http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cwrs_0063_CAT_treiglad_meddal_0243c.htm
0001z Yr Hafan
/ Pàgina Principal
............0008c Y Barthlen / el mapa d'aquesta web
.......................0043c Y
Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)
...................................2417c Gwersi Cymraeg- y
gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut
....................................................y tudalen hwn
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia
|
|
La
mutació suau
Hi ha nou consonants que es muten al sistema de la mutació suau
Mirem la mutació amb l'exemple del pronom possessiu ei = el seu/els
seus/la seva/les seves (d'ell)
|
|
consonant radical
|
|
consonant mutada |
|
|
C
|
car
[kar] |
G
|
ei gar [i gar] |
el
seu cotxe |
|
P
|
pen [pen] |
B
|
ei ben [i ben] |
el
seu cap |
|
T
|
tîm [tiim] |
D
|
ei dîm [i diim] |
el
seu equip |
|
G
|
gardd [gardh] |
-
|
ei ardd [i ardh] |
el
seu jardí |
|
B
|
bysedd [bo-sedh] |
F
[v] |
ei fysedd [i vø-sedh] |
els
seus dits |
|
D
|
dannedd [da-nedh] |
DD
[dh] |
ei ddannedd [i dha-nedh] |
els
seus dents |
|
M
|
moch [mookh] |
F
[v] |
ei foch [i vookh] |
els
seus porcs |
|
LL
|
llaw [lhau] |
L
|
ei law [i lau]
|
la seva mà |
|
RH
|
rhif [rhiiv] |
R
|
ei rif [i riiv] |
el seu número |
(1) La mutació suau de G en gal.lès modern és zero. En gal.lès antic era GH [gh] : gardd >
(ghardd) > ardd
(2) La mutació completa té nou canvis. De vegades, en alguns casos, la
mutació de LL i RH no es fa.
(3) Les altres consonants no són
mutables: CH, F, FF, H, J, K, L, N, Q, R, S, TH, V, W, Y, Z; ffrind = amic, ei
ffrind = el seu amic (d'ell)
Quan es fa aquesta mutació suau?
(1) noms femenins singulars després de l'article definit Y (tret de
paraules amb LL o RH)
merch = noia, y ferch = la noia, buwch =
vaca, y fuwch = la vaca, pont = pont, y bont =
el pont (femení en gal.lès perquè a l'epòca de la ocupació romana la paraula
llatina va substituir un vocable celta de gènere femení), llan =
església, y llan = l'església (CAP MUTACIÓ) , rhaeadr [rhei-adr, rhei-ad]
= cascada, y rhaeadr = la cascada (CAP MUTACIÓ).
Només els noms femenins canvïen -
exemples masculins amb l'article doncs són completament regulars pen =
cap, y pen = el cap
(2) tot nom després d'un adjectiu
Normalment l'adjectiu segueix el nom. Uns quants però només es posen
davant el nom (prif [priiv] = principal, del llatí
prim-us); altres pot ser davant o després, sovint amb un canvi de sentit (unig
[i-nig] + nom = únic, nom
+ unig = sol). A la llengua parlada, són pocs els
adjectius que es posen davant el nom:
hen = vell, gran (normalment [heen], però com a adjectiu
davant el nom amb vocal curta [hen]), prif, unig, rhÿw
[rhiu] = un cert, algun; també = si fa no fa
·
llanc [lhangk] = adolescent, hen lanc [hen langk] =
solter (parlant d'un home gran, literalment 'adolescent vell'),
·
diawl [dyaul] = diable, hen ddiawl [hen dhyaul] =
cabró (insulta - literalment 'diable vell'),
·
gwerthwr
= [gwer-thur]
venedor, prif werthwr [priiv-wer-thur]
= venedor en cap,
·
mab [maab] = fill, unig fab [i-nig vaab] = fill únic,
· llÿfr [lhi-vir] = llibre, rhÿw lÿfr [riu li-vir] = un cert llibre,
· mis [miis] =
mes, rhÿw fis [riu viis] = un mes, si fa no fa
EXERCICI: Tradueix al gal.lès
1 noia, la noia _____________ 2 pont,
el pont _____________ 3 pont antic _____________
4 filla, única filla _____________ 5 entrada
principal (entrada = mynedfa) [mø-ned-va]
_____________ 6 algun problema (problem) [pro-blem] 7 un any si fa
no fa (any = blwÿddÿn) [blui-dhin]
_____________ 8 mà, 'mà vella' (gir que vol dir 'expert, el que té
la mà trencada) _____________ 9 jardí, el jardí (femení en
gal.lès!) _____________
10 cascada, la cascada _____________
RESPOSTES:
1 merch, y ferch 2 pont, y bont
3 hen bont 4 merch, unig
ferch 5 prif fynedfa 6 rhÿw
broblem 7 rhÿw flwÿddÿn 8 hen law
[hen lau] 9 gardd, yr ardd
10 rhaeadr, y rhaeadr
Versió
parcial. Encara hem de fer la resta de la secció
|
mutsuau1.doc |
1275c Traducció catalana de “An Elementary
Welsh Grammar” (Gràmatica Elemental del gal·lès) del John Morris-Jones
(1864-1929), catedràtic del deàrtament de gal·lès a Coleg y Brifysgol (Col·legi
Universitari ), Bangor. Publicat l’any 1921 (quan tenia 56 / 57). “Aquesta gramàtica només tracta
el gal·lès modern literari. Segueix la forma de la meva Welsh Grammar
Historical and Comparative (Gramàtica Històrica i Comparativa del Gal·lès),
1913, en quant que aquell tracta la llengua moderna; però la matèria ha estat
majoritàriament redactada de nou, i en certa manera és més detallada.” Versió original anglesa: 1273e
Ble’r wyf i? Yr ych chi’n ymwéld ag un o
dudalennau’r Gwefan “CYMRU-CATALONIA”
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web “CYMRU-CATALONIA” (=
Gal·les-Catalunya)
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) vízïting ø peij fròm dhø “CYMRU-CATALONIA” (= Weilz-Katølóuniø)
Wéb-sait
Where am I? You are visiting a page from the “CYMRU-CATALONIA” (=
Wales-Catalonia) Website
CYMRU-CATALONIA