http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cymraeg_prawf_05_2502c.htm

Yr Hafan / Portada

..........1861c Y Fynedfa yn Gatalaneg / Entrada en català

...................0008c Y Gwegynllun / Mapa de la web

..............................0043c Y Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)

........................................2417c Gwersi Cymraeg- y gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut

.......................................................................y tudalen hwn / aquesta pàgina

..

Gwefan Cymru-Catalonia La Web de Gal·les i Catalunya Cymraeg - profion Gal·lès - proves Prawf 5 Prova 5

xxxx Y tudalen hwn yn Gymraeg

xxxx This page in English



PRAWF 5 (a continuació les respostes)
(Per imprimir-ho, feu talla-i-enganxa a un document d’open office o word; substituiu la lletra vermella de les respostes amb lletra negra)

ÿ = ‘y glir’ [ gliiir]
º = mutació suau
ºº = mutació nasal
ººº = mutació aspirada

1 tens diners?
a) oes arian ’da nhw?
b) oes arian ’da ni?
c) oes arian ’da ti?
d) oes arian ’da fe?

2 no t’amoinis
a) paid rhedeg
b) paid poeni
c) paid colli dy ºdymer
d) paid cysgu

3 vés a fer punyetes
a) cer i ºgrafu
b) rho hwnna i ºfi
c) dere ’ma
d) aros ºfunud

4 carrer de la muntanya / de la pastura de la terra alta
a) Golfan y Mynydd
b) Troed y Mynÿdd
c) Pen y Mynÿdd
d) Heol y Mynÿdd

5 l’església de Sant Pere on hi ha el pont d’en Esteve
a) Llanbedr Pont Steffan
b) Llanfair Pont Steffan
c) Llanfihangel Pont Steffan
d) Llandudno Pont Steffan

6 la campana
a) y ºgloch
b) y cloc
c) y camp
d) y larwm

7 llit dur
a) gwelÿ caled
b) afal caled
c) gwaith caled
d) loshinen ºgaled

8 massa petit
a) rhÿ hir
b) rhÿ ºfawr
c) rhÿ ºfach
d) rhÿ hawdd

9 tres de aquestes definicions són correctes, una no ho és. Quina és la incorrecte?
bron =
a) gairebé
b) pit de dona
c) esquirol
d) turó

10 algunes paraules perden la primera síl·laba col·loquialment. Quina d’aquestes no perd la primera síl·laba?
a) adnabod < ’nabod (= conèixer)
b) Nadolig > ’Dolig (= Nadal)
c) sigarét > ’garét (= cigarreta)
d) edrychwch > ’drychwch (= mireu)

11 què et passa, amor meu?
a) beth sÿ’n bod, cariad?
b) ŷch chi’n ºbarod, ºblant?
c) beth wÿt ti’n ’feddwl, w?
d) faint o’r ºgloch ÿw hi, cariad?

12 mae arno fe ºganpunt i ºfi “hi ha sobre ell cent lliures a mi”. Què vol dir?
a) m’ha pagat cent lliures
b) em deu cent lliures
c) té a la seva butxaca cent lliure per a mi
d) vol que jo li pagui cent lliures

13 ºwnei ºdi? = (ho) faràs. Es fa servir per suavitzar / emfasitzar un imperatiu - depén del to de la veu. Seria més o menys com dir ‘si us plau’.

Vine si us plau
a) cau dy ºgeg, ºwnei ºdi?
b) dere, ºwnei ºdi?
c) rho ºdaw arni, ºwnei ºdi?
d) gad iddi, ºwnei ºdi?

14 gos negre
a) cath ºwen
b) ci du
c) llygoden ºlwÿd
d) llwÿnog coch

15 bwÿd = menjar, aliments; bwÿta = (verb) menjar. Com es diu bwÿta col·loquialment?
a) bwÿell
b) buta
c) bwÿdo
d) bwÿdÿdd

16 on és n’Hug?
a) ble mae Huw?
b) sut mae Huw?
c) pwÿ ÿw Huw?
d) pun ÿw Huw?

