http://www.kimkat.org/amryw//1_cwrs/cwrs_tercera_persona_de_bod_2765c

0001 Yr Hafan / Pàgina Principal

............0008c Y Barthlen / el mapa d'aquesta web

.......................0043c Y Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)

...................................2417c Gwersi Cymraeg- y gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut

....................................................y tudalen hwn
               

baneri
..




Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya

Dysgu Cymráeg
Aprendre gal·lès

 
 

 

Apunts


(delw 47283)

 

Gal·lès – les formes de la tercera persona del present (indicatiu) del verb bod

 

Una explicació més o menys tècnica, així es veuen aquestes formes de la tercera persona dins els seu context.

 

La lletra y pot ser [ə] (= vocal neutra) o [i, i:] (així al sud; al nord la [i] és diferent - ɨ).

En aquesta explicació faig servir  γ [ə], ÿ [i, i:].

 

γ mae és, està, hi ha

γ mae (forma relativa) que és, que està

 

γ mae amb substantius plurals definits: són, estan,

γ mae’r gath... el gat és...

γ mae’r cathod... els gats són...

 

En gal·lès escrit menys formal γ mae > mae (pèrdua de l apartícula afirmativa γ)

 

Sobretot al sud, col·loquialment és [ma:] (si porta l’accent) i [ma] si nó.

Tote dues s’escriuen ma’  quan es vol indicar la llengua parlada en un text.

 

PRESENT DEL VERB BOD (= ser, estar, haver-hi)

 

Hi havia una partícula afirmativa γdd davant de la forma del present i de l’imperfecte del verb bod

 

Una variant era γd.

 

(gal·lès mitjà) γd mae > γd mae; al l’època moderna es va reduir a γ, per tant γ mae

(gal·lès mitjà) γdd wÿf > γd wÿf  > (gal·lès modern) γr wÿf ´soc, estic

 

Així a partícula afirmativa avui en dia té la mateixa forma que l’article definit

 

article definit: an (gal·lès antic)  > γ (+ consonant), γr (+ vocal), ’r després de vocal, + consonant o vocal): γ cae (el camp), γr afon (el riu), o’r cae (del camp), o’r afon (del riu)

 

partícula afirmativa: γdd (gal·lès antic) > γd > γ, γr

 

Al nord, aquesta partícula es va aglutinar al verb, i al gal·lès modern tenim

 

verb bàsic

nord - literari

sud - literari

wÿf

wÿt

mae

ŷm  [i:m]

ÿch [i:x]

ŷnt [i:nt]

γr γdwÿf

γr γdwÿt

γ mae

γr γdÿm

γr γdÿch

γr γdÿnt

(l’accent cau sobre la primera síl·laba)

γr wÿf

γr wÿt

γ mae

γr ÿm

γr ÿch

γr ÿnt

 

nord – col·loquial

sud – col·loquial

 

rγdw i, dw i

rwÿt ti

γ mae o

γr γden ni, de ni

(e > a al nord-oest)

γr γdech chi, de chi

(e > a al nord-oest)

γ maen nhw

rw i, wi

rwÿt ti, w ti, i ti, ti

mae e, ma’ fe

rŷn ni, i ni, ni

rÿch chi, i chi, chi

ma’ nw

 

 

 

RESPOSTES

verb bàsic

nord

sud

a wÿf? γdwÿf, nac γdwÿf

a wÿt? wÿt, nac wÿt

a γdÿw? γdÿw, nac γdÿw

a ŷm? γdÿm, nac γdÿm

a ÿch? γdÿch, nac γdÿch

a ŷnt? γdÿnt, nac γdÿnt

a γdwÿf? γdwÿf, nac γdwÿf

a γdwÿt? wÿt, nac wÿt

a γdÿw? γdÿw, nac γdÿw

a γdÿm? γdÿm, nac γdÿm

a γdÿch? γdÿch, nac γdÿch

a γdÿnt? γdÿnt, nac γdÿnt

a wÿf? γdwÿf, nac wÿf

a wÿt? wÿt, nac wÿt

a γdÿw? γdÿw, nac ÿw

a ŷm? γdÿm, nac ŷm

a ÿch? γdÿch, nac ÿch

a ŷnt? γdÿnt, nac ŷnt

 

nord – col·loquial

sud – col·loquial

 

