kimkat2486c
Gwefan Cymru-
26-09-2017
● kimkat0001
Pàgina principal / Yr Hafan www.kimkat.org
● ●
kimkat1864e Entrada a aquesta web en català / Y Fynedfa Saesneg www.kimkat.org/amryw/http://kimkat.org/amryw/1_gwefan/gwefan_arweinlen_2002c.htm
● ● ● kimkat1804e Pàgina orientativa de la secció de gramàtiques
gal·leses / Cyfeirddalen yr Adran Ramadeg
www.kimkat.org/amryw/1_gramadeg/gramadeg_cyfeirddalen_0613c.htm
● ● ● ● Pàgina orientativa d’An Elementary Welsh
Grammar / Cyfeirddalen Gramadeg Elfennol www.kimkat.org/amryw/1_gramadeg/gramadeg_1921_jmj_elementary_welsh_grammar_cyfeirddalen_1275c.htm
● ● ● ● ●
kimkat1275c This page /
Y tudalen hwn
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia
|
|
Y
tudalen hwn yn Gymraeg (ddim ar gael)
This
page in English www.kimkat.org/amryw/1_gramadeg/gramadeg_1921_jmj_elementary_welsh_grammar_TESTUN_1_12486e.htm
·····
|
Adrannau
wedi eu hychwanegu hyd yn hyn mewn llythrennau coch-
|
UNA GRAMÀTICA ELEMENTAL DEL GAL·LÈS per
Sir J. MORRIS-JONES, M.A., LL.D.
Catedràtic de Llengua Gal·lesa del Col·legi Universitari de Bangor.
Ultimament Membre Investigador del Col·legi de Jesús, Oxford
PART I
FONOLOGIA I ACCIDENT
OXFORD
IMPREMTA CLARENDON
1921
Editorial de la Univeristat d’Oxford
Londres / Edinburg / Glasgow / Copenhague / Nova York / Toronto / Melbourne /
Ciutat del Cap / Bombay / Calcutta / Madras / Shanghai
HUMPHREY MILFORD
Editor de l’Universitat
PREFACI
Aquesta gramàtica només tracta el gal·lès modern literari. Segueix la forma de
la meva Welsh Grammar Historical and Comparative (Gramàtica Històrica i
Comparativa del Gal·lès), 1913, en quant que aquell tracta la llengua
moderna; però la matèria ha estat majoritàriament redactada de nou, i en certa
manera és més detallada. La història de la llengua gal·lesa es divideix en
períodes així:
1. Gal·lès primitiu; del segle 6 al segle 8;
2. Gal·lès antic; del segle 8 al segle 11;
3. Gal·lès medieval; del segle 12 al segle 14;
4. Gal·lès modern anterior; del segle 14 al segle 16;
5. Gal·lès modern actual; del segle 16 fins avui.
El període começa al segle 14 amb els cywyddau d’en Dafydd ap Gwilym,
que va ser una nova punt de partida de la poesia gal·lesa. {Cywÿdd [KØ widh],
plural cywyddau [kø WØ dhai] forma de poesia al.literativa amb estrofes de dos
versos de set sil.labes - un dels vint-i-quatre metres tradicionals de la
poesia gal.lesa}. En comptes de l’estil pesat i artificialment arcaic que els
bards seguien fent servir, en Dafydd ap Gwilym va adoptar una dicció
comparativament senzilla i natural diction; i enlloc dels metres un xic
díficils de manejar de l’awdl {poema gal.lès al.literat de metres
diferents} de le speríodes anteriors va fer gairebé exclusivament el metre del cywydd.
El cywydd va guanyar una popularitat immediata, i va treure el protagonisme
dels metres més antics. Encara que se seguia escrivint awdlau, la
majoria de la poesia de la període d’en Dafydd ap Gwilym a’n Edmwnd Prys (a
grans trets 1350-1600) es feia amb el metre del cywydd. La llengua del
gruix d’aquesta poesia es diu gal·lès modern anterior. Les seves formes van ser
fixades per l’al·literació (cynghanedd), i sobretot per les rimes del cywydd.
