http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cymraeg_prawf_06_2503c.htm
Yr Hafan /
Portada
..........1861c Y Fynedfa yn Gatalaneg /
Entrada en català
...................0008c Y Gwegynllun
/ Mapa de la web
..............................0043c Y Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)
........................................2417c Gwersi Cymraeg- y
gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut
.......................................................................y
tudalen hwn / aquesta pàgina
|
..
|
Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya
Cymraeg - profion
Gal·lès - proves
Prawf 6
Prova 6
|
|
xxxx Y tudalen hwn yn Gymraeg
xxxx This page in English
PRAWF 6 (a continuació les respostes)
(Per imprimir-ho, feu talla-i-enganxa a un document d’open office o word;
substituiu la lletra vermella de les respostes amb lletra negra)
ÿ = ‘y glir’ [
gliiir]
º = mutació suau
ºº = mutació nasal
ººº = mutació aspirada
1 Afon Ystwÿth. Que vol
dir ystwÿth?
a) profund b) sinuós
c) fred d) negre
2 dins l’armari .
a) yn y blwch b) ar y bwrdd c) yn y cwpwrdd d) dan y cwpan
3 Com són aquestes
paraules en gal·lès? (la majoria de les paraules en britànic venen del celta
comú; però moltes venen del llatí abans de l’any 400 d.C)
a) llatí pês- (= pes)
b) llatí dês < dens- (=
dens)
c) llatí cêr-a (= cera)
d) britànic klêt-a (= canyissa;
tanca) (t > d)
4 hi ha un home a la porta
a) mae dÿn wrth y drws
b) mae siwgwr yn y cwpan
c) mae olew ar yr heol
d) mae cath yn y pren
5 no tinc diners
a) does dim aur ’da fi
b) mae digon o arian ’da ºfi
c) mae llawer o arian’da ºfi
d) does dim arian ’da ºfi
6 brau mort
a) bwrw tarw b) tarw marw c) tarw garw d) twrw mawr
7 gos petit
a) ci bach ) ty^ bach c) mochÿn
bach d) siop ºfach
8 quina mutació no hi
haurà de ser?
a) yr eglwÿs ºfawr b) y cloc ºfawr c) y ºgath ºfawr d) y gêm ºfawr
9 am ___ at, dros ____
dan, i ____ o, hÿd ____ gan
En aquesta rima de les dotze
preposicions que fan la mutació suau, quines preposicions falten?
a) gyda - drwÿ - o ºflaen - o
ºblaid b) ar - drwÿ - wrth - heb c) yn ôl - ar - wrth - erbÿn d) am - er - heb
- â
10 cim de la muntanya /
lloc més alt de la pastura de la terra alta (topònim)
a) pen yr heol b) pen y mynÿdd c) pen y ºbont d) pen y cae
11 cagar
a) canu b) cachu
c) gadael d) caru
12 merda!
a) daro! b) llongyfarchiadau! c) croeso!
d) wel, wel!
13 cervesa
a) cwrw b) bwrw
c) derw d) carw
14 vidre (la paraula
gal·lesa és del britànic del llatí)
a) gwÿrdd b) gwÿdr
c) gwÿnt d) gwÿl
15 com és diu Joan en
gal·lès?
a) Siôn b) Ieuan
c) Ifan d) Ioan
16 quina llengua és “iaith
y Sais”?
a) anglès b) alemany
c) grec d) gal·lès
17 “am ºbump o’r ºgloch”
vol dir “a les cinc de la ‘cloch’. Què vol dir ‘cloch’?
a) rellotge b) campana
c) monestir d) sol
18 una dita gal·lesa:
henach henach, ffolach ffolach. Què vol dir?
a) no sortis mai de la casa sense
paraigua
b) com més vell es fa una
persona, més estúpid és
c) el sol només surt a l’agost
d) no dormis més de vuit hores
19 y ºwiwer
a) l’esquirol b) el porc senglar c) la garsa
d) l’òs
20 y brenin a’r ºfrenhines
a) els oncles b) els germans c) els reis
d) els bessons
21 cent ú
a) cant ac un b) cant un
c) un ar ºgant d) un â chant
22 cylchgrawn = revista.
