http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cymraeg_prawf_08_2505c.htm

Yr Hafan / Portada

..........1861c Y Fynedfa yn Gatalaneg / Entrada en català

...................0008c Y Gwegynllun / Mapa de la web

..............................
0043c Y Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)

........................................2417c Gwersi Cymraeg- y gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut


................................
.......................................y tudalen hwn / aquesta pàgina                  


baneri
..





Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya

Cymraeg - profion
Gal·lès - proves

Prawf 8
Prova 8
 


 

map o gymru a'r gwledydd catalaneg (map_cymru_pc_drenewydd_050112)


 xxxx Y tudalen hwn yn Gymraeg

 xxxx This page in English



PRAWF 8 (a continuació les respostes)
(Per imprimir-ho, feu talla-i-enganxa a un document d’open office o word; substituiu la lletra vermella de les respostes amb lletra negra)

ÿ = ‘y glir’ [ gliiir]
º = mutació suau
ºº = mutació nasal
ººº = mutació aspirada



1 bup bup!

a) crawc crawc !  b) miaw!  c) bow wow  d) hi-ho

 

2 la gent és molt amable

a) mae pobl (pobol) yn ºgyfrwÿs iawn

b) mae pobl (pobol) yn ºgaredig iawn

c) mae pobl (pobol) yn ºdrist iawn

d) mae pobl (pobol) yn ºnerfus iawn

 

3 posar

a) siarad  b) yfed  c) cerdded  d) gosod

 

4 la ‘f’ final es perd col·loquialment en paraules de més d’una síl·laba.

Com som aquestes paraules a la llengua més literària?

a) ara (lent)

b) hyna (= més gran d’edat)

c) cynta (primer)

d) cartre (casa, llar, residència)

 

5 Hi ha molts barbarismes al gal·lès, alguns més o menys establerts.

Mae’n ºddrwg gen i” (“és dolent amb mi”) neu “Mae’n ºflin ’da fi” (“és penedit / cansat / enfadat amb mi”) = ho sento; perdoni. Però també es diu

a) plis  d) sori  c) wel  d) o diar

 

6 Es diu col·loquialment polîs (= cos policial). Però la forma estàndard és

a) hedd  b) heddwch  c) heddlu  d) heddwas

 

7 lloc

a) lle  b) llÿn  c) llo   d) llai

 

8 ‘petit gos, gos nan’ és una raça de gos del sud-est. El seu nom és

a) morgi  b) corgi  c) cachgi  d) bolgi

 

9 cada casa

a) y tŷ ’ma  b) pob tŷ  c) sawl tŷ  d) rhai tai

 

10 anteriorment

a) o’r blaen  b) yforÿ  c) ºddoe  d) heddiw

 

11 la muntanya gris

a) y mynÿdd llwÿd

b) y mynÿdd du

c) y mynÿdd mawr

d) y mynÿdd brith

 

12 Un frase molt freqüent en gal·lès vol dir “no siguis injust”, literalment “joc bonic”

a) gêm hir

b) ar chwarae bach

c) chwarae teg

d) gêm bêl-droed

 

13 hi ha algunes paraules del llatí amb -wm (normalment a través del l’anglès, amb -um com en llatí). Per exemple, mileniwm (anglès millenium) (= mil·leni)

Com són aquestes paraules en gal·lès?

a) referèndum

b) podi

c) estadi

d) àlbum

 

14 Per dir “és molt trist!” com a exclamació es diu literalment “vet allà trist” (dyna ºdrist). Com es diu “és molt bonic”)

a) Dyna ºdda!

b) Dyna ofnadw!

c) Dyna neis!

d) Dyna ºgyflym!

 

15 El diftong wÿ [ui] al final d’una paraula polisíl·làbica es redueix a w [u].

eglwÿs [E-gluis] > eglws [E-glus]

Com són les formes estàndard de

a) ofnadw (= horrible)

b) dishgwl (= mirar; esperar) sh > s

c) annwl (= estimat)

d) Ebw (= nom de riu del sud-est)

 

16 gŵr (= home); la forma vocativa és ºŵr, i vol dir més o menys ‘amic meu’. Però al nivell col·loquial és una mica diferent.

