0589c pronuncuació del gàidhlig

 

http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_gaidhlig/ skota_pronunciacio_0589c.htm

0001z Yr Hafan / Pàgina inicial

..........
1861c Y Fynedfa yn  Gatalaneg / Entrada en català

....................
0008c Y Barthlen / Mapa de la web

.................................0120c Gaeleg / Gàidhlig, la llengua escocesa

...............................................y tudalen hwn



baneri
.. 


Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya
Wales-Catalonia Website


Gaeleg
Escocès (= gaèlic escocès)


 La pronunciació 
 


(delw 4670)

 


 xxxx Y tudalen hwn yn Gymraeg (ddim ar gael eto)

 x xxx This page in English (no link yet)

 0006c Mynegai i’r wefan / Índex d’aquesta web / Index to this website

 

 

·····

Pronunciació de l'escocès

 

Apunts sobre el sístema de pronunciació utilitzat aquí.

L'ús d'un estàndard es veu complicat per un conjunt de factors

1) no hi havia cap ciutat o capa social que va fer que un variant dialectal (geogràfic o social) s'aceptés com a model general

2) En casos així, normalment la parla central se serveix com a referent. En Escòcia, però, la parla central, de la terra alta, s'ha retrocedit fins gairebé a l'extinció durant aquest segle; són ara els dialectes perifèrics de les illes, que des del punt de vista dels parlants del centre eren força aberrants, que portarà la llengua escocesa al futur. Es dona el cas que eren zones ocupades pels escandinaus durant molts segles; el bilinguisme escocès-noruec va influir la parla de les illes, i això en part explica les diferències. (Curiosament, la toponímia de la feu actual de la llengua - les illes - és d'un tipus altament escandinau, i la terra alta, on s'ha perdut la llengua, té una toponímia gairebé exclusivament escocesa)

3) el sistema de pronunciació utilitzat aquí és força senzilla, i només serveix per donar una aproximació de la pronunciacó complexa de la llengua.

Les vocals com les vocals tancades en català (no diferenciem aquí les vocals obertes i tancades en escocès); la ø és la vocal neutra; les vocals llargues s'indiquen per le desdoblament del símbol (aa, ee, ii, oo, uu, øø).

kh - com en alemany 'ch'; o, semblant al castellà 'j'. Escocès loch LOKH = llac.

gh - fricatiu gutural. Escocès dhachaidh GHA-khi  = a casa

j - come en anglès Jim, no com en català 'joc'. Escocès deoch JOKH = beguda

sh - com en 'caixa', o anglès 'ship'. Escocès an seo øn-SHO = aquí.

ch - com en anglès 'rich', o català 'txicot'. Escocès ite I-chø  = ploma.

y - consonant, com en anglès 'yes'. Escocès iubhar YU-ør = teix.

h, després d'una vocal, com l'aspiració anglesa en 'hotel, hello, happy, etc' - que no és el so castellà 'j'.Escocès cupan KUH-pøn = tassa.

·····

····

Ble’r wÿf i? Yr ÿch chi’n ymwéld ag un o dudalennau’r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya)
Where am I?
You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yuu àa(r) vízïting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait

CYMRU-CATALONIA