http://www.kimkat.org/amryw/1_cwrs/cwrs_0089_CAT_geiriau_amledd_mawr_2420c.htm

0001 Yr Hafan / Pàgina Principal o mitjançant el cercador de Google: kimkat0001
0008c Y Barthlen / el mapa d'aquesta web o mitjançant el cercador de Google: kimkat0008c
0043c Y Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex) o mitjançant el cercador de Google: kimkat0043c
2417c Gwersi Cymraeg- y gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut o mitjançant el cercador de Google: kimkat2417c
y tudalen hwn

..

Gwefan Cymru-Catalonia La Web de Gal·les i Catalunya Cwrs Cymraeg - Geiriau Aml eu Defnydd Curs de gal·lès - Paurales d’alta freqüència

(delw 7316)

·····

1 GEIRIAU AML EU DEFNYDD / PARAULES D’ALTA FREQUÈNCIA

Amb un centenar de paraules ja es pot entendre a grans trets un 70% de qualsevol conversa en gal·lès, i amb 200 un 80%. La majoria són paraules funcionals - l’article definit, preposicions, adverbis, conjuncions, pronoms, particles.

Aquí hi ha una llista de les paraules funcionals més importants i alguns adjectius / substantius, la majoria dels quals es trobarien entre les primeres 200 paraules d’una llista de freqüència d’ús de paraules gal·lesos.

Els signes º, ºº, ººº, ºººº davant d’una consonant inicial indiquen una consonant mutada. El tipus de mutació i les raons del canvi ara per ara no els cal explicar.

Fonètica: la [ ] és la vocal neutra; [aa / ee / ii / oo / uu] representen vocals llargues - la [ee] és la e tancada catalana allargada, la [oo] és la o tancada catalana allargada. La [e] curta i la [o] curta a la fonètica són obertes (com en català è, ò)


Pronoms personals independents:
ºfi, ni, [vii, nii] jo, nosaltres
ti, chi, [tii, khii] tu, vos-vosaltres-vostè-vostès
fe / fo, hi, nhw [vee, voo, hii, nuu] ell (Sud) / ell (Nord), ella, ells

exemples després de la preposició gyda [g -da] = amb, acompanyat de
gyda ºfi amb mi
gyda ni amb nosaltres
gyda ti amb tu
gyda chi amb vos-vosaltres-vostè-vostès
gyda fe amb ell
gyda hi amb ella
gyda nhw amb ells

Al nord, es diu mes aviat efo [e-vo] = amb
Per tant, efo fi amb mi, efo fo amb ell, etc

Després de verbs fi > i [ìi], fe > e [ee], fo > o [oo]
gweles i [gwe-les i] = vaig veure, gwelodd e [gwe-lodh e] = va veure

determinadors possessius
fy, f’ (fy modryb, f’ewyrth) [v , v; v mo-drib, veu-irth] el meu, la meva, els meus, les meves
dy, d’ (dy ºfodryb, d’ewyrth) [d , d; d vo-drib, deu-irth] el teu, la teva, els teus, les teves
ei [ii] el seu, la seva, els seus, les seves (d’ell, d’ella)
ein [ n] el nostre, la nostra, els nostres, les nostres
eich [ kh] el vostre, la vostra, els vostres, les vostres
eu [ii] el seu, la seva, els seus, les seves (d’ells)

Després de la preposició i [ii] = a:
i fy, i’n [i v , in] al meu..., al nostre...
i dy, i’ch [i d , ikh] al teu..., al vostre...
i’w [iu] al seu... (d’ell, d’ella, d’ells)

Altres pronoms
pawb [paub] tothom
bron pawb [bron paub] gairebé tothom
neb [neeb] ningú
rhywun [hriu-in] algú
rhywbeth [hriu-beth] alguna cosa
hwn [hun] aquest
hon [hon] aquesta
hwnna [hu-na] aquell
honna [ho-na] aquella
y rhain [ hrain] aquests, aquestes
y rheina [ hrei-na] aquells, aquelles
hwnnw [hu-nu] aquell de que es parla però no es veu en aquest moment
honno [ho-no] aquell de que es parla però no es veu en aquest moment
hynny [h -ni] això, allò, aqulla acció de que es pàrla (“això faré”, etc)
y rheini [ hrei-ni] aquells, aquelles de que es parla però no es veuen en aquest moment

