2500c prova gal·lesa número 3

1 sobre la taula
a) ar yr heol b) ar y bwrdd c) ar y llawr d) ar y carped

2 al sud, en paraules monosil·làbiques, el diftong “oe” [oi]
esdevina “o’” [o:]. gloes (= dolor) > glo’s.
Com són aquestes paraules al sud?
a) coed (= bosc)
b) coes (= cama)
c) moel (= calb)
d) troed (= peu)

3 Quina paraula no és una part del cos?
a) llaw b) pen c) braich d) cath

4 Quina paraula no és un animal?
a) ci b) gwiwer c) cegin d) tarw

5 Quina paraula no és una fruita?
a) afal b) eirinen c) oren d) dŵr

6 Quina ciutat no és a Gal·les?
a) Llundain
b) Llanfair Pont Steffan
c) Pen-y-bont ar Ogwr
d) Caer-dÿdd

7 Quin nom no és d’un país?
a) Caeredin b) Yr Almaen c) Lloegr d) Llydaw

8 al sud, en paraules monosil·làbiques, el diftong “ae” [ai]
esdevina “a’” [a:]. gwaed (= sang) > gwa’d.
Com són aquestes paraules al sud?
a) traed (= peus)
b) ymláen (= endavant)
c) maen (= pedra)
d) cae (= camp)

9 Quina paraula no és un ocell?
a) mochÿn b) iâr c) gwennol d) colomen

10 Quin país no és un país celta?
a) Groeg b) yr Alban c) Cernÿw d) Llydaw

11 a la síl·laba final col·loquialment a Gal·les el diftong ai > e.
cadair (= cadira) > cader.
Com són aquestes paraules col·loquialment
a) Llundain (= Londres)
b) arwain (= dirigir)
c) damwain (= accident)
d) dwÿrain (= est)

12 les paraules monosíl·labes amb consonant + l, consonant + r, consonant + n
esdevinen disil·làbiques al sud, amb repetició de la vocal. Per exemple,
pobl (= gent) [POBL] > pobol [POO-bol], llwÿbr (= camí) [LHUIBR] > llwÿbÿr ]LHUI-bir]. Com són aquestes paraules al sud?
a) cefn (= esquena)
b) Lloegr (= Anglaterra)
c) gafr (= cabra)
d) llÿfr (= llibre)

13 la g inicial d’una d’aquestes paraules no és lla mutació suau de “c”:
a) ar y garreg b) yn y gegin c) yn y goeden d) yn y gwelÿ

14 Quina paraula no és un color?
a) du b) mawr c) coch d) brown

15 No miris!
a) Paid ag edrÿch! / Paid edrÿch!
b) Paid â mÿnd! / Paid mÿnd!
c) Paid â ºººphoeni! / Paid poeni!
d) Paid â ºººchysgu! / Paid cysgu!

16 Vine aquí
a) Y bachgen ’ma b) Aros ’ma c) Dere ’ma d) Eistedd ’ma

17 obre el llibre
a) darllen y llÿfr b) agor y llÿfr c) pryna’r llÿfr d) gwertha’r llÿfr

18 sempre
a) ºbob mis Chwefror b) ºbob eiliad c) ºbob dÿdd d) ºbob amser

19 capsa
a) bwrdd b) pen c) afon d) blwch

20 got de cervesa
a) gwydraid o ºlaeth
b) gwydraid o ºddŵr
c) gwydraid o ºgwrw
d) gwydraid o ºwin

21 sota el llit
a) dan y gwelÿ
b) ar y gwelÿ
c) yn y gwelÿ
d) ar ºbwÿs y gwelÿ

22 sí
Wÿt ti’n siarad Cymraeg?
a) Nage b) Mae c) Ie d) Ydw

23 que vol dir “Blaenau Gwent” (nom de comarca; Gwent és una regió)?
a) el castell de Gwent
b) el port de Gwent
c) el mercat de Gwent
d) la terra alta de Gwent

