http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_cwrs/cymraeg_prawf_11_2508c.htm
Yr Hafan /
Portada
..........1861c Y Fynedfa yn Gatalaneg / Entrada en català
...................0008c Y Gwegynllun
/ Mapa de la web
..............................0043c Y Gymraeg (Mynegai) / La llengua gal·lesa (índex)
........................................2417c Gwersi Cymraeg- y
gyfeirddalen / curs de gal·lès - contingut
.......................................................................y
tudalen hwn / aquesta pàgina
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia |
|
xxxx Y tudalen hwn yn Gymraeg
xxxx
This page in English
PRAWF 11 (a continuació les respostes)
(Per imprimir-ho, feu
talla-i-enganxa a un document d’open office o word; substituiu la lletra
vermella de les respostes amb altra negra)
ÿ = ‘y glir’ [
gliiir]
º = mutació suau
ºº = mutació nasal
ººº = mutació aspirada
1 en gal·lès: Bretanya
a) Cymru b) Llydaw c) yr Alban d) Iwerddon
2 escoltar les notícies
a) gwrando ar y newyddion b) edrÿch ar y newyddion c) darllen y newyddion d)
deall y newyddion
3 viure a la comarca de Môn
a) bÿw o dan y môr b) cysgu ar y soffa c) bÿw yn Sir ºFôn d) prynu tŷ ar
Ynÿs Môn
4 allwch chi’n helpu i? em podeu ajudar?
literalment
a) podeu + vos + el meu + ajudar + preposició
cap a
b) podeu + vos + el meu + ajudar + (de) mi
c) podeu + vos + enllaç yn + ajudar + (de) mi
d) podeu + vos + preposició en +
ajudar + (de) mi
5 Oes gafr eto? nom d’una cançó popular
a) n’hi ha de menjar al rebost?
b) hi ha encara alguna cabra (per portar cap a casa)?
c) hi ha encara feina per fer?
d) hi ha diners allà?
6 Aquestes paraules col·loquialment tenen dues síl·labes.
De vegades s’escriuen:
a) gafr _________
b) cefn _________
c) Lloegr _________
d) pobl _________
7 arno i, arno ti, arno fe, arni hi, arnon ni, arnoch chi, arnÿn nhw
Què volen dir? _________________________________________
8 la terra comuna vermella (topònim)
comins ______
9 llatí sêde- és “seu” en català i “swÿdd” (= feina, ofici) en gal·lès. “Swÿdd”
també té un altre significat. Quin és?
a) oficina b) comarca anglesa c) seient d) catedral
10 una dita: Môn mam Cymru
a) el mar és la mare de Gal·les
a) Gal·les és la mare del món
a) Gal·les és la mare de (l’illa de) Món
d) (l’illa de) Món és la mare de Gal·les
11 porc brut
a) mochÿn brwnt b) calon ºlân c) mynÿdd bach d) ci du
12 en català:
bore oer ym mis Ionawr ______________
13 en català:
Roedd Nant Gwrtheyrn gÿnt yn hen ºbentref chwarel:
_____________________________
14 en català: yn yr ystafell ºwely mae’r ºgath
_________________________
15 en català:
ceisio dysgu Cymraeg _________________
16 darllen llyfrau Ffrangeg
__________________
17 Dÿw e ºddim yn llawn llathen = és pocasolta
Literalment:
a) no és completament bé al cap
b) no està ple de sentit
c) no és una iarda sencera
d) no és completament a casa
18 en català: Awst y seithfed ___________________
19 main = prim, hir = llarg, antigament alt
(d’una persona)
D’aquests elements es va fer una paraula amb sentit de ‘persona prima i alta’
que més tard tenia el significat de ‘noia’. Avui en dia és una paraula
literària, però es fa servir com a nom de pila. Quin és aquest nom?
a) Meinir b) Maen Hir c) Maendÿ c) Maenor
20 Aquí la tens
a) dyma fe b) dyna hi c) dyma hi d) dyna fe
21 yn ôl = segons
segons el diari =
a) yn ôl y papur
b) yn ôl yr adroddiad
c) yn ôl y llywodraeth
d) yn ôl yr heddlu
22 rhÿ = massa. Què vol dir
a) rhÿ ºfach _________
b) rhÿ agos _________
c) rhÿ ºfawr _________
d) rhÿ hir _________
23 tothom = pawb; i també pob copa gwalltog
literalment
a) cada persona viva
b) cada animal del món
c) cada cap pelut
d) cada abric de pell
24 Quina sort que has tingut! (“la mena (de) sort!)
Y ·· ºF _ T H ·· L _ C!
