http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cymraeg_prawf_07_2504c.htm
Yr Hafan /
Portada
..........1861c Y Fynedfa yn Gatalaneg /
Entrada en català
...................0008c Y Gwegynllun
/ Mapa de la web
..............................0043c Y Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)
........................................2417c Gwersi Cymraeg- y
gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut
.......................................................................y
tudalen hwn / aquesta pàgina
|
..
|
Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya
Cymraeg - profion
Gal·lès - proves
Prawf 7
Prova 7
|
|
xxxx Y tudalen hwn yn Gymraeg
xxxx This page in English
PRAWF 7 (a continuació les respostes)
(Per imprimir-ho, feu talla-i-enganxa a un document d’open office o word;
substituiu la lletra vermella de les respostes amb lletra negra)
ÿ = ‘y glir’ [
gliiir]
º = mutació suau
ºº = mutació nasal
ººº = mutació aspirada
Quina mena de gal·lès estem
aprenent?
Al País de Gal·les hi ha
bàsicament una divisió nord / sud, i tradicionalment es parla d’un “gal·lès del
nord” (iaith y Gogledd, la llengua del nord) i un “gal·lès del sud” (iaith y
de, la llengua del sud).
Estem aprenent una versió sudenca
de la llengua basada més aviat en la llengua de Ceredigion, subdialecte
meridional considerat més ‘estàndard’ que els altres. Gràcies a la seva posició
cèntrica al país i també serveix com a enllaç amb el gal·lès del nord.
PRAWF 7 / PROVA 7
1
Ym ººmha ºwlad y mae Rhufain? (en quin país és “Rhufain”)
a) Cymru b) Catalonia
c) Yr Eidal d) Lloegr
2 En gal·lès col·loquial en
paraules de més d’una síl·laba
es perd una ‘f’ [v] final (cyntaf > cynta’, = primer; uchaf >
ucha’ = el més alt)
Quina és la forma col·loquial de
a) araf (= lent)
b) mwÿaf (= el més gran)
c) trymaf (= el més pesant)
d) hiraf (= el més llarg)
3 Al nord-oest i al sud-est de
país a la síl·laba final
hi ha un canvi de vocal al nivel
col·loquial - ffenest’ > ffenast’ (finestra).
Com són aquestes paraules en
aquestes contrades?
a) tawel (= silenciós)
b) potel (= ampolla)
c)
chwannen (= puça)
d) rhyfedd (= estrany)
4
Beth ÿw ffurf luosog ‘camel’ (= camell)
a)
camelau b) camelod c) cameli
d) cameloedd
5 Y ºDrenewÿdd - ciutat al Nord
del país, a la comarca de Powÿs.
Què vol dir?
a) camp nou
b) cim de la muntanya
c) roca vermella
d) vila nova
6 En molts noms de carrers i cases
es veu la paraula “ger”.
Què vol dir “Ger-y-coed”
a) cim del turó
b) a prop del bosc
c) sota el carrer
d) sobre la roca
7
tinc...
a)
does gen ti ºddim... b) mae gen ti... c) mae ganddo fe... d) mae gen i...
8 setmana
a) seithnos b) wÿthnos c)
pythefnos d) nawnos
9 si us plau (dues possibilitats)
a) os gwelwch b) os gwelwch yn ºdda c) os gwelwch chi’n
ºdda d) os gwelwch chi
10
fill d’en Enric
a)
ap Huw, Puw b) ab Ifan, Bifan c) ab Owen / Bowen d) ap Harri / Parri
11 Al sud chw- al començament és al
nivell col·loquial - hw- al sud-oest
i w- al sud-est
(chwith
= esquerra > hwith, with)
Com
són aquestes paraules al sud?
a)
chwech (= sis)
b)
chwain (= puces)
c)
chwÿs (= suor)
d)
chwant (= desig)
12 Bychan vol dir petit. Com a epitet també pot ser ‘el benjamí,
el més petit’ o ‘fill d’un pare del mateix nom’. Com és Ifan ºFychan segons els anglesos?
