiu] algun
63 rh w + lle = rh w le, rh wle [rhiu-le] = en algun lloc
64 brÔn [braan] corb
65 mae brÔn i frÔn yn rh wle tothom tÚ la seva mitga taronja
("hi ha un corb per un corb en algun lloc")

66 bod [bood] ser / estar
67 er [er] encara que
68 er bod encara que hi ha
69 ond per˛
70 neb [neeb] ning˙
71 nid oes [nid ois] no hi ha
72 nid oes neb no hi ha ning˙
73 i [i] per a


74 calon [ka-lon] cor
75 ei + calon = ei chalon el seu cor
76 torri [to-ri] ei chalon trencar-se el cor
77 bron Ô [bron a] a punt de, gairebÚ ("gairebÚ amb") [mutaciˇ espirant desprÚs d' Ô]
78 bron Ô + torri = bron Ô thorri a punt de trencar-se el cor
79 llan [lhan] 1 (hist˛ricament) tancat [a la llengua moderna, en alguns noms antigament compostos, encara tÚ aquest sentit - ydlan [°d-lan] = graner <  d [iid] = cereal, blat + llan = tancat; gwinlan [gwin-lan] = vinya < gwin [gwiin] = vi + llan = tancat] 2 (hist˛ricament) cel.la d'ermitÓ 3 parr˛quia (= esglÚsia) [molt frequent a la toponÝmia gal.lesa - Llandudno [lhan-did-no], etc - l'esglÚsia de Tudno] 4 (sobretot a Gal.les del Nord) poble (amb parr˛quia)
80 m nd anar
81 i'r [ir]al, a la, als, a les
82 m nd i'r llan anar a la parr˛quia (per a casar-se)
83 cariadon [kar-yad-yon] plural de cariad
84 pawb [paub] tothom
85 o + ei = o'i del seu, de la seva, dels seus, de les seves
86 b dd [biidh] hi haurÓ
87 pytaten [p°-ta-ten] patata
87 'taten [ta-ten] forma corrent de pytaten (la pŔrdua de la primera sÝl.laba Ús una caracterÝstica del gal.lŔs)
88 'tatws [ta-tus] patates
89 new dd [neu-idh] nou; 'tatws new dd =  primeres patates de la primavera, patates petites 
90 afal [a-val] poma
91 afalau [a-va-le] pomes
92 'fale [va-le] forma col.loquial d'afalau
93 pren [pren] afalau pomer ('arbre
(de) pomes')
94 ar [ar] sobre (+ mutaciˇ suau)
95 ar bren [ar bren] sobre un arbre
96 c n [kin] abans que
97 priodaf i [pri-o-da vi] em casarÚ
98 priodwn ni [pri-o-du ni] ens casaran
99 priodi di [pri-o-di di] et casarÓs
100 priodwch chi [pri-o-du khi] us casareu
101 priodith hi [pri-o-di hi] es casarÓ (ella)
102 priodan nhw [pri-o-da nu] es casaran


103 m nd [mind] anar
104 aeth hi [aith hi] ella va anar
105 a [a] qui (pronom conjunctiu)
106 a aeth [a aith] qui va anar
107 aeth [aith] forma col.loquial de "a aeth"
108 hen ferchetan aeth
(Ús una) solterona (qui) va anar
109 ffair [fair] fira
110 y Bala ba-la] poble de Gal.les del Nord (bala = lloc on l'aigua flueix d'un llac)
111 ffair y Bala = la fira d' Y Bala
112 gweld [gweld] veure; considerar
113 Si˘n [shoon] Joan
114 Pr s [priis] = contracciˇ d' ap Rh s [rhiis] , el fill de Rh s (anglicitzat com a cognom Preece, Price)
115 Rh s nom propi = impulsiu
116 bachgen [bakh-gen] noi
117 gweld rhywun yn considerar-lo
118 yn + bachgen = yn fachgen
119 digon [di-gon] prou
120 smala [sma-la] divertit
121 dweud [dweid] dir
122 dywedais i [d°-we-de si] vaig dir
123 dywedon ni [d°-we-do ni] varem dir
124 dywedaist ti [d°-we-de sti] vas dir
125 dywedoch chi [d°-we-do khi] vareu dir
126 dywedodd e, dywedodd hi  [d°-we-dodh e / hi] ell va dir, ella va dir
127 dywedon nhw [d°-we-do ni] van dir
128 gair [gair] paraula
129 -odd [odh] + objecte directe - hi ha mutaciˇ suau de la consonant inicial de l'objecte directe
130 dywedodd air va dir una paraula
131 (ys) gair a ddywedodd
(Ús) una paraula que va dir; en gal.lŔs modern, s'ha perdut aquesta cˇpula, apart de frases fetes
132 gair a ddywedodd [gair a dh°-we-dodh] una paraula que va dir
133 m nd anar
134 wrth f nd [urth vind] tot anant
135 tre' [tree] masia
136 cartre  [kar-tre] a casa
137 adre'  [a-dre] cap a casa
138 mynd adre' anar cap a casa
139 codi  [ko-di] aixecar
140 cododd  [ko-dodh] va aixecar
141 a gododd  [a go-dodh] que va aixecar
142 calon [ka-lon] cor
143 -odd + calon = -odd galon
144 cododd galon va aixecar el cor de...


Adolygw d 14 09 97

 

Hen Ferchetan - Caneuon gwerin ac emynau - canšons populars galĚleses i cants religiosos - Welsh folk songs and hymns - Welsh fouk songz °nd himz.

á22 05 1999 adolygiad diweddaraf - darrera actualitzaciˇ

Bleĺr w f i? Yr  ch chiĺn ymwÚld ag un o dudalennauĺr Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sˇc? Esteu visitant una pÓgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= GalĚles-Catalunya)
Where am I?
You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
We°(r) Óm ai? Yuu Óa(r) vÝz´ting ° peij fr˛m dh° "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Kat°lˇuni°) WÚbsait

CYMRU-CATALONIA

 

diwedd / fi