Quin és la frase correcte (= entreu ‘veniu a dins’, amic meu!)

a) Dewch miwn, tw

b) Dewch miwn, w

c) Dewch miwn, wn

d) Dewch miwn, gw

 

17 tan sols sis

a) dim ond saith  b) dim ond deg  c) dim ond ugain  d) dim ond chwech

 

18 mor = tan - mor ºfalch = tan orgullós

Com es diu “una cosa tan petita”

a) peth mor ºfach

b) peth mor ºdda

c) peth mor ofnadwÿ

d) peth mor ºfawr

 

19 al cap de quinze minuts

a) ymhén awr a hanner

b) ymhén chwarter awr

c) ymhén dwy ºfunud

d) ymhén eiliadau

 

20 Una dita gal·lesa: hi ha una ovella negra a cada ramat

a) Bwÿta llygoden cÿn ei dal

b) Dechrau da ÿw hanner y gwaith

c) Mae dafad ºddu ym ººmhob praidd

d) Tebÿg i ºddÿn ºfÿdd ei ºlwdwn

 

21 mantega

a) ymenÿn  b) melÿn  c) melin  d) marjarîn

 

22 morfil = balena. Hi ha moltes terminacions plurals en gal·lès, però un d’aquestes s’utilitza generalment amb animals. Quina és la forma plural de morfil?

a) morfilau  b) morfilod  c) morfiloedd  d) morfilion

 

23 quantes noies?

a) sawl bachgen  b) sawl merch  c) sawl cwningen  d) sawl éliffant

 

24 Juliol en gal·lès vol dir “(la) fi (de l’) estiu”. Com és en gal·lès?

a) Gorffennaf  b) Mehefin  c) Awst  d) Medi

 

25 obert

a) agored  b) agos  c) allwedd  d) arian

 

26 d’acord

a) o’r gorau  b) heló  c) ºbob dÿdd  d) yn yr ºardd

 

27 soroll

a) llais  b) plât  c) sŵn  d) drws

 

28 “una bona nit per a vos”

a) nos da, ºgyfaill b) nos da i chi  c) nos da i ºbawb  d) nos da, cysga’n ºdawel

 

29 ovella

a) dafÿdd  b) dafad  c) dáffodil  d) dafn

 

30 gos gros

a) ci bach  b) ci mawr  c) ci ffyrnig  d) ci du

 

31 no és gaire antic

a) dÿw e ºddim yn hir iawn

b) dÿw e ºddim yn ºdrwm iawn

c) dÿw e ºddim yn hen iawn

d) dÿw e ºddim yn uchel iawn

 

32 Molts granges tenen el mateix nom perquè son divisions d’una granja antiga que va ser subdivida. Tenen afegit ‘de dalt, de sota’. Com seria Brÿn-gwÿn de Dalt, de Sota?

a) Brÿn-gwÿn Uchaf, Brÿn-gwÿn Isaf

b) Brÿn-gwÿn ºFawr, Brÿn-gwÿn ºFach

c) Brÿn-gwÿn Hen, Brÿn-gwÿn Newÿdd

d) Brÿn-gwÿn Un, Brÿn-gwÿn Dau

 

33 Octubre i tardor són la mateixa paraula en gal·lès. Vol dir “(el) bram (del) cérvol”. Com és en gal·lès?

a) Mawrth b) Hydref c) Ebrill d) Medi

 

34 és molt gran (d’edat)

a) mae e ºdipÿn yn  hen

b) mae e’n ºbur hen

c) mae e’n ºddigon hen

d) mae e’n rhÿ hen

 

35 Impossible!

a) does ºbosib’!  b) popeth yn ºbarod!  c) mae’n eitha’ posib’!  d) ardderchog!