a) Evan Vaughan b) Ivan Fychan c) Ifan Fychan d) John Buchan
14 La paraula “arian” té
mes d’un sentit. Quins dos significats aquí són correctes?
a) or
b) plata
c) pedres
d) diner
15 Algunes paraules tenen una
vocal epentètica al sud - és la repetició de la vocal de la primera
síl·laba
esquena: cefn [KEVN] > cefen [KEE-ven]
Anglaterra: Lloegr [LHOIGR] > Lloeger
[LHOI-ger] (es repeteix la forma escrita)
com són aquestes paraules:
a) llwÿbr (= sender)
b) llÿfr (= llibre)
c) ofn (= por)
d) magl (= trampa)
16 turó fred (topònim)
a) brÿn gwÿn b) brÿn melÿn
c) brÿn oer d) brÿn mawr
17 en aquests topònims del
sud, què vol dir ‘cas’
a) Cas-gwent (Gwent = nom de la
regió al racó sud-est del país)
b) Casnewÿdd (newÿdd = nou)
c) Cas-bach (bach = petit)
d) Casmorus (Morus = Maurici)
18 difícil
a) anodd b) hawdd c) meddal d) coch
19 aprendre gal·lès
a) ysgrifennu yn ºGymraeg b) siarad Cymraeg c) canu yn ºGymraeg d) dysgu Cymraeg
20 ón són els teus apunts?
a) ble mae dy ºgar ºdi?
b) ble mae dy nodiadau ºdi?
c) ble mae dy ºbethau ºdi?
d) ble mae d’esgidiau ºdi?
21 Al sud una ‘s’ després
d’una ‘i’ es diu ‘sh’ (mis = mes,
> mish)
Com són al sud:
a) piso (= pixar)
b) disgwÿl (= mirar al sud; esperar
al nord) (hi ha un altre canvi: wÿ >
w)
c) pais (= enagos)
d) llais (= veu)
22 educació, ensenyament
a) pwdin b) addÿsg
c) ysgol d) telÿn
23 diari
a) papur tŷ bach b) papur newÿdd c) papur gwastraff d) blodÿn papur
24 tens...
a) wÿt ti...?
b) oes... ’da ti?
c) pwÿ ÿw...?
d) ºfaint o arian...?
25 “dialecte” literalment
és “llengua (de la boca”) + idioma”. Per tant és
a) tafodiaith
b) bratiaith
c) estroniaith
d) gweniaith
26 insectes de cada tipus
a) anifeiliaid o ºbob math
b) pryfed o ºbob math
c) pysgod o ºbob math
d) adar o ºbob math
27 un diftong -aw final en
gal·lès modern és generalment -o, però en formes derivades aquest -aw encara hi
és.
Per exemple croesawu = donar la benvinguda, peró croesaw > croeso.
Com són
aquestes paraules amb un -aw final historicament:
a)
athrawes (= professora); athraw (= professor) ___________
b)
llaw (= mà), dwÿlaw (mans, literalment dues mans) ___________
c)
clawdd (= fossa), Trefýclaw’ (poble a la frontera anflesa, ‘masia de la fossa’),
___________
d)
llawn (= ple), prydlawn (= punctual, ‘temps + ple’), ___________
28 al jardí
a) yn y ºcoed
b) yn y ºgegin
c) yn yr ºardd
d) yn y seler
29 hi ha
a) mae b) mÿnd
c) maen d) maer
30
gos enorme
a)
ci bach b) ci coch c) ci enfawr
d) ci mawr
31
gat gandul
a)
cath ºddiog b) cath ºfach c) cath ºwen
d) cath ºddu
32
capsa buida
a)
blwch llawn b) blwch gwag c) blwch coch
d) blwch plastig
33
Beth ÿw enw’r ynÿs ºfawr yng ººNgogledd Cymru?
