http://www.kimkat.org/amryw//1_cwrs/cwrs_tercera_persona_de_bod_2765c

0001 Yr Hafan / Pgina Principal

............0008c Y Barthlen / el mapa d'aquesta web

.......................0043c Y Gymraeg (Mynegai) / La llengua gallesa (ndex)

...................................2417c Gwersi Cymraeg- y gyfeirddalen / curs de galls - contingut

....................................................y tudalen hwn
               

baneri
..




Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Galles i Catalunya

Dysgu Cymreg
Aprendre galls

 

 

Apunts


(delw 47283)

 

Galls les formes de la tercera persona del present (indicatiu) del verb bod

 

Una explicaci ms o menys tcnica, aix es veuen aquestes formes de la tercera persona dins els seu context.

 

La lletra y pot ser [ə] (= vocal neutra) o [i, i:] (aix al sud; al nord la [i] s diferent - ɨ).

En aquesta explicaci faig servir γ [ə], [i, i:].

 

γ mae s, est, hi ha

γ mae (forma relativa) que s, que est

 

γ mae amb substantius plurals definits: sn, estan,

γ maer gath... el gat s...

γ maer cathod... els gats sn...

 

En galls escrit menys formal γ mae > mae (prdua de l apartcula afirmativa γ)

 

Sobretot al sud, colloquialment s [ma:] (si porta laccent) i [ma] si n.

Tote dues sescriuen ma quan es vol indicar la llengua parlada en un text.

 

PRESENT DEL VERB BOD (= ser, estar, haver-hi)

 

Hi havia una partcula afirmativa γdd davant de la forma del present i de limperfecte del verb bod

 

Una variant era γd.

 

(galls mitj) γd mae > γd mae; al lpoca moderna es va reduir a γ, per tant γ mae

(galls mitj) γdd wf > γd wf > (galls modern) γr wf soc, estic

 

Aix a partcula afirmativa avui en dia t la mateixa forma que larticle definit

 

article definit: an (galls antic) > γ (+ consonant), γr (+ vocal), r desprs de vocal, + consonant o vocal): γ cae (el camp), γr afon (el riu), or cae (del camp), or afon (del riu)

 

partcula afirmativa: γdd (galls antic) > γd > γ, γr

 

Al nord, aquesta partcula es va aglutinar al verb, i al galls modern tenim

 

verb bsic

nord - literari

sud - literari

wf

wt

mae

ŷm [i:m]

ch [i:x]

ŷnt [i:nt]

γr γdwf

γr γdwt

γ mae

γr γdm

γr γdch

γr γdnt

(laccent cau sobre la primera sllaba)

γr wf

γr wt

γ mae

γr m

γr ch

γr nt

 

nord colloquial

sud colloquial

 

rγdw i, dw i

rwt ti

γ mae o

γr γden ni, de ni

(e > a al nord-oest)

γr γdech chi, de chi

(e > a al nord-oest)

γ maen nhw

rw i, wi

rwt ti, w ti, i ti, ti

mae e, ma fe

rŷn ni, i ni, ni

rch chi, i chi, chi

ma nw

 

 

 

RESPOSTES

verb bsic

nord

sud

a wf? γdwf, nac γdwf

a wt? wt, nac wt

a γdw? γdw, nac γdw

a ŷm? γdm, nac γdm

a ch? γdch, nac γdch

a ŷnt? γdnt, nac γdnt

a γdwf? γdwf, nac γdwf

a γdwt? wt, nac wt

a γdw? γdw, nac γdw

a γdm? γdm, nac γdm

a γdch? γdch, nac γdch

a γdnt? γdnt, nac γdnt

a wf? γdwf, nac wf

a wt? wt, nac wt

a γdw? γdw, nac w

a ŷm? γdm, nac ŷm

a ch? γdch, nac ch

a ŷnt? γdnt, nac ŷnt

 

nord colloquial

sud colloquial

 

γdw i? γdw, nac γdw, nac dw

wt ti? wt, nac wt

γdi o? γdi, nac γdi, nac di

den ni? γdn, nac γdn, nac dn

dech chi? γdch, nac γdch, nac dch

dn nhw? γdn, nac γdn, nac dn

 

w i? odw, nag w

wt ti? wt, nag wt

odi e? odi, nag odi, nag w

ŷn ni? odn, nag ŷn

ch chi? odch, nag ch

ŷn nw? odn, nag ŷn

 

nac s [na:g] es conserva una grafia del galls mitj per diferenciar aquesta partcula negativa de nag, tamb [na:g], = conjunci que (millor que, ms petit que, etc)

 

En galls antic hi havien tres vocals distinctes u (semblant a la u francesa), (semblant a una i, per ms cap enrere i central), i i, semblant a la i catalana.

 

Al galls mitj la u es va va perdre, i es feia servir la , per es conservava la grafia amb u.

 

Per tant, al nord, tu (= costat) es pronuncia igual que (= casa), per ti (= tu) no t la mateixa vocal.

 

Al sud per es va perdre la , i es pronuncia com a la i.

Per tant, al sud tu = tŷ = ti

 

γdyw al nord era ydiw en galls mitj, que indica ms correctament la pronunciaci.

Una w final es perd de vegades desprs de i (per exemple, al sud heddi = avui, < heddiw)

 

La forma colloquial normalment sescriu γd.

Per de vegades secriu γdi, amb i, un forma ms correcta, perqu la vocal no s .

Per es fa servir perqu hi ha un munt de paraules que sescriuen amb y (= ) al nord, i de fet es pronuncien amb i, i perqu γd resembla ms la forma literria.