cylch = cercle (publicació que es circula), crawn =
a) col·lecció b) literatura
c) imatges d) paper
23 taula molt grossa
a) bwrdd mawr iawn b) bwrdd bach
c) diolch yn ºfawr iawn d) llÿfr
diflas iawn
24 el pont negre
a) yr heol ºddu b) y mynÿdd du c) y brÿn du
d) y ºbont ºddu
25 visca el País de
Gal·les!
a) Cymru am bÿth! b) Dewch ymlaen Cymru!
c)
Croeso i ºGymru
d) Cymru a Lloegr
26 quin objecte és
emblematic de la ciutat de Llanelli, al sud-oest?
a) sosban (= olla) b) pâl (= pala) c) saeth (= fletxa) d) drÿch (= mirall)
27 quin nom gal·lès
(d’home) no és d’un arrel celta, sinó anglès?
a) Gruffudd b) Morgan
c) Edward d) Llywelÿn
28 dita: cenedl heb iaith, cenedl
heb ºgalon. Què vol dir?
a) un pastís sense fruits secs és
un pastís poc nutritiu
b) una nació sense llengua és una
nació sense cor
c) un gos sense amo és un gos
sense menjar
d) un dia sense sol és un dia
sense sentit
29 paid gweiddi!
a) no córris! b) no cridis!
c) no dormis! d) no caiguis!
30 ffordd = carrer,
carretera; rheilffordd = ?
a) ferrocarril b) autopista
c) camí forestal d) carrer sense sortida
31 -aid (col·loquialment
-ed) = ada, la capacitat (d’un receptacle).
llwÿaid / llwÿed =
a) cullerada b) platada c) ollada d) manada
32 topònim: Caerfyrddin
a) la fortalesa romana aprop del
lloc anomenat Myrddin o “fortalesa marítima”
b) la fortalesa romana de
Myrddin, el mag del rei Artur
c) la fortalesa romana del riu
Myrddin
d) la fortalesa romana del riu
Byrddin
33 pa blanc
a) gwin gwÿn b) bara gwÿn
c) blawd gwÿn d) reis gwÿn
34 les cases vermelles
a) y tai coch b) y tai du
c) y tai mawr d) y tai bach
35 oes arian ’da ti? = tens
diners. Resposta (sí / no) =
a) oes / nac oes b) ydi / nac ydi c) mae / does dim d) ie / nage
36 camp negre
a) maes gwÿn d) cae du c) maes mawr
d) cae bach
37 cada any
a) ºbob blwÿddÿn b) ºbob amser
c) ºbob dÿdd d) ºbob mis
38 m’agraden les cireres
a) rw i’n hoffi coffi
b) rw i’n hoffi afalau (col·loquialment ’fale)
c) rw i’n hoffi ffìgs
d) rw i’n hoffi ceirios
39 xiclet
a) gwm cnoi b) cwm bach
c) cwm mawr d) Glasgwm
40 racó del foc
a) ffenest’ b) cadair
c) aelwÿd d) drws
41 al soterrani
a) yn y stafell ºwelÿ b) yn y seler
c) yn yr ºardd d) yn y ty^ bach
42 en gal·lès és freqüent
la pèrdua d’una primera síl·laba al nivell col·loquial.
Quina síl·laba falta en aquestes
paraules: ’stafell (= habitació), ’menÿn (= mantega), ’molchi (= rentar-se),
’stad [STAAAD] (= urbanització)
a) a b) i
c) y d) w
43 “ynÿs” vol dir “illa i
també... (tres d’aquestes paraules no tradueixen “ynÿs”)
a) bosc b) prat al costa d’un riu c) llac
d) roca
44 vine, estimat
a) dere, cariad b) dewch, ºblant c) dewch, ºbawb d) dere, y twpsÿn
45 aquesta és una rima
tradicional per la mainada:
Dau ºgi bach yn mynd i’r coed
Esgid newydd ar
ºbob troed
Dau ºgi ºbach yn dwad adre’
Wedi colli un o’u ’sgidie
què vol dir?
