http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cwrs_0205_CAT_rhifolion_un_i_bedwar_0058c.htm
0001z Yr Hafan
/ Pàgina Principal
............0008c Y Barthlen / el mapa d'aquesta web
.......................0043c Y
Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)
...................................2417c Gwersi Cymraeg- y
gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut
....................................................y tudalen hwn
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia
|
|
Els números 1-10:
1 un [iin]
2 dau [da·i]
3 tri [trii]
4 pedwar [ped-war]
5 pump
[pimp]
6 chwech [khweekh]
7 saith [saith]
8
wyth [uith]
9 naw [nau]
10 deg [deeg]
2 / 3 / 4 tenen formes femenines:
|
rhif |
gwyywaidd |
benywaidd |
|
2 |
dau |
dwy |
|
3 |
tri |
tair |
|
4 |
pedwar |
pedair peder |
Recordeu: no hi ha cap article indefinit en gal·lès
he vist una noia > rw i wedi gweld merch [rui we-di
gweld merkh]
però si estem dient:
he vist UNA noia (i no dues) rw i wedi gweld un ºferch [rui we-di
gweld iin verkh]
un + mutació suau + substantiu femení
dau + mutació suau + substantiu masculí
dwy + mutació suau + substantiu femení
No hi ha mutació suau després dels altres números
Després del número es fa servir la forma singular
“dos rius” seria “dos riu”
“quatre gats” seria “quatre gat”
EXERCICI - que volen dir en català?
1 un ºferch
2 tair merch
3 dwy º
4 dwy afon
5 dau ºfochyn
6 pedair peder lamp
7 pedwar ty^
8 dau ºfwrdd
9 un ºbotel
10 tri bachgen
11 dwy ºfrân
12 pedair peder cath
RESPOSTES:
1 un ºferch una noia
2 tair merch tres noies
3 dwy ºgath dos gats
4 dwy afon dos rius
5 dau ºfochyn dos porcs
6 pedair peder lamp quatre
llànties
7 pedwar ty^ quatre cases
8 dau ºfwrdd dues taules
9 un ºbotel una ampolla
10 tri bachgen tres nois
11 dwy ºfrân dos corbs
12 pedair peder cath quatre gats
Un fa set de les nou mutacions suaus possibles c-p-t / g-b-d / m. No afecta ll-rh.
Només fa la mutació suau amb substantius femenins.
EXERCICI
Mutació o cap mutació després de un?
Exemple:
1 cath (= gat)
2 ci (= gos)
Respostes
1 cath > un ºgath hi ha mutació suau perquè cath és un substantiu femení
2
ci > un ci no hi ha mutació suau perquè ci és
un substantiu masculí
1 bwrdd (= taula)
2 mynydd (= muntanya)
3 llyfr llifir [lhi-vir] (= llibre)
4 potel
5 gwely (= llit)
6 drws
7 ffenestr ffenest (= finestra)
8 bàg (= bossa)
9 afon
10 cath
11 punt (= lliura esterlina)
12 draig (= drac)
13 cae (= tanca, camp)
14 cân (= cançó)
15 brawd (= germà)
16 pentref pentre (= poble)
17 basged (= cistella)
18 buwch (= vaca)
19 gardd (= jardí, hort)
20
bocs
21 llaw (= mà)
22 cloch
23 rhyd
24 beic (= bici)
25 cegin
RESPOSTES:
1 un bwrdd (m) una taula
2 un mynydd (m) una muntanya
3 un llyfr llifir [lhi-vir] (m) un llibre
4 un ºbotel (f) una ampolla
5 un gwely (m) un llit
6 un drws (m) una porta
7 un ffenestr ffenest (f) una finestra (ff no és consonant mutable)
8 un bàg (m) una bossa
9 un afon (f) un riu - no comença amb consonant!
10 un ºgath (f) un gat
11 un ºbunt (f) una lliura esterlina
12 un ºddraig (f) un drac
13 un cae (m) una tanca, un camp
14 un ºgân (f) una cançó
15 un brawd (m) un germà
16 un pentref pentre (m) un poble
17 un ºfasged (f) una cistella
18 un ºfuwch (f) una vaca
19 un +ardd (f) un jardí, un hort
20
un bocs (m) una capsa
21 un llaw (f) una mà (ll és
consonant mutable però no es muta després de un)
22 cloch
23 un rhyd (f) un gual, un passallís (rh és
consonant mutable però no es muta després de un)
24 un beic (m) una bici
25 un ºgegin (f) una cuina
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o
dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una
pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I? You are visiting a page from the
"CYMRU-CATALONIA" (=
Wales-Catalonia) Website (English)
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait
(Íngglish)
CYMRU-CATALONIA
Fi de pàgina / Diwedd y dudalen
·