γdwÿ i? γdw, nac γdw, nac ’dw

wÿt ti? wÿt, nac wÿt

γdi o? γdi, nac γdi, nac ’di

den ni? γdÿn, nac γdÿn, nac ’dÿn

dech chi? γdÿch, nac γdÿch, nac ’dÿch

dÿn nhw? γdÿn, nac γdÿn, nac ’dÿn

 

w i? odw,  nag w

wÿt ti? wÿt, nag wÿt

odi e? odi, nag odi, nag ÿw

ŷn ni? odÿn, nag ŷn

ÿch chi? odÿch, nag ÿch

ŷn nw? odÿn, nag ŷn

 

nac és [na:g] – es conserva una grafia del gal·lès mitjà per diferenciar aquesta partícula negativa de nag, també [na:g], = conjunció que (millor que, més petit que, etc)

 

En gal·lès antic hi havien tres vocals distinctes – “u” (semblant a la “u” francesa), ÿ (semblant a una i, però més cap enrere i central), i “i”, semblant a la “i” catalana”.

 

Al gal·lès mitjà la “u” es va va perdre, i es feia servir la ÿ, però es conservava la grafia amb “u”.

 

Per tant, al nord, tu (= costat) es pronuncia igual que “” (= casa), però ti (= tu) no té la mateixa vocal.

 

Al sud però es va perdre la ÿ, i es pronuncia com a la i.

Per tant, al sud tu = tŷ = ti

 

γdyw al nord era “ydiw” en gal·lès mitjà, que indica més correctament la pronunciació.

Una “w” final es perd de vegades després de “i” (per exemple, al sud heddi = avui, < heddiw)

 

La forma col·loquial normalment s’escriu γdÿ.

Però de vegades s’ecriu γdi, amb “i”, un forma més correcta, perquè la vocal no és “ÿ”.

Però es fa servir perquè hi ha un munt de paraules que s’escriuen amb “y” (= ÿ) al nord, i de fet es pronuncien amb “i”, i perquè γdÿ resembla més la forma literària.

 

γdÿw : les formes col·loquials són γdÿ / γdi, ’di. La forma γdi es potser més “útil” – primer, reflecteix millor la pronunciació, i per les formes més col·loquials és més clar (la grafia ’dÿ / dÿ és una mica ambígua, com que “y” = [i] or [ø], i  ’di  queda més clar. Sovint γdÿ o s’escri dio en escrits molt informals – com fòrums a la xarxa, per exemple)

 

Mae = ès, està, hi ha

Mae e’n cγsgu = està dormint

Mae e gartre = és a casa

 

Mae ci γn γr ardd = hi ha un gos a l’hort / al jardí

 

 

mae = que és. que està

 

γn γr ardd mae e = “[és] al jardí que ell és”

 

(en frases d’aquest tipus hi havia una còpula “γs” (= és) al davant – tal com existeix avui en dia en les llengües de la branca gaèlica is, ’s – que avui en dia no es fa servir, però que ha afectat l’estructura de la frase)

 

 

Si volem demanar “hi ha...?”, fem servir oes , que a la llengua literària és a oes  (a =  partícula interrogativa)

 

Oes gafr eto (heb ei godro)?  Encara hi ha una cabra (per munyir)? (cançó popular)

A oes heddwch? (Pregunta al lliurament de la cadira al poeta guanyador ... a l’eisteddfod, una crida per a la pau) Hi ha pau?

 

La forma negatica és nid oes no hi ha, que a la llengua parlada és nid oes dim no hi ha pas [de], que es diu com a does dim  no hi ha, i fins i tot sdim

 

Nid oes caws ar ôl no queda formatge (“no hi ha formatge restant”)

Does dim caws ar ôl no queda formatge (“no hi ha res [de] formatge restant”)

Sdim caws ar ôl

 

Un tret de la llengua parlada de les útimes dècades és l’ús de la paruala “γna  / ’na ” (= allà) per expressar “hi ha”, i és un calc de l’anglès “there is”

 

Trenca l’enllaç entre el verb i el subjecte, i per tant hi ha una mutació suau

 

Oes ’na gaws? Hi ha formatge?