a) dos cadells van al mar i es cremen al sol
b) dos cadells van al bosc i perden una sabata cadascú
c) dos cadells van a la lluna i veuen que és feta de
formatge
d) dos cadells van al riu per primera vegada i al
costat del pont intenten nedar cap a l’altre marge
perquè no entenen que és un pont
46
orella
a) pen b)
ceg c) clust d) llaw
47 la
cabra
a) y geifr b)
yr ºafr c) y gafr d) yr ºeifr
48 núvol
a) cwmwl b)
niwl c) awÿr d) haul
49 cosa
a) peth b) buwch
c) ci d) cath
49 beure
a) bwÿta / buta
b) cerdded c) siarad d) yfed
50 morlo
= foca (llo - vedella),
morfil = balena (mil - animal),
morgi = tauró (ci - gos),
morlew = lleó marí, otària (llew - lleó).
Què és aquest primer element?
a) mawr = gran
b) môr = mar c) Mair = la Verge
Maria d) mur = muralla
ATEBION
1 Afon Ystwÿth.
Que vol dir ystwÿth?
a) dwfn = profund
b) ystwÿth =
sinuós
c) oer = fred
d) du = negre
2 dins l’armari
.
a) yn y blwch = dins la capsa
b) ar y bwrdd = sobre
la taula
c) yn y cwpwrdd = dins
l’armari .
d) dan y cwpan = sota
la tassa
3 Com són
aquestes paraules en gal·lès? (la majoria de les paraules en britànic venen del
celta comú; però moltes venen del llatí abans de l’any 400 d.C)
a) llatí pês- (=
pes) pwÿs
b) llatí dês < dens-
(= dens) dwÿs
c) llatí cêr-a (= cera)
cwÿr
d) britànic klêt-a (=
canyissa; tanca) (t > d) clwÿd
4 hi ha un home
a la porta
a) mae dÿn wrth y drws
= hi ha un home a la porta
b) mae siwgwr yn y
cwpan = hi ha sucre a la tassa
c) mae olew ar yr heol
= hi ha oli sobre el carrer
d) mae cath yn y pren =
hi ha un gat a l’arbre
5 no tinc diners
a) does dim aur ’da fi
= no tinc or
b) mae digon o arian
’da ºfi = tinc suficients diners
c) mae llawer o
arian’da ºfi = no molts diners
d) does dim arian ’da
ºfi = no tinc diners
6 brau mort
a) bwrw tarw = colpejar
un brau
b) tarw marw = brau
mort
c) tarw garw = brau
aspre (no és una combinació de paraules gaire probable)
d) twrw mawr = gran
soroll
7 gos petit
a) ci bach = gos petit
b) ty^ bach = lavabo
(“casa petita”)
c) mochÿn bach =
porquet, “porc petit”
d) siop ºfach = botiga
petita
8 quina mutació
no hi haurà de ser?
a) yr eglwÿs ºfawr = la gran església
b) y cloc ºfawr INCORRECTE. Hauria de ser y cloc mawr = el
gran rellotge
c) y ºgath ºfawr = el
gat gros
d) y gêm ºfawr = el
gran partit, el partit important
9 am AR at, dros
DRWY dan, i WRTH o, hÿd HEB gan
am = al voltant de
ar = sobre
at = envers
dros = per damunt de
drwy = per, pel mig de
dan = sota
i = a (moviment)
wrth = a prop de
o = de
hÿd = fins
heb = sense
gan = amb
En aquesta rima de les
dotze preposicions que fan la mutació suau, quines preposicions falten?
a) gyda (= acompanyat
de) - drwÿ - o ºflaen (= davant) - o
ºblaid (= a favor de)
b) ar - drwÿ - wrth -
heb
c) yn ôl (= segons) -
ar - wrth - erbÿn (= no mérs tard que)
d) am - er - heb - â (=
amb)
10 cim de la
muntanya / lloc més alt de la pastura de la terra alta (topònim)
a) pen yr heol = el cap del carrer
b) pen y mynÿdd = cim
de la muntanya
c) pen y ºbont
= extremitat del pont / entrada del pont
d) pen y cae =
l’extremitat del camp
11 cagar
a) canu = cantar
b) cachu = cagar
c) gadael = deixar
d) caru = estimar
12 merda!