 

36 saber

a) gwÿbod  b) gwneud  c) meddwl  d) chwilio

 

37 “la nostra casa, casa nostra” (nom de casa)

a) Tŷ Ni

b) Tŷ Newÿdd

c) Tŷ Du

d) Tŷ Tad-cu

 

38 ºFydda i ºddim yn hir. Què vol dir?

a) no tinc gana

b) no trigaré gaire

c) no tinc temps

d) no hi aniré

 

39 però

a) ond  b) a  c) gyda  d) heb

 

40 Setembre en gal·lès vol dir “(la) sega, (l’època de) segar”. Com és en gal·lès?

a) Mawrth b) Medi c) Ebrill d) Rhagfÿr

 

41 ar ºganol dÿdd

a) a mitja nit

b) a migdia

c) a la tarda

d) al matí

 

42 Quina dita vol dir “la clau de cada cofre és la cervesa”

a) gair yn ei ºbrÿd arbeda ºgerÿdd

b) Y sawl sÿdd â ºººpheth ganddo sÿ’n cael

c) Allwedd pob cist yw cwrw

d) Allan o ºddyled allan o ºberÿgl

 

43 dur

a) meddal  b) caled  c) crwn  d) coch

 

44 catifa

a) blodÿn  b) mat  c) bwrdd  d) cegin

 

45 demà

a) ºbob amser  b) yforÿ  c) heddiw  d) heno

 

46 massa petit

a) rhÿ ºdrwm  b) rhÿ ºfawr  c) rhÿ ºfach d) rhÿ ºfelÿs

 

47 Què hi tens?

a) beth sÿ gen ti?

b) pwÿ sÿ gen ti?

c) pa ºrai sÿ gen ti?

d) p’un sÿ gen ti?

 

48 el nostre poble

a) ein pentre ni  b) eich pentre chi   c) ei ºººphentre hi  d) ei ºbentre fe

 

49 acabar

a) dechrau  b) agor  c) gorffen d) mÿnd

 

50 ºGa i..?. = puc...? També al sud ºGaf fi?  Com és diu “és clar que sí”

ºGaf fi gymerÿd y darn o ºdeisen (dishen) ’ma? Puc agafar aquest tros de pastís?

 

a) Na ºººchei

b)  ºººchroeso

c) Os oes chwant bwÿd arnat ti

d) Aros tan yforÿ


 

 


 


ATEBION

 

 1 bup bup!

a) crawc crawc!  (llyffant = granot, brân = corb)

b) miaw!  (cath)

c) bow wow  (ci)

d) hi-ho (asÿn = ase)

 

2 la gent és molt amable

a) mae pobl (pobol) yn ºgyfrwÿs iawn  intrigant

b) mae pobl (pobol) yn ºgaredig iawn

c) mae pobl (pobol) yn ºdrist iawn trist

d) mae pobl (pobol) yn ºnerfus iawn nerviós

 

3 posar

a) siarad parlar  b) yfed  beure c) cerdded  caminar d) gosod

 

4 la ‘f’ final es perd col·loquialment en paraules de més d’una síl·laba.

Com som aquestes paraules a la llengua més literària?

a) ara (lent)  araf

b) hyna (= més gran d’edat) hynaf

c) cynta (primer) cyntaf

d) cartre (casa, llar, residència) cartref

 

5 Hi ha molts barbarismes al gal·lès, alguns més o menys establerts.

Mae’n ºddrwg gen i” (“és dolent amb mi”) neu “Mae’n ºflin ’da fi” (“és penedit / cansat / enfadat amb mi”) = ho sento; perdoni. Però també es diu

a) plis  si us plau (anglès: please)

d) sori  (anglès: sorry)

c) wel  doncs bé (anglès: well)

d) o diar quina llàstima (anglès: oh dear)

 

