http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amryw/canu_ton_y_melinydd_0227c.htm
Yr
Hafan / Portada < Y Gwegynllun / Mapa de
la Web <
Mynegai i’r Adran Ganeuon / Índex Secció de
Cançons
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia |
|
·····
Cân werin : TÔN Y MELINYDD-
Cançó popular : "cançó del moliner". AMB TRADUCCIÓ, PUNTS LINGÜÍSTICS I
EXERCICIS
(1) Mae gen i dÿ cysurus
A melin newÿdd sbon
A thair o wartheg blithion
Yn pori ar y fron
CYTGAN
Weli di, weli di, Mari fach
Weli di, Mari annwÿl
(2) Mae gen i drol a
cheffÿl
A merlÿn bychan twt
A deg o ddefaid tewion
A mochÿn yn y cwt
CYTGAN
(3) Mae gen i gwpwr cornel
Yn llawn o lestri te
A dreser yn y gegin
A phopeth yn ei le
CYTGAN
Traducció literal:
(1) Mae gen i (hi ha amb mi =
tinc) dÿ (una casa) cysurus (còmode)
A (i) melin (molí) newÿdd
sbon (nou flamant)
A thair (i tres) o wartheg (de
vaques) blithion (lleteres)
Yn (partícula d'enllaç) pori
(pastrar) ar y fron (sobre el turó)
CYTGAN
Weli di, (veus tu) weli di, Mari
fach (Maria petita/estimada)
Weli di, Mari annwÿl (estimada)
(2) Mae gen i drol (carro)
a (i) cheffÿl (cavall)
A (i) merlÿn (poni) bychan
(petit) twt (elegant)
A deg (i deu) o ddefaid
(d'ovelles) tewion (gras)
A (i) mochÿn (porc) yn y cwt (al
cort)
CYTGAN
(3) Mae gen i (tinc) gwpwr cornel
(un armari de racó)
Yn (partícula d'enllaç) llawn
(ple) o lestri te (de plats de te)
A dreser (bufet) yn y gegin (a la
cuina)
A phopeth (i tot) yn ei le
(al seu lloc)
CYTGAN
EXERCICI 1 - Traducció:
Tinc un tÿ còmode
I un molí newÿdd-sbon
I tres vaques blith
Pasturant a la bron
Ho veus, ho veus, estimada Mari?
Ho veus, Mari annwÿl?
Tinc un trol i un ceffÿl
I un petit merlÿn
elegant
I deu ovelles tew
I mochÿn al cwt
Tinc un cwpwrdd cornel
Ple de llestri per al te
I bufet a la cegin
I cada cosa al seu lle
EXERCICI 2 - Escriu en gal.lès
lleter, que dóna llet _ _ I _ _
carro T _ _ L
poni _ _ _ L Y N
nou flamant N _ _ _ _ D - S
_ _ N
vaixells, plats L _ _ _ _ _
I
cuina _ _ _ _ _
turó B R _ N
gras T _ W
cavall C _ F F _ L
casa _ _
armari de racó C _ P _ R D D _ _
_ _ _ _
porc M _ C H _ N
lloc L L _
estimat A _ _ _ _ L
EXERCICI 3 - Escriu en català
Tinc un tÿ cysurus
Tinc un __________________________
I una melin newÿdd-sbon
I una
____________________________
I tres gwartheg blithion
I tres
___________________________
(que) pori a la bron
____________ a la
________________
Weli-di, weli-di, estimada Mari?
______________________ estimada
Mari?
Ho veus, Mari annwÿl?
Ho veus, ___________________?