Quin és el nom de la gran illa del
nord de Gal·les?
a) Ynÿs Môn
b) Ynÿs Enlli
c) Ynÿs Dewi
d)
Ynÿs Bŷr
34
filla
a)
mab b) merch c) modrÿb
d) mam-gu
35 beure cervesa
a) yfed cwrw b) buta caws c) yfed dŵr d) buta bara
36 Què vol dir Abertawe?
a) el riu Tawe
b) estuari del riu Tawe
c) muntanya d’en Tawe
d) fortalesa del riu Tawe
37 qui ets?
a)
Pwÿ wÿt ti? b) Ble rwÿt ti? c) Beth wÿt ti? d) P’un sÿ ’da ti?
38
què dimonis...
a)
Beth ºfochÿn...? b) Beth ºddiawl...? c)
Beth ºbeiriant...? d) Beth ºbotel...?
38 S’ha perdut el llibre
a) mae’r llÿfr ar y shilff b) mae’r llÿfr ar y bwrdd c) mae’r llÿfr ar y
gwelÿ d) mae’r llÿfr ar ºgoll
39 ell no és aquí
a) dÿw e ºddim yma b) dÿw hi
ºddim acw c) dÿw e ºddim acw d) dÿn nhw ºddim yma
40
a Irlanda
a)
yn yr Alban b) yn Iwerddon c) yn Lloegr
d) yng ººNgwlad Belg
41 vine aquí
a) eistedd yma b) cae dy ºgeg c) dere yma d) nos da
42
braç
a)
pen b) clust c) braich d) coes
43
treballar
a)
cachu b) gweithio c) cysgu d) rhedeg
44
petita vall
a)
cwm hir b) cwm bach c) cwm du d) cwm mawr
45 badia
a) banc b) abatÿ c) bae d) baedd
46 piscina
a) pwll nofio b) cae gwenith c) pêl rygbi
d) stadiwm pêl-droed
47 el meu nom
a) ei ººººhenw hi
b)
d’enw ºdi
c)
f’enw i
d) ei enw fe
48 a prop de la taula
a) wrth y bwrdd b) dan y bwrdd c)
ar y bwrdd d) o ºflaen y bwrdd
49 Ble mae Afon Camwÿ?
a) ym ººMhatagonia b) yng ººNghatalonia c) yng ººNghánada d) ym ººMhórtiwgal
50 muntanya negre
a) mynÿdd mawr b) brÿn gwÿn c) mynÿdd du d) afon ºgoch
ATEBION
Quina mena de gal·lès
estem aprenent?
Al País de Gal·les hi
ha bàsicament una divisió nord / sud, i tradicionalment es parla d’un “gal·lès
del nord” (iaith y Gogledd, la llengua del nord) i un “gal·lès del sud” (iaith y
de, la llengua del sud).
Estem aprenent una
versió sudenca de la llengua basada més aviat en la llengua de Ceredigion,
subdialecte meridional considerat més ‘estàndard’ que els altres. Gràcies a la
seva posició cèntrica al país i també serveix com a enllaç amb el gal·lès del
nord.
1 Ym ººmha ºwlad y mae
Rhufain? (en quin país és “Rhufain”)
a) Cymru b) Catalonia
c) Yr Eidal d) Lloegr
Rhufain = Roma
2 En gal·lès col·loquial
en paraules de més d’una síl·laba
es perd una ‘f’ [v]
final (cyntaf > cynta’, = primer;
uchaf > ucha’ = el més alt)
Quina és la forma
col·loquial de
a) araf (= lent) ara
b) mwÿaf (= el més
gran) mwÿa
c) trymaf (= el més
pesant) tryma
d) hiraf / hwÿaf (= el
més llarg) hira / hwÿa
3 Al nord-oest i al
sud-est de país a la síl·laba final
hi ha un canvi de vocal
al nivel col·loquial - ffenest’ > ffenast’ (finestra).
