http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cwrs_0001_CAT_y_fannod_2423c.htm
0001z Yr Hafan
/ Pàgina Principal
............0008c Y Barthlen / el mapa d'aquesta web
.......................0043c Y
Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)
...................................2417c Gwersi Cymraeg- y
gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut
....................................................y tudalen hwn
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia |
|
LLIÇÓ 1
1) Formes
populars d’algunes paraules (com ara estiu
istiu en català)
2) L'article definit
El gal·lès pan-dialectal intenta fer de pont entre els dialectes
(basicament el gal·lès del nord i el gal·lès del sud) i la llengua literària.
Hi ha un vocabulari més o menys estandarditzat i clàssic, i una pronunciació
clàssica. Però cal ser conscient de que la llengua de cada dia al nivell
col·loquial pot ser lleugerament diferent - en la forma d’una paraula, per
exemple (cf català estiu istiu); en la tria d’un mot (català mirall
espill), o amb l’ús de
barbarismes, algunes ja acceptades (cf català cercar - buscar; vos - vostè), altres que encara es veuen
com a formes alienes a la llengua (cf català vestit trakhe).
Aquí hi ha unes paraules que tenen una forma popular al sud (més aviat és
una diferència fonològica). La primera forma és la forma clàssica, la segona la
forma popular:
coes coos [ko·is, koos] (= cama)
troed trood [tro·id, trood] (=
peu)
traed traad [tra·id, traad] (=
peus)
ffenestr ffenest [fe-nestr, fe-nest] (= finestra)
mae maa
/ ma [ma·i, maa, ma] (=
és, està, hi ha)
pentref, pentre [pen-trev, pen-tre] (= poblet, poble)
gwybod, gwbod [gui-bod, gu-bod] (= saber)
cwympo, cwmpo [kuim-po, kum-po] (= caure)
mis, mish[miis,
miish] (= més)
sir, shir
[siir, shiir] (= comptat. comarca)
wy, wi
[ui, wii] (= ou)
L’ARTICLE DEFINIT
No hi cap article
indefinit en gal·lès - afon = riu,
un riu
__________________________________________________
L’article
definit en gal·lès és yr, y, ’r segons
el cas.
La forma
no depén com en català de si li seguix un substantiu masculí o femení, en
singular o plural.
Per tant yr =
el, la, els, les; y = el, la, els, les; ’r =
el, la, els, les;
_____________________________________________________________
L'article definit en gal.lès és històricament yr [ør], però avui en dia només davant d’una vocal, davant de h, i davant d’una i consonantal
yr + les vocals: a
[a], e [e], i [i], o [o], u [i], w [u], y [ø], y [i]
yr
afon [ør a-von] el riu
yr
eglwys [ør e-gluis] l’església
yr
inc [ør ingk] la tinta
yr
ogo [ør o-go] la cova
yr
undeb [ør in-deb] la unió, el
sindicat
yr wy [ør ui]
l’ou
yr ychen [ør ø-khen]
els bous
yr ych [ør iikh]
el bou
_____________________________________________________________
yr + h [h]
yr haf [ør haav]
l’estiu
__________________________________________________________
yr + i (consonantal)
[y]
yr
iaith [ør yaith] la llengua
____________________________________________________________
Davant una consonant es perd la r
final: yr > y [ø]
y + b [b], c [k], ch [kh], d [d], dd [dh], f [v], ff [f], g [g], j [j], l [l], ll [lh], m [m], n [n], p [p],
ph [f], r [r], rh [rh], s [s], sh [sh], t [t], th [th], tsh [ch], w (consonantal)
[w]
y
bachgen [ø bakh-gen] el noi
y
cae [ø ka·i] la tanca, el camp
y
chwannen [ø khwa-nen] la puça
y
drws [ø druus] la porta
y
ºddraig [ø dhraig] el dragó
y
fflam [ø flam] la flama
y
gêm [ø geem] el partit (de
futbol, etc)
y
jar [ø jar] el pot (de
melmelada, etc)
y
lamp [ø lamp] la llinterna, la
llàntia, el fanal
y
llaw [ø lhau] la mà
y
medal [ø me-dal] el medall
y
nam [ø nam] la defecte,
imperfecció
y
pris [ø priis] el preu
y
ras [ø raas] la cursa
y
rhif [ø hriiv] el número
y
saws [ø saus] la salsa
y
shilff [ø shilf] el prestatge
y
tarw [ø ta-ru] el brau
y
theatr [ø the-a-tør] el teatre
y
tshytni [ø chøt-ni] la salsa
picant
y
waled [ø wa-led] la cartera
(de butxaca)
y
zw [ø zuu] el zoo
________________________________________________________________
Després d’una vocal l’article definit
és ’r que s’utilitza dvant d’una
vocal com consonant
i’r
=
cap al / a la / als / a les,
o’r
=
des del / de la / dels / de les,
â’r
=
amb el / la / els / les; etc
yr afon el riu, i’r afon cap al riu
y cae la tanca i’r cae cap a la tanca
yr inc = la tinta, â’r inc = amb la tinta
y drws = la porta, o’r drws = des del porta
EXERCICI::
yr o y?