17 llet
a) jam
b) afal
c) llaeth / llaath
d) bara

18 mae’r tebot ar y bwrdd
a) la tetera és damunt la taula
b) el gos és sota la taula
c) la tetera és a la cuina
d) el gat és sota la taula

19 sut wÿt ti / shwd wÿt ti? la resposta és:
a) bore da
b) os gwelwch yn ºdda
c) da iawn, diolch
d) dim, diolch

20 wÿt ti’n siarad Cymraeg? RESPOSTA:
a) ydi
b) oes
c) ydw
d) mae

21 quina és la mutació errònia (el substantiu és masculí, i per tant després de l’article y no hi ha mutació suau)
a) y ºbroblem
b) y ºgath
c) y ºgi
d) y ºbont

22 el sol
a) y haul
b) yr haul
c) a’r haul
d) o’r haul

23 cada setmana
a) ºbob mis
b) ºbob wÿthnos
c) ºbob dÿdd
d) ºbob blwÿddÿn

24 córrer
a) eistedd
b) cysgu
c) cerdded
d) rhedeg

25 puc seure aquí?
a) ºga i ºofÿn rhÿwbeth i chi?
b) ºga i eistedd yma?
c) ºga i agor y ffenest’?
d) ºga i ºfÿnd i’r tŷ bach?

26 quina paraula no té síl·laba llarga?
a) tad (= pare)
b) bach (= petit)
c) gwÿn (= blanc)
d) gwin (= vi)

27 Ble mae Caer-dÿdd?
a) yn y de-orllewin (= al sud-oest)
b) yn y gogledd-orllewin
c) yn y de-ddwyrain
d) yn y gogledd-ddwyrain

28 fill
a) mab
b) merch
c) tad
d) mam

29 el meu amic
a) fy ººngelÿn
b) fy ffrind
c) fy ººnghi
d) fy ººnghymydog

30 la creu roja
a) y ºgroes ºgoch
b) y ºbont ºgoch
c) y tŷ coch
d) yr afon ºgoch

31 quines dues paraules són sínonims?
a) lico
b) hoffi
c) yfed
d) siarad

32 la paraula ficer (= capellà anglicà) es pronuncia
a) [BI ker]
b) [VI ker]
c) [MI ker]
d) [FI ker]

33 vaig begut
a) rw i wedi blino
b) rw i’n sicr
c) rw i wedi meddwi
d) rw i’n ºdost

34 does dim arian ’da fi
a) no vull diners
b) no tinc diners
c) he perdut els meus diners
d) dona’m els teus diners

35 què vol dir Llantrisant (“llan y tri sant”)
a) església dels tres sants
b) església dels tretze sants
c) les tres esglésies sagrades
d) església de la trinitat

36 aigua
a) afon
b) dŵr
c) llaeth
d) nant

37 quines dues expressions són sinónims?
a) ºchei di ºddim
b) ºddaw e ºddim
c) ºwn i ºddim
d) dw i ºddim yn gwÿbod / gw’bod

38 quants prunes?
a) sawl eirinen?
b) sawl afal?
c) sawl oren?
d) sawl afocado?

39 on collons...?
a) ble ºddiawl...
b) ble yffach...
c) ble ffyc...
d) ble uffern

40 el molí nou (topònim)
a) y ºFelinnewÿdd
b) yr Hen ºFelin
c) Y Brÿn Melÿn
d) Melin-y-coed

41 mirar la televisió
a) edrÿch ar y teledu
b) edrÿch yn y teledu
c) edrÿch dan y teledu
d) edrÿch trwÿ’r teledu

42 normalment
a) er enghraifft
b) fel bo angen
c) dan ei sang
d) fel arfer

43 cadira tova
a) cadair ºfach
b) cadair ºgaled
c) cadair ºfeddal
d) cadair shimsan

44 el forn
a) y ffwrn
b) y ºgegin
c) y sinc
d) y cwpwrdd

45 la fossa
a) yr afon
b) y ffos
c) y ºberth
d) y nant

46 quina paraula?
a) pa ºgadair?
b) pa ºair?
c) pa aderÿn?
d) pa anifail?

47 una parella típica
a) Huw a Haf
b) Siôn a Siân
c) Mihangel ac Eirwen
d) Arthur a Gwenhwÿfar

48 Què vol dir “Caer” (és una ciutat a la frontera amb el País de Gal·les, Chester en anglès)
a) camp
b) fortalesa romana
c) estuari
d) illa

49 un nom col·loquial per l’anglès és yr iaith ºfain. Què vol dir?
a) la gran llengua
b) la nova llengua
c) la llengua estrident
d) la llengua negra

50 benvingut
a) croeso
b) croes
c) crÿs
d) croen

ATEBION

1 tens diners?
a) oes arian ’da nhw?
b) oes arian ’da ni?
c) oes arian ’da ti?
d) oes arian ’da fe?
tenen diners? / tenim diners? / tens diners? / té diners (ell)?