24 Ble mae Caernarfon?
a) yng ººnghanolbarth Cymru
b) yn ººne Cymru
c) yng ººngogledd Cymru
d) yn Lloegr (“Lloeger”)

25 m’agrada aquest temps
a) rw i’n hoffi’r tywÿdd ’ma
b) rw i’n hoffi’r cathod ’ma
c) rw i’n hoffi’r bara ’ma
d) rw i’n hoffi’r blodau ’ma

26 dormir
a) cerdded b) canu c) cysgu d) rhedeg

27 beure aigua
a) taflu dŵr b) gwastraffu dŵr c) berwi dŵr d) yfed dŵr

28 Setmana Santa
a) Nadolig b) Pasg c) Dÿdd Gŵÿl Dewi d) Calan Mai

29 quina és la femella?
a) plisman b) actor c) meddyges d) rheolwr

30 llet calenta
a) llaeth ffresh b) llaeth twÿm c) llaeth sur d) llaeth oer

31 5%
a) naw y cant b) pump y cant c) saith y cant d) deg y cant

32 hola! (barbarisme)
a) hwÿl fawr b) wela i ºdi ’forÿ c) haia d) pnawn da

33 puc menjar aquest?
a) ºga i ºfuta hwn?
b) ºga i yfed hwn?
c) ºga i ºbrynu hwn?
d) ºga i hwn?

34 quina quantitat?
a) pam? b) ºble? c) ºprÿd? d) ºfaint?

35 carrer de l’església
a) Heol yr Afon b) Heol yr Eglwÿs c) Heol y Bont d) Heol y Nant

36 fot el camp
a) croeso b) ºwn i ºddim c) diolch yn ºfawr d) cer i ºgrafu

37 llegir
a) gwÿbod b) darllen c) ysgrifennu d) aros

38 “extremitat del país” (nom de comarca)
a) Casnewÿdd b) Ceredigion c) Caerfyrddin d) Penfro

39 “fortalesa [autòctona] petita” (nom de comarca)
a) Dinbÿch b) Abertawe c) Ynÿs Môn d) Casnewÿdd

40 ells són / estan
a) dw i ºddim b) maen nhw c) mae hi d) mae e

41 (cartell) no fumeu
a) dim aros ar unrhÿw adeg b) dim dadlwytho c) dim ysmygu d) dim parcio

42 estuari
a) aber b) gwelÿ c) gwin d) tŷ bach

43 ecs!
a) paid! b) ych a fi! c) bore da! d) shwmâi? / shw mae?

44 perdut
a) ar ºgau b) ar ºgoll c) ar agor d) ar ºglo

45 un mòbil
a) desg b) ffôn ºboced c) cynffon d) siop ºlyfrau

46 Ydi’r bàg yma? (és auí la bossa?) RESPOSTA:
a) Ydw b) Ie c) Mae d) Ydi

47 gos petit
a) ci tew b) ci mawr c) cath ºfach d) ci bach

48 pronunciació: papur =
a) PA-pir b) pa-PIR c) pa-PUR d) PA-pur

49 darrera la paret
a) tu ôl i’r ºgadair b) tu ôl i’r shilff c) tu ôl i’r bwrdd d) tu ôl i’r wal

50 és fàcil
a) mae’n ºfach b) mae’n hen c) mae’n hawdd d) mae’n newÿdd

ATEBION

1 sobre la taula
a) ar yr heol = al carrrer
b) ar y bwrdd = sobre la taula
c) ar y llawr = al terra
d) ar y carped = a la catifa

2 al sud, en paraules monosil·làbiques, el diftong “oe” [oi]
esdevina “o’” [o:]. gloes (= dolor) > glo’s.
Com són aquestes paraules al sud?
a) coed (= bos) co’d
b) coes (= cama) co’s
c) moel (= calb) mo’l
d) troed (= peu) tro’d

