http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cwrs_0007_CAT_les_mutacions_0128c.htm
0001z Yr Hafan
/ Pàgina Principal
............0008c Y Barthlen / el mapa d'aquesta web
.......................0043c Y
Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)
...................................2417c Gwersi Cymraeg- y
gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut
....................................................y tudalen hwn
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia |
|
Edrychwch ar ein llyfr
ymwelwyr!
Mireu el nostre llibre de visitants!
Llofnodwch ein llyfr ymwelwyr! Firmeu el nostre llibre
de visitants!
xxxx
Les
mutacions.
No és possible de parlar gal.lès d'una manera mínimament acceptable si no tens uns bons coneixements del sistema de "mutacions". La mutació és un canvi a la primera consonant d'una paraula sota algunes condicions. Paradoxalment, la majoria de les mutacions no tenen cap funció gramatical. És veritat que la mutació ajuda a saber quin ús es fa del determinant possessiu "ei" ( = "el seu / la seva / els seus / les seves d'ell o d'ella"). Però aquest exemple de la utilitat de la mutació és gairebé insòlit.
Una mica d'història.
Les mutacions són, de fet, un fòssil de fa un mileni i mig! A partir del segle cinc, la llengua britànica va canviar radicalment. Alguns canvis fonètics a les consonants, a causa del contacte amb les vocals que tenien al davant i al darrera, han perdurat, tot i que les vocals es van perdre durant tot el procés de canvi.
Per exemple, a la llengua britànica, la paraula per al mot 'cavall' era MARKOS; l'adjectiu 'gran' era 'MOROS'. Llavors un gran cavall es deia 'MARKOS MOROS', en gal.lès modern 'MARCH MAWR'. Una 'euga' era KASSEKA - una paraula femenina. (A la llengua britànica, -OS equival al llatí -US, i en comú amb el llatí, -A era generalment un senyal del genere femení.). L'adjectiu corresponent era MORA. 'Euga gran' era per tant KASSEKA MORA. En un època posterior, en britànic, les consonants entre vocals van esdevenir sonores, o van experimentar altres canvis fonètics. KASSEKA MORA va esdevenir (a grans trets) KASSEGA VORA; en gal.lès modern CASEG FAWR (la 'f' en gal.les sempre representa [v]). No és possible dir CASEG MAWR en gal.lès. S'entén perfectament, però és un error bàsic. La mutació [m] > [v] és una relíquia d'altres èpoques, com la gran majoria de les altres mutacions.
Les circumstàncies en les quals hi ha la mutació de la consonant no tenen sempre a veure amb aquest canvis durant l'època britànica. A l'exemple anterior, - nom femení + adjectiu - ho és. Però n'hi ha d'altres que no tenen el seu origen en l'antiga llengua britànica. De fet, després de la separació del gal.lès del britànic, s'utilitzava la mutació en nous àmbits. Per tant, es va extendre el sistema. Però ; això formaria part d'una explicació a part.
Les mutacions són quatre:
La mutació suau. Conté nou consonants inicials que són susceptibles de patir la transformació. És el sistema de mutació amb més consonants mutables, i que es fa servir més a la llengua.
La mutació nasal té sis consonants mutables.S'utilitza amb la preposició YN = en, i el determinant possessiu FY = el meu / la meva / els meus / les meves.
La mutació aspirada té tres consonants mutables. Tampoc és gaire estesa, i s'utilitza només amb el determinant possessiu EI = el seu / la seva / els seus / les seves (d'ella), i la conjunció a = i.
La 'mutació h' no és una mutació com les altres, sinó una 'h' prefix d'una vocal inicial (a,e,i,o,u,w,y). (La w i la y són vocals en gal.lès)
Cymru-Catalonia
- Cwrs Cymráeg - y treigladau (tudalen yn Gataloneg) - curs de gal·lès - les
mutcions (pàgina en català) - As yet there is no English version of this page
[Title: Welsh Course - consonant mutations] Øz yet dheø.r iz nou Íngglish vøø.
Adolygiad diweddaraf - darrera actualització Adolygiadau diweddaraf: 07 05 1999 20 01 2000
Ble’r wyf i? Yr ych chi’n
ymwéld ag un o dudalennau’r Gwefan “CYMRU-CATALONIA”
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web “CYMRU-CATALONIA” (=
Gal·les-Catalunya)
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) vízïting ø peij fròm dhø “CYMRU-CATALONIA” (=
Weilz-Katølóuniø) Wéb-sait
Where am I? You are visiting a page from the
“CYMRU-CATALONIA” (= Wales-Catalonia) Website
CYMRU-CATALONIA