a) daro! = merda!
b)
llongyfarchiadau! = felicitats
c) croeso! = benvingut! benvinguda! benvinguts!
benvingudes!
d) wel, wel! = no ho
puc creure
13 cervesa
a) cwrw = cervesa
b) bwrw = colpejar; tirar
c) derw = roures
d) carw = cérvol
14 vidre (la
paraula gal·lesa és del britànic del llatí)
a) gwÿrdd = verd (del
llatí VIRIDIS = verd, VIRÊRE = ser verd)
b) gwÿdr = vidre (del llatí VITRUM = vidre, paraula
relacionada amb VIDERE = veure)
c) gwÿnt (paraula celta) = el vent
d) gwÿl = festa (del
llatí VIGILIA = vigília, “període de vigilància abans d’una festa religiosa”
< VIGIL = alert < VIGÊRE estar actiu;
de la parual VIGÊRE també hi ha la paraula catalana VIGOR, del llatí
VIGOR = activitat)
15 com és diu
Joan en gal·lès?
a) Siôn b) Ieuan
c) Ifan d) Ioan
Tots volen dir Joan
Siôn és < anglès JONE (forma obsoleta de
JOHN) < francès JEAN
Ieuan és del britànic < llatí JOHANNES
És una forma medieval
que va desaperèixer, però va ser fer utilitzat de nou 1900+
Ifan és la forma moderna d’Ieuan
Ioan és la forma del nom a la Bíblia del 1588;
utilitzat com a nom de pila 1900+
16 quina llengua
és “iaith y Sais”?
a) anglès. Vol dir ‘la
llengua de l’[home] anglès”, i és una mica despectiu
b) alemany
c) grec d) gal·lès
17 “am ºbump o’r
ºgloch” vol dir “a les cinc de la ‘cloch’. Què vol dir ‘cloch’?
a) rellotge = cloc
b) campana
= cloch
c) monestir = mynachdÿ
d) sol = haul
18 una dita
gal·lesa: henach henach, ffolach ffolach. Què vol dir?
a) no sortis mai de la
casa sense paraigua (no existeix una dita així)
b) com més vell es
fa una persona, més estúpid és
c) el sol només surt a
l’agost (no existeix una dita així)
d) no dormis més de
vuit hores (no existeix una dita així)
19 y ºwiwer
a) l’esquirol = y
ºwiwer
b) el porc senglar = y
baedd gwÿllt
c) la garsa = y ºbioden
d) l’òs = yr arth
20 y brenin a’r
ºfrenhines
a) els oncles = yr
ewythrod a’r modrybedd
b) els germans
= y brodÿr a’r chwiorÿdd
c) els reis = y brenin
a’r ºfrenhines
d) els bessons = y
gefeilliaid
21 cent ú
a) cant ac un
b) cant un (incorrecte - no existeix)
c) un ar ºgant (incorrecte - no existeix)
d) un â chant
(incorrecte - no existeix)
22 cylchgrawn =
revista. cylch = cercle (publicació que es circula), crawn =
a) col·lecció = crawn;
també vol dir el pus d’una ferida
b) literatura = llên, llenyddiaeth
c) imatges = lluniau
d) paper = papur
23 taula molt
grossa
a) bwrdd mawr iawn =
taula molt grossa
b) bwrdd bach = taula petita
c) diolch yn ºfawr
iawn = moltes gràcies
d) llÿfr diflas iawn =
un llibre molt avorrit
24 el pont negre
a) yr heol ºddu = el carrer negre
b) y mynÿdd du = la muntanya negra
c) y brÿn du = el turó negre
d) y ºbont ºddu = el
pont negre
25 visca el País
de Gal·les!
