http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amryw/canu_hen_ferchetan_0195c.htm
Yr Hafan /
Portada
..........Y Gwegynllun / Mapa de la Web
....................Mynegai i’r Adran Ganeuon
/ Índex Secció de Cançons
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia |
|
·····
Cân werin : HEN FERCHETAN
- Cançó popular : " la solterona" (amb traducció i apunts
gramàtics)
a) geiriau'r gân / lletra de la cançó
b) ynganiad
/ pronunciació
c) trosiad / traducció
d) geirfa /
vocabulari
a) geiriau'r gân / lletra de la cançó
1
Hen ferchetan wedi colli'i chariad
Ffol-di rol-di rol-lol ffol-di rol-di ro
Cael un arall, dyna oedd ei bwriad
Ffol-di rol-di rol-lol ffol-di rol-di ro
Ond nid oedd un o lancie'r pentre
Ffol-di rol-dol-di rol-di ro
Am briodi Lisa fach yr Hendre
Ffol-di rol-di rol-lol ffol-di rol-di ro
2
Hen ferchetan sÿdd yn dal i dreio
Ffol-di rol-di rol-lol ffol-di rol-di ro
Gwisgo lase sidan ac ymbincio
Ffol-di rol-di rol-lol ffol-di rol-di ro
Ond er bod brân i frân yn rhÿwle
Ffol-di rol-dol-di rol-di ro
Nid oes neb i Lisa fach yr Hendre
Ffol-di rol-di rol-lol ffol-di rol-di ro
3
Hen ferchetan bron â thori'i chalon
Ffol-di rol-di rol-lol ffol-di rol-di ro
Mÿnd i'r llan mae pawb o'i hen gariadon
Ffol-di rol-di rol-lol ffol-di rol-di ro
Bÿdd tatws newÿdd ar bren 'fale
Ffol-di rol-dol-di rol-di ro
Cÿn priodith Lisa fach yr Hendre
Ffol-di rol-di rol-lol ffol-di rol-di ro
4
Hen ferchetan aeth i Ffair y Bala
Ffol-di rol-di rol-lol ffol-di rol-di ro
Gweld Siôn Prÿs yn fachgen digon smala
Ffol-di rol-di rol-lol ffol-di rol-di ro
Gair a ddywedodd wrth fÿnd adre'
Ffol-di rol-dol-di rol-di ro
Gododd galon Lisa fach yr Hendre
Ffol-di rol-di rol-lol ffol-di rol-di ro
b) ynganiad / pronunciació
1
Hen ferchetan wedi colli'i chariad
heen ver-khe-tan we-di ko-lhi khar-yad
Cael un
arall, dyna oedd ei bwriad
kail iin a-ralh dø-na oidh i vur-yad
Ond nìd
oedd un o lancie'r pentre
ond nid oidh neeb o langk-yer pen-tre
Am briodi
Lisa fach yr Hendre
am bri-o-di lii-sa vaakh
ør hen-dre
2
Hen ferchetan sÿdd yn dal i dreio
heen ver-khe-tan siidh øn dal
i drei-o
Gwisgo lase
sidan ac ymbincio
gwi-sko la-se si-dan ag øm-bingk-yo
Ond er
bod brân i frân yn rhÿwle
ond er bood braan i vraan øn rhiu-le
Nìd oes
neb i Lisa fach yr Hendre
nid ois neeb i lii-sa vaakh
ør hen-dre
3
Hen ferchetan bron â thorri'i chalon
heen ver-khe-tan bron a tho-ri kha-lon
Mÿnd i'r llan mae pawb o'i hen gariadon
mind ir lhan mai paub oi heen gar-ya-don
Bÿdd tatws newÿdd ar bren 'fale
biidh ta-tus ne-widh ar bren va-le
Cÿn priodith Lisa fach yr Hendre
kin pri-o-dith lii-sa vaakh ør hen-dre
4
Hen ferchetan aeth i Ffair y Bala
heen ver-khe-tan aith i fair ø ba-la
Gweld
Siôn Prÿs yn fachgen digon smala
gweld shoon priis øn vakh-gen di-gon sma-la
Gair a ddywedodd wrth fÿnd adre'
gair a dhø-we-dodh urth vind a-dre
Gododd galon Lisa fach yr Hendre
go-dodh ga-lon lii-sa vaakh ør hen-dre
