http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amryw/1_enwau/enwau_lleoedd_cymru_yr_elfen_tref_0304c.htm
0304 Cymru-Catalonia - 'TREF' (tudalen yn
Gataloneg) / 'TREF' = masia, poble (pàgina en català) / As yet, we have no
English version . (Quiz on 'TREF' as an element in Welsh-language place-names).
This page is in Catalan) / Øz yet, wii hav nou Íngglish vøø.rshøn. (Kwiz on
'TREF' øz øn élømønt in Welsh-lánggwij pléis-neimz. Dhis peij iz in Kátølan)
Gwefan Cymru-Catalonia / Web Gal·les-Catalunya
/ Wales-Catalonia Website / Weilz-Katølóuniø Wébsait
|
TREF mewn enwau
lleoedd Cymráeg TREF com a
element a la toponímia gal·lesa http://www.estelnet.com/catalunya-cymru/catala/enwau_lleoedd_cymru_tref_1c.htm |
|
|
·····
|
27
04 1999 adolygiad diweddaraf - darrera actualització |
|
|
|
|
|
0605
tudalen mynegeiol enwau lleoedd Cymráeg / pàgina guia de topònims
gal·lesos |
0338 chwiliwch
amdano ar y rhyngwe o'n tudalen archwilwÿr / |
·····
-
PREGUNTES (les RESPOSTES són a peu de pàgina) (06 Medi / setembre 1998)
01
La forma literària és tref (TREEV). Quin és la forma col·loquial?
02
Una paraula relacionada en llatí és trabs, trabis (f) (i també és
l'origen de les paraules en català trava, arquitrau, travallengua, etc). Que
vol dir?
03
Quina és la forma plural de tref?
04
En gal·lès modern, tref vol dir 'poble / ciutat' (per exemple, Manresa
és un tref, i també Sabadell, Terassa, Igualada, Berga, etc). Però quin
era el seu sentit original, i el sentit que té normalment a la toponímia?
05
Cartref (KAR-trev) és llar (en el sentit de 'casa de família'). La
paraula és composta de câr (KAAR) + tref. Què vol dir câr?
06
Hendref és masia, en el sentit de la casa permanent, la casa de la terra
baixa; normalment té a la muntanya una hafod (HA-vod), casa d'estiueig
(lloc on es pasturava les vaques i les cabres durant l'estiu). La paraula és
composta de hen (HEEN) + tref. Què vol dir hen?
07
Cantref és un antiga divisió territorial. La paraula és composta de cant
(KANT) + tref. Què vol dir cant?
08
Pentref és 'poblet' en gal·lès modern, però 'lloc dels pagesos sense llibertats,
dels esclaus' antigament. La paraula és composta de pen (PEN) + tref.
Què vol dir pen?
09
Adref és un adverb que vol dir 'cap a casa'. La paraula és composta d'un
prefix obsolet ad- (pen) + tref. Què vol dir ad-?
10
Gartref és un adverb que vol dir 'a casa, dins la casa'. La paraula és
una forma de cartref. Per què comença amb g-?
11
En quina regió diu la gent sha thre per 'cap a casa', i yn dre
per 'dins la casa'?
12
Tref pot tenir el sentit de 'poble' a la toponímia, encara que aquest
sentit és molt posterior de l'època quan tref s'usava en denominar les
cases de pagès. Perquè?
13
Moltes cases de poble o de les ciutats porten, a més a més del número del
carrer, un nom - normalment una placa al costat de l'entrada principal. Quin és
el nom més freqüent, que es veu arreu del país, i fins i tot a Anglaterra (i el
Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, etc) a les cases de alguns gal·lesos emigrats?
14
Quina ciutat d'Amèrica del Sud té un nom gal·lès que vol dir 'la ciutat d'en
Lluís'?
RESPOSTES:
01
Col·loquialment, tref (TREEV) és tre, sense la 'v' final. La
pèrdua és molt antiga, de fa molts segles. Hi ha un fenòmen semblant al
dialecte de Gal·les del nord, on paraules monosíl·labes amb 'v' final -
gof (GOOV) = ferrer, haf (HAAV) = estiu, cof (KOOV)
= memòria,
es
pronuncien sense aquesta 'v' final - go' (GOO), ha' (HAA), co'
(KOO).
Tre
és la forma normal a tot el país. A les altres llengües celtes es
troba la mateixa paraula. En còrnic trev, tre també és masia, i com a
Gal·les és molt present a la toponímia. En bretó modern, trev és la
'divisió d'una parròquia'. A la toponímia la paraula ker es va utilitzar
antigament en comptes de trev. En escocès, és treabh (m) =
masia, granja, i en irlandès és treibh (f) = casa, masia, granja.