3 Quina paraula no és una part del cos?
a) llaw = mà
b) pen = cap
c) braich = braç
d) cath = gat

4 Quina paraula no és un animal?
a) ci = gos
b) gwiwer = esquirol
c) cegin = cuina
d) tarw = brau

5 Quina paraula no és una fruita?
a) afal = poma
b) eirinen = pruna
c) oren = taronja
d) dŵr = aigua

6 Quina ciutat no és a Gal·les?
a) Llundain = Londres
b) Llanfair Pont Steffan = ciutat del sud-oest
c) Pen-y-bont ar Ogwr = ciutat del sud-est
d) Caer-dÿdd = ciutat del sud-est

7 Quin nom no és d’un país?
a) Caeredin = Edimburg
b) Yr Almaen = Alemanya
c) Lloegr = Anglaterra
d) Llydaw = Bretanya

8 al sud, en paraules monosil·làbiques, el diftong “ae” [ai]
esdevina “a’” [a:]. gwaed (= sang) > gwa’d.
Com són aquestes paraules al sud?
a) traed (= peus) tra’d
b) ymláen (= endavant) ymla’n, ’mla’n
c) maen (= pedra) ma’n
d) cae (= camp) ca’

9 Quina paraula no és un ocell?
a) mochÿn = porc
b) iâr = gallina
c) gwennol = oreneta
d) colomen = colom

10 Quin país no és un país celta?
a) Groeg = Grècia
b) yr Alban = Escòcia
c) Cernÿw = Cornualla
d) Llydaw = Bretanya

11 a la síl·laba final col·loquialment a Gal·les el diftong ai > e.
cadair (= cadira) > cader.
Com són aquestes paraules col·loquialment
a) Llundain (= Londres) Llunden
b) arwain (= dirigir) arwen
c) damwain (= accident) damwen
d) dwÿrain (= est) dwÿren

12 les paraules monosíl·labes amb consonant + l, consonant + r, consonant + n
esdevinen disil·làbiques al sud, amb repetició de la vocal. Per exemple,
pobl (= gent) [POBL] > pobol [POO-bol], llwÿbr (= camí) [LHUIBR] > llwÿbÿr ]LHUI-bir]. Com són aquestes paraules al sud?
a) cefn (= esquena) cefen
b) Lloegr (= Anglaterra) Lloeger
c) gafr (= cabra) gafar
d) llÿfr (= llibre) llÿfÿr

13 la g inicial d’una d’aquestes paraules no és lla mutació suau de “c”:
a) ar y ºgarreg - carreg = pedra
b) yn y ºgegin - cegin = cuina
c) yn y ºgoeden - coeden = arbre
d) yn y gwelÿ - gwelÿ = llit

14 Quina paraula no és un color?
a) du = negre
b) mawr = gran
c) coch = vermell
d) brown = marró

15 No miris!
a) Paid ag edrÿch! / Paid edrÿch! = No miris!
b) Paid â mÿnd! / Paid mÿnd! = No t’en vagis!
c) Paid â ºººphoeni! / Paid poeni! = No’t preocupis!
d) Paid â ºººchysgu! / Paid cysgu! = No dormis!

16 Vine aquí
a) Y bachgen ’ma = aquest noi
b) Aros ’ma = espera aquí
c) Dere ’ma = vine aquí
d) Eistedd ’ma ) seu aquí

17 obre el llibre
a) darllen y llÿfr = llegeix el llibre
b) agor y llÿfr = obre el llibre
c) pryna’r llÿfr = compra el llibre
d) gwertha’r llÿfr = ven el llibre

18 sempre
a) ºbob mis Chwefror = cada mes de febrer
b) ºbob eiliad = cada segon
c) ºbob dÿdd = cada dia
d) ºbob amser = sempre

19 capsa
a) bwrdd = taula
b) pen = cap; ploma (d’escriure)
c) afon = riu
d) blwch = capsa

20 got de cervesa
a) gwydraid o ºlaeth = got de llet
b) gwydraid o ºddŵr = got d’aigua
c) gwydraid o ºgwrw = got de cervesa
d) gwydraid o ºwin = got de vi