25 llwÿn = bosquet
bosquet de faigos
a) llwÿn onn
b) llwÿn ffawÿdd
c) llwÿn derw
d) llwÿn bedw
26 Al sud nawr = ara. És de la frase
“yn awr” ‘l’hora’ on yn és l’antic article definit (avui en dia yr). Al nord era antigament “yr
awr hon” (aquesta hora), després “yr
awron”, i ara, per casualitat, es com si fós nawr escrit al revés. Com és ara
al nord?
____________
27 hi ha molts adjectius amb el sufix -og
barf = barba, barfog = barbut
Com són aquestes paraules?
a) cors = pantà, ___________ =
pantanós
b) cwmwl = núvol, C Y _ _ _ O _ = ennuvolat,
c) haul = sol, _ E U _ _ _ =
assolellat
d) gwÿnt = vent, ___________ =
ventós
28 en gal·lès: estàs segur/a? wÿt ti’n S I _ R?
29 en gal·lès: l’antiga comarca de Meirionnÿdd
Y _ ·· H _ _ ·· S _ _ ·· _ EIRIONŸDD
30 Dyna fe! = exactament! Quina és la forma escorçada (té dues síl·labes)?
______________
31 anar a la policia
a) mÿnd at yr heddlu
a) mÿnd heb yr heddlu
a) mÿnd gan yr heddlu
a) mÿnd o gwmpas yr heddlu
32 no diguis bajanades “no parlis a través del teu barret”
P _ _ D ·· Â ·· S _ A _ _ D ·· D R _ _ ·· D Y ·· H _ T
33 Guto Nÿth-brân va ser un famós corredor 1700-1737 - Gruffudd Morgan de la
granja de Nÿth-brân, una forma de ‘nÿth y ºfrân’. Què vol dir?
a) el niu del pardal
b) el niu del corb
c) el niu de la garsa
d) el niu de la merla
34 Llanfair ºFechan és un poble del nord-oest.
Llanfair = església de Maria, ºfechan
< bechan, forma femenina de bychan.
Què vol dir?
a) petit
b) gran
c) anglès
d) nou
35 Quina és la paraula que hi falta?
gaeaf, gwanwÿn, ___, hydref
a) haf b) éliffant c) Catalonia d) mochÿn
36 Quina és la paraula que hi falta?
am ar at / dros drwy ___ / i wrth o / hyd heb gan
37 el turó blanc ___________
38 el carrer llarg _________
39 gwÿn / gwen / ºwen
l’església blanca __________
40 una bona tertúlia; una bona conversa
a) sgwrs ºdda b) iechÿd da c) bore da d) dÿdd da
41 el sot petit
a) y nant ºfach b) y pant bach c) y nant ºfawr d) y mynÿdd du
42 sec / mullat S _ C H / G W L _ B
43 en català:
edrychodd trwÿ’r ffenest ºgefn (ell) ____________
44 els “jocs florals” gal·lesos es diuen la “sessió”
eistedd = seure, bod = ser, estar. Quina és la paraula?
____________
45 bod yn ºbarod mewn llawn prÿd
a) estar a punt amb temps de sobre
b) estar a punt en un parell de segons
c) estar a punt una hora abans
c) estar a punt pels pèls
46 en català: cae du ____________
47 en català: ffynnon oer ____________
48 en català: afon ºgoch ____________
49 en català: pen y brÿn ____________
50 Ydi Dai yn gweithio heddiw? Resposta:
a) Ydw b) Oes c) Ydi d) Bÿdd
51 La paraula gal·lesa per ‘carpa’ és de la paraula llatina = papallona
a) pabÿdd b) pabell c) pupur d) papur
52 “mots creuats” en anglès és ‘crossword’. La paraula gal·lesa n’és un calc,
una traducció literal
a) croesair b) croesffordd c) croeslin d) croeso
53 animals de granja
a) anifeiliaid fferm b) anifeiliaid bach c) anifeiliaid peryglus d) )
anifeiliaid marw
54 criw o ºblant
a) una colla de nens
b) un parell de nens
c) un miler de nens
d) jocs de nens
55 Algunes paraules s’escriuen amb ‘w’ [u] a la llengua literària, però
col·loquialment
es diuen amb [
],
i s’escriuen `ỳ’ (més
correctament) o ‘y’ (menys
correctament)
bws (autobus) > bỳs
Com són aquestes paraules a la llengua parlada?