Com són aquestes
paraules en aquestes contrades?
a) tawel (= silenciós) tawal
b) potel (= ampolla) potal
c) chwannen (= puça) chwannan
d) rhyfedd (= estrany) rhyfadd
4 Beth ÿw ffurf
luosog ‘camel’ (= camell)
a) camelau b) camelod c) cameli
d) cameloedd
5 Y ºDrenewÿdd - ciutat
al Nord del país, a la comarca de Powÿs.
Què vol dir?
a) camp nou y cae newÿdd
b) cim de la muntanya pen y mynÿdd
c) roca vermella y ºgraig ºgoch
d) vila nova y ºdre newÿdd
6 En molts noms de
carrers i cases es veu la paraula “ger”.
Què vol dir
“Ger-y-coed”
a) cim del turó pen y brÿn
b) a prop del bosc
c) sota el carrer dan yr heol
d) sobre la roca ar y ºgraig
7 tinc...
a) does gen ti ºddim...
no tinc b) mae gen ti... tens c) mae ganddo fe... ell té d)
mae gen i...
8 setmana
a) seithnos set nits (forma literària; normalment saith
noson)
b) wÿthnos literalment vuit nits c) pythefnos quinze dies, literalment quinze nits d)
nawnos nou nits (forma literària;
normalment naw noson)
9 si us plau (dues
possibilitats)
a) os gwelwch si
veieu
b) os gwelwch yn ºdda si veieu
bé
c) os gwelwch chi’n ºdda si vos
veieu
d) os gwelwch chi si vos veieu
10 fill d’en Enric
a) ap Huw, Puw fill de n’Hug
b) ab Ifan, Bifan fill d’en
Joan
c) ab Owen / Bowen fill d’en Eugeni
d) ap Harri / Parri
11 Al sud chw- al
començament és al nivell col·loquial - hw-
al sud-oest i w- al sud-est
(chwith = esquerra > hwith, with)
Com són aquestes paraules al sud?
a) chwech (= sis) hwech, wech
b) chwain (= puces) hwain, wain
c) chwÿs (= suor) hwÿs, wÿs
d) chwant (= desig) hwant, want
12 Bychan vol dir petit. Com a
epitet també pot ser ‘el benjamí, el més petit’ o ‘fill d’un pare del mateix
nom’. Com és Ifan ºFychan segons els
anglesos?
a) Evan Vaughan [E vøn VOON]
b) Ivan Fychan
c) Ifan Fychan
d) John Buchan (un nom
escocès; no hi té res a veure)
14 La paraula
“arian” té mes d’un sentit. Quins dos significats aquí són correctes?
a) or > aur
b) plata
c) pedres > cerrig
d) diner
15 Algunes
paraules tenen una vocal epentètica al sud - és la repetició de la vocal de la
primera síl·laba
esquena: cefn [KEVN] > cefen [KEE-ven]
Anglaterra: Lloegr [LHOIGR] > Lloeger [LHOI-ger] (es repeteix la
forma escrita)
com són aquestes
paraules:
a) llwÿbr (= sender) llwÿbÿr
b) llÿfr (= llibre) llÿfÿr
c) ofn (= por) ofon, que també es diu ofan (canvi o > a)
d) magl (= trampa) magal
16 turó fred
(topònim)
a) brÿn gwÿn turó
blanc b) brÿn melÿn turó groc c) brÿn oer d) brÿn mawr turó gran
17 en aquests
topònims del sud, què vol dir ‘cas’?