6 Es diu col·loquialment polîs (= cos policial). Però la forma estàndard és

a) hedd pau (més aviat una paraula poètica), també nom d’home Hedd

b) heddwch pau

c) heddlu  pau + llu colla ‘colla de la pau’

d) heddwas policia, pau + gwas servidor ‘servidor  de la pau’

 

7 lloc

a) lle  b) llÿn  llac c) llo  vedella  d) llai menys

 

8 ‘petit gos, gos nan’ és una raça de gos del sud-est. El seu nom és

a) morgi  = tauró b) corgi  c) cachgi  covard (“merda-gos”) d) bolgi fartaner, golafre (“panxa-gos”)

 

9 cada casa

a) y tŷ ’ma  aquesta casa b) pob tŷ  c) sawl tŷ  moltes cases, quantes cases? d) rhai tai algunes cases

 

10 anteriorment

a) o’r blaen 

b) yforÿ  demà

c) ºddoe ahir

d) heddiw avui

 

11 la muntanya gris

a) y mynÿdd llwÿd

b) y mynÿdd du  la muntanya negre

c) y mynÿdd mawr la gran muntanya

d) y mynÿdd brith la muntanya ‘barrejada’, de colors variats; o de terra de qualitat variable

 

12 Un frase molt freqüent en gal·lès vol dir “no siguis injust”, literalment “joc bonic”

a) gêm hir partit llarg

b) ar chwarae bach ‘sobre jugar petit’, fàcilment (en frases com ‘no es pot fer una cosa així fàcilment’)

c) chwarae teg

d) gêm bêl-droed partit de futbol

 

13 hi ha algunes paraules del llatí amb -wm (normalment a través del l’anglès, amb -um com en llatí). Per exemple, mileniwm (anglès millenium) (= mil·leni)

Com són aquestes paraules en gal·lès?

a) referèndum refferendwm

b) podi podiwm

c) estadi stadiwm

d) àlbum albwm

 

14 Per dir “és molt trist!” com a exclamació es diu literalment “vet allà trist” (dyna ºdrist). Com es diu “és molt bonic”)

a) Dyna ºdda! què bé!

b) Dyna ofnadw! quin horror!

c) Dyna neis!

d) Dyna ºgyflym! quina velocitat!

 

15 El diftong wÿ [ui] al final d’una paraula polisíl·làbica es redueix a w [u].

eglwÿs [E-gluis] > eglws [E-glus]

Com són les formes estàndard de

a) ofnadw (= horrible) ofnadwÿ

b) dishgwl (= mirar; esperar) sh > s disgwÿl

c) annwl (= estimat) annwÿl

d) Ebw (= nom de riu del sud-est) Ebwÿ

 

16 gŵr (= home); la forma vocativa és ºŵr, i vol dir més o menys ‘amic meu’. Però al nivell col·loquial és una mica diferent.

Quin és la frase correcta (= entreu ‘veniu a dins’, amic meu!)

a) Dewch miwn, tw (no té sentit)

b) Dewch miwn, w

c) Dewch miwn, wn quina velocitat

d) Dewch miwn, gw quina velocitat

 

17 tan sols sis

a) dim ond saith 7  

b) dim ond deg 10  

c) dim ond ugain 20  

d) dim ond chwech 6

 

18 mor = tan - mor ºfalch = tan orgullós

Com es diu “una cosa tan petita”

a) peth mor ºfach

b) peth mor ºdda una cosa tan bona

c) peth mor ofnadwÿ una cosa tan horrible

d) peth mor ºfawr una cosa tan gran

 

19 al cap de quinze minuts

a) ymhén awr a hanner al cap d’una hora i mitja

b) ymhén chwarter awr

c) ymhén dwy ºfunud al cap de dos minuts

d) ymhén eiliadau al cap d’uns segons

 

