0259c Cwrs Cymráeg / Curs de
gal·lès / Welsh course - 'Dolig, 'taten, 'ffyle, 'menÿn, 'forÿ, derÿn, etc
http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cwrs_0057_CAT_coll_y_sillaf_gyntaf_0259c.htm
0001z Yr
Hafan / Pàgina Principal
............0008c Y Barthlen / el mapa d'aquesta web
.......................0043c Y
Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)
...................................2417c Gwersi Cymraeg- y
gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut
....................................................y tudalen hwn
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia |
|
La pèrdua de la primera síl.laba en paraules de tres (o més) síl.labes és molt típica al nivell parlat. És deguda a l'accent que porta la majoria de les paraules gal.leses a la penúltima síl.laba; en certs casos el pes de l'accent fa que la primera síl.laba rebi una expressió tan fluixa que es deixa a pronunciar.
Vet aquí unes paraules truncades. Així es pronuncien en gal.lès col.loquial -
·
·Dolig [do-lig] = Nadal
·
·stafell [sta-velh] = habitació,
·
·nabod [na-bod] = conèixer,
·
·taten [ta-ten] = patata,
·
·baco [ba-co] = tabac,
·
·menÿn [me-nin] = mantega,
·
·tebol [te-bol] = capaç,
·
·forÿ [vo-ri] = demà,
·
·leni [le-ni] = enguany,
·
·derÿn [de-rin] = ocell
EXERCICI 1: Ordena aquesta llista de paraules amb la primera síl.laba que li correspon (a, a, ad, e, na, py, ty, y, y, y)
01 ·tebol
________________
02 ·taten
________________
03
·derÿn ________________
04
·nabod ________________
05
·menÿn ________________
06
·baco ________________
07
·forÿ ________________
08
·Dolig ________________
09
·leni ________________
10
·stafell ________________
ATEBION/repostes
01
Nadolig [na-do-lig]; 02 eleni [e-le-ni]; 03 atebol [a-te-bol]; 04 yforÿ [ø-vo-ri]; 05 tybaco [tø-ba-ko]; 06 ymenÿn [ø-me-nin]; 07 aderÿn [a-de-rin]; 08 pytaten [pø-ta-ten]; (·tatws = pytatws [pø-ta-tus] = patates) 09 ystafell [ø-sta-velh] (·stafelloedd [ø-sta-ve-lhodh] = ystafelloedd = habitacions)
10 adnabod [ad-na-bod];
a) De fet, ·taten a ·baco són ara més generals que les formes originals, i són acceptades com a formes estàndards.
b) ·tebol (atebol) és típic de la parla del nord
c) normalment al nivell col·loquial yn yr ystafell (a l'habitació) > yn y ·stafell; yn yr ymenÿn (dins la mantega) > yn y ·menÿn
d) de vegades, la nova inicial pot ser tractada com a consonant mutable: pwÿs o ·menÿn, i també pwÿs o fenÿn = una lliura de mantega); tipÿn o ·derÿn, i també tipÿn o dderÿn = tio engrescador, divertit). Quan una forma truncada és acceptada com a la forma més normal, sempre fa la mutació: pwÿs o datws = lliura de patates.
EXERCICI 2: Ordena aquesta llista de paraules amb la primera síl.laba que li correspon (a, e, e, e, e, ei, ffe, ha, ho, my)
01 ·Stiniog
________________
02 ·Fotÿ
________________
03 ·nelu
________________
04 ·singrug
________________
05 ·winedd
________________
06 ·difaru ________________
07 ·boles ________________
08 ·sane (·sanau) ________________
09 ·defÿn ________________
10
·Nachlog ________________
ATEBION/repostes
01 edifaru [e-di-va-ri] = penedir-se; 02 eboles [e-bo-les] = poltra; 03 hosanau [ho-sa-ne] = calcetons; 04 ewinedd [e-wi-nedh] = ungles; 05 Ffestiniog [fe-stin-yog] = nom de poble; 06 Mynachlog [mø-nakh-log] = nom de granja = "monestir") 07 anelu [a-ne-li] = puntar 08 eisingrug [ei-sin-grig] = pila de pellofa 09 Hafotÿ [ha-vo-ti] = nom de granja = "cabana d'estueig"; 10 [e-de-vin] edefÿn = fil
a) Ffestiniog, al nord-oest, és més aviat ·Stiniog al poble i la seva contrada
b) Mynachlog = monestir és troba coma nom de vàries granjes a Gal.les
c) Eisingrug es troba en algunes topònims menors, com a nom de camp, nom de carrer; al Sud, ·singrug > ·shingrug
d) ewin = ungla, una paraula bisíl.laba; per tant, la pèrdua de la primera síl.laba només afecta la plural ewinedd > ·winedd
e) Al nord-oest, el topònim Hafotÿ és frequent a les muntanyes. La forma truncada ·Fotÿ es veu de vegades als mapes, encara que com a regla els topònims retenen la forma estàndard, sigui quina sigui la forma local.
f) Com es nota, ·sanau és diu més aviant ·sane; al nord-oest la forma és ·sana
EXERCICI 3: Ordena aquesta llista de paraules amb la primera síl.laba que li correspon (a, a, ae, e, e, e, ho, ma, pa, y) Amb aquestes paraules només la forma plural perd la primera síl·laba, com que la forma singular només té dues síl.lables.
01 ·sgidie (·sgidiau)________________
02 ·fale (·falau) ________________
03 ·billion ________________
04
·pure (·purau) ________________
05
·lode (·lodau) ________________
06
·bolion ________________
07
·sene (·senau) ________________
08 ·sane
(·sanau)________________
09 ·mogied
(·mogiaid)________________
10
·stodie (·ystodiau)________________
ATEBION/repostes
01 hosane (hosanau) [ho-sa-ne] = calcetons (singular: hosan)
02 ebolion [e-bol-yon] = poltres (singular: ebol)
03 mamogied
(mamogiaid) = [ma-mog-yed] =
ovelles (singular: mamog)
04 afale (afalau) [a-va-le] = pomes (singular: afal)
05 ebillion [e-bilh-yon] = clavilles (d'una arpa); barrines (singular: ebill)
06 asene (asenau) [a-se-ne] = costelles (singular: asen)
07 ystodie
(ystodiau) [ø-stod-ye] = garbes
(singular: ystod)
08 esgidie (esgidiau) [e-skid-ye] = sabates (singular: esgid)
09 aelode (aelodau) [ei-lod-de] = membres (del cos - cames, braços) (singular: aelod)
10 papure (papurau) [pa-pi-re] = diaris, papers (singular: papur)
a) la forma plural -au és -e al nivell parlat (o -a, a les zones nord-occidental i sud-oriental) afalau = pomes > ·fale, ·fala
Adolygiad
diweddaraf / Darrera actualització 30 05
1999
DIWEDD
/ FI ŷŵ
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o
dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una
pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I? You are visiting a page from the
"CYMRU-CATALONIA" (=
Wales-Catalonia) Website (English)
We
(r) àm
ai? Yùu àa(r) víziting peij fròm dh
"CYMRU-CATALONIA" (=
Weilz-Katlóuni) Wébsait (Íngglish)