http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cwrs_0062_CAT_treiglad_trwynol_0242c.htm
0001z Yr Hafan
/ Pàgina Principal
............0008c Y Barthlen / el mapa d'aquesta web
.......................0043c Y
Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)
...................................2417c Gwersi Cymraeg- y
gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut
....................................................y tudalen hwn
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia
|
|
·····
MUTACIÓ NASAL
La mutació nasal es troba després d'un nombre reduït de
paraules. Una d'aquestes és la preposició YN.
NORMA: Després de la preposició YN [ØN] = en, hi ha un
canvi a sis consonants inicials, i també a la forma de la preposició en alguns
casos
TABLA 1
|
C |
/k/
|
··············
|
NGH |
/ngh/
|
|
P |
/p/
|
|
MH |
/mh/
|
|
T |
/t/
|
|
NH |
/nh/
|
|
G |
/g/
|
|
NG |
/ng/
|
|
B |
/b/
|
|
M |
/m/
|
|
D |
/d/
|
|
N |
/n/
|
Al segle passat, alguns escriptors escrivia 'y' per
aquesta preposició canviada. Però no és una solució apta per què es pot
confondre (1) amb l'article definit 'y', i (2) amb una forma dialectal 'y' que
representa el determinador possessiu 'fy'.
A l’ortografia moderna, es va recuperar la convenció
ortogràfica medieval i tradicional - davant una consonant mutada, la preposició
canvïa la seva forma. La convenció ortogràfica és que la final de la preposició
ha de reflectir la primera consonant de la mutació que causa
yng-ngh / yng-ng
ym-mh / ym-m yn-nh / yn-n
Mirem una sèrie de noms de comarques de Gal·les precedides
per la preposició 'yn' escrita segons les dues convencions.
TABLA 2
|
01
|
K |
y
Nghaerdydd |
yng Nghaerdydd |
|
02
|
P |
y
Mhowys |
ym Mhowys |
|
03
|
T |
y
Nhorfaen |
yn Nhorfaen |
|
04
|
B |
y
Mlaenau Gwent |
ym Mlaenau Gwent |
|
05
|
G |
y
Ngwynedd |
yng Ngwynedd |
|
06
|
D |
y
Ninbych |
yn Ninbych |
|
07
|
M |
y
Merthyrtudful |
ym Merthyrtudful |
Com podem constatar a l'exemple 07, també hi ha un canvi
en la forma de la preposició davant una 'm' original
Pel que fa a la pronunciació, es probablament més fàcil
amb les formes NGH / MH / NH de considerar que l'aspiració comença la paraula,
i que el consonant és al final de la preposició; i amb NG que també forma part
de la preposició
TABLA 3
|
01
|
K
yng Nghaerdydd |
[ø
nghair-DIIDH] |
[øng
hair-DIIDH] |
|
02
|
P
ym Mhowys |
[ø
MHO-uis] |
[øm
HO-uis] |
|
03
|
T
yn Nhorfaen |
[ø
NHOR-vain] |
[øn
HOR-vain] |
|
04
|
B
ym Mlaenau Gwent |
[ø
mlei-ne GWENT] |
|
|
05
|
G
yng Ngwynedd |
[øn
NGWI-nedh] |
[øng
WI-nedh] |
|
06
|
D
yn Ninbych |
[ø
NIN-bikh] |
|
|
07
|
M
ym Merthyrtudful |
[ø mer-thir-TID-vil]
|
|
Mirem ara els noms de les vint-i-dos comarques de Gal·lès.