20 Una dita gal·lesa: hi ha una ovella negra a cada ramat

a) Bwÿta llygoden cÿn ei dal “menjar un ratolí abans d’atrapar-lo” - no diguis cigró fins que sigui al sarró

b) Dechrau da ÿw hanner y gwaith - “un bon començament és la meitat de la feina”

c) Mae dafad ºddu ym ººmhob praidd

d) Tebÿg i ºddÿn ºfÿdd ei ºlwdwn “semblant a una person és el seu poltre” (llwdn / llwdwn vol dir cria, el jove d’animals - cavall, cérvol, ovella, cabra, etc)

tal el pare tal el fill

 

21 mantega

a) ymenÿn  b) melÿn  groc c) melin  molí d) marjarîn margarina

 

22 morfil = balena. Hi ha moltes terminacions plurals en gal·lès, però un d’aquestes s’utilitza generalment amb animals. Quina és la forma plural de morfil?

a) morfilau  (no existeix)

b) morfilod 

c) morfiloedd  (no existeix)

d) morfilion (no existeix)

 

23 quantes noies?

a) sawl bachgen  quants nois

b) sawl merch  quantes noies

c) sawl cwningen quants conills

d) sawl éliffant quants elefants

 

24 Juliol en gal·lès vol dir “(la) fi (de l’) estiu”. Com és en gal·lès?

a) Gorffennaf  gorffen = final, haf = estiu

b) Mehefin  juny ‘me- mig + hefin període estival

c) Awst agost

d) Medi setembre, segar

 

25 obert

a) agored  b) agos  a prop c) allwedd  clau d) arian diners

 

26 d’acord

a) o’r gorau  (“del millor”)

b) heló hola 

c) ºbob dÿdd  cada dia

d) yn yr ºardd  al jardí

 

27 soroll

a) llais veu  b) plât plat c) sŵn  soroll d) drws porta

 

28 “una bona nit per a vos”

a) nos da, ºgyfaill bona nit, amic

b) nos da i chi 

c) nos da i ºbawb  bona nit a tothom

d) nos da, cysga’n ºdawel bona nit, ‘dorm tranquilment’ que’t descansis

 

29 ovella

a) dafÿdd  Dafÿdd = David

b) dafad ovella

c) dáffodil  narcís

d) dafn / dafan gota

 

30 gos gros

a) ci bach  cadell, gos petit

b) ci mawr 

c) ci ffyrnig  gos feroç

d) ci du  gos negre

 

31 no és gaire antic

a) dÿw e ºddim yn hir iawn no és gaire llarg

b) dÿw e ºddim yn ºdrwm iawn no és gaire pesant

c) dÿw e ºddim yn hen iawn no és gaire antic

d) dÿw e ºddim yn uchel iawn no és gaire alt

 

32 Moltes granges tenen el mateix nom perquè son divisions d’una granja antiga que va ser subdivida. Tenen afegit ‘de dalt, de sota’. Com seria Brÿn-gwÿn de Dalt, de Sota?

a) Brÿn-gwÿn Uchaf (“més alt”), Brÿn-gwÿn Isaf (“més baix”)

b) Brÿn-gwÿn ºFawr, Brÿn-gwÿn ºFach Gran / Petita (també es distingeixin granges així)

c) Brÿn-gwÿn Hen, Brÿn-gwÿn Newÿdd Antiga / Nova (no és gaire freqüent)

d) Brÿn-gwÿn Un, Brÿn-gwÿn Dau un, dos (no es fa aquest sistema)

 

33 Octubre i tardor són la mateixa paraula en gal·lès. Vol dir “(el) bram (del) cérvol”. Com és en gal·lès?

a) Mawrth març

b) Hydref hÿdd = cérvol, bref = bram hydd-fref > hydd-ref > hyd-ref

c) Ebrill abril

d) Medi setembre, segar

 

34 és molt gran (d’edat)

a) mae e ºdipÿn yn  hen és una mica gran

b) mae e’n ºbur hen és molt gran (pur [PIIIR] = pur)

c) mae e’n ºddigon hen és bastant gran

d) mae e’n rhÿ hen

 