a) ffws (= escarafalls)
b) trwc (= camió)
c) rwm (= rom)
d) smwj (= taca)
56 fer una gran festa
C _ _ L ·· P _ R T _ ·· M _ W _
57 molt bé!
D _ ·· _ _ _ N
58 en català: tad-cu a mam-gu
_______________________________
59 finestra amb dos porticons
a) ffenest’ siop
b) ffenest’ Ffrengig
c) ffenest’ ºfawr
d) ffenest’ ºfach
60 quina sort que hagi portat llumins
a) Lwc i fi ºddod â bara ’menÿn
b) Lwc i fi ºddod â llÿfr i’i ºddarllen
c) Lwc i fi ºddod â matshis
d) Lwc i fi ºddod â digon o ºfwÿd
61 No siguis criatura, noi!
a) Paid â bod yn ºgymaint o ºfabi, ºwas!
b) Paid â ºcherdded mor ºgyflÿm, ºwas!
c) Paid ag agor y drws, ºwas!
d) Paid â siarad mor uchel, ºwas!
62 foraster
a) dÿn tew
b) dÿn dierth
c) dÿn tenau
d) dÿn tal
63 allan ag e fel ceinach
= va sortir ràpidament “fora amb ell com a ‘ceinach’
ceinach =
a) a) libèl·lula
b) llebre
c) sargantena
d) eriçó
64 després de dinar
a) ar ôl cinio
b) cÿn cinio
c) ar ôl brecwast
d) cÿn swper
65 parar taula
a) gosod y ºford
b) llosgi’r ºford
c) clirio’r ºford
d) torri’r ºford
66 en català: ÿch chi’n ’i nabod e?
_______________________________
67 en català: mae chwilod yn y ºgegin
_______________________________
68 Does dim ond un peth amdani - mÿnd yn ôl
a) no hi ha cap esperança - és molt fotut
b) només en queden tres - vull dir, quatre
c) no n’hi ha res a la cartera - apart d’això
d) només queda
una opció - tornar-hi
69 Què tens en aquell paquet?
a) Beth sÿ gen ti yn yr ystafell yna?
b) Beth sÿ gen ti yn y parsel yna?
c) Beth sÿ gen ti yn y bàg yna?
d) Beth sÿ gen ti yn y blwch yna?
70 aparcament
a) maes parcio b) parc y ºdre c) parc natur d) parc y ffynnon
ATEBION
1 Bretanya
a) Cymru - Gal·les
b) Llydaw - Bretanya
c) yr Alban - Escòcia
d) Iwerddon - Irlanda
2 escoltar les notícies
a) gwrando ar y newyddion - escoltar les
notícies
b) edrÿch ar y newyddion - mirar les
notícies
c) darllen y newyddion - llegir les
notícies
d) deall y newyddion - entendre les
notícies
3 viure a la comarca de Môn
a) bÿw o dan y môr - viure sota el mar
b) cysgu ar y soffa - dormit al sofà
c) bÿw yn Sir ºFôn - viure a la comarca
de Môn
d) prynu tŷ ar Ynÿs Môn - comprar
una casa a l’illa de Môn
4 allwch chi’n helpu i? em podeu ajudar?
literalment
a) podeu + vos + el meu + ajudar + preposició
cap a
b) podeu + vos + el meu + ajudar +
(de) mi
c) podeu + vos + enllaç yn + ajudar + (de) mi
d) podeu + vos + preposició en +
ajudar + (de) mi
5 Oes gafr eto? nom d’una cançó popular
a) n’hi ha de menjar al rebost? oes
bwÿd yn y pantri?
b) hi ha encara alguna cabra (per portar cap a casa)? oes gafr eto?
c) hi ha encara feina per fer? oes gwaith
i’w ºwneud??
d) hi ha diners allà? oes arian yno?
