http://www.kimkat.org/amryw//1_cwrs/cwrs_tercera_persona_de_bod_2765c
0001 Yr Hafan / Pàgina
Principal
............0008c Y Barthlen
/ el mapa d'aquesta web
.......................0043c Y
Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)
...................................2417c Gwersi Cymraeg- y
gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut
....................................................y tudalen hwn
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia Apunts |
|
Gal·lès – les formes de la tercera persona del present (indicatiu) del verb
bod
Una explicació més o menys tècnica, així es veuen aquestes formes de la
tercera persona dins els seu context.
La lletra y pot ser [ə] (= vocal neutra) o [i, i:] (així al sud;
al nord la [i] és diferent - ɨ).
En aquesta explicació faig servir γ
[ə],
ÿ [i, i:].
γ mae és,
està, hi ha
γ mae (forma
relativa) que és, que està
γ mae amb
substantius plurals definits: són, estan,
γ mae’r gath...
el gat és...
γ mae’r
cathod... els gats
són...
En gal·lès escrit menys formal γ mae > mae (pèrdua de l
apartícula afirmativa γ)
Sobretot al sud, col·loquialment és [ma:] (si porta l’accent) i [ma] si nó.
Tote dues s’escriuen ma’ quan
es vol indicar la llengua parlada en un text.
PRESENT DEL VERB BOD (= ser, estar, haver-hi)
Hi havia una partícula afirmativa γdd davant de la forma del present
i de l’imperfecte del verb bod
Una variant era γd.
(gal·lès mitjà) γd mae > γd mae; al l’època
moderna es va reduir a γ, per tant γ mae
(gal·lès mitjà) γdd wÿf > γd wÿf > (gal·lès modern) γr wÿf ´soc,
estic
Així a partícula afirmativa avui en dia té la mateixa forma que l’article
definit
article definit: an (gal·lès antic)
> γ (+ consonant), γr (+ vocal), ’r
després de vocal, + consonant o vocal): γ cae (el camp), γr
afon (el riu), o’r cae (del camp), o’r afon (del riu)
partícula afirmativa: γdd (gal·lès antic) > γd > γ,
γr
Al nord, aquesta partícula es va aglutinar al verb, i al gal·lès modern
tenim
|
verb bàsic |
nord - literari |
sud - literari |
|
wÿf wÿt mae ŷm [i:m] ÿch [i:x] ŷnt
[i:nt] |
γr γdwÿf γr γdwÿt γ mae γr γdÿm γr γdÿch γr γdÿnt (l’accent
cau sobre la primera síl·laba) |
γr wÿf γr wÿt γ mae γr ÿm γr ÿch γr ÿnt |
|
|
nord –
col·loquial |
sud – col·loquial |
|
|
rγdw i, dw
i rwÿt ti γ mae o γr
γden ni, de ni (e > a al
nord-oest) γr
γdech chi, de chi (e > a al
nord-oest) γ maen nhw |
rw i, wi rwÿt ti, w
ti, i ti, ti mae e,
ma’ fe rŷn
ni, i ni, ni rÿch chi,
i chi, chi ma’ nw |
|
RESPOSTES verb bàsic |
nord |
sud |
|
a wÿf? γdwÿf, nac γdwÿf a wÿt? wÿt, nac
wÿt a γdÿw? γdÿw, nac γdÿw a ŷm? γdÿm,
nac γdÿm a ÿch? γdÿch, nac γdÿch a ŷnt? γdÿnt, nac γdÿnt |
a γdwÿf? γdwÿf, nac γdwÿf a γdwÿt? wÿt, nac wÿt a γdÿw? γdÿw, nac γdÿw a γdÿm? γdÿm, nac γdÿm a γdÿch? γdÿch, nac γdÿch a γdÿnt?
γdÿnt, nac γdÿnt |
a wÿf? γdwÿf,
nac wÿf a wÿt? wÿt,
nac wÿt a γdÿw?
γdÿw, nac ÿw a ŷm?
