http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cymraeg_prawf_08_2505c.htm
Yr Hafan /
Portada
..........1861c Y Fynedfa yn Gatalaneg /
Entrada en català
...................0008c Y Gwegynllun
/ Mapa de la web
..............................0043c Y Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)
........................................2417c Gwersi Cymraeg- y
gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut
.......................................................................y
tudalen hwn / aquesta pàgina
|
..
|
Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya
Cymraeg - profion
Gal·lès - proves
Prawf 8
Prova 8
|
|
xxxx Y tudalen hwn yn Gymraeg
xxxx This page in English
PRAWF 8 (a continuació les
respostes)
(Per imprimir-ho, feu talla-i-enganxa a un document d’open office o word;
substituiu la lletra vermella de les respostes amb lletra negra)
ÿ = ‘y glir’ [
gliiir]
º = mutació suau
ºº = mutació nasal
ººº = mutació aspirada
1
bup bup!
a) crawc crawc ! b) miaw!
c) bow wow d) hi-ho
2 la gent és molt amable
a) mae pobl (pobol) yn ºgyfrwÿs iawn
b) mae pobl (pobol) yn ºgaredig iawn
c) mae pobl (pobol) yn ºdrist iawn
d) mae pobl (pobol) yn ºnerfus iawn
3 posar
a) siarad b) yfed
c) cerdded d) gosod
4 la ‘f’ final es perd
col·loquialment en paraules de més d’una síl·laba.
Com som aquestes paraules
a la llengua més literària?
a) ara (lent)
b) hyna (= més gran
d’edat)
c) cynta (primer)
d) cartre (casa, llar,
residència)
5 Hi ha molts barbarismes
al gal·lès, alguns més o menys establerts.
“Mae’n ºddrwg gen i” (“és dolent amb mi”) neu “Mae’n ºflin ’da fi” (“és penedit / cansat / enfadat amb mi”) = ho
sento; perdoni. Però també es diu
a) plis d) sori
c) wel d) o diar
6 Es diu col·loquialment
polîs (= cos policial). Però la forma estàndard és
a) hedd b) heddwch
c) heddlu d) heddwas
7 lloc
a) lle b) llÿn
c) llo d) llai
8 ‘petit gos, gos nan’ és
una raça de gos del sud-est. El seu nom és
a) morgi b) corgi
c) cachgi d) bolgi
9 cada casa
a) y tŷ ’ma b) pob tŷ c) sawl tŷ d) rhai tai
10 anteriorment
a) o’r blaen b) yforÿ
c) ºddoe d) heddiw
11 la muntanya gris
a) y mynÿdd llwÿd
b) y mynÿdd du
c) y mynÿdd mawr
d) y mynÿdd brith
12 Un frase molt freqüent
en gal·lès vol dir “no siguis injust”, literalment “joc bonic”
a) gêm hir
b) ar chwarae bach
c) chwarae teg
d) gêm bêl-droed
13 hi ha algunes paraules
del llatí amb -wm (normalment a través del l’anglès, amb -um com en llatí). Per
exemple, mileniwm (anglès millenium) (= mil·leni)
Com són aquestes paraules
en gal·lès?
a) referèndum
b) podi
c) estadi
d) àlbum
14 Per dir “és molt trist!”
com a exclamació es diu literalment “vet allà trist” (dyna ºdrist). Com es diu “és molt bonic”)
a) Dyna ºdda!
b) Dyna ofnadw!
c) Dyna neis!
d) Dyna ºgyflym!
15 El diftong wÿ [ui] al final d’una paraula
polisíl·làbica es redueix a w [u].
eglwÿs [E-gluis] > eglws
[E-glus]
Com són les formes
estàndard de
a) ofnadw (= horrible)
b) dishgwl (= mirar;
esperar) sh > s
c) annwl (= estimat)
d) Ebw (= nom de riu del
sud-est)
16 gŵr (= home); la forma vocativa és ºŵr, i vol dir més o menys ‘amic meu’. Però al nivell
col·loquial és una mica diferent.