2 no t’amoinis
a) paid rhedeg
b) paid poeni
c) paid colli dy ºdymer
d) paid cysgu
no córris, no t’amoinis, no t’enfadia (“perdre el geni”), no dormis

3 vés a fer punyetes
a) cer i ºgrafu
b) rho hwnna i ºfi
c) dere ’ma
d) aros ºfunud
vés a fer punyetes (“vés a rascar [el teu cul]”), dóna’m això, vine aquí, espera un moment

4 carrer de la muntanya / de la pastura de la terra alta
a) Golfan y Mynydd
b) Troed y Mynÿdd
c) Pen y Mynÿdd
d) Heol y Mynÿdd
nom d’ocell (Passer montanus) - pardal xarrec, peu de la muntanya, cim de la muntanya, carrer de la muntanya
,

5 l’església de Sant Pere on hi ha el pont d’en Esteve
a) Llanbedr Pont Steffan
b) Llanfair Pont Steffan
c) Llanfihangel Pont Steffan
d) Llandudno Pont Steffan
(l’)església (de Sant) Pere (on hi ha el) pont (d’en) Esteve; els altres no tenen l’afegiment Pont Steffan - Llanfair església (de Santa) Maria, Llanfihangel església (de) Miquelàngel, Llandudno església (del sant celta) Tudno

6 la campana
a) y ºgloch
b) y cloc
c) y camp
d) y larwm
la campana, el rellotge, la proesa (1200+, del llatí “campus” = camp de batalla), alarma

7 llit dur
a) gwelÿ caled
b) afal caled
c) gwaith caled
d) loshinen ºgaled
llit dur, poma dura, feina feixuga, llaminadura dura

8 massa petit
a) rhÿ hir
b) rhÿ ºfawr
c) rhÿ ºfach
d) rhÿ hawdd
massa llarg, massa gros, massa petit, massa fàcil

9 tres de aquestes definicions són correctes, una no ho és. Quina és la incorrecte?
bron =
a) gairebé
b) pit de dona
c) esquirol
d) turó
esquirol = gwiwer

10 algunes paraules perden la primera síl·laba col·loquialment. Quina d’aquestes no perd la primera síl·laba?
a) adnabod < ’nabod (= conèixer)
b) Nadolig > ’Dolig (= Nadal)
c) sigarét > ’garét (= cigareta)
d) edrychwch > ’drychwch (= mireu)
no existeix ’garét

11 què et passa, amor meu?
a) beth sÿ’n bod, cariad?
b) ŷch chi’n ºbarod, ºblant?
c) beth wÿt ti’n ’feddwl, w?
d) faint o’r ºgloch ÿw hi, cariad?
què et passa, amor meu? esteu preparats, nens? què vols dir, home? quina hora és, amor meu?

12 mae arno fe ºganpunt i ºfi “hi ha sobre ell cent lliures a mi”. Què vol dir?
a) m’ha pagat cent lliures
b) em deu cent lliures
c) té a la seva butxaca cent lliure per a mi
d) vol que jo li pagui cent lliures
RESPOSTA: b) em deu cent lliures

13 ºwnei ºdi? = (ho) faràs. Es fa servir per suavitzar / emfasitzar un imperatiu - depén del to de la veu. Seria més o menys com dir ‘si us plau’.

Vine si us plau
a) cau dy ºgeg, ºwnei ºdi?
b) dere, ºwnei ºdi?
c) rho ºdaw arni, ºwnei ºdi?
d) gad iddi, ºwnei ºdi?
calla (“tanca la boca”), vine, calla (“posa silenci sobre ella / la cosa”), deixa-ho córrer (“deixa a ella / la cosa”)

14 gos negre
a) cath ºwen
b) ci du
c) llygoden ºlwÿd
d) llwÿnog coch
gat blanc, gos negre, ratolí gris, guineu vermella

15 bwÿd = menjar, aliments; bwÿta = (verb) menjar. Com es diu bwÿta col·loquialment?
a) bwÿell
b) buta
c) bwÿdo
d) bwÿdÿdd
bwÿell = destral, buta = menjar (col·loquial), bwÿdo = alimentar, donar menjar, bwÿdÿdd = aliments, productes alimentaris

16 on és n’Hug?
a) ble mae Huw?
b) sut mae Huw?
c) pwÿ ÿw Huw?
d) pun ÿw Huw?
on és n’Hug?, com està n’Hug?, qui és n’Hug?, quin és n’Hug?