02
Biga; pal, post. Com és la paraula gal·lesa, també la paraula llatina és de
gènere femení. Aquesta paruala llatina va donar occità trau, català
antic trau, i de la variant trave va sortir la forma moderna trava
03
Trefi (TRE-vi). S'afegeix la terminació plural -i. També trefÿdd
(TRE-vidh), amb la terminació plural -ÿdd.
04
Antigament era mas, masia. La paraula és d'origen indo-europeu. En anglés antic
<tuun> era masia. També mostra la mateixa extensió en el sentit - anglès
modern <taun> "town" = poble, ciutat.
05
Câr = parent. Es relacionada amb el verb caru (KA-ri) = estimar. Câr
és obsolet en gal·lès modern. No hi ha la mutació suau que normalment
ocuria en una paraula d'aquest tipus, i a més a més és una paraula masculina, encara
que la paraula qualificada és femenina. Doncs en comptes de *CARDREF, *Y
GARDREF, tenim cartref, y cartref
06
Hen (HEEN) = antic; amb un matís en el sentit > primer, principal. El
ramat es duia a la muntanya a principis de maig, i tornava a finals d'octubre. HEN
+ mutació suau + TRE. Hendref és feminina. A la toponíma, és sempre Hendre.
07 Cant = cent. Cantref
= 'Cent masies'. El més famós és Cantre Gwaelod, un país, segons la
llegenda, aprop d'Aberystwÿth que es va perdre sota el mar. Els cantrefi tenien
com a subdivisió el cwmwd ('veinat') < cymwd < cyn =
junt, cf llatí con- + bod = estar, lloc d'estar, casa. És masculí
- y cantref, no *y gantref. Apart del nom d'aquest país perdut, normalment
conserva la 'v' final - Cantref - en els noms d'aquests antic
territoris. Cantref Mawr, etc.
08
Pen = banda. La 'banda (pen) (de la masia) amb les cases
(tref) dels pagesos sense llibertats / els esclaus'. És masculí - y
pentref, no *y bentref
09
Com en llatí, ad = a, cap a
10
En gal·lès, es pot formar un adverbi amb la mutació de la consonant inicial
d'un substantiu. Cartref = casa, gartref = dina la casa.
11
Al sud-est de Gal·les. Sha = forma local de tua, 'cap a' (tu
= costat, banda, â = amb) casa'. Com a les expressions adref, gartref
el sentit de 'casa' encara viu.
12
Al segle passat, moltes colònies per els treballadors de les noves indústries
es batejaven amb noms amb tref, amb el sentit de 'poble, colònia'. La
majoria, però, tenien noms anglesos amb -town o -ville, però en molts casos els
habitants gal·lesos traduien aquest noms al gal·lès - Robertstown >
Trerobert, etc.
13
Cartref
14
Trelew (tref + mutació suau + Llew). Llew és la forma curta de Llewelÿn,
variant de Llywelÿn (llÿw = líder, però enlloc d'aquest primer element amb el
pas dels segles popularment s'ha posat 'llew' = lleó) (Llywelÿn > Llewelÿn
> Llew). Quan les famílies benestants a l'edat mitjana volien
anglicitzar-se, es va trïar 'Lewis', degut a la semblança de la primera
síl·laba de tots dos, com a forma anglesa equivalent a 'Llywelÿn/Llewelÿn'. De
fet, 'Lewis' '(= Lluís), un nom anglo-normand d'origin germànic, té una
etimologia ben diferent a la de 'Llywelÿn/Llewelÿn'.
Avui
en dia, el nom de pila Lewis o Lewÿs s'accepta com a nom (i cognom) gal·lès,
però encara hi ha la consciència que la forma més autòctona és
'Llywelÿn/Llewelÿn/Llew'. Trelew és del fundador Lewis Jones, uns dels
emigrants gal·lesos que es van installar al la Patagonia a l'any 1865 per crear
una nova Gal·les lluny de la influència anglesa. (Segons les normes per
escriure els topònims exposades al 1968, Trelew seria més ben escrita amb
guionet: Tre-lew. A veure si aquesta ciutat de l'Argentina seguirà la pràctica
d'algunes ciutats i alguns pobles de Gal·les d'adoptar les formes
ortograficament correctes com a noms oficials!) (cf Vich > Vic, etc)
|
Ble'r wÿf i? Yr ÿch chi'n ymwéld ag un o
dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" On
sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (=
Gal·les-Catalunya) Where am I? You are visiting a page from
the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website Weø.r am ai? Yuu ø.r víziting ø peij frøm
dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait |
CYMRU-CATALONIA |
0304+(enwau_lleoedd_cymru_tref_1c) diwedd / fi