Interrogatius
pwy [pui] qui
ºbeth [beth] què?
pa... [paa] quin..., quina..., quins..., quines...?
pa ºddrws...?  [pa dhruus] quina porta...?
p’un [piin] quin? quina?
pa ºrai [pa rai] quins? quines?
ble [blee] on?
pryd [priid] quan
pam [pam] perquè
sut [sit] com? (als sud, shwt [shut])
ºfaint [vaint] quants, quantes? quin preu?
ºfaint oed? [vaint oid] de quina edat?
sawl un? [saul iin] quants, quantes?
pa mor aml? col·loquialment amal [pa mor a-mal] amb quina freqüència? (“quin tan freqüent”)
pa mor llydan? [pa mor lh -dan]  de quina amplada (“quin tan ample”)
pa mor ºgyflym? [pa mor g -vlim] de quina velocitat (“quin tan ràpid”)

Salutacions, etc
bore da [bo-re daa] bon dia (“bon matí”)
pnawn da [pnaun daa] bon dia (“bona tarda”)
noswaith ºdda [nos-weth dhaa] bona tarda (“bona vesprada”)
nos da [noos daa] bona nit
hylo [h -lo] hola.
shwmâi? [shu-mâi] com anem? (“com està la cosa”)
sut hwyl? [sit huil] com anem? (“quina mena d’emoció”)
diolch [di-olkh] gràcies
diolch yn ºfawr [di-olkh n vaur] moltes gràcies
peidiwch â sôn [peid-yukh a soon] no es mereixen (“no esmenteu”)
hwyl ºfawr! [huil vaur] passi-ho bé (“gran emoció”)
hwyl! [huil] passi-ho bé (“(gran) emoció”)
da bo ti [da boo ti] passi-ho bé (“bé estigues”)

Preposicions
am, amdano, amdani [am, am-da-no, am-da-ni] al voltant de, al voltant d’ell, al voltant d’ella
ar, arno, arni [ar, ar-no, ar-ni] sobre, sobre ell, sobre ella
at, ato, ati [at, a-to, a-ti] envers, envers ell, envers ella
ºdros, ºdrosto, ºdrosti [dros, dros-to, dros-ti] per sobre de, per sobre d’ell, per sobre d’ella
ºdrwy, ºdrwyddo, ºdrwyddi [drui, drui-dho, drui-dhi] a través de, a través d’ell, a través d’ella
ºdan, ºdano, ºdani [dan, da-no, da-ni] sota de, sota d’ell, sota d’ella
i, iddo, iddi [ii, i-dho, i-dhi] a, a ell, a ella
wrth, wrtho, wrthi [urth, ur-tho, ur-thi] aprop, aprop d’ell, aprop d’ella
o, ohono, ohoni [oo, o-ho-no, o-ho-ni] de, d’ell, d’ella
hyd, hyd-ddo, hyd-ddi [hiid, hid-dho, hid-dhi] al llarg de, al llarg d’ell, al llarg d’ella
heb, hebddo, hebddi [heeb, hed-dho, hed-dhi] sense, sense ell, sense ella
gan, ganddo, ganddi [gan, gan-dho, gan-dhi] amb, amb ell, amb ella
rhwng, rhyngddo, rhyngddi [hrung, hr ng-dho, hr ng-dhi] entre, entre ell, entre ella
tua, tuag ato, tuag ati [ti-a, ti-ag a-to, ti-ag a-ti] cap a, cap a ell, cap a ella
oddi wrth, oddi wrtho, oddi wrthi [o-dhi urth, o-dhi ur-tho, o-dhi ur-thi] rebut de, rebut d’ell, rebut d’ellsa
â, ag e, a hi [aa, ag ee, a hii] de part, de part seva (d’ell), de part seva (d’ella)
gyda, gydag e, gyda hi [g -da, g -dag ee, g -da hii] acompanyat de, acompanyat d’ell, acompanyat d’ella

yn, ynddo, ynddi [ n, n-dho, n-dhi] dins, dins ell, dins ella
yn > yng, ym en certs casos:
yng ººNghymru [ ngh m-ri] a Gal·les
ym ººMlaenauffestiniog [ mlei-ne fes-tin-yog] a Blaenauffestiniog (poble del nord-oest)

ar ºgyfer, ar ei ºgyfer, ar ei ºººchyfer [ar g -ver, ar i g -ver ee, ar i kh -ver] per a, per a ell, per a ella
yn lle, yn ei ºle, yn ei lle [ n lhee, n i lee, n i lhee] en comptes de, en comptes d’ell, en comptes d’ella
yn erbyn, yn ei erbyn, yn ei ººººherbyn [ n er-bin, n i er-bin, n i her-bin] contra, contra ell, contra ella

ar ei ôl e, ar ei hôl hi, ar eu hôl nhw [ar i ool e, ar i hool hi, ar i hool nu] seguent, seguent-lo, seguent-la
wedi [we-di] després
cyn [kin] abans
nes [nes] fins (+ verb - fins saber, etc)
hyd at, ato, ati [hiid at, hiid a-to, hiid a-ti] fins a (temps, lloc)
tan [tan] fins a (temps)
yn ystod [ n O-stod] durant
fel [vel] com

Article definit
y [ ] (davant una consonant)
y cwm [ kum] la vall
yr [ r] (davant una vocal)
yr afon [ r a-von] el riu
’r (després de vocal; davant consonants com vocals)
i’r cwm [ir kum] cap a la vall
i’r afon al riu [ir a-von]
mae’r cwm.. la vall és...[mar kum...]

