http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amryw/enwau_cyfenwau_cymru_esboniad_0180c.htm


Yr Hafan / Portada


..........1861c Y Fynedfa yn  Gatalaneg / Entrada en català

...................0008c Y Gwegynllun / Mapa de la web

..............................0439c Enwau - Tudalen Ymgyfeirio / Noms - Pàgina Orientativa



..............................0439c Enwau - Tudalen Ymgyfeirio / Noms - Pàgina Orientativa

........................................y tudalen hwn / aquesta pàgina




···


baneri
.. 




Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal
·les i Catalunya

Aran 16: Enwau
Apartat 16: Noms


CYFENWAU CYMRÉIG - CYFLWYNIAD
COGNOMS GAL.LESOS - UNA APROXIMACIÓ
 

map o gymru a'r gwledydd catalaneg (map_cymru_pc_drenewydd_050112)


····· 

/ Pàgina 'COGNOMS'
0440 Tudalen 'CYFENWAU CYMRU' / Pàgina 'COGNOMS DE GAL·LES'
 
 
Nota: la lletra y en gal.lès pot representar dues vocals distintes: Una és /ø/ (la vocal neutre, la 'schwa'), i l'altra /i/. Per indicar la pronunciació /i/ fem servir aquí ÿ, però no existeix a l'ortografia gal.lesa convencional. (La vocal /i/ tal com es pronuncia al sud de Gal.les més o menys s'assembla la /i/ catalana).
1) introducció
2) cognoms dels patronímics
    a) formes anglicitzades dels patronímics gal.lesos
    b) llista dels patronímics gal.lesos
    c) significats dels noms de pila
    d) llista de patronímics segons la forma anglicitzada
3) cognoms d'epitets descriptius



1) INTRODUCCIÓ
A Gal.les, la majoria dels cognoms són patronímics - però inesperadament, són en llengua anglesa, tot i ser basats de vegades en noms ben gal.lesos. Un altre aspecte curiós de la nomenclatura gal.lesa és que moltes famílies sense cap parentiu tenen el mateix cognom. Quina és l'explicació?
Primer, estem parlant de cognoms del tipus Jones, Williams, Davies, Evans, etc, on es veu que són formats amb nom de pila masculí. Tot i ser lingüísticament cognoms anglesos, es veu que no s'assemblen els noms habituals dels anglesos de tipus patronímic, que normalment tenen com a element final -son (= fill).

Històricament, a Gal.les, no hi havia cognoms com a tal. L'individu s'identificava a través d'un patronímic, fent servir les paraules mab = fill, i merch = filla. Un tal Caradog, fill de Hywel, hauria estat

Caradog mab Hywel (= Caradog fill {de} Hywel)

Aquí es veu una semblança amb el "mac" dels patronimics de les llengües gaèliques (irlandès, escocès, manx), familiars en els seus formes anglicitzades

MacDonald (cognom escocès),
de fet el patronímic Mac Dhomhnaill, fill {de} Domhnall

En gal.lès, hi havia una mutació per denotar el cas possessiu:
(la mutació suau de la consonant /m/ és /v/, escrita f yn gal.lès)

Caradog fab Hywel /ka-RA-dog vaab HØ-wel/

Més tard, a l'edat mitjana, (1) es va perdre la f inicial, és a dir el son /v/,
i (2) la vocal es pronunciava més aviat curta - aquests canvis eren deguts a la posició de /vaab/ davant de l'accent fort que duia el nom de pare. També ab es va fer ap (amb pèrdua de sonorització) davant d'una nom que comencava amb h, i més tard davant de les altres consonants. Avui en dia només es conserva ab davant d'una vocal.
Caradog ab Hywel /ka-RA-dog ap HØ-wel/

Sí era filla, es feia servir la paraula merch = filla

Gwladus merch Hywel /GWLA-dis merkh HØ-wel/

Com ja hem vist, hi havia una mutació per denotar el cas possessiu:
(la mutació suau de la consonant /M/ és /V/, escrita f yn gal.lès)

