0076c Cymru-Catalonia: Chwedl
Gaeleg (tudalen yn Gataloneg) - conte en gaèlic (pàgina en català) - A Scottish-language traditional tale - Calum the Sailor - with a literal
translation in Catalan -
Skótish-lánggwij teil (peij in Kátølan)
http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_gaidhlig/skota_calum_seoladair_0076c.htm
0001z Yr Hafan / Pàgina
inicial
..........1861c Y Fynedfa yn
Gatalaneg / Entrada en català
....................0008c Y Barthlen / Mapa de la web
.................................0120c Gaeleg / Gàidhlig, la llengua escocesa
...............................................y tudalen hwn
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia |
|
xxxx
Y tudalen hwn yn Gymraeg (ddim ar gael eto)
xxxx This page in English (no
link yet)
0006c Mynegai i’r wefan / Índex d’aquesta
web / Index to this website
Calum Seoladair - Calum el
Mariner
Ffynhonnell / font: How To Learn Gaelic -
Orthographical Instructions, Grammar, and Reading Lessons with Vocabulary - /
Alexander MacBain and John White / 1906 (Fourth Edition) / ‘Northern Chronicle’
Office / Inbhir Nis
(Primera Part)
(1) Bha /
seòladair òg / aon uair / air turas
era / mariner jove / una vegada / sobre viatge
llà goirid / gheamhraidh
dia curt / d’hivern
eadar / dà bhaile-phuirt / a bha / astar fada o
chèile
entre / dos pobles-de-port / que eren / llarga distància / l’un de l’altre
(2) Bha / an llà / fuar / fiadhach
era / el dia / fred / tempestuós
gaoth mhòr / agus sneachd / agus uisge trom /
ann
gran vent / i neu / i pluja pesada / existent
(3) Cha robh e / eòlach air / an rathad
no era ell / familiaritzat sobre / la carretera
bha an oidhche / a’ llaighe air / gu bras
la nit estava / col·locant-se sobre seu / ràpidament
agus / gun ’fhios aige / càit / an cuireadh e /
seachad i
i / sense saber amb ell / on / que ell posaria / passada ella
= sense saber on passaria la nit
(4) Mu dheireadh, / an uair / nach robh ’fhios / aige
finalment / quan / no hi havia el seu coneixement / amb ell
= quan no sabia
dè / a dhèanadh e
allò / què feria ell
chunnaic e / llèas beag / solais
va veure ell / raig petit / de llum
ghabh e misneach, / luathaich e / a cheum
va afagar ell coratge / va accelerar ell / el seu pas
agus / an ùine ghoirid / ràinig e / taigh tuathanaich
i / en estona curta / va arribar ell / casa de granjer
aig taobh / an rathaid
a costat / de la carretera
(5) Bhuail e / aig an doras, / agus / ann an
tiota
Va picar ell / a la porta / i / en un instant
dh’fhosgail / bean an taighe / e
va obrir / dona de la casa / ell (= la porta)
(6) ‘Am bi sibh / cho math,’ / ars esan,
sereu vos / tan amable / va dir ell
agus gun / toir sibh dhomh / cead suidhe
i que / em doneu vos / permís de seure
aig an teine / gu madainn?
Al foc / fins matí?
(7) Tha mi fluich, / sgith, / agus chan urrain
/ domh
estic mullat / cansat / i no hi ha capacitat / a mi
= no puc
mo rathad a dhèanamh / anns an dorcha
la meva carretera a fer / a les fosques
(8) ‘Thig a-staigh, / a dhuine bhochd’, /
thuirt ise;
Vine a dins / o home pobre / va dir ella
cha teid thu / nas fhaide / a-nochd
no aniràs tu / més llarg / aquesta nit
(9) Bochd / agus mar tha sinn
pobre / i com sóm
= encara que nosaltres sóm pobres
nì sinn dòigh / air biadh, / agus deoch,
ferem nosaltres mode / sobre menjar / i deguda
agus lleaba dhuit.
i llit a tu
(10) An uair / a chaidh e ’staigh, / fhuair e
fàilte
quan / va anar a dins / va rebre ell benvinguda
a cheart / cho càirdeail / o fhear an taighe;
exactament / tan amistosa / de l’home de la casa
agus dh’èirich / a’ chlann bheag
i va aixecar / els nens petits
gu modhail,
respectuosament
agus / thug iad / àite dha / a chòir an teine
i / van donar ells / lloc a ell / aprop del foc
(11) Thug / am boireannach cneasda / aodach
va donar / la dona generosa / roba
agus / brògan tioram / da,
i / sabates seques / a ell
agus cha robh i / fada / a’ cur àird / air aran
i no era ella / llarg / posant preparació / sobre pa
= en enllistir el pa
is ìm, / is càise,
i mantega / i formatge
agus bainne blàth na buaile, / don t-seòladair.