21 sota el llit
a) dan y gwelÿ = sota el llit
b) ar y gwelÿ = sobre el llit
c) yn y gwelÿ = dins el llit
d) ar ºbwÿs y gwelÿ = a prop del llit

22 sí
Wÿt ti’n siarad Cymraeg?
a) Nage = np; resposta de la partícula ai...?
b) Mae, no és una resposta. És una froma afirmativa = és, està
c) Ie, = sí; resposta de la partícula ai...?
d) Ydw = sóc, estic, “sí”; resposta de wÿt ti?

23 que vol dir “Blaenau Gwent” (nom de comarca; Gwent és una regió)?
a) el castell de Gwent (seria ‘castell Gwent’ - existeix com a Cas.gwent, nom de ciutat de Gwent)
b) el port de Gwent (seria “porthladd Gwent”)
c) el mercat de Gwent (seria “marchnad Gwent”)
d) la terra alta de Gwent - blaenau Gwent. Blaen = la part de davant; la font d’un riu. Blaenau = fonts dels rius, i per tant ‘terra alta’

24 Ble mae Caernarfon? - és al nord
a) yng ººnghanolbarth Cymru - al centre de Gal·les
b) yn ººne Cymru - al sud de Gal·les
c) yng ººngogledd Cymru - al nord de Gal·les
d) yn Lloegr (“Lloeger”) - a Anglaterra

25 m’agrada aquest temps
a) rw i’n hoffi’r tywÿdd ’ma - m’agrada aquest temps
b) rw i’n hoffi’r cathod ’ma - m’agrada aquests gats
c) rw i’n hoffi’r bara ’ma - m’agrada aquest pa
d) rw i’n hoffi’r blodau ’ma - m’agrada aquestes flors

26 dormir
a) cerdded - caminar
b) canu - cantar
c) cysgu - dormir
d) rhedeg - córrer

27 beure aigua
a) taflu dŵr - tirar aigua
b) gwastraffu dŵr - malgastar aigua
c) berwi dŵr - bullir aigua
d) yfed dŵr - beure aigua

28 Setmana Santa
a) Nadolig - Nadal
b) Pasg - Setmana Santa
c) Dÿdd Gŵÿl Dewi - festa del Sant David
d) Calan Mai - dia ú de maig; començament de l’estiu celta (fins octubre 31)

29 quina és la femella?
a) plisman - policia (mascle)
b) actor - actor
c) meddyges - metgessa
d) rheolwr - director

30 llet calenta
a) llaeth ffresh - llet nova
b) llaeth twÿm - llet calenta
c) llaeth sur - llet agra
d) llaeth oer - llet freda

31 5%
a) naw y cant - 9%
b) pump y cant - 5%
c) saith y cant - 7%
d) deg y cant - 10%

32 hola! (barbarisme)
a) hwÿl fawr - adéu
b) wela i ºdi ’forÿ - “et veuré demà”, fins demà
c) haia - hola (anglès “hiya” < “how are ye”, com esteu
d) pnawn da - bona tarda

33 puc menjar aquest?
a) ºga i ºfuta hwn? puc menjar això?
b) ºga i yfed hwn? puc beure això?
c) ºga i ºbrynu hwn? puc comprar això?
d) ºga i hwn? puc agafar això?

(ºga i + substantiu = puc agafar; ga i + verb = puc / em permet...?)

34 quina quantitat?
a) pam? - per què?
b) ºble? on?
c) ºprÿd? quan?
d) ºfaint? quina quantitat?