6 Aquestes paraules col·loquialment tenen dues síl·labes.
De vegades s’escriuen:
a) gafr gafar
b) cefn cefen
c) Lloegr Lloeger
d) pobl pobol
7 arno i, arno ti, arno fe, arni hi, arnon ni, arnoch chi, arnÿn nhw
Què volen dir? sobre + mi, tu, ell, ella,
nosaltres, vosaltres, ells
8 la terra comuna vermella (topònim)
comins coch
9 llatí sêde- és “seu” en català i “swÿdd” (= feina, ofici) en gal·lès. “Swÿdd”
també té un altre significat. Quin és?
a) oficina swÿddfa
b) comarca anglesa Swÿdd ºRÿdychen la comarca d’Oxford
c) seient sedd
d) catedral cadeirlan / eglwÿs ºgadeiriol
10 una dita: Môn mam Cymru
a) el mar és la mare de Gal·les
a) Gal·les és la mare del món
a) Gal·les és la mare de (l’illa de) Món
d) (l’illa de) Món és la mare de Gal·les
(és una illa de terra fèrtil, on hi
havia granges de blat que subministraven les poblacions dels llocs muntanyosos
a l’altra banda de l’estret)
11 porc brut
a) mochÿn brwnt - porc brut
b) calon ºlân - cor pur (nom de cant
religiós)
c) mynÿdd bach - muntanya petita
d) ci du - gos negre
12 en català:
bore oer ym mis Ionawr un matí fred del
més de gener
13 en català:
Roedd Nant Gwrtheyrn gÿnt yn hen ºbentref chwarel:
Nant Gwrtheyrn era antigament un vell
poble de pedrera
14 en català: yn yr ystafell ºwely mae’r ºgath
el gat és al dormitori
15 en català:
ceisio dysgu Cymraeg intentar aprendre
gal·lès
16 darllen llyfrau Ffrangeg
llegir llibres de francès
17 Dÿw e ºddim yn llawn llathen = és pocasolta
Literalment:
a) no és completament bé al cap
b) no està ple de sentit
c) no és una iarda sencera (“sencera
iarda”)
d) no és completament a casa
18 en català: Awst y seithfed el dia set
d’agost
19 main = prim, hir = llarg, antigament alt
(d’una persona)
D’aquests elements es va fer una paraula amb sentit de ‘persona prima i alta’
que més tard tenia el significat de ‘noia’. Avui en dia és una paraula
literària, però es fa servir com a nom de pila. Quin és aquest nom?
a) Meinir
b) Maen Hir - monolit llarg
c) Maendÿ - casa de pedra
c) Maenor - ‘pedres’ (gal·lès antic) - a
la toponímia, lloc d’una cort
20 Aquí la tens
a) dyma fe aquí el tens
b) dyna hi allà la tens
c) dyma hi aquí la tens
d) dyna fe allà el tens
21 yn ôl = segons
segons el diari =
a) yn ôl y papur segons el diari
b) yn ôl yr adroddiad segons l’informe
c) yn ôl y llywodraeth segons el govern
d) yn ôl yr heddlu segons la policia
22 rhÿ = massa. Què vol dir
a) rhÿ ºfach massa petit
b) rhÿ agos massa a prop
c) rhÿ ºfawr massa gran
d) rhÿ hir massa llarg
23 tothom = pawb; i també pob copa gwalltog
literalment
a) cada persona viva
b) cada animal del món
c) cada cap pelut
d) cada abric de pell
24 Quina sort que has tingut! (“la mena (de) sort!)
y ºfath lwc!