γdÿm, nac ŷm a ÿch? γdÿch,
nac ÿch a ŷnt?
γdÿnt, nac ŷnt |
|
|
nord –
col·loquial |
sud – col·loquial |
|
|
γdwÿ
i? γdw, nac γdw, nac ’dw wÿt ti? wÿt,
nac wÿt γdi
o? γdi, nac γdi, nac ’di den ni? γdÿn, nac γdÿn, nac ’dÿn dech chi? γdÿch, nac γdÿch, nac ’dÿch dÿn nhw? γdÿn, nac γdÿn, nac ’dÿn |
w i? odw, nag w wÿt ti? wÿt,
nag wÿt odi e? odi, nag
odi, nag ÿw ŷn ni? odÿn,
nag ŷn ÿch chi? odÿch,
nag ÿch ŷn nw? odÿn,
nag ŷn |
nac és [na:g] – es conserva una grafia del gal·lès mitjà per diferenciar
aquesta partícula negativa de nag, també [na:g], = conjunció que (millor que,
més petit que, etc)
En gal·lès antic hi havien tres vocals distinctes – “u” (semblant a la “u”
francesa), ÿ (semblant a una i, però més cap enrere i central), i “i”, semblant
a la “i” catalana”.
Al gal·lès mitjà la “u” es va va perdre, i es feia servir la ÿ, però es
conservava la grafia amb “u”.
Per tant, al nord, tu (= costat) es pronuncia igual que “tŷ”
(= casa), però ti (= tu) no té la mateixa vocal.
Al sud però es va perdre la ÿ, i es pronuncia com a la i.
Per tant, al sud tu = tŷ = ti
γdyw al nord era
“ydiw” en gal·lès mitjà, que indica més correctament la pronunciació.
Una “w” final es perd de vegades després de “i” (per exemple, al sud heddi
= avui, < heddiw)
La forma col·loquial normalment s’escriu γdÿ.
Però de vegades s’ecriu γdi, amb “i”, un forma més correcta,
perquè la vocal no és “ÿ”.
Però es fa servir perquè hi ha un munt de paraules que s’escriuen amb “y”
(= ÿ) al nord, i de fet es pronuncien amb “i”, i perquè γdÿ resembla
més la forma literària.
γdÿw : les
formes col·loquials són γdÿ / γdi, ’di. La forma γdi es
potser més “útil” – primer, reflecteix millor la pronunciació, i per les formes
més col·loquials és més clar (la grafia ’dÿ / dÿ és una mica
ambígua, com que “y” = [i] or [ø], i ’di queda més clar. Sovint γdÿ o s’escri
dio en escrits molt informals – com fòrums a la xarxa, per exemple)
Mae = ès, està, hi ha
Mae e’n cγsgu =
està dormint
Mae e gartre = és a
casa
Mae ci γn γr ardd = hi ha un gos a l’hort / al jardí
mae = que és. que està
γn γr ardd mae e = “[és] al jardí que ell és”
(en frases d’aquest tipus hi havia una còpula “γs” (= és) al
davant – tal com existeix avui en dia en les llengües de la branca gaèlica is,
’s – que avui en dia no es fa servir, però que ha afectat l’estructura
de la frase)
Si volem demanar “hi ha...?”, fem servir oes , que a la llengua
literària és a oes (a
= partícula interrogativa)
Oes gafr eto (heb ei godro)? Encara hi ha una cabra (per
munyir)? (cançó popular)
A oes heddwch? (Pregunta
al lliurament de la cadira al poeta guanyador ... a l’eisteddfod, una crida per
a la pau) Hi ha pau?
La forma negatica és nid oes no hi ha, que a la llengua parlada és nid
oes dim no hi ha pas [de], que es diu com a does dim no hi ha, i fins i tot sdim
Nid oes caws ar ôl no queda formatge (“no
hi ha formatge restant”)
Does dim caws ar ôl no queda formatge (“no hi ha res [de] formatge restant”)
Sdim caws ar ôl
Un tret de la llengua parlada de les útimes dècades és l’ús de la paruala “γna / ’na ” (= allà) per expressar “hi ha”, i
és un calc de l’anglès “there is”
Trenca l’enllaç entre el verb i el subjecte, i per tant hi ha una mutació
suau
Oes ’na gaws? Hi ha
formatge?