c) trosiad i'r Gataloneg / traducció
catalana
(hi havia) una solterona que va perdre el seu
estimat
trobar un altre - aquesta va ser la seva intenció
però cap dels nois del poble no volia
casar-se amb l'Elisabet de (la masia anomenada) la Hendre
Una solterona (que) segueix intentant
posant-se cintes de sida i maquillant-se
encara que tothom té la seva mitja taronja
no hi havia ningú per a Lisa Fach de la Hendre
Una solterona (qui) està a punt de trencar-se el cor
Cadascú dels seus ex-pretendents se'n va a l'església (a casar-se)
Hi hauràn patates al pomer
Abans que no es casi en Elisabet de la Hendre
Una solterona va anar a la fira del (poble de) Bala
Pensava que en Siôn Prÿs era un noi prou divertit
Una paraula que li va dir quan anaven cap a casa
li va donar ànims a l'Elisabet de la Hendre
d) geirfa
/ vocabulari
01 merch [merkh] noia
02 merched [mer-khed]
noies (merch + -ed/sufix
plural)
03 mercheta [mer-khe-ta]
empaitar les noies (merched + -ha/sufix verbal),
i pèrdua de la sonorització a conseqüència de la 'h' (d + h = t)
04 merchetach [mer-khe-takh]
noietes frívoles (merched + -ach/sufix plural amb to
despectiu) (seria més normal la forma *merchedach,
però s'ha assimilat a formes com mercheta;
cf pryfed [prø-ved]
insectes, pryfeta [prø-ve-ta] caçar insectes,
pryfetach [prø-ve-takh]
petits insectes
05 merchetan [mer-khe-tan] soltera,
solterona (merched + -an/sufix diminitiu)
06 hen [heen] (+ mutació suau) vell; sovint [hen] davant l'accent tònic o pretònic
07 hen ferch [hen
verkh] soltera ("noia vella")
08 hen ferchetan [hen
ver-khe-tan] soltera
09 llanc [lhangk]
noi
10 hen lanc [hen langk]
solter ("noi vell")
11 colli [ko-lhi] perdent
/ perdre
12 wedi [we-di] després
13 mae hi wedi colli ha perdut (traducció
literal: "és / ella / després / perdent")
14 ei [i] (+
mutatció espirant) el seu /la seva / els seus / les seves
15 cariad [kar-yad]
pretendent, estimat, amant
16 ei + cariad =
ei chariad el seu pretendent
17 cael [kail] aconseguir,
rebre, trobar
18 un [iin]
un
19 arall [a-ralh]
altre / altra
20 un arall [iin a-ralh]
un altre / una altra
21 dyna [dø-na]
mira allà; això (contracció de gweli di yna
/ hi veus allà)
22 oedd [oidh] =
a oedd, que era (a = que, oedd
= era)
23 ei [i] (+
mutatció espirant) el seu /la seva / els seus / les seves
24 bwrw [bu-ru]
colpejar; suposar
25 bwriad [bur-yad]
intenció (bwri- [bu-ri] = arrel de bwrw;
-ad = sufix nominal)
26 roedd [roedd]
era
27 ond [ond] però
28 nid oedd [nid
oidd] no era
29 nid oedd un [nid
oidh iin] no n'hi havia ni un ("no era un")
30 llanc [lhangk]
noi
31 llanciau / llancie [lhangk-ye]
nois (llanc + sufix plural -iau) (forma col.loquial: llancie)
32 pentre [pen-tre]
poble (forma col.loquial de pentref - pen = capdamunt, tref
= masia)
33 llancie'r pentre
[lhangk-yer pen-tre] els nois
del poble ("nois el poble")
34 am [am] (+
mutació suau) per a
35 bod am [bood am]