35 carrer de l’església
a) Heol yr Afon carrer del riu
b) Heol yr Eglwÿs - carrer de l’església
c) Heol y ºBont - carrer del pont
d) Heol y Nant - carrer del rierol

36 fot el camp
a) croeso - benvingut
b) ºwn i ºddim - no ho sé
c) diolch yn ºfawr - moltes gràcies
d) cer i ºgrafu - fot el camp (vés a rascar [el teu cul] - cer i grafu dy ºdin)

37 llegir
a) gwÿbod -saber
b) darllen - llegir
c) ysgrifennu - escriure
d) aros - esperar

38 “extremitat del país” (nom de comarca)
a) Casnewÿdd < castell newÿdd - castell nou
b) Ceredigion - territori (sufix -ion) d’en Ceredig ‘estimat’ (caru = estimar)
c) Caerfyrddin - fortlasea romana al lloc que és diu Myrddin (britànic mori-dunon, fortalesa marítima).

Es pensava erròniament que era ‘fortalesa d’un tal Myrddin’; aquest suposat nom d’home ‘Myrddin’ (anglès: Merlin) era el nom que es va donar al mag d’en rei Artur quan aquestes llegendes, dels britànics de les terres que avui formen par d’Escòcia, van ser adaptades per una audiència del sud de Gal·les
d) Penfro - final + país

39 “fortalesa [autòctona] petita” (nom de comarca)
a) Dinbÿch fortalesa [autòctona] petita (bÿch - forma antiga, que es veu en bychan = petit; bÿch + -an, sufix diminutiu)
b) Abertawe - esturari del riu Tawe
c) Ynÿs Môn - illa de Môn
d) Casnewÿdd < castell newÿdd, castell nou

40 ells són / estan
a) dw i ºddim - no estic, no sóc
b) maen nhw - ells són, estan
c) mae hi - ella és, està
d) mae e - ell és, està

41 (cartell) no fumeu
a) dim aros ar unrhÿw adeg - no espereu / aparqueu en cap moment (“cap esperar sobre qualsevol període”)
b) dim dadlwytho - no descarregueu (“cap descarregar”)
c) dim ysmygu - no fumeu (“cap fumar”)
d) dim parcio - no aparqueu (“cap aparcar”)

42 estuari
a) aber - estuari
b) gwelÿ - llit
c) gwin - vi
d) tŷ bach - lavabo

43 ecs!
a) paid! - no ho facis
b) ych a fi! - ecs
c) bore da! - bon dia
d) shwmâi? / shw mae? - com va la cosa?

44 perdut
a) ar ºgau - tancat
b) ar ºgoll - perdut
c) ar agor - obert
d) ar ºglo - tancat (amb clau)

45 un mòbil
a) desg - escriptori
b) ffôn poced - telèfon mòbil
c) cynffon - cua
d) siop ºlyfrau - llibreria

46 Ydi’r bàg yma? (és auí la bossa?) RESPOSTA:
a) Ydw - estic, sóc
b) Ie - sí (resposta a la partícula “ai”)
c) Mae - forma afirmativa, és, està)
d) Ydi - és, està - resposta a la pregunata ‘ydi...?’

47 gos petit
a) ci tew - gos gras
b) ci mawr - gos gros
c) cath ºfach - gat pepit
d) ci bach - gos petit

48 pronunciació: papur =
a) PA-pir - aquesta és la pronunciació correcte. Normalment l’accent cau sobre

la penúltima síl·laba
b) pa-PIR
c) pa-PUR
d) PA-pur

49 darrera la paret
a) tu ôl i’r ºgadair - darrera la cadira
b) tu ôl i’r shilff - darrera el prestatge
c) tu ôl i’r bwrdd - darrera la taula
d) tu ôl i’r wal - darrera la paret

50 és fàcil
a) mae’n ºfach - çes petit

b) mae’n hen - és vell

c) mae’n hawdd - és fàcil

d) mae’n newÿdd - és nou

Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website (English)
We ^r àm ai? Yùu àa^r víziting peij fròm dh "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katlóuni) Wébsait (Íngglish)

CYMRU-CATALONIA

Diwygiad diweddaraf / Darrera actualització: 2006-07-13
sumbolau: ŵŷ

Fi de pàgina / Diwedd y dudalen