0117c Cwrs Cymráeg - y fannod ag enwau gwrywaidd / Curs de gal·lès -
l'article definit i els substantius masculins / Welsh course - the definite
article and masculine nouns
http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cwrs_0043_CAT_y_fannod_o_flaen_enw_gwrywaidd_0117c.htm
0001z Yr Hafan
/ Pàgina Principal
............0008c Y Barthlen / el mapa d'aquesta web
.......................0043c Y
Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)
...................................2417c Gwersi Cymraeg- y
gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut
....................................................y tudalen hwn
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia Dysgu Cymráeg |
Diwygiad diweddaraf / Darrera actualització:
30 05 1999. 2006-01-02 |
1) La llengua col·loquial - pèrdua de la primera consonant
2) L’article definit i el substantiu masculí
La pèrdua de la primera síl.laba en paraules de tres (o més) síl.labes
és molt típica al nivell parlat. És deguda a l'accent que porta la majoria de
les paraules gal.leses a la penúltima síl.laba; en certs casos fa que la primera síl.laba
rebi una expressió tan fluixa que es deixa a pronunciar.
Vet aquí unes paraules truncades. Així es pronuncien en gal.lès col.loquial (indiquem la pèrdua de la síl·laba així | )
|Dolig (= Nadal), [do·-lig]
|stafell (= habitació), [sta·-velh]
|nabod (= conèixer), [na·-bod]
|taten (= patata), [ta-ten]
|baco (= tabac), [ba-ko]
|menyn (= mantega), [me·-nin]
|fory (= demà), [vo·-ri]
|leni (= enguany), [le·-ni]
|deryn (= ocell) [de·-rin]
|fale (= pomes) [va·-le]
Les formes plenes són
Nadolig (= Nadal), [na-do·-lig]
ystafell (= habitació), [ø-sta·-velh]
adnabod (=
conèixer), [ad-na·-bod]
pytaten (= patata), [pø-ta-ten] (taten és ara considerada la forma més estandard)
tybaco (= tabac), [tø-ba-ko] (baco és ara considerada la forma més estandard)
ymenyn (= mantega), [ø-me·-nin]
yfory (= demà), [ø-vo·-ri]
eleni (= enguany), [e-le·-ni]
aderyn (= ocell) [a-de·-rin]
afalau afale (= pomes) [a-va·-lai, a-va·-le]
En gal.lès hi ha dos gèneres - el masculí i el feminí. En aquest sentit, s'assembla a les llengües romàniques modernes (francès, occità, italià, català, espanyol, portuguès).
Per exemple, la paraula maen [MAIN] (pedra) és masculina; melin [ME-lin] (molí) és una paraula femenina.
Hi ha certes característiques del nom femení que presenten uns problemes. Millor, doncs, mirar de bon començament els noms masculins.
La llista de paraules següent, a part de fer-se servir a la llengua corrent, també són molt corrents a la toponímia gal.lesa:
ty^ [TII] = casa
capel = [KA-pel] església no-conformista; capella
castell [KA-stelh] = castell
bryn [BRIN] = turó
mynydd [MØ-nidh] = muntanya
cae [KAI] = camp (de conreu)
pwll [PULH] = bassal
pant [PANT] = clot
maen [MAIN] = pedra
bwlch [BULKH] = port (de muntanya)
cwm [KUM] = vall
hafoty [ha-VO-ti] = casa d'estiueig (en alguns topònims com a |foty, amb pèrdua de la primera síl·laba)
maes [MAIS] = camp (obert)
cefn [KE-ven] = 1 (cos) esquena. 2 (topografia) turó
Totes són d'etimologia celta, llevat de capel i castell, manlleus de la llengua llatina;
hafoty és una forma composta de hafod = casa d'estueig, i ty^ = casa. De fet, la forma hafod està més estesa - però com que és de gènere femení, la deixem de banda de moment.
Compareu el genere a les dues llengües - de vegades totes dues són masculines, però de vegades és femení en català (f):femení, (m): masculí.
Totes les paraules gal·leses a continuació són masculines.
|
capel [KA-pel] (m) |
capella (f) / església (f) |
ALERTA! és masculí en gal·lès |
|
eglwys [E-gluis] (f) |
església (f) |
|
|
ty^ [tii] (m) |
casa (f) |
ALERTA! és masculí en gal·lès |
|
maes [MAIS] (m) |
camp (m) |
|
|
maen [main] (m) |
pedra (f) |
ALERTA! és masculí en gal·lès |
|
mynydd [MØ-nidh] (m) |
muntanya (f) |
ALERTA! és masculí en gal·lès |
|
cae [KAI] (m) |
tancat, camp (m) |
|
|
pwll [PULH] (m) |
bassa (f) |
ALERTA! és masculí en gal·lès |
|
llyn [lhin] (m) |
llac (m) |
|
|
pant [PANT] (m) |
clot (m) |
|
|
cwm [KUM] (m) |
vall (f) |
ALERTA! és masculí en gal·lès |
|
bryn [BRIN] (m) |
turó (m) |
|
|
bwlch [BULKH] (m) |
port (de muntanya) (m) |
|
|
dwd^r [DUUR] (m) |
aigua (f) |
ALERTA! és masculí en gal·lès |
|
cefn [KE-ven] (m) |
turó (m) |
|
L'article definit en gal.lès és històricament YR ( Exemple: yr hafoty =
la casa d'estueig ). La llengua moderna, però, només té la forma complerta YR
devant de les vocals (A,E,I,O,U,W,Y), i devant de la H. Davant les consonant la
forma avui en dia és Y:
y cae = el tancat
y mynydd = la muntanya
Ara ja podeu fer l’exercici
Exercici
1: Traduïu al gal.lès:
01 la vall
02 el clot
03 el tancat
04 la muntanya
05 la pedra
06 la casa d'estueig
07 el turó
08 el castell
09 l'església ('capella')
10 l'aigua
RESPOSTES:
1 y cwm
2 y pant
3 y cae
4 y mynydd
5 y maen
6 yr hafoty
7 y bryn
8 y castell
9 y capel
10 y dw^r
________________________________________________________________________________
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag
un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I? You are visiting a page from the
"CYMRU-CATALONIA" (=
Wales-Catalonia) Website (English)
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait
(Íngglish)