Quin és la frase correcte
(= entreu ‘veniu a dins’, amic meu!)
a) Dewch miwn, tw
b) Dewch miwn, w
c) Dewch miwn, wn
d) Dewch miwn, gw
17 tan sols sis
a) dim ond saith b) dim ond deg c) dim ond ugain d) dim ond chwech
18 mor = tan - mor ºfalch =
tan orgullós
Com es diu “una cosa tan
petita”
a) peth mor ºfach
b) peth mor ºdda
c) peth mor ofnadwÿ
d) peth mor ºfawr
19 al cap de quinze minuts
a) ymhén awr a hanner
b) ymhén chwarter awr
c) ymhén dwy ºfunud
d) ymhén eiliadau
20 Una dita gal·lesa: hi ha
una ovella negra a cada ramat
a) Bwÿta llygoden cÿn ei
dal
b) Dechrau da ÿw hanner y
gwaith
c) Mae dafad ºddu ym ººmhob
praidd
d) Tebÿg i ºddÿn ºfÿdd
ei ºlwdwn
21 mantega
a) ymenÿn b) melÿn
c) melin d) marjarîn
22 morfil = balena. Hi ha
moltes terminacions plurals en gal·lès, però un d’aquestes s’utilitza
generalment amb animals. Quina és la forma plural de morfil?
a) morfilau b) morfilod
c) morfiloedd d) morfilion
23 quantes noies?
a) sawl bachgen b) sawl merch
c) sawl cwningen d) sawl éliffant
24 Juliol en gal·lès vol
dir “(la) fi (de l’) estiu”. Com és en gal·lès?
a) Gorffennaf b) Mehefin
c) Awst d) Medi
25 obert
a) agored b) agos
c) allwedd d) arian
26 d’acord
a) o’r gorau b) heló
c) ºbob dÿdd d) yn yr ºardd
27 soroll
a) llais b) plât
c) sŵn d) drws
28 “una bona nit per a vos”
a) nos da, ºgyfaill b)
nos da i chi c) nos da i ºbawb d) nos da, cysga’n ºdawel
29 ovella
a) dafÿdd b) dafad
c) dáffodil d) dafn
30 gos gros
a) ci bach b) ci mawr
c) ci ffyrnig d) ci du
31 no és gaire antic
a) dÿw e ºddim yn hir
iawn
b) dÿw e ºddim yn ºdrwm
iawn
c) dÿw e ºddim yn hen
iawn
d) dÿw e ºddim yn uchel
iawn
32 Molts granges tenen el
mateix nom perquè son divisions d’una granja antiga que va ser subdivida. Tenen
afegit ‘de dalt, de sota’. Com seria Brÿn-gwÿn de Dalt, de Sota?
a) Brÿn-gwÿn Uchaf,
Brÿn-gwÿn Isaf
b) Brÿn-gwÿn ºFawr,
Brÿn-gwÿn ºFach
c) Brÿn-gwÿn Hen, Brÿn-gwÿn
Newÿdd
d) Brÿn-gwÿn Un,
Brÿn-gwÿn Dau
33 Octubre i tardor són la
mateixa paraula en gal·lès. Vol dir “(el) bram (del) cérvol”. Com és en
gal·lès?
a) Mawrth b) Hydref c)
Ebrill d) Medi
34 és molt gran (d’edat)
a) mae e ºdipÿn yn hen
b) mae e’n ºbur hen
c) mae e’n ºddigon hen
d) mae e’n rhÿ hen
35 Impossible!
a) does ºbosib’! b) popeth yn ºbarod! c) mae’n eitha’ posib’! d) ardderchog!
36 saber
a) gwÿbod b) gwneud
c) meddwl d) chwilio
37 “la nostra casa, casa
nostra” (nom de casa)
a) Tŷ Ni
b) Tŷ Newÿdd
c) Tŷ Du
d) Tŷ Tad-cu
38 ºFydda i ºddim yn hir.
Què vol dir?
a) no tinc gana
b) no trigaré gaire
c) no tinc temps
d) no hi aniré
39 però
a) ond b) a
c) gyda d) heb
40 Setembre en gal·lès vol
dir “(la) sega, (l’època de) segar”. Com és en gal·lès?
a) Mawrth b) Medi c)
Ebrill d) Rhagfÿr
41 ar ºganol dÿdd
a) a mitja nit
b) a migdia
c) a la tarda
d) al matí
42 Quina dita vol dir “la
clau de cada cofre és la cervesa”
a) gair yn ei ºbrÿd
arbeda ºgerÿdd
b) Y sawl sÿdd â ºººpheth
ganddo sÿ’n cael
c) Allwedd pob cist
yw cwrw
d) Allan o ºddyled allan o ºberÿgl
43 dur
a) meddal b) caled
c) crwn d) coch
44 catifa
a) blodÿn b) mat
c) bwrdd d) cegin
45 demà
a) ºbob amser b) yforÿ
c) heddiw d) heno
46 massa petit
a) rhÿ ºdrwm b) rhÿ ºfawr
c) rhÿ ºfach d) rhÿ ºfelÿs
47 Què hi tens?
a) beth sÿ gen ti?
b) pwÿ sÿ gen ti?
c) pa ºrai sÿ gen ti?
d) p’un sÿ gen ti?