Doncs com en el cas de mab, hi havia una mutació

Gwladus ferch Hywel /GWLA-dis verkh HØ-wel/

També es va perdre la f inicial

Gwladus erch Hywel /GWLA-dis erkh HØ-wel/

i de vegades hi havia un deformació de la paraula, i com a consequència formes com:

Gwladus ach Hywel, Gwladus ych Hywel /AKH, ØKH/

Més tard, a partir de 1500 (segons quins districtes)
el ab / erch van desaperèixer del tot, i eren més normals les formes

Caradog Hywel
Gwladus Hywel


Els cogoms gal.lesos són, de fet, patronímics fossilitzats. El sistema
dels patronímics no es va perdre fins aquest segle en alguns indrets. Altres mètodes de conèixer un individu era l'afegiment d'un epitet (descripció de l'aspecte, o de l'ocupació), o l'afegiment del lloc d'orígen de l'individu, però el nom "de debò" era allò que denotava la descendència d'un individu.

Com hem constat, el patronímic amb ab es va fer ap apart quan el nom de pare no comenava amb vocal. Això es pot veure en la llista a continuació.




2) COGNOMS DELS PATRONÍMICS

a) l'anglicització dels patronímics gal.lesos
Quan es van introduïr els cognoms anglesos, hi havia un estoc molt
reduït de noms de pila a Gal.les, i com a conseqüència moltes famílies tenen el
mateix cognom tot i no tenir cap parentiu. El cognom més emblemàtic és Jones (força estès als països anglesoparlants degut a l'important emigració de Gal.les en els últims dos segles).

Siôn /shoon/ va ser un nom de pila molt popular a Gal.les en segles passats. També avui és bastant general. Fins a mitjans d'aquest segle però, a les làpides dels cementiris, als registres de les esglésies, dels jutjats o de l'administració, on la llengua oficial era l'anglès, no es veu com a tal. La pràctica era de posar el nom en anglès - John. De fet, Siôn era un manlleu de l'anglès, introduit pels normands, que el pronuncïen /JOON/. Com que el so /J/ resulta massa estranya per als gal.lesos, el van subsituïr per /sy/, que explica la forma escrita Siôn. Avui en dia /SY/ ha cedit pas a la pronuciació /SH/.
La pronunciació anglesa actual de John és /JON/, però és bastant recent, i la forma antiga amb vocal llarga /JOON/ era més normal fins aquest segle.

Doncs el patronímic ap Siôn, (i més tard Siôn, sense "ap") es va anglicitzar donant-li una ortografia anglesa - Shone (al nord-est), o per substitució del nom anglès - Jone. Alguns individus hi van afegir la -s possessiva típica de l'anglès. La forma Jone ara no existeix, i ha guanyat la forma amb -s, Jones (= Jone's {son}). No hi ha cap forma amb -s final al costat de Shone). (També existeix John /JON/ i Johns /JONZ/, típics del sud-est. La forma John pot ser Jone 'posat més al dia', en comptes de una substitució directe de Siôn.)
Els primers que van adoptar cognoms anglicitzats eren les famílies benestants que volien fer-se anglesos; després, els cognoms anglicitzats van ser imposats pels administratius anglesos a Gal.les.
b) llista dels patronímics gal.lesos

ap Caradog (C'radog)> Craddock
Caradog (C'radog) > Craddock
ap Dafÿdd > David, Davies (als Estats Units, Davis)
Dafÿdd > David, Davies (als Estats Units, Davis)

ap Gruffudd > Griffith, Griffiths
Gruffudd > Griffith, Griffiths

ap Gwilÿm > Gwilliam
Gwilÿm > Gwilliam

ap Harri > Parry
Harri > Harry, Harries

ap Hopcÿn > Popkin
Hopcÿn > Hopkin, Hopkins

ap Huw > Pugh
Huw > Hugh, Hughes (pàgina en anglès)

ap Hwmffre > Pomfrey, Pumphrey
Hwmffre > Humphrey, Humphreys

ap Hywel > Powell
Hywel = Howell, Howells

ab Ifan > Beavan, Bevan
Ifan > Evan, Evans
(de fet, "Evan" és d'una forma dialectal Efan.
Recordeu que la f gal.lesa sempre representa /V/. El nom original Ieuan (que s'ha revificat aquest segle) va esdevenir Iefan; en alguns dialectes, i a la llengua literària, la /IE/ es va fer /I/ - Ifan; al sud-est de Gal.les, al segle passat, era molt general Iefan, i la forma Efan (amb pèrdua de /i/). La forma "Beavan" doncs és ab Ifan, i "Bevan" més aviat ab Efan.