i llet calent de la pleta (de munyir) / al mariner
(12) Chuir e fhèin / agus an teaghladh grinn
va posar ell a ell mateix / i la família excellent
seachad / an oidhche / gu seasgair, / cridheil
passada / la nit / còmodament / cordialment
agus an uair / a dh’iarr / an tuathanach
i quan / va preguntar / el granjer
beannachd / an Tì-is-àirde / air a’ chuideachd,
(la) benediccií / d’ell (que) és més alt / sobre la companyia
ghuidh e / cadal math / don choigreach
va desitjar / bon repos / al foraster
agus / chaidh iad uile / a laighe.
I / van anar tots / a estirar-se
(13) Chaidil an seòladair / gu trom / gus an
cual’ e
va dormir el mariner / pesadament (profundament) / fins que va sentir
am buachaille / a’ freasdal / don chrodh
el vaquer / atendent / el bestiar
aig beul an llà.
a boca del dia
(14) An uair / a dh’èirich e
quan / es va aixecar ell
bha / am biadh-maidne / air a’ bhòrd,
era / el menjar de matí / sobre la taula
deas, / glan, / agus / aoibh / air gach aghaidh
/ ris.
Preparat / net / i / bon humor / sobre cada cara / a ell
(15) Dh’ith e / a leòir mhòr,
va menjar / la seva gran plenitud
agus an sin / thog e air / gu falbh.
I llavors / va aixecar e sobre seu / per marxar
= es va posar a punt per marxar
(16) ‘Chan urrain domh,’ / thuirt esan,
no puc / va dir
‘dìoladh / aig an àm seo
pagar / en aquest moment
airson / ’ur coibhneis;
per / la vostra generositat
ach cha di-chuimhnich mi / gu bràth e;
però no oblidaré jo / mai (fins el Dia del Judici Final) ell (= la
generositat)
agus / cò aige / tha fios
i / qui amb ell / hi ha coneixement
= i qui sap
nach cuir / am Freasdal / am chomas,
(que) no posarà / la Providència / al meu poder
llà èigin, / rud is fheàrr / na buidheachas
algun dia / una cosa (que) és millor / que les gràcies
a thairsgeadh / dhùibh?
Per oferir / a vosaltres?
(17) Chan eil agam / duibh / an dràsd’
no hi ha amb mi / a vosaltres / ara
ach / mo mhìle beannachd.
Sinó / les meves mil benediccions
(18) Slàn / leibh.
saludable / amb vosaltres
(19) ‘Mar sin / leat-sa’, / ars a’ bhean,
com allò / amb tu també / va dir la dona
= igualment
agus soirbheachadh math dhuit,
i bon succès a tu
ars’ an tuathanach.
va dir el granjer
(20) ‘D’ fhaicinn slàn’, / ars’ a’ bhean,
el teu veure saludós / va dir la dona
= que tornis sa i estalvi
ach mun dealaich sinn, / innis dhuinn
però abans que ens separem / digues a nosaltres
c’ ainm / a th’ ort.’
quin (el) nom / (que) hi ha sobre tu
(21) ’Fòghnaidh / ‘Calum Seòladair’ / mar ainm
domh
serà suficient / ‘Calum Mariner’ / com a nom a mi
gus / an till mi / a-rithist.
Fins / tornaré jo / un altra vegada
(22) Dh’fhàisg e / llàmh / gach aoin diùbh / gu
teann;
va estrènyer ell / mà / cadascú d’ells / ben fort
thog e air,
va aixevar sobre seu
= va marxar
agus cha d’fhairich e / an ùine / a’ dol
tharais
i no va sentir ell / l’estona / passant
gus, / mu mheadhon llà,
fins / al voltant de migdia
an do ràinig e / am baile-puirt,
va arribar ell / el poble-de-port
far an do ghabh e / air lluing
on va agafar ell / sobre vaixell
= es va embarcar
a bha / gu / seòladh / do na h-Innsean an Ear
que era / a punt de / velar / a les ilees de l’est
(Segona Part) encara per fer
Diweddariad Diwethaf
/ Darrera Actualització 1999-04-09
Ble’r wÿf i? Yr ÿch chi’n ymwéld ag un o dudalennau’r Gwefan
"CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (=
Gal·les-Catalunya)
Where am I? You are visiting a
page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yuu àa(r) vízïting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (=
Weilz-Katølóuniø) Wébsait
CYMRU-CATALONIA