Does ’na
ddim caws
(molt informal, sna ddim caws, snam caws)
FORMA NEGATIVA DE y mae ef / mae e, ma fe
nid γdyw ef ell no és
Al sud > dγw e ddim
Al nord > dγdy o ddim, dio ddim, diom
Un error greu a molts llibres d’aprenents de gal·lès és insisitir en fer
servir “dγdy” com a forma suposadament acceptable arreu del país,
quan és una forma nordenca.
(Alguns llibres de gal·lès populars són de persones que han après la
llengua fins a un cert nivell, però els falten coneixements profunds de la
llengua).
(Un error freqüent en aquests llibres és l’ús de dw i = sóc , estic,
com a forma acceptable arreu del país; de fet és pròpia del nord; al sud és sempre
rw i, wi)
(Es llibres més sensats i els cursos d’imersió lingüíistica fan servir a la
llengua parlada formes pròpies del nord al nord, i del sud al sud). (La llengua estàndard és més
uniforme).
sydd = que és, està,
que hi ha
Col·loquialment és sy’
+ (mutatció suau) + adjectiu superlatiu
+ adverbi
+ frase que comença amb preposició
+ [partícula d’enllaç “γn”, “wedi”] + verb
+ [partícula d’enllaç “γn”] + (mutació suau) + adjectiu
+ [partícula d’enllaç “γn”] + (mutació suau) + substantiu
Dγma’r adeilad sydd orau aquesta és l’edifici que és el millor
Rw i’n moyn γr un sy’ fan draw vull el que hi ha allà
γ pren sydd wrth γ glwyd l’arbre que hi ha aprop de la porta
γ bobl sydd heb ddod heno les persones que “són sense venir” que no han vingut aquest vespre
γ gw^r sydd γn byw γn γ Gilfach l’home que viu a (la masia de) Y
Gilfach
popeth sydd γn dda tot que és bo
disgγblion sydd γn Gγmry Cγmraeg cγnhenid
alumnes que són gal·lesparlants nadius
mae / rγdy / γdy / yw
RESUM:
mae – és, està, hi ha
rγdy – no
existeix
γdÿ Forma
col·loquial al nord de γdÿw
1) γdy? és? està?
Forma col·loqial de a γdÿw? és? està? Al nord és γdÿ
(que algun escriuen γdi), al sud és odi.
γdÿ o’n siarad Cγmraeg? / γdi
o’n siarad Cγmraeg? Parla gal·lès? (nord)
Odi e’n siarad Cγmraeg / Cymrâg? Parla gal·lès? (sud)
2) γdÿ (sí que ho) és, (sí que ho) éstà.
Alguns l’escriuen γdi. Col·loquialment ndi. Al sud és odi.
3) γdÿw que és, que éstà
Al nord és γdÿ (que alguns escriuen γdi). Al sud és
ÿw
Quan un substantiu o pronom és posa al cap de la frase per emfisitzar-lo
De fet, hi ha la cópula perduda (γs) al començament de la frase
(γs) Sais γdÿw ef és anglès, “(és) anglès que-és ell”
Sais ydÿ o / Sais dio (Nord)
Sais ÿw e (Sud)
ÿw = γdÿw (dues formes literàries)
Al nivell literari, ÿw es considera més neutral i estàndard; γdÿw
sembla més “nordenc”;
Per tant, ÿw és més usual al nivell literari.
Sud: ÿw és fa en comptes de ydÿ / ydi
(En gal·lès antic era wÿ, com a la primera persona wÿf, i la
segona wÿt)
Adolygiad diweddaraf / Darrera actualització
2010-03-05
DIWEDD / FI
Ble'r
wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan
"CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (=
Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I? You are visiting a page from the
"CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website (English)
We