Adverbis
si i no
ie [i-e] si
nage [naa-ge] no
do [i-e] va ser així
naddo [naa-dho] no va ser així

lloc / direcció
yma [ -ma] aquí
dyma [d -ma] vet aquí...
yna [ -na] allà (aprop)
dyna [d -na] vet allà...
acw [a-ku] allà (lluny)
dacw [da-ku] vet allà...
i mewn [i meun] dintre, cap endins
allan [a-lhan] fora, cap en fora
i maes (normalment com a una sola paraula maas) [i mais, maas] (Sud) fora, cap en fora
adre [a-dre] cap a casa
ºgartre [gar-tre] dins la casa
ymláen [ m-lâin], col·loquialment mlaan [mlaan] endavant

temps
heddiw [he-dhiu], col·loquialment heddi [he-dhi] avui
yfory [ -vo-ri], col·loquialment fory [vo-ri] demà
ºddoe [dhôi], col·loquialment ºddo [dhoo] ahir
eleni [e-le-ni], col·loquialment leni [le-ni] enguany
llynedd [lh -nedh] l’any passat
byth [bith] sempre
Cymru am byth [k m-ri am bith] Visca Gal·les (“Gal·les per sempre”)
erióed [er-i-ôid] col·loquialment arióod [ar-i-ood] sempre (al passat, fins ara),

frequència
ºbob amser [boob am-ser] sempre (“cada vegada”)
byth [bith] mai
bron byth [bron bith] gairebé mai
ºweithiau [weith-ye] de vegades
yn aml [ n a-mal] sovint
yn anaml [ n an-a-mal] poques vegades

altres
hyd yn oed [hiid n ôid] col·loquialment hyd yn ood [hiid n ood]  fins i tot
bron [bron] gairebé

la còpula bod (= ser, estar)
mae [mâi] col·loquialment maa [maa] és, està; hi ha
mae e’n siarad Cymráeg [maa en sha-rad k m-râig] està parlant gal·lès, parla gal·lès (“està + ell + en + parlant + gal·lès”)
mae e wedi mynd [maa e we-di mind] ha marxat (“està + ell + després + marxar”)
oedd [ôidh] col·loquialment oodd [oodh] era, estava
oedd wedi [ôidh we-di] havia
bu / ºfu [bii, vii] ha estat,
bydd / ºfydd [biidh, viidh] serà, estarà
sydd, sy [siidh, sii] que és, que estarà
basai, / ºfasai [ba-se, va-se]  seria, estaria
basai wedi / ºfasai wedi [ba-se we-di, va-se we-di]  (Sud) hauria
byddai / ºfyddai [b -dhe, v -dhe]  (Sud) seria, estaria
byddai wedi / ºfyddai wedi [b -dhe we-di, v -dhe we-di]  (Sud) hauria
mai [mai] que és
taw [tau] que és (Sud)
fy ººmod i [v mood i] que he..., col·loquialment ººmod i [mood i]
ein bod ni [ n bood ni] que hem..., col·loquialment bod ni [bood ni], bo ni [boo ni]
dy ºfod di [d vood di] que has..., col·loquialment bod ti [bood ti], bo ti [boo ti] 
eich bod chi [ kh bood khi] que heu..., col·loquialment bod chi [bood khi], bo chi [boo khi]...
ei ºfod e [i vood e] que ell ha..., col·loquialment ºfod e [vood e]
ei bod hi [i bood hi] que ell ha..., col·loquialment ºbot i [bood i]
eu bod nhw [i bood nu] que han..., col·loquialment bod nhw [bood nu], bo nhw [boo nu]

paraules i frases que omplen la conversa
ontefe? no és cert? (depén de l’estructura de la frase que el precedeix)

on do fe? no és cert? (refereix al temps passat; depén de l’estructura de la frase que el precedeix)

naddo? no és cert? (refereix al temps passat; depén de l’estructura de la frase que el precedeix)
ife? oi? (depén de l’estructura de la frase que el precedeix)
wsti saps (Nord) = gwyddost ti

timbod saps (Sud) = rwyt ti’n gwybod

chimbod sabeu (Sud) rych chi’n gwybod

ynte, te (al final d’una frase) aleshores (depén de l’estructura de la frase que el precedeix)

da ti (exasperació, suplicació) si us plau - paid â chadw sw^n, da ti! si us plau, no facis soroll

da chi (exasperació, suplicació) si us plau - peidiwch â dweud wrtho, da chi! si us plau, no li digui res

partícules
y, yr (davant algunes formes del verb bod = ser, estar). Sense traducció
fe (Sud) (al cap d’una frase, davant d’un verb) Sense traducció
mi (Nord) (al cap d’una frase, davant d’un verb) Sense traducció
ºddim pas (no sé pas, etc)
yn enllaç entre el verb bod i un verb, adjectiu, substantiu. Sense traducció
yn partícula per formar adverbis. Sense traducció.