ap Lewis > Lewis
Lewis > Lewis

ap Llywelÿn > Llewellÿn
Llywelÿn > Llewellÿn

ap Madog > Maddock
Madog > Maddock, Maddocks

ap Maredudd > Meredith
Maredudd > Meredith

ap Morgan > Morgan
Morgan > Morgan

ap Morus > Morris
Morus > Morris

ab Owain > Bowen
Owain > Owen, Owens

ap Rhisiart > Pritchard
Rhisiart > Richard, Richards

ap Rhobert > Probert
Rhobert > Robert, Roberts

ap Rhÿs > Price, Preece
Rhÿs > Reece, Rees, Rice

ap Siâms > James
Siâms > James

ap Siencÿn = Jenkin, Jenkins
Siencÿn = Jenkin, Jenkins

ap Siôn > Jone, Jones (també Upjohn)
Siôn > Jone, Jones

ap Tomos > Thomas
Tomos > Thomas

ap Wiliam > William, Williams
Wiliam > William, Williams

ap Watcÿn > Watkin, Watkins
Watcÿn > Watkin, Watkins



c) significats dels noms de pila

Caradog = nom britànic, = amat, de car- = amar
Dafÿdd = forma del llatí Davidus. David és el patró de Gal.les. En català: David
Edward = anglès Edward, d'anglès antic. En gal.lès, s'utilitzava com a equivalent del nom autòcton Iorwerth. En català: Eduard
Gruffudd = d'un nom britànic. Grÿff- del llatí, del grec "grÿphos" = grifó, + gal.lès -iudd = senyor
Gwilÿm = forma gal.lesitzada de l'anglès William, del francès; si no directament al gal.lès d'una forma francesa (cf francès modern Guillaume). En català: Guillem.
Harri = manlleu de l'anglès, del francès. En català: Enric
Hopcÿn = manlleu de l'anglès Hopkin, Hob (diminutiu de Robert) + -kin (sufix dimitiu).En català: Robert
Hwmffre (també Wmffre) = manlleu de l'anglès Humphrey
Hywel = nom gal.lès "prominent" (hy- : prefix = bo, fàcil; gwel- : arrel de gweld = veure)
Huw = manlleu de l'anglès Hugh, del francès. Es va servir com a subsitut per la forma autòctona Hywel. En català: Hug
Ifan = d'una forma anterior Ieuan, del britànic, del llatí Johannes, del grec, de l'hebreu.
En català: Joan
Lewis - de l'anglès, del francès. Utilitzat com a equivalent del nom autòcton Llywelÿn
Llywelÿn - d'una forma britànica. La forma anglesa Llewellyn és d'una variant Llewelÿn
(amb l'influència de llew = lleo), i l'inexplicable doblament de la l (la ll i la l
són lletres distinctes en gal.lès)
Madog = nom britànic. Mad- = bo.
Maredudd = nom britànic
Morgan = nom britànic. Mor- és una forma de mawr = gran, cant = riquesa.
Morus = manlleu de l'anglès, del francès.En català: Maurici.
Owain = nom britànic. En gal.lès, la forma col.loquial més estesa és Owen, amb la reducció normal de la -ai- de la penúltima.
Rhobert = manlleu de l'anglès , del francès.En català: Robert
Rhisiart = manlleu de l'anglès Richard, del francès. En català: Ricard
Rhÿs = nom del britànic = vigor.
Siâms = manlleu de l'anglès James < francès. Català = Jaume
Siencÿn = manlleu de l'anglès Jenkin = Joanet.
Siôn = manlleu de l'anglès /dzoon/ John, Jone, del francès; = català Joan
Tomos = manlleu de l'anglès Thomas, del francès; Tomas també existeix en gal.lès; l'intercanvi
de les vocals a i o a l'última síl.laba és normal. En català: Tomàs
Watcÿn = manlleu de l'anglès Watkin, Wat (diminutiu de Walter) + -kin (sufix dimitiu)
Wiliam = manlleu de l'anglès William = català Guillem