Hi ha més exemples d'aquestes consonants mutables a
principi de paraula:
TABLA 4
|
Abertawe |
[a-ber-TAU-e]
|
yn Abertawe |
[ø
na-ber-TAU-e] |
|
Blaenau Gwent |
[blei-ne
GWENT] |
ym Mlaenau Gwent |
[ø
mlei-ne GWENT] |
|
Bro Morgannwg |
[broo
mor GA nug] |
ym Mro Morgannwg |
[ø mroo mor GA nug] |
|
Caerdydd |
[kair-DIIDH]
|
yng Nghaerdydd |
[øng
hair-DIIDH] |
|
Caerffili |
[kair-FI-li]
|
yng Nghaerffili |
[øng
hair-FI-li] |
|
Caerfyrddin |
[kair-VØR-dhin]
|
yng Nghaerfyrddin |
[øng
hair-VØR-dhin] |
|
Casnewydd |
[ka-SNEU-idh]
|
yng Nghasnewydd |
[øng
ha-SNEU-idh] |
|
Castell-nedd ac Aberafan |
[ka-stelh-NEEDH
a-ga-be-RA-von] |
yng Nghastell-nedd
ac Aberafan |
[øng ha-stelh-NEEDH
a-ga-be-RA-von] |
|
Ceredigion |
[ke-re-DIG-yon]
|
yng Ngheredigion |
[øng he-re-DIG-yon] |
|
Conwy |
[KO-nui]
|
yng Nghonwy |
[øng
HO-nui] |
|
Dinbych |
[DIN-bikh]
|
yn Ninbych |
[ø
NIN-bikh] |
|
Y Fflint |
[ø
FLINT] |
yn y Fflint |
[ø
nø FLINT] |
|
Gwynedd |
[GWI-nedh]
|
yng Ngwynedd |
[øng
WI-nedh] |
|
Merthyrtudful |
[mer-thir-TØD-vil]
|
ym Merthyrtudful |
[ø mer-thir-TØD-vil]
|
|
Mynwy |
[MØ-nui]
|
ym Mynwy |
[ø
MØ-nui] |
|
Penfro |
[PEN-vro]
|
ym Mhenfro |
[øm
HEN-vro] |
|
Pen-y-bont ar Ogwr |
[pe-nø-bon-ta-RO-gur]
|
ym Mhen-y-bont ar
Ogwr |
[øm
he-nø-bon-ta-RO-gur] |
|
Powys |
[PO-uis]
|
ym Mhowys |
[øm
HO-uis] |
|
Rhondda-Cynon-Taf |
[hron-dha-kø-non-TAAV]
|
yn Rhondda-Cynon-Taf |
[øn hron-dha-kø-non-TAAV]
|
|
Torfaen |
[TOR-vain]
|
yn Nhorfaen |
[øn
HOR-vain] |
|
Wrecsam |
[WREK-sam]
|
yn Wrecsam |
[øn
WREK-sam] |
|
Ynys Môn |
[ø-nis-MOON]
|
yn Ynys Môn |
[øn
ø-nis-MOON] |
(si voleu saber que volen dir aquests topònims, a final de
pàgina hi ha una explicació)
Aquí tenim els noms de les capitals de les comarques
TABLA 5
|
sir
[SIIR] / comarca |
prif dref [priiv DREEV] capital |
|
amb
la preposició YN |
|
|
Abertawe
|
Abertawe |
[a-ber-TAU-e] |
yn
Abertawe |
[øn
a-ber-TAU-e] |
|
Blaenau
Gwent |
Glynebwy |
[gli-NE-bui]
|
yng
Nglynebwy |
[øng
li-NE-bui] |
|
Bro
Morgannwg |
Y Barri |
[ø
BA-ri] |
yn
y Barri |
[øn
ø BA-ri] |
|
Caerdydd
|
Caerdydd |
[kair-DIIDH] |
yng
Nghaerdydd |
[øng
hair-DIIDH] |
|
Caerffili
|
Ystradmynach |
[ø-strad-MØ-nakh]
|
yn
Ystradmynach |
[øn ø-strad-MØ-nakh]
|
|
Caerfyrddin
|
Caerfyrddin |
[kair-VØR-dhin] |
yng
Nghaerfyrddin |
[øng
hair-VØR-dhin] |
|
Casnewydd
|
Casnewydd |
[kas-NEU-idh] |
yng
Nghasnewydd |
[øng
Has-NEU-idh] |
|
Castell-nedd
ac Aberafan |
Aberafan |
[a-be-RA-von]
|
yn
Aberafan |
[øn a-be-RA-von] |
|
Ceredigion
|
Aberaeron |
[a-be-REI-ron]
|
yn
Aberaeron |
[øn a-be-REI-ron] |
|
Conwy
|
Conwy |
[KON-ui] |
yng
Nghonwy |
[øng
HON-ui] |
|
Dinbych
|
Rhuthun |
[RHI-thin]
|
yn
Rhuthun |
[øn
RHI-thin] |
|
Fflint,
y |
yr Wyddgrug |
[ø
RUIDH-grig] |
yn
yr Wyddgrug |