1
drws
2
ci (= gos)
3 iaith
4 afon
5 inc
6 bwrdd (= taula)
7
llwy (= cullera)
8
siop [shop] (= botiga)
9
oren (= taronja)
10 waled
11 wy
12 gwynt (= vent)
RESPOSTES:
1
y drws
2
y ci (= gos)
3 yr iaith
4 yr afon
5 yr inc
6
y bwrdd (= taula)
7
y llwy (= cullera)
8
y siop [shop] (= botiga)
9
yr oren (= taronja)
10 y waled
11 yr wy
12 y gwynt (= vent)
EXERCICI:
Tradiui
1
i’r (riu)
2
i’r (hospital)
3
i’r (tanca, camp)
4
i’r (casa)
5
i’r (llac)
6
i’r (porta)
7
i’r (taula)
8
i’r (pis)
9
i’r (car)
10
i’r (església)
11
i’r (cova)
12
i’r (botiga)
RESPOSTES:
1
i’r afon
2
i’r ysbyty
3
i’r cae
4
i’r tŷ
5
i’r llyn
6
i’r drws
7 i’r bwrdd
8 i’r fflat
9 i’r car
10 i’r eglwys
11 i’r ogo
12 i’r siop
__________________________________
Mirem l'article definit amb noms masculins freqüents a la toponímia. Els femenins que comecen amb c-p-t g-b-d tenen unes caràcteristiques interessants que mirarem en un altre apartat
VOCABULARI
tŷ [tii] = casa
capel [ka-pel] = església (de les religions no-conformistes); en topònims mes antics, capella = església secundària
castell [ka-stelh] = castell
mynydd [mø-nidh] = muntanya; terra comuna a la muntanya
bryn [brin] = turó
cae [ka·i] = tanca, camp
pwll [puulh] = bassa
pant [pant] = depressió, sot
maen maan [ma·in, maan] = pedra
cwm [kum] = vall
EXERCICI - Traduiu al gal·lès
1 la bassa
2 la pedra
3 el turó
4 la tanca, el camp
5
la vall
6 el sot
7 el castell
8 la muntanya
9 la casa
10 l’església / capella
RESPOSTES
1 y pwll
2 y maen
3 y bryn
4 y cae
5 y cwm
6 y pant
7 y castell
8 y mynydd
9 y tŷ
10 y capel
·····
_____________________
Adolygiad
diweddaraf / Darrera actualització 30 05
1999
DIWEDD
/ FI ŷŵ
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o
dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una
pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I? You are visiting a page from the
"CYMRU-CATALONIA" (=
Wales-Catalonia) Website (English)
We
(r) àm
ai? Yùu àa(r) víziting peij fròm dh
"CYMRU-CATALONIA" (=
Weilz-Katlóuni) Wébsait (Íngglish)