voler ("estar per a")
36 rw i am [ru i am]
vull ("estic per a")
37 priodi [pri-o-di]
casar-se
38 rw i am + priodi
> rw i am briodi vull casar-me
39 Siôn [shoon] Joan
(d'una forma anglesa, del francès, cf francès modern Jean)
40 bach [baakh] petit
41 Siôn bach [shoon
baakh] Joanet ("Joan petit")
42 Lisa Elisabet
43 Lisa + bach = Lisa fach (mutació suau de l'adjectiu després de
nom femení)
44 tref [treev]
masia
45 hen [heen] vell,
antic; principal
46 hen + tre = hendre
[hen-dre] masia principal,
residència hivernal, residència de la vall
(hi havia un 'hafod' residència
d'estiueig [haf [haav] = estiu + bod
[bood] = casa]
a la muntanya, on es pasturava el bestiar de maig
a octubre) ("antiga masia")
47 Lisa fach yr Hendre [li-sa
vaakh ør hen-dre] En Elisabet petita de Yr Hendre ("Lisa petita Yr Hendre")
48 treio
[trei-o] intentar (anglès TRY +
sufix verbal -IO)
49 dal i [dal i]
seguir ("tenir, mantenir + preposició = a")
50 mÿnd [mind] anar
51 dal i + mÿnd =
dal i fÿnd (mutació suau després de la
preposició i = a)
52 dal i + treio
= dal i dreio
53 sÿdd yn [sidh øn]
que és / qui és; qui està / qui està
54 gwisgo [gwi-sko]
vestir; portar (roba), anar vestit de
55 las [laas] trena
(de teixit)
56 lasiau [las-ye]
trenes (lase [la-se]
= pronunciació col.loquial)
57 sidan [si-dan]
seda
58 lase sidan trenes de seda
59 ymbincio [øm-bingk-yo]
arreglar-se / maquillar-se
60 ond [ond] però
61 lle [lhee] lloc
62 rhÿw [rhiu] algun
63 rhÿw + lle = rhÿw le, rhÿwle [rhiu-le]
= en algun lloc
64 brân [braan] corb
65 mae brân i frân yn rhÿwle tothom té la
seva mitga taronja
("hi ha un corb per un corb en algun lloc")
66 bod [bood] ser
/ estar
67 er [er]
encara que
68 er bod encara que hi ha
69 ond però
70 neb [neeb] ningú
71 nid oes [nid ois]
no hi ha
72 nid oes neb no hi ha ningú
73 i [i] per
a
74 calon
[ka-lon] cor
75 ei + calon = ei chalon el seu cor
76 torri [to-ri]
ei chalon trencar-se el cor
77 bron â [bron a]
a punt de, gairebé ("gairebé amb") [mutació espirant després
d' â]
78 bron â + torri
= bron â thorri a punt de trencar-se el cor
79 llan [lhan] 1 (històricament) tancat [a la llengua
moderna, en alguns noms antigament compostos, encara té aquest sentit - ydlan [ød-lan]
= graner < ÿd [iid] = cereal,
blat + llan = tancat; gwinlan [gwin-lan]
= vinya < gwin [gwiin] = vi
+ llan = tancat] 2 (històricament)
cel.la d'ermità 3 parròquia (= església) [molt
frequent a la toponímia gal.lesa - Llandudno
[lhan-did-no], etc - l'església
de Tudno] 4 (sobretot a Gal.les del Nord) poble (amb
parròquia)
80 mÿnd anar
81 i'r [ir]al,
a la, als, a les
82 mÿnd i'r llan anar a la parròquia (per a
casar-se)
83 cariadon [kar-yad-yon] plural de cariad
84 pawb [paub] tothom
85 o + ei = o'i del seu, de la seva, dels
seus, de les seves
86 bÿdd [biidh] hi
haurà
87 pytaten [pø-ta-ten]
patata
87 'taten [ta-ten]
forma corrent de pytaten (la pèrdua de
la primera síl.laba és una característica del gal.lès)