[øn
ø RUIDH-grig] |
|
Gwynedd
|
Caernarfon |
[kair-NAR-von]
|
yng
Nghaernarfon |
[øng
hair-NAR-von] |
|
Merthyrtudful
|
Merthyrtudful |
[MER-thir
TID-vil] |
ym
Merthyrtudful |
[ø MER-thir TID-vil] |
|
Mynwy
|
Cwm-brân |
[kum-BRAAN]
|
yng
Nghwm-brân |
[øng
hum-BRAAN] |
|
Penfro
|
Hwlffwrdd |
[HUL-fordh]
|
yn
Hwlffwrdd |
[øn
HUL-fordh] |
|
Pen-y-bont ar Ogwr |
Pen-y-bont ar Ogwr |
[pen-ø-BONT
ar O-gur] |
ym Mhen-y-bont ar
Ogwr |
[øm hen-ø-BONT ar
O-gur] |
|
Powys
|
Llandrindod |
[lhan-DRIN-dod]
|
yn
Llandrindod |
[øn
lhan-DRIN-dod] |
|
Rhondda-Cynon-Taf
|
Cwmclydach |
[kum-KLØ-dakh]
|
yng
Nghwmclydach |
[øng
hum-KLØ-dakh] |
|
Torfaen
|
Pont-y-pwl |
[pon-tø-PUUL]
|
ym
Mhont-y-pwl |
[øm
hon-tø-PUUL] |
|
Wrecsam
|
Wrecsam |
[WREK-sam] |
yn
Wrecsam |
[øn
WREK-sam] |
|
Ynys
Môn |
Llangefni |
[lhan-GEV-ni]
|
yn
Llangefni |
[øn
lhan-GEV-ni] |
TABLA 6 - sentits dels
topònims
|
Aberaeron |
ABER
= estuari + AERON (nom de riu, del nom d'una deessa celta) |
|
Aberafan |
ABER
= estuari + AFAN (nom de riu; sentit desconegut) |
|
Abertawe |
ABER
= estuari + TAWE (nom de riu = plàcid; de l'arrel TAW- = silenciós) |
|
Y Barri |
nom
de riera, possiblement de BAR = cim |
|
Blaenau Gwent |
la
part alta de Gwent. BLAENAU = fonts (de rius); terra alta al cap d'una vall;
terra alta d'una regió. GWENT = nom de regió (del nom romà VENTA SILURUM, el
mercat de la tribú SILURES; venta = catalá VENDA). Venta Silurum avui en dia
és CAERLIION [kair-LHI-on] la fortalesa (romana) de la llegió (romana) |
|
Bro Morgannwg |
la
part baixa de Morgannwg. És la regió costanera de Morgannwg. BRO = districte;
part baixa. MORGANNWG = nom de districte - 'territori d'en Morgan'. |
|
Caerdydd |
CAER
= fortalesa romana del riu TAF; forma orginal i (fins fa poc) dialectal
CAERDYF [kair-DIIV > kaar-DIIV > käär-DIIV], d'on el nom anglès Cardiff
[KAA-dif, KEE-dif] |
|
Caerffili |
CAER
= fortalesa romana d'en Ffili (nom d'home) |
|
Caerfyrddin |
CAER
= fortalesa romana + MYRDDIN = antic nom d'una fortalesa celta a dalt d'un
turó (MÔR = mar, marítim + DIN = fortalesa). Popularment = fortalesa d'en
MYRDDIN; per casualitat també el nom del mag d'en rei Arthur. |
|
Caernarfon |
CAER
= fortalesa romana + YN = en + ARFON = nom de districte |
|
Casnewydd |
CAS
= abreviatura de CASTELL [KA-stelh] = castell; NEWYDD = nou |
|
Castell-nedd ac
Aberafan |
Noms
de dues ciutats. CASTELL [KA-stelh] = castell del riu NEDD i l'estuari del
riu AFAN |
|
Ceredigion |
el
territori d'en CAREDIG (-ION = sufix que denota gent/descendents/territori). CAREDIG = amat (CARU
= amar. -EDIG = participi passat) |
|
Conwy |
nom
de riu, d'un arrel = cadell |
|
Cwm-brân |
CWM
= vall + BRÂN, forma local de BRAEN = nom de riu. BRAEN-