Tinc un trol a cheffÿl
Tinc un ________________________
I un merlÿn bychan
elegant
I un ______________ elegant
I deg ovelles tew
I ______ ovelles _______
I mochÿn yn y cwt
I ________________________
Mae gen i armari de racó
_______________ armari de racó
Ple de llestri te
Ple de ____________________
I dreser a la cegin
I _____________ a la ___________
I popeth al seu lle
I ______________ al seu
____________
PUNTS LINGÜISTICS
01 cysur [kø-sir] = comoditat, consol; cysurus
[kø-si-ris] = còmode
02 tÿ cysurus casa
còmode;
Mae tÿ cysurus ar y fron [mai tii
kø-si-ris ar ø vron] = Hi ha una casa còmode al turó
03 Mae gen i Tinc
literalment: hi ha (mae) amb mi (gen i); Però si es
posa gen i entre el verb i el nom hi haurà la mutació suau de la
consonant inicial Mae gen i D/tÿ cysurus > mae gen i dÿ cysurus
04 melin [me-lin] (del britànic, llatí "molina") =
molí
05 newÿdd-sbon [neu-idh spon] = nou
flamant una traducció parcial de l'anglès "spon new, span new" = acabat
de teixir
06 tres és tri
(masculí) o tair (femení); gwartheg [gwar-theg] és un nom plural = vaques, bestiar;
blith [bliith] = que dóna llet, lleter. La
forma plural de molts adjectius es fa per l'afegiment de -ion; gwartheg
blithion [blith-yon] = vaques
lleteres
07 tair [tair] = tres
individus, tres femelles; o = de; fa la mutació suau;
tair o (G)/wartheg blithion > tair o wartheg blithion Fixa't
que la mutació suau de g és la pèrdua d'aquesta consonant (en una època
anterior de la llengua era 'gh' - tair o ghwartheg)
08 a = i; després
de la conjunció a hi ha la mutació espirant de C (k), P (p), T (t); es
fan CH (x), PH (f) i TH (0). A TH/tair o wartheg blithion > A thair o wartheg blithion
09 Yn pori [øn po-ri] Literalment: en (yn)
pasturant (pori)
10 bron = [bron] turó,
turó rodó; el sentit bàsic és el pit de la femella. Bron és una
paraula femenina Hi ha la mutació suau després de l'article definit y F/bron
> y fron = el turó; ar y = al turó, damunt el
turó
11 gweld [gweld] = veient
/ veure. El verb gal.lès - la forma infinitiva - equival al participle del
present o el gerundi del català - gweld és tradueix normalment com
'veure' però és més aviat 'veient'. Weli-di [we-li-di]
= veuràs? hi veus? literalment - veuràs tu? veus tu? de Gweli-di
= veuràs, veus; partícula interrogativa a (que fa la mutació
suau) a (G)/weli-di. Al gal.lès parlat, és perd aquesta
partícula, però es queda la mutació - Weli-di
12 bach [baakh] és petit
però també vol dir amat. Després d'una paraula femenina hi ha la mutació
suau Per tant Siôn bach [shoon vaakh] = Joan petit, estimat
Joan; Siân F/bach > Siân fach = Joanna petita, estimada Joanna;
Mari fach = estimada Maria
13 annwÿl [a-nuil]= estimat, amat. Existeix un cognom (encara que no sigui gaire
estès) Annwÿl, que equival al nom català Amat
14 ceffÿl [ke-fil] = cavall; trol [trol] =
carro; a = i (fa la mutació espirant); trol a CH/ceffÿl
> trol a cheffÿl = carro i cavall; Mae gen i D/trol a cheffÿl >
Mae gen i drol a cheffÿl
15 merlÿn [mer-lin] = poni; bychan [bø-khan] = petit, petitó d'una paraula
antiga bÿch- (relacionada amb bach/small), + terminació diminutiva -an
16 twt [tut] = elegant,
arreglat, endreçat
17 dafad [da-vad] = ovella; defaid, "defed"
[de-ved] = ovelles (plural)
18 tew [teu] = gras;
forma plural: tewion [teu-yon]; a
deg o DD/defaid tewion > a deg o ddefaid tewion
19 mochÿn [mo-khin] = porc; cwt [kut] = cort
(de porcs); a mochÿn yn y cwt
20 cwpwr' [ku-pur] = forma col.loquial de cwpwrdd [ku-purdh], amb pèrdua de la consonant final -dd
(de l'anglès "cupboard", "cup" = copa,
"board" = tauló, fusta, prestatge); cornel [kor-nel] (de l'anglès "corner" = racó);
