http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cwrs_0003_CAT_y_groes_wen_0125c.htm
0001z Yr
Hafan
..........1863k
Y Fynedfa yn Gymraeg
....................0009k Y Gwegynllun
..............................0043c Y Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)
........................................2417c Gwersi Cymraeg- y gyfeirddalen
/ curs de gal·lès - contingut
..........................................................y tudalen hwn
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia |
|
Totes les llengües celtes (les tres britàniques - gal.lès, còrnic i bretó, i
les tres irlandeses - irlandès, manx i escocès) tenen sistemes de mutació - és
a dir, la consonant inicial d'una paraula pot canviar dintre d'una frase. En
gal.lès hi ha tres tipus - suau, nasal i aspirant. Per exemple, una c inicial [k] pot,
segons el context, esdevenir g [g], ngh [ng + h], ch- [kh]
Aquí tenim el sistema de la mutació suau:
|
consonant radical |
c |
p |
t |
g |
b |
d |
m |
|
consonant amb mutació suau |
g |
b |
d |
- |
f |
dd |
f |
·····
|
consonant radical |
ll |
rh |
|
consonant amb mutació suau |
l |
r |
1) No es canvien ll, rh sempre i per tant són plenament una part del sistema de la mutació
suau de les altres set consosnants
2) En èpoques anteriors del gal.lès la mutació de g era gh [gh] -
aproximadament com en castellà Jérez; en gal.lès modern és zero
3) la f [v] pot ser una mutació de b [b] com m [m]
4) Indicarem una consonant amb mutació suau així a les lliçons, amb un petit
cercle: ºg ºb ºd ºf ºdd ºl ºr
Si és tracta de la g despareguda, l’indcarem així: +a, +e,
+i, +o, +u, +y [ø], +y [i, ii], +l, +r, +w,
VOCABULARI -
tots aquests substantius són femenins
croes [KROIS] creu
gwaun [GWAIN] pantà (terra alta molla)
melin [ME-lin] molí
tref [TREEV] (1) topònims : mas (2) gal.lès modern:
poble, ciutat; gal:lès col:loquial: tre' [tree]
rhÿd [RHIID] gual
pont [PONT] pont
bron [BRON] turó (amb forma de pit)
dôl [DOOL] prat (al costa d'un riu)
llain [LHAIN] feixa de terra
hafod [HA-vod] cabana (de la pastura estival de la terra alta)
afon [A-von] riu
onnen [O-nen] freixe
ogo [O-go] cova
Després de l'article definit, canvïa la consonat inicial d'un substantiu femení
si és una de les set de la taula superior. Tot i ser part del sístema de la
mutació suau, en el cas de ll i rh no hi ha cap canvi després de
l'article
croes > y ºgroes [ø GROIS] la creu
pont > y ºbont [ø BONT] el pont (en gal.lès, pont és femení.
És un manlleu del llatí de l'època de l'ocupació romana de les terres
britàniques. Tot i ser un nom masculí en llatí (i per tant també en català) va
substituir una paraula autòctona de gènere femení.
melin > y ºfelin [ø VE-lin] el molí. (També un manlleu llatí, de
la paraula femenina MOLINA = molí. El català és una reducció de la forma
composta (amb nom neutre) SAXUM MOLINUM = roca de molí.)
rhÿd > y rhÿd [ø HRIID] el gual (CAP CANVI)
llain > y llain [ø LHAIN] la feixa , la parcel·la (CAP CANVI)
gwaun > y +waun [ø WAIN] el pantà
(antigament hauriau estat gwaun > "y ghwaun")
____________________________________________________________________
Després d'un substantiu femení, canvïa la consonat inicial d'un adjectiu,
inclús ll i rh.
Uns quants adjectius tenen una forma femenina - gwÿn > gwen [gwen],
melÿn > melen [me-len]
pont + mawr > y ºbont ºfawr [ø bont VAUR] el pont gran
afon + coch > yr afon ºgoch [ø ra-von GOOKH] el riu vermell
pont + gwÿn > y ºbont +wen [ø bont WEN] el
pont blanc
croes + gwÿn > y ºgroes +wen [ø grois WEN] la
creu blanca
EXERCICI
1: Tradueix al català
01 y +waun +las
02 y ºgroes +wen
03 yr afon ºddu
04 y rhÿd ºgoch
05 y llain ºgoch
06 yr hafod +wen
07 y ºddôl ºgoch
08 yr onnen ºfach
09 y +waun ºfach
10 y ºfron ºgoch
11 y ºbont newydd
12 yr ogo ºddu
RESPOSTES
01 el pantà verd
02 la creu blanca
03 el riu negre
04 el gual vermell
05 la feixa vermella
06 la cabana blanca
07 el prat vermell
08 el freixe petit
09 el pantà petit
10 el turó ("pit") vermell
11 el pont nou
12 la cova negra
EXERCICI
2: Tradueix al gal.lès
01 el molí blanc
02 el pont gran
03 el molí petit
04 el prat blanc
05 el gual groc
06 la cabana vermella
07 el pont negre
08 yr afon gris
09 el prat petit
10 el pantà gran
11 la cova petita
12 la creu roja
RESPOSTES
01 y ºfelin +wen
02 y ºbont ºfawr
03 y ºfelin ºfach
04 y ºddôl +wen
05 y rhÿd ºfelen
06 yr hafod ºgoch
07 y ºbont ºddu
08 yr afon ºlwÿd
09 y ºddôl ºfach
10 y +waun ºfawr
11 yr ogo ºfach
12 y ºgroes ºgoch
FORMAR EL PLURAL DE SUBSTANTIUS EN GAL·LÈS
Hi ha moltes maneres de formar el plural
1) s’afegeix un sufix (n’hi ha una quinzena) peth, pethau [peeth, pe·-thai] cosa, coses
2) es canvia la vocal o diftong de la forma singular troed, traed [tro·id, tra·id] peu, peus
3) o es treu un sufix singularitzant derwen, derw [der-wen, de-ru] roure, roures.