= putrefacte. S'ha confos amb la paraula BRÂN = corb; l'ensignia de la ciutat
mostra un corb |
|
Cwmclydach |
CWM
= vall + CLYDACH = nom de riu |
|
Dinbych |
fortalesa
petita (DIN = fortalesa (celta) (al cim d'un turó) + BYCH, variant de BYCHAN
= petit |
|
Fflint, y |
nom
anglès - la roca de sílex |
|
Glynebwy |
la
vall del riu EBWY |
|
Gwynedd |
del
nom de la tribu que hi vivia fa dos mils anys - en llatí, els VENEDOTAE |
|
Hwlffwrdd |
d'un
nom escandinau - fiord de les cabres |
|
Llandrindod |
eglwys
(LLAN) de la trinitat (TRINDOD) |
|
Llangefni |
eglwys
(LLAN) del riu GEFNI |
|
Merthyrtudful |
el
cimentiri (MERTHYR) del sant celta / santa celta TUDFUL |
|
Mynwy |
nom
de riu |
|
Penfro |
límit
de la terra, península (PEN = cap, BRO = terra, districte) |
|
Pen-y-bont ar Ogwr |
casa
del cap del pont del riu Ogwr (PEN = cap, y = article definit, PONT = pont,
ar = sobre) |
|
Pont-y-pwl |
el
pont de la bassa (PONT + PWL, de l'anglès /puul/ POOL = bassa) |
|
Powys |
Llatí
Pagenses = pagès |
|
Rhondda-Cynon-Taf |
Tres
noms de rius. RHONDDA d'una arrel RA- = parlar; CYNON d'un nom de déu (CYN- =
gos, -ON = sufix en noms de déus); TAF probablament un nom pre-celta. El
/Temz/ Thames, Tamesi de Londres conté la mateixa arrel. |
|
Rhuthun |
fortalesa
vermella. RHUDD = vermell + DIN = fortalesa (celta) (al cim d'un turó) |
|
Torfaen |
'riu
que trenca pedres', 'riu de pedres trencades'. TOR- = arrel de TORRI /
trencar + MAEN = pedra |
|
Wrecsam |
nom
anglès, escrit WREXHAM en angles. Nom d'home + HAM = poble, masia. |
|
Yr Wyddgrug |
la
tomba (GWYDD = presència, CRUG = pila) |
|
Ystradmynach |
la
vall (ample) del riu MYNACH (= el monjo) |
|
|
|
1275c Traducció catalana de “An Elementary Welsh
Grammar” (Gràmatica Elemental del gal·lès) del John Morris-Jones (1864-1929),
catedràtic del deàrtament de gal·lès a Coleg y Brifysgol (Col·legi Universitari
), Bangor. Publicat l’any 1921 (quan tenia 56 / 57). “Aquesta gramàtica només tracta
el gal·lès modern literari. Segueix la forma de la meva Welsh Grammar
Historical and Comparative (Gramàtica Històrica i Comparativa del Gal·lès),
1913, en quant que aquell tracta la llengua moderna; però la matèria ha estat
majoritàriament redactada de nou, i en certa manera és més detallada.” Versió original anglesa: 1273e
adolygiad diweddaraf - darrera actualització
30 05 1999
Ble’r wyf i? Yr ych chi’n ymwéld ag un o
dudalennau’r Gwefan “CYMRU-CATALONIA”
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web “CYMRU-CATALONIA” (=
Gal·les-Catalunya)
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) vízïting ø peij fròm dhø “CYMRU-CATALONIA” (=
Weilz-Katølóuniø) Wéb-sait
Where am I? You are visiting a page from the “CYMRU-CATALONIA” (=
Wales-Catalonia) Website
CYMRU-CATALONIA