d) llista de patronímics segons la forma anglicitzada
PATRONÍMICS
Beavan - ab Ifan
Bedward = ab Edward
Bevan - ab Ifan
Bowen - ab Owain
Craddock - (ap) Caradog
David / Davies - (ap) Dafÿdd
Edwards - (ab) Edward
Evans - (ab) Ifan
Griffith / Griffiths - (ap) Gruffudd
Gwilliam - (ap) Gwilÿm
Harries - (ap) Harri
Hopkin / Hopkins - (ap) Hopcÿn
Howell / Howells - (ap) Hywel
Hughes - (ap) Huw
Humphries - (ap) Hwmffre
Jenkins - (ap) Siencÿn
John - (ap) Jon, (ap) Siôn
Jones - (ap) Siôn
Lewis - (ap) Lewis
Llewellyn - (ap) Llywelÿn
Meredith - (ap) Maredudd
Morgan - (ap) Morgan
Morris - (ap) Morus
Owen / Owens - (ab) Owain
Parry - ap Harri
Pomfrey - ap Hwmffre
Popkin - ap Hopcÿn
Powell - ap Hywel
Preece - ap Rhÿs
Price - ap Rhÿs
Pritchard - ap Rhisiart
Probert - ap Rhobert
Pugh - ap Huw
Pumphrey - ap Hwmffre
Reece - (ap) Rhÿs
Rice - (ap) Rhÿs
Shone - (ap) Siôn
Thomas - (ap) Tomos
Watkins - (ap) Watcÿn
Williams - (ap) Wiliam, (ap) Gwilÿm
2) COGNOMS D'EPITETS DESCRIPTIUS
En gal.lès modern, cognoms que no siguin patronímics són molt infreqüents (encara que, a nivell de poble, aquest tipus de sobrenom és molt general).
Alguns cognoms fa referència a l'aspecte d'una persona, i gramàticament són adjectius.
Fychan /VØ-khan/ = petit; és a dir, petit d'estatura, o fill de pare del mateix nom de pila.
Quan és va anglicitzar, la forma escrita en anglès Vaughan imitava bastant correctament la pronunciació gal.lesa. Ara, amb els canvis fonètics de l'anglès dels segles 1600 i 1700,
és diu /voon/ en anglès.
Goch /GOOKH/ = caproig. La forma anglèsa és Gough. Quan va passar a l'anglès, la forma escrita en anglès representava la mateixa pronunciació gal.lesa; avui en dia, en anglès és /GOF/
Llwÿd /Luid/ = gris. En anglès Lloyd /LOID/. Floyd /FLOID/ també és una forma anglicitzada d'aquesta paraula.
Alguns cognoms són gramàticament substantius, per exemple.
Sais = literalment anglès, però vol dir més aviat anglesoparlant, o imitador dels anglesos. El cognom Sayce es característic de la frontera amb Anglaterra.

3) COGNOMS DE LA TOPONÍMIA
En gal.lès modern, cognoms de topònims gairebé no existeixen (encara que, com a afegiment al nivell de poble o veïnat, són molt generals).
Un nom així d'una època anterior, de principis dels anys 1400 (encara que de fet no és un cognom sinó un epitet) és un nom molt conegut en gal.lès - Owain Glÿn Dw^r /O-wain, O-wen,  glin DUUR/, un líder rebel dels gal.lesos, de la localitat de Glÿndyfrdwÿ /glin-DØVR-dui/ (de fet, el nom de la seva casa pairal - vol dir 'la vall de Dyfrdwÿ; el nom del riu és dyfr-, de dwfr /DUU-vur/ = aigua + dwÿ /DUI/ = deëssa). El nom Glÿn Dwr és una forma reduïda segons les regles del dialecte de la contrada, com si fos 'vall d'aigua' - dwr /DUUR/ yn gal·lès modern és la reducció de la forma antiga dwfr /DUU-vur/)
(Nota - al nom Glÿn Dwr la lletra w s'ha d'escriure amb accent circumflex, com que és llarga, cosa que el processador de textos no permet)