88 'tatws [ta-tus]
patates
89 newÿdd [neu-idh]
nou; 'tatws newÿdd
= primeres patates de la primavera,
patates petites
90 afal [a-val]
poma
91 afalau [a-va-le]
pomes
92 'fale [va-le]
forma col.loquial d'afalau
93 pren [pren] afalau pomer ('arbre (de) pomes')
94 ar [ar] sobre
(+ mutació suau)
95 ar bren [ar
bren] sobre un arbre
96 cÿn [kin]
abans que
97 priodaf i [pri-o-da
vi] em casaré
98 priodwn ni [pri-o-du
ni] ens casaran
99 priodi di [pri-o-di
di] et casaràs
100 priodwch chi [pri-o-du
khi] us casareu
101 priodith hi [pri-o-di
hi] es casarà (ella)
102 priodan nhw [pri-o-da nu] es casaran
103 mÿnd
[mind] anar
104 aeth hi [aith hi]
ella va anar
105 a [a] qui
(pronom conjunctiu)
106 a aeth [a aith]
qui va anar
107 aeth [aith] forma
col.loquial de "a aeth"
108 hen ferchetan aeth (és una) solterona (qui) va anar
109 ffair [fair]
fira
110 y Bala [ø ba-la]
poble de Gal.les del Nord (bala = lloc
on l'aigua flueix d'un llac)
111 ffair y Bala = la fira d' Y Bala
112 gweld [gweld]
veure; considerar
113 Siôn [shoon]
Joan
114 Prÿs [priis]
= contracció d' ap Rhÿs [rhiis] , el fill de Rhÿs (anglicitzat com a cognom Preece, Price)
115 Rhÿs nom propi = impulsiu
116 bachgen [bakh-gen]
noi
117 gweld rhywun yn considerar-lo
118 yn + bachgen
= yn fachgen
119 digon [di-gon]
prou
120 smala [sma-la]
divertit
121 dweud [dweid]
dir
122 dywedais i [dø-we-de
si] vaig dir
123 dywedon ni [dø-we-do
ni] varem dir
124 dywedaist ti [dø-we-de
sti] vas dir
125 dywedoch chi [dø-we-do
khi] vareu dir
126 dywedodd e, dywedodd hi [dø-we-dodh e / hi] ell va dir, ella va
dir
127 dywedon nhw [dø-we-do
ni] van dir
128 gair [gair]
paraula
129 -odd [odh] +
objecte directe - hi ha mutació suau de la consonant inicial de
l'objecte directe
130 dywedodd air va dir una paraula
131 (ys) gair a ddywedodd (és) una paraula que va dir; en gal.lès modern,
s'ha perdut aquesta
cópula, apart de frases fetes
132 gair a ddywedodd [gair a dhø-we-dodh] una paraula que va dir
133 mÿnd anar
134 wrth fÿnd [urth
vind] tot anant
135 tre' [tree] masia
136 cartre [kar-tre]
a casa
137 adre' [a-dre]
cap a casa
138 mynd adre' anar cap a casa
139 codi [ko-di]
aixecar
140 cododd [ko-dodh] va aixecar
141 a gododd [a go-dodh]
que va aixecar
142 calon [ka-lon]
cor
143 -odd + calon
= -odd galon
144 cododd galon va aixecar el cor de...
Adolygwÿd 14 09 97
Hen Ferchetan - Caneuon gwerin ac emynau
- cançons populars gal·leses i cants religiosos - Welsh folk songs and hymns -
Welsh fouk songz ønd himz.
22 05 1999 adolygiad
diweddaraf - darrera actualització
Ble’r wÿf i? Yr ÿch chi’n ymwéld ag un o dudalennau’r
Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (=
Gal·les-Catalunya)
Where am I? You are visiting a
page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yuu àa(r) vízïting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (=
Weilz-Katølóuniø) Wébsait
CYMRU-CATALONIA
diwedd / fi