48 el nostre poble
a) ein pentre ni b) eich pentre chi c) ei ºººphentre hi d) ei ºbentre fe
49 acabar
a) dechrau b) agor
c) gorffen d) mÿnd
50 ºGa i..?. = puc...? També al sud ºGaf fi? Com és diu “és clar
que sí”
ºGaf fi gymerÿd y darn o
ºdeisen (dishen) ’ma? Puc agafar aquest tros de pastís?
a) Na ºººchei
b)  ºººchroeso
c) Os oes chwant bwÿd
arnat ti
d) Aros tan yforÿ
ATEBION
1 bup bup!
a) crawc crawc! (llyffant = granot, brân = corb)
b) miaw! (cath)
c) bow wow
(ci)
d) hi-ho (asÿn
= ase)
2 la gent és
molt amable
a) mae pobl (pobol) yn ºgyfrwÿs iawn intrigant
b) mae pobl (pobol) yn ºgaredig iawn
c) mae pobl (pobol) yn ºdrist iawn trist
d) mae pobl (pobol) yn ºnerfus iawn nerviós
3 posar
a) siarad parlar b) yfed
beure c) cerdded caminar
d) gosod
4 la ‘f’ final
es perd col·loquialment en paraules de més d’una síl·laba.
Com som aquestes
paraules a la llengua més literària?
a) ara (lent) araf
b) hyna (= més
gran d’edat) hynaf
c) cynta
(primer) cyntaf
d) cartre
(casa, llar, residència) cartref
5 Hi ha molts
barbarismes al gal·lès, alguns més o menys establerts.
“Mae’n ºddrwg gen i” (“és dolent amb
mi”) neu “Mae’n ºflin ’da fi” (“és
penedit / cansat / enfadat amb mi”) = ho sento; perdoni. Però també es diu
a) plis si us
plau (anglès: please)
d) sori (anglès:
sorry)
c) wel doncs
bé (anglès: well)
d) o diar quina llàstima (anglès: oh dear)
6 Es diu col·loquialment
polîs (= cos policial). Però la
forma estàndard és
a) hedd pau (més aviat una paraula poètica), també
nom d’home Hedd
b) heddwch pau
c) heddlu
pau + llu colla ‘colla de la pau’
d) heddwas policia, pau + gwas servidor ‘servidor de la pau’
7 lloc
a) lle b)
llÿn llac
c) llo vedella d) llai menys
8 ‘petit gos,
gos nan’ és una raça de gos del sud-est. El seu nom és
a) morgi = tauró
b) corgi c) cachgi
covard (“merda-gos”) d) bolgi fartaner,
golafre (“panxa-gos”)
9 cada casa
a) y tŷ
’ma aquesta
casa b) pob tŷ c) sawl tŷ moltes
cases, quantes cases? d) rhai tai algunes
cases
10 anteriorment
a) o’r blaen
b) yforÿ demà
c) ºddoe ahir
d) heddiw avui
11 la muntanya
gris
a) y mynÿdd llwÿd
b) y mynÿdd du la
muntanya negre
c) y mynÿdd
mawr la gran muntanya
d) y mynÿdd
brith la muntanya ‘barrejada’, de
colors variats; o de terra de qualitat variable
12 Un frase
molt freqüent en gal·lès vol dir “no siguis injust”, literalment “joc bonic”
a) gêm hir partit llarg
b) ar chwarae
bach ‘sobre jugar petit’, fàcilment (en
frases com ‘no es pot fer una cosa així fàcilment’)
c) chwarae teg
d) gêm
bêl-droed partit de futbol
13 hi ha
algunes paraules del llatí amb -wm (normalment a través del l’anglès, amb -um
com en llatí). Per exemple, mileniwm
(anglès millenium) (= mil·leni)
Com són
aquestes paraules en gal·lès?
a) referèndum refferendwm
b) podi podiwm
c) estadi stadiwm
d) àlbum albwm
14 Per dir “és
molt trist!” com a exclamació es diu literalment “vet allà trist” (dyna ºdrist). Com es diu “és molt
bonic”)
a) Dyna ºdda! què bé!
b) Dyna ofnadw!
quin horror!
c) Dyna neis!
d) Dyna
ºgyflym! quina velocitat!