Un topònim gal.lès que sí és cognom és Conway, de la forma anglesa del poble Conwÿ al nord del país; però és més que probable que és de fet un nom anglès, donat a un individu anglès que vivia al poble al peu del castell anglès de Conwÿ al nord del Gal·les. Era una illa fortificada poblada pels anglesos dintre del territori enemic; l'orígen doncs pot ser un burguès anglès que s'en va anar d'aquesta bastida cap a Anglaterra, on els seus compatriotes el van batejar amb aquest epitet.  
DOLENNAU ALLANOL / ENLLAÇOS EXTERNS
http://www.johngareth.freeserve.co.uk/OND.html
Gwÿbodaeth ar deuluoedd yn y De. Rhestr o gyfenwau. Ble mae'r Gymráeg? Duw caton pawb!
 
TUDALENNAU ERAILL YN Y GWEFAN HWN / altres pàgines d'aquesta web

glaslÿn - seleccions d'una article en gal·lès amb traducció anglesa sobre cognoms

 
 Huws - Hugh
s - ap Huw - Puw - Pugh

 
 
 
 
 
Y tudalen hwn yn Gymraeg

  
This page in English (plan of this website).


DOLENNAU AR GYFER RHANNAU ERAILL O'N GWEFAN
ENLLAÇOS PER ALTRES PÀGINES EN AQUESTA WEB
·····

0400
Tudalen Mynegai “Cyfenwau Cymru”
Index Page “Welsh Surnames”

·····

0439
Y prif dudalen: 'enwau o bob lliw a llun'
Pàgina principal - 'tota mena de noms'
·····
1028
Tudalen mynegeiol - Cymru
Pàgina índex - Gal·les
·····

0550
Mynegai i'r hÿn sÿdd gennÿm yn y gwefan
Índex dels temes d'aquesta web
·····
0596
Adrannau'r gwefan
Seccións d'aquesta web
·····
0008
Y cyntedd croeso
El vestíbul - pàgina d'orientació
·····
0001
Tudalen blaen y gwefan 'Cymru-Catalonia'
Pàgina principal de la Web de Gal·Les i Catalunya
·····
0821
Chwiliwch amdano yn y gwefan hwn o'n tudalen archwilwÿr
Cerqueu aquesta web des de la nostra pàgina cercadora
·····
0862
Cewch weld newyddiadur ar lein, gwrando ar y radio, ac edrych ar y teledu - i gÿd yn Gymráeg ar wefan y BBC!

VEGEU UN PERIÒDIC  EN LLENGUA GAL·LESA A LA XARXA, ESCOLTEU LA RÀDIO EN LLENGUA GAL·LESA I MIREU LA TELEVISIÓ EN LLENGUA GAL·LESA – A LA WEB DE LA BBC (BRITISH BROADCASTING CORPORATION) WEBSITE
·····


0400
Tudalen Mynegai “Cyfenwau Cymru”
Index Page “Welsh Surnames”

Adolygiad diweddaraf - latest update - 28 04 1999– Dÿdd Mawrth 17 12 2002
·····

Ble'r wÿf i? Yr ÿch chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc?
Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya)
Where am I?
You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weørr àm ai? Yuu ààrr vízïting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait

CYMRU-CATALONIA

 
0180 Explicació en català de cognoms gal·lesos - A Gal.les, la majoria dels cognoms són patronímics - però inesperadament, són en llengua anglesa, tot i ser basats de vegades en noms ben gal.lesos.
diwedd / fi
dolen gynnal a chadw'r ffeil / enllaç de manteniment del fitxer:


Edrychwch ar yr Ystadegau / Mireu les estadístiques / See Our Stats