25 llwÿn = bosquet
bosquet de faigos
a) llwÿn onn d’oms
b) llwÿn ffawÿdd de faigos
c) llwÿn derw de roures
d) llwÿn bedw de bedolls
26 Al sud nawr = ara. És de la frase
“yn awr” ‘l’hora’ on yn és l’antic article definit (avui en dia yr). Al nord era antigament “yr
awr hon” (aquesta hor
a), després “yr awron”, i ara, per
casualitat, es com si fós nawr escrit
al revés. Com és ara al nord?
rŵan
27 hi ha molts adjectius amb el sufix -og
barf = barba, barfog = barbut
Com són aquestes paraules?
a) cors = pantà, corsog =
pantanós
b) cwmwl = núvol, cymylog = ennuvolat,
c) haul = sol, heulog =
assolellat
d) gwÿnt = vent, gwÿntog = ventós
28 en gal·lès: estàs segur/a? wÿt ti’n siŵr?
29 en gal·lès: l’antiga comarca de Meirionnÿdd
yr hen Sir ºFeirionÿdd
30 Dyna fe! = exactament! Quina és la forma escorçada (té dues síl·labes)?
’na fe
31 anar a la policia
a) mÿnd at yr heddlu
b) mÿnd heb yr heddlu heb = sense
c) mÿnd gan yr heddlu gan = amb
d) mÿnd o gwmpas yr heddlu o gempas = al
voltant de
32 no diguis bajanades “no parlis a través del teu barret”
paid â siarad drwÿ dy het
33 Guto Nÿth-brân va ser un famós corredor 1700-1737 - Gruffudd Morgan de la
granja de Nÿth-brân, una forma de ‘nÿth y ºfrân’. Què vol dir?
a) el niu del pardal nÿth y llÿwdÿn
b) el niu del corb nÿth y fràn
c) el niu de la garsa nÿth y ºbioden
d) el niu de la merla nÿth y ºfwÿalchen
34 Llanfair ºFechan és un poble del nord-oest.
Llanfair = església de Maria, ºfechan
< bechan, forma femenina de bychan.
Què vol dir?
a) petit
b) gran mawr
c) anglès Seisnig
d) nou newÿdd
35 Quina és la paraula que hi falta?
gaeaf, gwanwÿn, ___, hydref
a) haf
b) éliffant
c) Catalonia
d) mochÿn porc
36 Quina és la paraula que hi falta?
am ar at / dros drwy dan / i wrth o
/ hyd heb gan
dan = sota
37 el turó blanc y brÿn gwÿn
38 el carrer llarg yr heol hir, y ffordd
hir
39 gwÿn / gwen / ºwen
l’església blanca eglwÿs ºwen
40 una bona tertúlia; una bona conversa
a) sgwrs ºdda - una bona tertúlia; una
bona conversa
b) iechÿd da - bona salut
c) bore da - bon dia (“bon matí”)
d) dÿdd da - bon dia
41 el sot petit
a) y nant ºfach el petit rierol
b) y pant bach el sot petit
c) y nant ºfawr el gran rierol
d) y mynÿdd du la muntanya negra
42 sec / mullat sÿch / gwlÿb
43 en català:
edrychodd trwÿ’r ffenest ºgefn (ell) va
mirar per la finestra de darrera
44 els “jocs florals” gal·lesos es diuen la “sessió”
eistedd = seure, bod = ser, estar. Quina és la paraula? eisteddfod (f)
45 bod yn ºbarod mewn llawn prÿd
a) estar a punt amb temps de sobre (“en plen temps”)
b) estar a punt en un parell de segons
c) estar a punt una hora abans
c) estar a punt pels pèls
46 en català: cae du camp negre
47 en català: ffynnon oer font freda
48 en català: afon ºgoch riu vermell
49 en català: pen y brÿn (el) cim (de)l
turó
50 Ydi Dai yn gweithio heddiw? Resposta:
a) Ydw
b) Oes
c) Ydi
d) Bÿdd
51 La paraula gal·lesa per ‘carpa’ és de la paraula llatina = papallona
a) pabÿdd - papista
b) pabell - carpa
c) pupur - pebre, pebrot
d) papur - paper
52 “mots creuats” en anglès és ‘crossword’. La paraula gal·lesa n’és un calc,
una traducció literal
a) croesair - mots creuats
b) croesffordd - cruïlla
c) croeslin - diagonal
d) croeso - benvingut
53 animals de granja
a) anifeiliaid fferm - animals de granja
b) anifeiliaid bach - animals ptits
c) anifeiliaid peryglus - animals
perillosos
d) ) anifeiliaid marw - animals morts
54 criw o ºblant
a) una colla de nens - criw o ºblant
b) un parell de nens - cwpwl o ºblant
c) un miler de nens - mil o ºblant
d) jocs de nens - chwaraeon plant
55 Algunes paraules s’escriuen amb ‘w’ [u] a la llengua literària, però
col·loquialment
es diuen amb [], i s’escriuen `ỳ’
(més correctament) o ‘y’ (menys
correctament)
bws (autobus) > bỳs
Com són aquestes paraules a la llengua parlada?