17 llet
a) jam
b) afal
c) llaeth / llaath
d) bara
melmelada, poma, llet, pa

18 mae’r tebot ar y bwrdd
a) la tetera és damunt la taula
b) el gos (y ci) és sota la taula (y bwrdd)
c) la tetera és a la cuina (y ºgegin)
d) el gat (y ºgath) és sota (dan) la taula

19 sut wÿt ti / shwd wÿt ti? la resposta és:
a) bore da
b) os gwelwch yn ºdda
c) da iawn, diolch
d) dim, diolch
bon dia / sius plau / molt bé, gracies / (rebutjant una cosa oferta) gràcies (no en vull)


20 wÿt ti’n siarad Cymraeg? RESPOSTA:
a) ydi
b) oes
c) ydw
d) mae
ydi = sí-ell-ho-està (tercera persona), oes = sí-n’hi-ha, ydw = sí-jo-ho-éstic, mae (no és una forma de resposta)

21 quina és la mutació errònia (el substantiu és masculí, i per tant després de l’article y no hi ha mutació suau)
a) y ºbroblem
b) y ºgath
c) y ºgi
d) y ºbont
el problema, el gat, y ci = el gos, el pont

22 el sol
a) y haul
b) yr haul
c) a’r haul
d) o’r haul
y haul = forma incorrecte de l’article definit; yr haul = el sol; a’r haul = i el sol; o’r haul = del sol

23 cada setmana
a) ºbob mis
b) ºbob wÿthnos
c) ºbob dÿdd
d) ºbob blwÿddÿn
cada més, cada setmana, cada dia, cada any

24 córrer
a) eistedd
b) cysgu
c) cerdded
d) rhedeg
seure, dormir, caminar, córrer

25 puc seure aquí?
a) ºga i ºofÿn rhÿwbeth i chi?
b) ºga i eistedd yma?
c) ºga i agor y ffenest’?
d) ºga i ºfÿnd i’r tŷ bach?
puc preguntar-vos alguna cosa? puc seure aquí? puc obrir la finestra? puc anar al lavabo?

26 quina paraula no té síl·laba llarga?
a) tad (= pare)
b) bach (= petit)
c) gwÿn (= blanc)
d) gwin (= vi)
TAAAD, BAAACH, GWIN, GWIIIN

27 Ble mae Caer-dÿdd?
a) yn y de-orllewin (= al sud-oest)
b) yn y gogledd-orllewin
c) yn y de-ddwyrain
d) yn y gogledd-ddwyrain
yn y de-ddwyrain

28 fill
a) mab
b) merch
c) tad
d) mam
fill, filla, pare, mare

29 el meu amic
a) fy ººngelÿn
b) fy ffrind
c) fy ººnghi
d) fy ººnghymydog
el meu enemic, el meu amic, el meu gos, el meu veí

30 la creu roja
a) y ºgroes ºgoch
b) y ºbont ºgoch
c) y tŷ coch
d) yr afon ºgoch
la creu roja, el el pont vermell, la casa vermella, el riu vermell

31 quines dues paraules són sínonims?
a) lico
b) hoffi
c) yfed
d) siarad
lico (sud, col·loquial) = estimar, hoffi (més estàndard que col·loquial), yfed = beure, siarad = parlar

32 la paraula ficer (= capellà anglicà) es pronuncia
a) [BI ker]
b) [VI ker]
c) [MI ker]
d) [FI ker]
RESPOSTA: b) [VI ker]

33 vaig pet
a) rw i wedi blino
b) rw i’n sicr
c) rw i wedi meddwi
d) rw i’n ºdost
estic cansat (“estic després de cansar”), estic segur, estic begut (“estic després de borratxar”), estic malalt