Does ’na  ddim caws (molt informal, sna ddim caws, snam caws) 

 

FORMA NEGATIVA DE y mae ef / mae e, ma fe

 

nid γdyw ef ell no és

 

Al sud > dγw e ddim

Al nord > dγdy o ddim, dio ddim, diom

 

Un error greu a molts llibres d’aprenents de gal·lès és insisitir en fer servir “dγdy” com a forma suposadament acceptable arreu del país, quan és una forma nordenca.

 

(Alguns llibres de gal·lès populars són de persones que han après la llengua fins a un cert nivell, però els falten coneixements profunds de la llengua).

 

(Un error freqüent en aquests llibres és l’ús de dw i = sóc , estic, com a forma acceptable arreu del país; de fet és pròpia del nord; al sud és sempre rw i, wi)

 

(Es llibres més sensats i els cursos d’imersió lingüíistica fan servir a la llengua parlada formes pròpies del nord al nord, i del sud  al sud). (La llengua estàndard és més uniforme).

 

sydd = que és, està, que hi ha

Col·loquialment és sy’

 

+ (mutatció suau) + adjectiu superlatiu

+ adverbi

+ frase que comença amb preposició

+ [partícula d’enllaç “γn”, “wedi”] + verb 

+ [partícula d’enllaç “γn”] + (mutació suau) + adjectiu

+ [partícula d’enllaç “γn”] + (mutació suau) + substantiu

 

 

Dγma’r adeilad sydd orau aquesta és l’edifici que és el millor

Rw i’n moyn γr un sy’ fan draw vull el que hi ha allà

γ pren sydd wrth γ glwyd l’arbre que hi ha aprop de la porta

γ bobl sydd heb ddod heno les persones que “són sense venir” que no han vingut aquest vespre

γ gw^r sydd γn byw γn γ Gilfach l’home que viu a (la masia de) Y Gilfach

popeth sydd γn dda tot que és bo

disgγblion sydd γn Gγmry Cγmraeg cγnhenid alumnes que són gal·lesparlants nadius

 

 

mae / rγdy / γdy / yw

 

RESUM:

mae – és, està, hi ha

 

rγdy – no existeix

 

γdÿ Forma col·loquial al nord de γdÿw

 

1) γdy?  és? està?

Forma col·loqial de a γdÿw? és? està? Al nord és γdÿ (que algun escriuen γdi), al sud és odi.  

 

γdÿ o’n siarad Cγmraeg? /  γdi o’n siarad Cγmraeg? Parla gal·lès? (nord)

Odi e’n siarad Cγmraeg / Cymrâg? Parla gal·lès? (sud)

 

2) γdÿ (sí que ho) és, (sí que ho) éstà.

Alguns l’escriuen γdi. Col·loquialment ndi. Al sud és odi.  

 

3) γdÿw que és, que éstà

Al nord és γdÿ (que alguns escriuen γdi). Al sud és ÿw 

 

Quan un substantiu o pronom és posa al cap de la frase per emfisitzar-lo

De fet, hi ha la cópula perduda (γs) al començament de la frase

 

(γs) Sais γdÿw ef és anglès, “(és) anglès que-és ell”

Sais ydÿ o / Sais dio  (Nord)

Sais ÿw e (Sud)

 

ÿw = γdÿw  (dues formes literàries)

Al nivell literari, ÿw es considera més neutral i estàndard; γdÿw sembla més “nordenc”;

Per tant, ÿw és més usual al nivell literari.

 

Sud: ÿw és fa en comptes de ydÿ / ydi

 

(En gal·lès antic era wÿ, com a la primera persona wÿf, i la segona wÿt)  

 

 

Adolygiad diweddaraf / Darrera actualització  2010-03-05

DIWEDD / FI

Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I?
You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website (English)
We
ə-r äm ai? Yüu äa-r ví.zi.ting ə peij fröm dhə "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Ka.tə.lóu.ni.yə) Wéb.sait (Íng.glish)


CYMRU-CATALONIA