castell - que s’escriu igual en gal·lès
a) Cas-gwent (Gwent =
nom de la regió al racó sud-est del país) castell
de Gwent
b) Casnewÿdd (newÿdd =
nou) castell nou
c) Cas-bach (bach =
petit) castell petit
d) Casmorus (Morus =
Maurici) castell d’en Maurici
18 difícil
a) anodd b) hawdd fàcil c) meddal tou, suau d) coch vermell,
roig
19 aprendre
gal·lès
a) ysgrifennu yn
ºGymraeg escriure en gal·ès
b) siarad Cymraeg parlar gal·ès
c) canu yn
ºGymraeg cantar en gal·ès
d) dysgu Cymraeg
20 ón són els
teus apunts?
a) ble mae dy ºgar ºdi?
on és el teu cotxe?
b) ble mae dy nodiadau ºdi?
c) ble mae dy ºbethau
ºdi? on són les teves coses?
d) ble mae d’esgidiau
ºdi? on són les teves sabates?
21 Al sud una ‘s’
després d’una ‘i’ es diu ‘sh’ (mis =
mes, > mish)
Com són al sud:
a) piso (= pixar) pisho
b) disgwÿl (= mirar al
sud; esperar al nord) (hi ha un altre canvi: wÿ > w) dishgwl
c) pais (= enagos) paish
d) llais (= veu) llaish
22 educació,
ensenyament
a) pwdin púding b)
addÿsg
c) ysgol escola d) telÿn arpa
23 diari
a) papur tŷ bach paper higènic; b) papur newÿdd diari,
c) papur gwastraff paper per llençar d)
blodÿn papur flor de paper
24 tens...
a) wÿt ti...? ets? estàs?
b) oes... ’da ti? tens? (“hi
ha ... amb tu”)
c) pwÿ ÿw...? qui és?
d) ºfaint o arian...? quants diners,,,?
25 “dialecte”
literalment és “llengua (de la boca”) + idioma”. Per tant és
a) tafodiaith
b) bratiaith llengua
pobre, gal·lès barrejada amb anglès (brat = drap)
c) estroniaith llengua
estrangera (més aviat literària; normalment iaith
ºdramor, llengua de l’altra banda del mar)
d) gweniaith adulació,
llagoteria (“llengua
blanca”)
26 insectes de cada
tipus
a) anifeiliaid o ºbob
math animals...
b) pryfed o ºbob math
c) pysgod o ºbob math peixos...
d) adar o ºbob math ocells...
27 un diftong -aw
final en gal·lès modern és generalment -o, però en formes derivades aquest -aw
encara hi és.
Per exemple croesawu = donar la benvinguda, peró croesaw > croeso.
Com són aquestes paraules amb un -aw final historicament:
a) athrawes (= professora); athraw (= professor) athro
b) llaw (= mà), dwÿlaw (mans, literalment dues mans) dwÿlo
c) clawdd (= fossa), Trefýclaw’ (poble a la frontera anflesa, ‘masia de la
fossa’), Trefýclo
d) llawn (= ple), prydlawn (= punctual, ‘temps + ple’) prydlon
28 al jardí
a) yn y ºcoed al bosc
b) yn y ºgegin a la cuina
c) yn yr ºardd
d) yn y seler al soterrani
29 hi ha
a) mae b) mÿnd anar c)
maen pedra
d) maer alcalde, batlle
30 gos enorme
a) ci bach gos
petit b) ci coch gos vermell c) ci enfawr d) ci mawr gos gros
31 gat gandul
a) cath ºddiog b) cath ºfach
gatet c) cath ºwen gat
blanc d) cath ºddu gat negre
32 capsa buida
a) blwch llawn capsa plena b) blwch gwag
c) blwch coch capsa vermella d) blwch plastig capsa de plàstic
33 Beth ÿw enw’r ynÿs
ºfawr yng ººNgogledd Cymru?