Mae gen i G/cwpwr' cornwl > mae gen i gwpwr' cornel
21 llawn [lhaun] =
ple (del cèltic; relacionat ambla paraula catalana ple, plena - les consonants
L - N formen el nucli de totes dues LlawN, pLeNa
22 llestr [lhe-ster] = vaixell, plat; llestri [lhe-stri] = vaixells; llestri te = vaixells
(per al berenar de les cinc, per prendre te)
23 llawn o = ple de;
llawn o L/llestri te > llawn o lestri te = ple dels plats per
al te
24 dreser [dre-ser] = bufet de cuina (de l'anglès
"dresser", mannleu del francès "dresseur" <
"dresser" = arreglar, < llatí "directus" = recte)
25 cegin [ke-gin] = cuina nom femení; hi ha la mutatació
suau després de l'article: cegin > y G/cegin > y gegin
26 popeth [po-peth] = tot; pob (vocal llarga) [poob] =
cada; peth (vocal llarga) [peeth] = casa; pobpeth >
popeth (dues vocals curtes)
27 ei = el seu / la seva/
els seus / les seves (d'ell); sempre té la pronunciació [i]. Sovint s'escriu 'i
en diàlegs (obres de teatre, etc). Fa la mutació suau yn ei L/lle > yn ei
le [øn i lee] = en el seu lloc
28 a = i; fa la mutació
espirant a PH/popeth > a phopeth = i tot.
29 Resum dels exemples de la MUTACIÓ
SUAU:
després de mae gen i (03,
14, 20);
o = de (07, 18, 23);
y = el, la; els, les (10, 25);
ei = el seu, la seva; els seus, les seves d'ell
(27);
adjectius deprés d'un nom femení
(12);
inicial del verb inflexionat
després de la partícula interrogativa a (11);
mutació espirant després de a
= i (8, 13, 28)
EXERCICI 4- Escriu en gal.lès
Tinc una casa còmode
Mae gen i ________________
I un molí nou flamant
A ____________ newÿdd sbon
I tres vaques lleteres
A thair o wartheg B L _ _ _
I O N
Pasturant al turó
Yn pori _________________
Cytgan:
Ho veus, ho veus, estimada
Mari?
___________________________, Mari
F _ C H
Ho veus, amada Mari
Weli di, Mari annwÿl
Tinc un carro i un cavall
Mae gen i _______________
I un petit poni elegant
A ____________ bychan twt
I deu ovelles grasses
A deg o _____________ T _ _ I O N
I porc al cort
A mochÿn yn y __________
Tinc un armari de racó
Mae gen i __________________
Ple de vaixells per al te
Yn llawn o _________________
I bufet a la cuina
A dreser yn
______________________
I cada cosa al seu lloc
A phopeth yn
_________________________
Tinc una casa còmode
Mae _________ D_____
C___________
I un molí nou flamant
A M_____________ N___________
S________
I tres vaques lleteres
A TH__________ O
W_________ B ______________
Pasturant al turó
Yn _______ ar y fron
Cytgan:
Ho veus, ho veus, estimada
Mari?
Weli di, __________________,
_____________
Ho veus, amada Mari
Weli di, Mari ________
Tinc un carro i un cavall
_________________________
I un petit poni elegant
A merlÿn __________________
I deu ovelles grasses
A __________ D_______
T__________
I porc al cort
A M____________ yn y C______
Tinc un armari de racó
Mae ________________________
Ple de vaixells per al te
Yn L__________ L_________ T______
I bufet a la cuina
__________________________________
I cada cosa al seu lloc
A P_________ yn ei
___________
Tôn y Melinÿdd - Caneuon gwerin ac emynau
- cançons populars gal·leses i cants religiosos - Welsh folk songs and hymns -
Welsh fouk songz ønd himz.
22 05 1999 adolygiad
diweddaraf - darrera actualització
|
Ble'r wÿf i? Yr ÿch chi'n ymwéld ag un o
dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" On sóc? Esteu
visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (=
Gal·les-Catalunya) Where am I? You are visiting a page from the
"CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website Weø.r am ai? Yuu ø.r víziting ø peij frøm dhø
"CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait |
CYMRU-CATALONIA |
diwedd
/ fi