A cada parella de línies cywydd una síl·laba accentuada fa rima amb una
sense accent, i eks sons de les síl·labes no accentuades, com a consequència de
ser comparades constantment amb els sons mes estables de les monosíl·labes
accentuades, van ser consevardes en la seva totalitat i puresa. Així el gal·lès
modern anterior és una llengua literària altament cultivada, sumament uniforme
i coherent per raó de l’estricte adherència a una tradició ferma.
L’època del gal·lès modern anterior comença amb la traducció del doctor Morgan
publicat a l’any 1588. En William Salesbury havia traduït el Nou Testament a
una llengua que era una invenció seva, en la qual les paraules s’escrivien
segons la seva idea de la seva etimologia; va ser una paròdia de la llengua
gal·lesa, que a l’any 1595 el Morris Kyffin va qualifisar com “intolerable a
l’orella d’un bon gal·lès”. El doctor Morgan va adoptar la forma literària
estàndard que s’escrivia encara amb gran puresa pels bards. Però ell, també, va
ser influït per teories etimològiques; va adoptar alguns de les invencions d’en
Salesbury, i va alterar moltes formes traditionals per què es veiessin més “regulars”.
El resultat en general era de fer la nova llengua literària més artificial i
més allunyada de la llengua parlada. El doctor Davies, responsable per la
llengua de la revision del 1620 revision, havia estudiat les obres dels bards,
com mostra la seva gramàtica (1621); va corrigir moltes de les formes
degradades qye en Morgan va utilitzar, però va permetre que els seus
neologismes es quedessin. A principis del segle 19 les teories de Pughe les
teories etimologiques propendien a fer que la llengua literària fos encara més
artificial i irreal, però ara els seus efectes han desaparegut. {William
Owen-Pughe, lexicògraf gal·lès (1759-1835) que va publicar (quan tenia 33-34
anys) un diccionari gal·lès i anglès a l'any 1793 ("A Welsh and English
Dictionary") amb grafies eccèntriques, i també molts neologisms, alguns
dels quals són d'ús general a la llengua contemporània} Però
la tradició literària persistia en el cynghanedd, però no sense ser
barrejada; i moltes formes tradicionals són citades a les pàgines següents dels
bards del segle 18 i principis del segle 19. La llengua escrita ha esta
corrumpuda no tan sols sota la influència de teories etimològiques falses, però
en el sentit contrari per la substitució de formes literàries amb formes
dialectals. En aquests casos (amb algunes excepcions, per exemple §65) la
tradicció s’ha tornat a fer-se palesa, i una aproximació raonable a l’estàndard
s’ha mantingut.
El valor de la tradicció és que representa la llengua en una forma que es
reconeixia arreu com una forma pura, de la qual els varis dialectes representen
diferents corrupcions. En aquest petit llibre he intentat donar una descripció
que és bastant completa, però concisa, i espero clara, de la tradició a l’època
moderna. He citat formes medievals només quan aclareix una utilització
posterior. Generalment els exemples són dels bards de l’època moderna anterior
i escriptors de l’època moderna actual. Per estalviar espai generalment he
deixat dense traducció citacions bíbliques, perquè els sentits de les paraules poden
ser fàcilment esbrinats fent refrència a la Bíblia en anglès.
JOHN MORRIS-JONES.