conjunccions
a i
neu o
ynteu o
ond però
er encara que
os si

os bydd si és
pe si
petái si fós
pan quan
ers a partir de; durant

substantius algunsque són molt generals són:
peth, pethau cosa

pen, pennau cap

tad, tadau pare

mam, mamau mare
bachgen, bechgyn noi

merch, merched noia

Sul diumenge
Llun dilluns
Mawrth dimarts
Mercher dimecres
Iau dijous
Gwener divendres
Sadwrn dissabte

adjectius
na, nag (comparacions - que)
mor (comparacions - tan)

mwy (comparacions - més)

mwya (comparacions - el més)

llai (comparacions - mnys)

-ach (comparacions - més)
-a (comparacions - el més)
hen, henach, hena vell, més vell, el més vell
ifanc, ifancach, ifanca jove, més jove, el més jove
mawr, mwy, mwya gran, més gran / més, el més gran
bach, llai, lleia petit, més petit / menys, el més petit
hir, hirach, hira llarg / més llarg / el més llarg
byr, byrrach, byrra curt, més curt, el més curt
da, gwell, gorau bo, millor, el millor
drwg, gwaeth, gwaetha dolent, més dolent, el més dolent

adverbis
iawn (da iawn) molt (molt bé)
rhy (rhy oer) massa (massa fred)

quantitatius

gormod massa

digon prou

rhai alguns, algunes

i ºgyd tot (y pentre i ºgyd tot el poble)

números
un un
dau - dwy dos
tri -tair tres
pedwar - pedair quatre
pump cinc
chwech sis
saith set
wyth vuit
naw nou
deg deu
un ar ºddeg onze
deuddeg dotze
ugain , una vintena
cant cent, un centenar

mil mil, un miler
oed edat
saith oed set anys d’edat
ugain oed vint anys d’edat


verbs
cael / ºgael (PRESENT: caiff / ºgaiff, PASSAT: cafodd / ºgafodd) rebre
mynd / ºfynd (aiff / aeth) anar
dod / ºddod (daw / ºddaw, daeth / ºddaeth) venir
gwybod / ºwybod (gwyr / ºwyr) saber
adnabod (adnabydda, adnybyddais) coneixer
gwneud / ºwneud (gwnaiff / ºwnaiff, gwnaeth / ºwnaeth) fer
rhoi / ºroi (rhoiff / ºroiff, rhoddodd / ºroddodd) donar
dylai hauria de

terminacions verbals
(present) -a, -wn; -i, -wch; -iff, -an; -ir
(imperfecte) -wn, -en; -et, -ech; -e, en; -id
(perfecte) -es, -son; -est, -soch; -odd, -son; -wyd

terminacions preposicionals
-yf, -yn; -yt, -ych; -o -i, -yn

terminacions plurals
-iau / -au, -ion / -on, -edd, -iadau

sufixos - adjectius
-ol, -us, -gar, -aidd, -eg

sufixos - substantius
-ad (nom abstracte)
-iant (nom abstracte) (diwylliant = cultura)
-iadur (dispositiu)

-wr (home)

-wraig (dona)

-fa (lloc; acció)

-es (femella)


Commentaris sobre el nivel col·loquial:

1) la pèrdua de la síl·laba principal pretònica és un fenòmen molt extès en gal·lès
eleni > leni
adnabod > nabod
yfory > fory
ymlaen > mlaan
yr oedd > roedd
i maes > maes
i ºlan > ºlan
i ºfyny > ºfyny
i ºlawr > ºlawr

2) pèrdua de la síl·laba principal tònica és també un fenòmen extès en gal·lès
yma > ma
dyma > ma
yna > na
dyna > na
gyda > da
wedi > di
hynny > ny

3) pèrdua de la [v] final en polisíl·labes
araf > ara lent  
cyntaf > cynta primer

pentref > pentre poble

2419c Part 2 / Rhan 2

__________________________________________

Diwygiad diweddaraf / Darrera actualització: 2006-01-02

Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website (English)
We (r) àm ai? Yùu àa(r) víziting peij fròm dh "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Kat lóuni ) Wébsait (Íngglish)

CYMRU-CATALONIA

Fi de pàgina / Diwedd y dudalen