Quin és el nom de la
gran illa del nord de Gal·les?
a) Ynÿs Môn
b) Ynÿs Enlli petita illa del nord-oest
c) Ynÿs Dewi petita illa del sud-oest - “illa de Sant
David”
d) Ynÿs Bŷr petita illa del sud-oest
34 filla
a) mab fill b) merch c) modrÿb
tia d) mam-gu àvia
35 beure cervesa
a) yfed cwrw b) buta caws menjar formatge c) yfed dŵr beure
aigua d) buta bara menjar pa
36 Què vol dir Abertawe?
a) el riu Tawe Afon Tawe
b) estuari del riu Tawe
c) muntanya d’en Tawe
“mynÿdd Tawe” (no existeix)
d) fortalesa del riu
Tawe “Caer ºDawe” (no existeix)
37 qui ets?
a) Pwÿ wÿt ti? b) Ble rwÿt ti? On ets?
c) Beth wÿt ti? Què ets? d) P’un sÿ ’da ti? Quin tens? (“[és] | pa quin | un un | sÿdd, sÿ que-és
| gyda,
’da amb | ti tu”)
38 què dimonis...
a) Beth ºfochÿn...? (no existeix - mochÿn = porc)
b) Beth ºddiawl...? diawl =
diable
c) Beth ºbeiriant...? (no existeix - peiriant = màquina)
d) Beth ºbotel...? (no
existeix - potel = ampolla)
38 S’ha perdut el llibre
a) mae’r llÿfr ar y
shilff el llibre és al prestatge
b) mae’r llÿfr ar y
bwrdd el llibre és damunt la taula
c) mae’r llÿfr ar y
gwelÿ el llibre és sobre el llit
d) mae’r llÿfr ar ºgoll (sobre
+ coll, arrel de colli = perdre)
39 ell no és aquí
a) dÿw e ºddim yma
b) dÿw hi ºddim acw ella no és allà (lluny)
c) dÿw e ºddim acw ell no és allà (lluny)
d) dÿn nhw ºddim yma no són aquí
40 a Irlanda
a) yn yr Alban a Escòcia b) yn Iwerddon a Irlanda c) yn Lloegr a
Anglaterra d) yng ººNgwlad Belg a Bèlgica
41 vine aquí
a) eistedd yma seu
aquí b) cae dy ºgeg calla (“tanca la teva boca”) c) dere yma d) nos da bona nit
42 braç
a) pen cap b) clust orella c) braich d) coes
cama
43 treballar
a) cachu cagar b) gweithio treballar c) cysgu dormir d)
rhedeg córrer
44 petita vall
a) cwm hir vall llarga b) cwm bach vall petita c) cwm du vall negra d) cwm mawr gran vall
45 badia
a) banc banc b) abatÿ abadia c) bae d) baedd verro, marrà
46 piscina
a) pwll nofio (“bassa (de) nedar”)
b) cae gwenith camp de blat
c) pêl rygbi pilota
de rugby
d) stadiwm pêl-droed estadi de furbol
47 el meu nom
a) ei ººººhenw hi el seu nom (d’ella)
b) d’enw ºdi el teu nom
c) f’enw i el meu nom
d) ei enw fe el seu nom (d’ell)
48 a prop de la taula
a) wrth y bwrdd b) dan y bwrdd sota
c) ar y bwrdd sobre d) o ºflaen y
bwrdd davant
49 Ble mae Afon Camwÿ?
a) ym ººMhatagonia a la
Patagònia b) yng ººNghatalonia a Catalunya c) yng ººNghánada al
Canadà d) ym ººMhórtiwgal a Portugal
50 muntanya negre
a) mynÿdd mawr gran
muntanya b) brÿn gwÿn turó blanc c) mynÿdd
du d) afon ºgoch riu vermell
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r
Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA"
(= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I? You are
visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website (English)
We
r àm ai? Yùu àar
víziting peij fròm dh "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katlóuni) Wébsait (Íngglish)
CYMRU-CATALONIA
Diwygiad
diweddaraf / Darrera actualització: 2006-07-13
sumbolau: ŵŷ
Fi de pàgina /
Diwedd y dudalen