a) Cymru am bÿth! =
visca el País de Gal·les!
b) Dewch ymlaen Cymru! = endavant Gal·les!
c) Croeso i ºGymru = benvinguts a Gal·les
d) Cymru a Lloegr =
Gal·les i Anglaterra
26 quin objecte
és emblematic de la ciutat de Llanelli, al sud-oest?
a) sosban (=
olla) (va ser un centre de producció
metal·lúrgica durant més d’un segle, fins a la Segona Guerra Mundial. De
vegades als diaris - sobretot a les pàgines d’esport, com que l’equip de rugby
de la ciutat és un dels més importants del país, l’anomena Tre’r Sosban, la ciutat de l’olla. Una cançó de la ciutat Sosban ºFach, la petita olla, és
coneguda arreu de Gal·les )
b) pâl (= pala)
c) saeth (=
fletxa)
d) drÿch (= mirall)
27 quin nom
gal·lès (d’home) no és d’un arrel celta, sinó anglès?
a) Gruffudd grifó + senyor
b) Morgan probablament
gran + cercle, de gran influència
c) Edward anglès = riquesa + guardià
d) Llywelÿn = probablament LUG- (déu celta del la
llum) + BELIN- )= guerra)
28 dita: cenedl
heb iaith, cenedl heb ºgalon. Què vol dir?
a) un pastís sense
fruits secs és un pastís poc nutritiu
(no existeix una dita
així)
b) una nació sense
llengua és una nació sense cor
cenedl = nació
iaith = llengua
calon = cor
heb = sense
c) un gos sense amo és
un gos sense menjar
(no existeix una dita
així)
d) un dia sense sol és
un dia sense sentit
(no existeix una dita
així)
29 paid gweiddi!
a) no córris! paid
rhedeg! paid â rhedeg!
b) no cridis! paid gweiddi!, paid â gweiddi!
c) no dormis! paid cysgu! paid â ºººchysgu!
d) no caiguis! paid
cwÿmpo! paid â chwÿmpo! (cwÿmpo > cwmpo,
col·loquilament)
30 ffordd =
carrer, carretera; rheilffordd = ?
a) ferrocarril = rheilffordd
b) autopista = traffordd
c) camí forestal = heol
ºgoedwig
d) carrer sense sortida
= heol ºbengaead (“cap + tancat”)
31 -aid
(col·loquialment -ed) = ada, la capacitat (d’un receptacle).
llwÿaid / llwÿed =
a) cullerada = llwÿaid / llwÿed, llond llwÿ
b) platada = platiaid /
plated, llond plât
c) ollada = sosbanaid,
sosbaned, llond sosban
d) manada = dyrnaid,
dyrned, llond llaw
32 topònim:
Caerfyrddin
a) la fortalesa
romana a prop del lloc anomenat Myrddin o “fortalesa marítima”
al cim d’un turó al
ciostat de l’estuari hi havia una fortalesa britànica MORI-DUN-ON
gal·lès modern môr =
mar, din = fortalesa
b) la fortalesa romana
de Myrddin, el mag del rei Artur. La llegenda d’Artur, vinguda de les terres
gal·leses d’on avui és Escòcia, es va adaptar a Gal·les del Sud,
i es deia que el mag
era de Caerfyrddin, i que la ciutat el comemorava, “fortalesa d’un tal
Myrddin”
c) la fortalesa romana
del riu Myrddin
No hi ha riu d’aquest nom
d) la fortalesa romana
del riu Byrddin
No hi ha riu d’aquest nom - però gramtaticament
seria possible, perquè la mutació suau de b > f
33 pa blanc
a) gwin gwÿn = vi blanc
b) bara gwÿn = pa blanc
c) blawd gwÿn = farina blanca
d) reis gwÿn = arroç
blanc
34 les cases
vermelles
a) y tai coch = les cases vermelles
b) y tai du = les cases negres
c) y tai mawr = les cases grosses
d) y tai bach = les cases
petites; els lavabos
35 oes arian ’da