 

γdw : les formes colloquials sn γd / γdi, di. La forma γdi es potser ms til primer, reflecteix millor la pronunciaci, i per les formes ms colloquials s ms clar (la grafia d / d s una mica ambgua, com que y = [i] or [], i di queda ms clar. Sovint γd o sescri dio en escrits molt informals com frums a la xarxa, per exemple)

 

Mae = s, est, hi ha

Mae en cγsgu = est dormint

Mae e gartre = s a casa

 

Mae ci γn γr ardd = hi ha un gos a lhort / al jard

 

 

mae = que s. que est

 

γn γr ardd mae e = [s] al jard que ell s

 

(en frases daquest tipus hi havia una cpula γs (= s) al davant tal com existeix avui en dia en les llenges de la branca galica is, s que avui en dia no es fa servir, per que ha afectat lestructura de la frase)

 

 

Si volem demanar hi ha...?, fem servir oes , que a la llengua literria s a oes (a = partcula interrogativa)

 

Oes gafr eto (heb ei godro)? Encara hi ha una cabra (per munyir)? (can popular)

A oes heddwch? (Pregunta al lliurament de la cadira al poeta guanyador ... a leisteddfod, una crida per a la pau) Hi ha pau?

 

La forma negatica s nid oes no hi ha, que a la llengua parlada s nid oes dim no hi ha pas [de], que es diu com a does dim no hi ha, i fins i tot sdim

 

Nid oes caws ar l no queda formatge (no hi ha formatge restant)

Does dim caws ar l no queda formatge (no hi ha res [de] formatge restant)

Sdim caws ar l

 

Un tret de la llengua parlada de les times dcades s ls de la paruala γna / na (= all) per expressar hi ha, i s un calc de langls there is

 

Trenca lenlla entre el verb i el subjecte, i per tant hi ha una mutaci suau

 

Oes na gaws? Hi ha formatge?

Does na ddim caws (molt informal, sna ddim caws, snam caws)

 

FORMA NEGATIVA DE y mae ef / mae e, ma fe

 

nid γdyw ef ell no s

 

Al sud > dγw e ddim

Al nord > dγdy o ddim, dio ddim, diom

 

Un error greu a molts llibres daprenents de galls s insisitir en fer servir dγdy com a forma suposadament acceptable arreu del pas, quan s una forma nordenca.

 

(Alguns llibres de galls populars sn de persones que han aprs la llengua fins a un cert nivell, per els falten coneixements profunds de la llengua).

 

(Un error freqent en aquests llibres s ls de dw i = sc , estic, com a forma acceptable arreu del pas; de fet s prpia del nord; al sud s sempre rw i, wi)

 

(Es llibres ms sensats i els cursos dimersi lingistica fan servir a la llengua parlada formes prpies del nord al nord, i del sud al sud). (La llengua estndard s ms uniforme).

 

sydd = que s, est, que hi ha

Colloquialment s sy

 

+ (mutatci suau) + adjectiu superlatiu

+ adverbi

+ frase que comena amb preposici

+ [partcula denlla γn, wedi] + verb

+ [partcula denlla γn] + (mutaci suau) + adjectiu

+ [partcula denlla γn] + (mutaci suau) + substantiu

 

 

Dγmar adeilad sydd orau aquesta s ledifici que s el millor

Rw in moyn γr un sy fan draw vull el que hi ha all

γ pren sydd wrth γ glwyd larbre que hi ha aprop de la porta

γ bobl sydd heb ddod heno les persones que sn sense venir que no han vingut aquest vespre

γ gw^r sydd γn byw γn γ Gilfach lhome que viu a (la masia de) Y Gilfach

popeth sydd γn dda tot que s bo

disgγblion sydd γn Gγmry Cγmraeg cγnhenid alumnes que sn gallesparlants nadius

 

 

mae / rγdy / γdy / yw

 

RESUM:

mae s, est, hi ha

 

rγdy no existeix

 

γd Forma colloquial al nord de γdw

 

1) γdy? s? est?

Forma colloqial de a γdw? s? est? Al nord s γd (que algun escriuen γdi), al sud s odi.

 

γd on siarad Cγmraeg? / γdi on siarad Cγmraeg? Parla galls? (nord)

Odi en siarad Cγmraeg / Cymrg? Parla galls? (sud)

 

2) γd (s que ho) s, (s que ho) st.

Alguns lescriuen γdi. Colloquialment ndi. Al sud s odi.

 

3) γdw que s, que st

Al nord s γd (que alguns escriuen γdi). Al sud s w

 

Quan un substantiu o pronom s posa al cap de la frase per emfisitzar-lo

De fet, hi ha la cpula perduda (γs) al comenament de la frase

 

(γs) Sais γdw ef s angls, (s) angls que-s ell

Sais yd o / Sais dio (Nord)

Sais w e (Sud)

 

w = γdw (dues formes literries)

Al nivell literari, w es considera ms neutral i estndard; γdw sembla ms nordenc;

Per tant, w s ms usual al nivell literari.

 

Sud: w s fa en comptes de yd / ydi

 

(En galls antic era w, com a la primera persona wf, i la segona wt)

 

 

Adolygiad diweddaraf / Darrera actualitzaci  2010-03-05

DIWEDD / FI

Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymreg)
On sc? Esteu visitant una pgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Galles-Catalunya) (catal)
Where am I?
You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website (English)
We
ə-r m ai? Yu a-r v.zi.ting ə peij frm dhə "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Ka.tə.lu.ni.yə) Wb.sait (ng.glish)


CYMRU-CATALONIA