a) ffws (= escarafalls) ffỳs
b) trwc (= camió) trỳc
c) rwm (= rom) rỳm
d) smwj (= taca) smỳj
56 fer una gran festa
cael parti mawr
57 molt bé!
da iawn
58 en català: tad-cu a mam-gu
avi i àvia
59 finestra amb dos porticons
a) ffenest’ siop aparador
b) ffenest’ Ffrengig (“finestra francesa”)
c) ffenest’ ºfawr finestra gran
d) ffenest’ ºfach finestra petita
60 quina sort que hagi portat llumins
a) Lwc i fi ºddod â bara ’menÿn pa i
mantega
b) Lwc i fi ºddod â llÿfr i’i ºddarllen llibre
per llegir
c) Lwc i fi ºddod â matshis llumins
d) Lwc i fi ºddod â digon o ºfwÿd mejar
suficient
61 No siguis criatura, noi!
a) Paid â bod yn ºgymaint o ºfabi, ºwas! No
siguis criatura, noi!
b) Paid â ºcherdded mor ºgyflÿm, ºwas! No
camines tan ràpid, noi!
c) Paid ag agor y drws, ºwas! No obris la
porta, noi!
d) Paid â siarad mor uchel, ºwas! No
parlis tan alt, noi!
62 foraster
a) dÿn tew - home gras
b) dÿn dierth - foraster
c) dÿn tenau - home prim
d) dÿn tal - home alt
63 allan ag e fel ceinach
= va sortir ràpidament “fora amb ell com a ‘ceinach’
ceinach =
a) libèl·lula gwas y neidr
b) llebre ceinach / ysgyfarnog
c) sargantena - madfall
d) eriçó - draenog
64 després de dinar
a) ar ôl cinio
b) cÿn cinio - abans de diar
c) ar ôl brecwast - després d’esmorzar
d) cÿn swper - abans de sopar
65 parar taula
a) gosod y ºford
b) llosgi’r ºford - cremar la taula
c) clirio’r ºford - desparar la taula
d) torri’r ºford - trencar la taula
66 en català: ÿch chi’n ’i nabod e?
el coneixiu? (“esteu vos en el-seu
coneixement [d’] ell”)
67 en català: mae chwilod yn y ºgegin
hi ha escarabats a la cuina
68 Does dim ond un peth amdani - mÿnd yn ôl
a) no hi ha cap esperança - és molt fotut
b) només en queden tres - vull dir, quatre
c) no n’hi ha res a la cartera - apart d’això
d) només queda una opció -
tornar-hi (“tan sols una
cosa al voltant d’ella”)
69 Què tens en aquell paquet?
a) Beth sÿ gen ti yn yr ystafell yna? aquella
habitació
b) Beth sÿ gen ti yn y parsel yna? aquell
paquet
c) Beth sÿ gen ti yn y bàg yna? aquella
bossa
d) Beth sÿ gen ti yn y blwch yna? aquella
capsa
70 aparcament
a) maes parcio aparcament
b) parc y ºdre el parc municipal, el parc
de la ciutat
c) parc natur parc natural, reserva
natural
d) parc y ffynnon el camp de la font
(parc = parc; camp)
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n
ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA"
(= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I? You are
visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website (English)
We
r àm ai? Yùu àar
víziting peij fròm dh "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katlóuni) Wébsait (Íngglish)
CYMRU-CATALONIA
Diwygiad
diweddaraf / Darrera actualització: 2006-01-02
Fi de pàgina /
Diwedd y dudalen