ti? = tens diners. Resposta (sí / no) =
a) oes / nac
oes
b) ydi / nac ydi la resposta d’ydi
c) mae / does dim són formes afirmatives hi ha, no hi ha
d) ie / nage -
respostes a preguntes sense verb, o sense verb al cap de la pregunta
36 camp negre
a) maes gwÿn = camp
blanc
d) cae du = camp negre
c) maes mawr = gran camp
d) cae bach = camp
petit
maes = camp obert, cae
= camp tancat
37 cada any
a) ºbob blwÿddÿn = cada any
b) ºbob amser = sempre (“cada vegada”)
c) ºbob dÿdd = cada dia
d) ºbob mis = cada mes
38 m’agraden les
cireres
a) rw i’n hoffi
coffi el cafè
b) rw i’n hoffi afalau
(col·loquialment ’fale) les
pomes
c) rw i’n hoffi ffìgs les figues
d) rw i’n hoffi ceirios
les cireres
39 xiclet
a) gwm cnoi = xiclet; normalment però col·Loquialment gỳm
cnoi, amb vocal neutra
b) cwm bach = petita vall
c) cwm mawr = gran vall
d) Glasgwm = (topònim)
vall verda
40 racó del foc
a) ffenest’ = finestra
b) cadair
= cadira
c) aelwÿd = racó del foc
d) drws = porta
41 al soterrani
a) yn y stafell ºwelÿ =
al’habitació
b) yn y seler = al soterrani
c) yn yr ºardd
= al jardí, a l’hort
d) yn y ty^ bach = al
lavabo
42 en gal·lès és
freqüent la pèrdua d’una primera síl·laba al nivell col·loquial.
Quina síl·laba falta en
aquestes paraules:
’stafell / ystafell (=
habitació),
’menÿn / ymenÿn (=
mantega),
’molchi / ymolchi (=
rentar-se),
’stad / ystâd [ø STAAAD,
STAAAD] (= urbanització)
a) a b) i
c) y d) w
43 “ynÿs” vol dir
“illa i també... (tres d’aquestes paraules no tradueixen “ynÿs”)
a) bosc = coed, coedwig
b) prat al costat
d’un riu
c) llac = llÿn
d) roca = craig
44 vine, estimat
a) dere, cariad = vine,
estimat
b) dewch, ºblant = veniu, nens
c) dewch, ºbawb = veniu, tothom
d) dere, y twpsÿn =
vine, idiota
45 aquesta és una
rima tradicional per la mainada:
Dau ºgi bach yn mynd i’r coed
dos
cadells van al bosc
Esgid newydd ar ºbob troed
una
sabata nova a cada peu
Dau ºgi ºbach yn dwad adre’
dos
cadells tornen a casa
Wedi colli un o’u ’sgidie
després
de perdre una de les seves sabates
Què vol dir?
a) dos cadells van al mar i es cremen al sol
b) dos cadells van al bosc i perden una
sabata cadascú
c) dos cadells van a la lluna i veuen que és
feta de formatge
d) dos cadells van al riu per primera vegada
i al costat del pont intenten nedar cap a l’altre marge
perquè no entenen que és un pont
46 orella
a) pen
= cap
b) ceg
= boca
c) clust
= orella
d) llaw = mà
47 la cabra
a) y geifr = les cabres
b) yr ºafr
= la cabra
c) y gafr
incorrecte sense mutació
d) yr ºeifr incorrecte amb mutació (al plural no existeix després de y)
48 núvol
a) cwmwl
= núvol
b) niwl
= boira
c) awÿr
= cel; aire
d) haul = sol
49 cosa
a) peth
= cosa
b) buwch
= vaca
c) ci
= gos
d) cath =
gat
49 beure
a) bwÿta
/ buta = menjar
b) cerdded = caminar
c) siarad
= parlar
d) yfed = beure
50 morlo = foca (llo - vedella),
morfil = balena (mil - animal),
morgi = tauró (ci - gos),
morlew = lleó marí, otària (llew - lleó).
Què és aquest primer element?
a) mawr = gran b) môr = mar c) Mair = la Verge Maria d) mur = muralla