35 Impossible!

a) does ºbosib’!  (“no és possible”)

b) popeth yn ºbarod!  tot preparat

c) mae’n eitha’ posib’!  és bastant possible

d) ardderchog! excel·lent

 

36 saber

a) gwÿbod  b) gwneud  fer c) meddwl  pensar

d) chwilio cercar

 

37 “la nostra casa, casa nostra” (nom de casa)

a) Tŷ Ni

b) Tŷ Newÿdd casa nova

c) Tŷ Du casa negra

d) Tŷ Tad-cu ca l’avi

 

38 ºFydda i ºddim yn hir. Què vol dir?

a) no tinc gana does dim chwant bwyd arno i (no hi ha desig de menjar sobre meu”)

b) no trigaré gaire

c) no tinc temps does dim amser ’da fi

d) no hi aniré af fi ºddim

 

39 però

a) ond 

b) a  = i

c) gyda = amb   

d) heb = sense

 

40 Setembre en gal·lès vol dir “(la) sega, (l’època de) segar”. Com és en gal·lès?

a) Mawrth març

b) Medi

c) Ebrill abril

d) Rhagfÿr desembre

 

41 ar ºganol dÿdd  

a) a mitja nit ar hanner nos

b) a migdia

c) a la tarda yn y pnawn

d) al matí yn y bore

 

42 Quina dita vol dir “la clau de cada cofre és la cervesa”

a) gair yn ei ºbrÿd arbeda ºgerÿdd “una paraula a temps (“dins el seu temps”) estalvia un reny”

b) Y sawl sÿdd â ºººpheth ganddo sÿ’n cael

“el persona que-és amb alguna quantitat amb ell és (el que) rep”, ell que té en tindrà més

c) Allwedd pob cist yw cwrw

d) Allan o ºddyled allan o ºberÿgl “fora d’endeutament, fora de perill”

 

43 dur

a) meddal tou

b) caled dur

c) crwn rodó

d) coch vermell

 

44 catifa

a) blodÿn flor

b) mat 

c) bwrdd taula

d) cegin cuina

 

45 demà

a) ºbob amser sempre

b) yforÿ demà

c) heddiw avui

 d) heno aquesta nit

 

46 massa petit

a) rhÿ ºdrwm massa pesant

b) rhÿ ºfawr  massa gran

c) rhÿ ºfach massa petit

d) rhÿ ºfelÿs massa dolç

 

47 Què hi tens?

a) beth sÿ gen ti? què tens?

b) pwÿ sÿ gen ti? qui tens?

c) pa ºrai sÿ gen ti? quins, quines tens?

d) p’un sÿ gen ti? quin, quina tens?

 

48 el nostre poble

a) ein pentre ni  = el nostre poble

b) eich pentre chi  = el vostre poble

c) ei ºººphentre hi  = el seu poble (d’ella)

d) ei ºbentre fe = el seu poble (d’ell)

 

49 acabar

a) dechrau = començar  

b) agor  = obrir

c) gorffen

d) mÿnd = anar

 

50 ºGa i..?. = puc...? També al sud ºGaf fi?  Com és diu “és clar que sí”

ºGaf fi gymerÿd y darn o ºdeisen (dishen) ’ma? Puc agafar aquest tros de pastís?

 

a) Na ºººchei = no tens (permís)

b)  ºººchroeso (“amb una benvinguda”)

c) Os oes chwant bwÿd arnat ti si tens gana(“si hi ha desig de menjar sobre teu”)

d) Aros tan yforÿ espera fins demà


 

 

 

 



Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-
CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I?
You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website (English)
We
r àm ai? Yùu àar víziting  peij fròm dh "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katlóuni) Wébsait (Íngglish)

CYMRU-CATALONIA

Diwygiad diweddaraf / Darrera actualització: 2006-07-13
sumbolau: ŵŷ

Fi de pàgina / Diwedd y dudalen