34 does dim arian ’da fi
a) no vull diners
b) no tinc diners
c) he perdut els meus diners
d) dona’m els teus diners
no vull diners - dw i ddim yn moÿn arian
no tinc diners - does dim arian da fi
he perdut els meus diners - rw i wedi coli f’arian
dona’m els teus diners - rho d’arian i ºfi

35 què vol dir Llantrisant (“llan y tri sant”)
a) església dels tres sants
b) església dels tretze sants
c) les tres esglésies sagrades
d) església de la trinitat
RESPOSTA: església dels tres sants; tretze sants seria: tri sant ar ºddeg. o (sistema simplificat) un deg tri o saint; església de la trinitat > Llandrindod

36 aigua
a) afon
b) dŵr
c) llaeth
d) nant
riu, aigua, llet, rierol

37 quines dues expressions són sinónims?
a) ºchei di ºddim
b) ºddaw e ºddim
c) ºwn i ºddim
d) dw i ºddim yn gwÿbod / gw’bod
no pots / no tens permís; no vindrà ell; no sé; no sé

38 quants prunes?
a) sawl eirinen?
b) sawl afal?
c) sawl oren?
d) sawl afocado?
pruna, poma, taronja, alvocat

39 on collons...?
a) ble ºddiawl...
b) ble yffach...
c) ble ffyc...
d) ble uffern

tots volen dir on collons, més o menys
a) ble ºddiawl < diawl = dimoni
b) ble yffach; forma canviada de la paraula uffern = infern;
c) ble ffyc; molt malsonant, de l’anglès “where the fuck...” (primera aparició fa trenta anys o així)
d) ble uffern = infern

40 el molí nou (topònim)
a) y ºFelinnewÿdd
b) yr Hen ºFelin
c) Y Brÿn Melÿn
d) Melin-y-coed
el molí nou, l’antic molí, el turó groc, el molí del bosc

41 mirar la televisió
a) edrÿch ar y teledu
b) edrÿch yn y teledu
c) edrÿch dan y teledu
d) edrÿch trwÿ’r teledu
mirar la televisió, mirar dins la televisió, mirar sota la televisió, mirar pel mig de la televisió

42 normalment
a) er enghraifft
b) fel bo angen
c) dan ei sang
d) fel arfer
per exemple, segons la necessitat, (lloc ple de gent) ple de gom a gom. normalment (“com a pràctica”)

43 cadira tova
a) cadair ºfach
b) cadair ºgaled
c) cadair ºfeddal
d) cadair shimsan
cadira petita, cadira dura, cadira tova, cadira que trontolla


44 el forn
a) y ffwrn
b) y ºgegin
c) y sinc
d) y cwpwrdd
el forn, la cuina, la pica, l’armari

45 la fossa
a) yr afon
b) y ffos
c) y ºberth
d) y nant
el riu, la fossa, la bardissa, el rierol

46 quina paraula?
a) pa ºgadair?
b) pa ºair?
c) pa aderÿn?
d) pa anifail?
quina cadira, quina paraula, quin ocell, quin animal

47 una parella típica
a) Huw a Haf
b) Siôn a Siân
c) Mihangel ac Eirwen
d) Arthur a Gwenhwÿfar

a) només vol dir Hug i Haf (estiu)
b) Siôn a Siân és la parella típica (“en Joan i na Joana”)
c) només vol dir Miquelàngel i Eirwen (“blancaneu”)
d) Artur i Guinevere

48 Què vol dir “Caer” (és una ciutat a la frontera amb el País de Gal·les, Chester en anglès)
a) camp
b) fortalesa romana
c) estuari
d) illa

a) camp = cae
b) fortalesa romana = caer
c) estuari = aber
d) illa = ynÿs

49 un nom col·loquial per l’anglès és yr iaith ºfain. Què vol dir?
a) la gran llengua
b) la nova llengua
c) la llengua estrident
d) la llengua negra

resposta: la llengua estrident
mawr gran, nou newÿdd, du negre

50 benvingut
a) croeso
b) croes
c) crÿs
d) croen

a) croeso = benvingut
b) croes = creu
c) crÿs = camisa
d) croen = pell


Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website (English)
We ^r àm ai? Yùu àa^r víziting peij fròm dh "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katlóuni) Wébsait (Íngglish)

CYMRU-CATALONIA

Diwygiad diweddaraf / Darrera actualització: 2006-07-13
sumbolau: ŵŷ

Fi de pàgina / Diwedd y dudalen