4) També algunes paraules té una combinació d’aquests
5) També hi ha uns plurals completament irregulars - ci, cw^n [kii, kuun] gos, gossos
El mètode més frequent és l’afigiment de -au. La pronunciacó clàssica és [ai], però col·loquilament és [e], i al racó del nord-est (les comarques de Gwynedd i de Môn (és [a], com també al racó del sud-est [l’antic regne de Gwent]
pethau, per tant, és també pethe i petha
En determinats contextos es veuen escrits les formes col·loquials. La paraula pethau (coses) també vol dir ‘la cultura gal·lesa’. A Aberystwyth hi ha una llibreria gal·lesa que es diu Siop y Pethe “(la) botiga (de) les coses”, botiga de la cultura gal·lesa.
Totes aquestes paraules tenen -au com a forma plural:
llyfr llyfyr [lhivr, lhi-vir] (m) llibre
cae caa [ka·i, kaa] (m) tanca, camp
tân [taan] (m) foc
caer kaar [ka·ir] (f) sobretot en topònims) fortalesa britànica; fortalesa romana; muralla
coes coos [ko·is, koos] (f) cama
glan [glan] (f) vora
man [man] (f) lloc
bar [bar] (m) bar, barra
gwobr gwobor [gwobr, gwo-bor] (f) premi
pen [pen] (m) cap
EXERCICI: Què volen dir aquestes frases?
NOTA: Algunes paraules amb -n o -r originalment tenien -nn, -rr. Pen era “penn” i bar era “barr”. Aquests tornen a aparèixer a la forma plural. Podem dir, per tant , que
la terminació -au també pot ser -nau i -rau
1 ennill y gwobrau gwobre [gwo-brai, gwo-bre]
2 yn y caeau ceue [køi-ai, køi-e]
3 gwyliwr
y glannau glanne [gla-nai, gla-ne]
4 mannau
manne uchel [ma-nai, ma-ne]
5 tanau tane direolaeth [ko·i-sai, ko·i-se]
6 tu ôl i’r barrau [ba-rai, ba-re]
7 dros
ein pennau yn penne [pe-nai, pe-ne]
8 siop
ºlyfrau ºlyfre [løv-rai, løv-re]
9 coesau
coese hir [ko·i-sai, ko·i-se]
10 Y
Caerau ceure [kø·i-rai, kø·i-re]
RESPOSTES
1 ennill y gwobrau gwobre guanyar [e-nilh] els premis
2 yn y caeau ceue [køi-ai, køi-e] als camps
3 gwyliwr y glannau glanne [gla-nai, gla-ne] guardacostes (“observador (de) les vores”) [guil-yur]
4 mannau manne uchel [ma-nai, ma-ne] llocs d’influència “llocs alts” [i-khel]
5 tanau direolaeth tane direoleth [ko·i-sai, ko·i-se] focs fora de control [di-re-o-laith, di-re-o-leth]
6 tu ôl i’r barrau [ba-rai, ba-re] al presó “darrera de les reixes” [tii ool i]
7 dros ein pennau yn penne [pe-nai, pe-ne] sobre els nostres caps
8 siop ºlyfrau ºlyfre [løv-rai, løv-re] llibreria (“botiga (de) llibres”)
9 coesau coese hir [ko·i-sai, ko·i-se] cames llargues
10 Y Caerau ceure [kø·i-rai,
kø·i-re] topònim - “fortalesa” (literalment, les muralles)
·····
1275c
Traducció catalana de “An Elementary Welsh Grammar” (Gràmatica Elemental del
gal·lès) del John Morris-Jones (1864-1929), catedràtic del deàrtament de
gal·lès a Coleg y Brifysgol (Col·legi Universitari ), Bangor. Publicat l’any
1921 (quan tenia 56 / 57). “Aquesta gramàtica només tracta el gal·lès modern
literari. Segueix la forma de la meva Welsh Grammar Historical and
Comparative (Gramàtica Històrica i Comparativa del Gal·lès), 1913, en quant
que aquell tracta la llengua moderna; però la matèria ha estat majoritàriament
redactada de nou, i en certa manera és més detallada.” Versió original anglesa: 1273e
Ble'r
wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan
"CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una
pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I? You are visiting a page from the
"CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia)
Website (English)
We
(r) àm
ai? Yùu àa(r) víziting peij fròm dh
"CYMRU-CATALONIA" (=
Weilz-Katlóuni) Wébsait (Íngglish)
CYMRU-CATALONIA
Fi
de pàgina / Diwedd y dudalen