15 El diftong wÿ [ui] al final d’una paraula
polisíl·làbica es redueix a w [u].
eglwÿs [E-gluis] > eglws [E-glus]
Com són les
formes estàndard de
a) ofnadw (=
horrible) ofnadwÿ
b) dishgwl (=
mirar; esperar) sh > s disgwÿl
c) annwl (=
estimat) annwÿl
d) Ebw (= nom
de riu del sud-est) Ebwÿ
16 gŵr (= home); la forma vocativa és
ºŵr, i vol dir més o menys
‘amic meu’. Però al nivell col·loquial és una mica diferent.
Quin és la
frase correcta (= entreu ‘veniu a dins’, amic meu!)
a) Dewch miwn,
tw (no té sentit)
b) Dewch miwn, w
c) Dewch miwn,
wn quina velocitat
d) Dewch miwn,
gw quina velocitat
17 tan sols sis
a) dim ond
saith 7
b) dim ond deg 10
c) dim ond
ugain 20
d) dim ond
chwech 6
18 mor = tan - mor ºfalch = tan orgullós
Com es diu “una
cosa tan petita”
a) peth mor ºfach
b) peth mor
ºdda una cosa tan bona
c) peth mor
ofnadwÿ una cosa tan horrible
d) peth mor
ºfawr una cosa tan gran
19 al cap de
quinze minuts
a) ymhén awr a
hanner al cap d’una hora i mitja
b) ymhén chwarter awr
c) ymhén dwy
ºfunud al cap de dos minuts
d) ymhén
eiliadau al cap d’uns segons
20 Una dita
gal·lesa: hi ha una ovella negra a cada ramat
a) Bwÿta
llygoden cÿn ei dal “menjar un ratolí
abans d’atrapar-lo” - no diguis cigró fins que sigui al sarró
b) Dechrau da
ÿw hanner y gwaith - “un bon començament
és la meitat de la feina”
c) Mae dafad ºddu ym ººmhob praidd
d) Tebÿg i ºddÿn ºfÿdd ei ºlwdwn “semblant a una person és el seu poltre”
(llwdn / llwdwn vol dir cria, el jove d’animals - cavall, cérvol, ovella,
cabra, etc)
tal
el pare tal el fill
21 mantega
a) ymenÿn
b) melÿn groc c) melin molí d) marjarîn margarina
22 morfil =
balena. Hi ha moltes terminacions plurals en gal·lès, però un d’aquestes
s’utilitza generalment amb animals. Quina és la forma plural de morfil?
a)
morfilau (no existeix)
b) morfilod
c)
morfiloedd (no existeix)
d) morfilion (no existeix)
23 quantes
noies?
a) sawl
bachgen quants nois
b) sawl merch
quantes noies
c) sawl
cwningen quants conills
d) sawl
éliffant quants elefants
24 Juliol en
gal·lès vol dir “(la) fi (de l’) estiu”. Com és en gal·lès?
a) Gorffennaf
gorffen = final, haf =
estiu
b) Mehefin juny ‘me-
mig + hefin període estival
c) Awst agost
d) Medi setembre, segar
25 obert
a) agored
b) agos a prop c) allwedd clau d) arian diners
26 d’acord
a) o’r gorau (“del millor”)
b) heló hola
c) ºbob
dÿdd cada
dia
d) yn yr ºardd al
jardí
27 soroll
a) llais veu
b) plât plat c) sŵn soroll d)
drws porta
28 “una bona
nit per a vos”
a) nos da,
ºgyfaill bona nit, amic
b) nos da i chi
c) nos da i
ºbawb bona nit a tothom
d) nos da,
cysga’n ºdawel bona nit, ‘dorm
tranquilment’ que’t descansis
29 ovella
a) dafÿdd Dafÿdd =
David
b) dafad ovella
c)
dáffodil narcís
d) dafn / dafan
gota
30 gos gros
a) ci bach cadell,
gos petit
b) ci mawr
c) ci
ffyrnig gos feroç
d) ci du gos
negre
31 no és gaire
antic
a) dÿw e ºddim
yn hir iawn no és gaire llarg
b) dÿw e ºddim
yn ºdrwm iawn no és gaire pesant
c) dÿw e ºddim yn hen iawn no és gaire antic
d) dÿw e ºddim
yn uchel iawn no és gaire alt
32 Moltes
granges tenen el mateix nom perquè son divisions d’una granja antiga que va ser
subdivida. Tenen afegit ‘de dalt, de sota’. Com seria Brÿn-gwÿn de Dalt, de
Sota?
a) Brÿn-gwÿn Uchaf (“més alt”), Brÿn-gwÿn Isaf (“més baix”)
b) Brÿn-gwÿn
ºFawr, Brÿn-gwÿn ºFach Gran / Petita
(també es distingeixin granges així)
c) Brÿn-gwÿn
Hen, Brÿn-gwÿn Newÿdd Antiga / Nova (no
és gaire freqüent)
d) Brÿn-gwÿn
Un, Brÿn-gwÿn Dau un, dos (no es fa
aquest sistema)
33 Octubre i
tardor són la mateixa paraula en gal·lès. Vol dir “(el) bram (del) cérvol”. Com
és en gal·lès?
a) Mawrth març
b) Hydref hÿdd
= cérvol, bref = bram hydd-fref > hydd-ref > hyd-ref
c) Ebrill abril
d) Medi setembre, segar
34 és molt gran
(d’edat)
a) mae e ºdipÿn
yn hen és una mica gran
b) mae e’n ºbur
hen és molt gran (pur [PIIIR] = pur)
c) mae e’n
ºddigon hen és bastant gran
d) mae e’n rhÿ hen
35 Impossible!
a) does ºbosib’! (“no és
possible”)
b) popeth yn
ºbarod! tot preparat
c) mae’n eitha’
posib’! és bastant possible
d) ardderchog! excel·lent
36 saber
a) gwÿbod b) gwneud
fer c) meddwl pensar
d) chwilio cercar
37 “la nostra
casa, casa nostra” (nom de casa)
a) Tŷ Ni
b) Tŷ
Newÿdd casa nova
c) Tŷ Du casa negra
d) Tŷ
Tad-cu ca l’avi
38 ºFydda i
ºddim yn hir. Què vol dir?
a) no tinc gana
does dim chwant bwyd arno i (no hi ha
desig de menjar sobre meu”)
b) no trigaré gaire
c) no tinc
temps does dim amser ’da fi
d) no hi aniré af fi ºddim
39 però
a) ond
b) a = i
c) gyda = amb
d) heb = sense
40 Setembre en
gal·lès vol dir “(la) sega, (l’època de) segar”. Com és en gal·lès?
a) Mawrth març
b) Medi
c) Ebrill abril
d) Rhagfÿr desembre
41 ar ºganol
dÿdd
a) a mitja nit ar hanner nos
b) a migdia
c) a la tarda yn y pnawn
d) al matí yn y bore
42 Quina dita
vol dir “la clau de cada cofre és la cervesa”
a) gair yn ei ºbrÿd arbeda ºgerÿdd “una paraula a temps (“dins el seu temps”)
estalvia un reny”
b) Y sawl sÿdd â ºººpheth ganddo sÿ’n cael
“el
persona que-és amb alguna quantitat amb ell és (el que) rep”, ell que té en
tindrà més
c) Allwedd pob cist yw cwrw
d) Allan o ºddyled allan o ºberÿgl “fora d’endeutament, fora de perill”
43 dur
a) meddal tou
b) caled dur
c) crwn rodó
d) coch vermell
44 catifa
a) blodÿn flor
b) mat
c) bwrdd taula
d) cegin cuina
45 demà
a) ºbob amser sempre
b) yforÿ demà
c) heddiw avui
d) heno aquesta
nit
46 massa petit
a) rhÿ ºdrwm massa pesant
b) rhÿ
ºfawr massa gran
c) rhÿ ºfach massa petit
d) rhÿ ºfelÿs massa dolç
47 Què hi tens?
a) beth sÿ gen
ti? què tens?
b) pwÿ sÿ gen
ti? qui tens?
c) pa ºrai sÿ
gen ti? quins, quines tens?
d) p’un sÿ gen
ti? quin, quina tens?
48 el nostre
poble
a) ein pentre
ni =
el nostre poble
b) eich pentre
chi =
el vostre poble
c) ei
ºººphentre hi = el seu poble (d’ella)
d) ei ºbentre
fe = el seu poble (d’ell)
49 acabar
a) dechrau = començar
b) agor = obrir
c) gorffen
d) mÿnd = anar
50 ºGa i..?. = puc...? També al sud ºGaf fi?
Com és diu “és clar que sí”
ºGaf fi gymerÿd
y darn o ºdeisen (dishen) ’ma? Puc agafar aquest tros de pastís?
a) Na ºººchei =
no tens (permís)
b)  ºººchroeso (“amb una benvinguda”)
c) Os oes
chwant bwÿd arnat ti si tens gana(“si hi
ha desig de menjar sobre teu”)
d) Aros tan
yforÿ espera fins demà