{Nota: En aquesta versió cibernètica hem afegit la traducció catalana de les
citacions bíbliques}
CONTINGUT
{Nota: Al llibre original es dóna el número de pàgina. Aquí donem el número
de la secció amb un enllaç }
FONOLOGIA
L’ALFABET..........1
ELS SONS DE LES LLETRES
Les vocals..........2
Les consonants..........14
SONS EN COMBINACIÓ
Divisió sil·làbica.........30
Diftongs: Definició.........32
Diftongs: Diftongs decreixents.........33
Diftongs: Diftongs creixents.........38
Diftongs: Grups ambigus .........45
Diftongs: Reducció i confusió de diftongs.........63
Accentuació: Definicions.........68
Accentuació: Posició de l’accent.........73
Accentuació: Paraules compostes.........78
Accentuació: Pèrdua de síl·labes no accentuades.........84
Accentuació, Aspiració i geminació.........88
Quantitat.........93
CANVIS VOCALICS
Definicions .........113
Mutació vocàlica.........114
Afecció vocal: Afecció última causada per a.........120
Afecció vocal: Afecció última causada per i.........121
Afecció vocal: Afecció Penúltima.........122
CONSONANT CHANGES
Mutació inicial.........123
Mutació medial i final.........124
ACCIDENT:
L’ARTICLE.........128
SUBSTANTIUS.........129
Número.........130
Número: Les set formes de formar un plural.........131
Número: Les terminacions plurals.........141
Número: plural formed from Derivatives.........159
Número: Plurals dobles .........160
Número: Formes plurals alternatives.........162
Número: Formes singulars alternatives.........164
Número: Plurals anòmals.........167
Número: Substantius sense forma plural.........168
Número: Substantius sense forma singular.........169
Gènere.........170
ADJECTIUS.........187
Número.........188
Adjectius plurals fets servir com a substantius.........195
Gènere.........199
Comparació.........206
NÚMEROS.........218
COMPOUND SUBSTANTIUS AND ADJECTIUS.........224
PRONOMS
Pronoms personals.........231
Adjectius possessius.........238
El pronom relatiu.........239
Pronoms i adjectius interrogatius.........243
Pronoms i adjectius demonstratius.........247
Pronominalia.........250
VERBS.........267
El verb regular.........277
El verb regular: Notes sobre el conjugació.........278
El verb regular: Formes contretes.........291
Verbs irregulars: el verb ‘bod’ (ser / estar).........302
Verbs irregulars: formes compostes del verb ‘bod’ (ser / estar).........314
Verbs irregulars: Af (=aniré), Gwnaf (feré) i Deuaf (vindré).........320
Verbs irregulars: Verbs amb antics temps perfectos.........325
Verbs irregulars: Verbs amb aorists amb t.........330
Verbs defectuosos.........332
Substantius verbals.........339
Adjectius verbals.........349
Verbs compostos.........351
PREPOSICIONS
Prepositions conjugades.........353
Prepositions sense inflecció.........175
Prepositions nominals.........376
Prepositions compostes.........382
ADVERBIS
Partícules negatives.........385
Partícules interrogatives.........386
Partícules afirmatives.........390
Adverbis de temps, lloc, manera i mesura.........393
CONJUNCIONS.........401
INTERJECCIONS........415
____________________________________________________
SIGNES.
> ‘esdevé’; així a > ai vol dir ‘a esdevé ai’.
(Vegeu la secció 131)
____________________________________________________
L’ALFABET
§1 L’alfabet en gal·lès modern
consisteix en vint lletres senzilles i set dígrafs. La llista a continuació
mostra els signes segons l’ordre tradicional, amb el nom de cadascú escrit en
gal·lès.
a â
b bî
c ĕc
ch ĕch
d dî
dd ĕdd
e ê
f ĕf
ff ĕff
g ĕg
ng ĕng
h âets
i î
l ĕl
ll ĕll
m ĕm
n ĕn
o ô
p pî
ph ỳff o ffî
r ĕr
s ĕs
t tî
th ĕth
u û
w ŵ
y ŷ
EL SONS DE LES LLETRES
LES VOCALS.
§2. Les lletres a e i tenen
els seus valors continentals; no els pronuncien ay ee ai com en anglès;
més aviat ah ek ee {és a dir, com en català}.
§3. a, con en tad {=
pare}, té gairebé el so de l’anglès English a en father {és a dir,
com la ‘a’ catalana fet llarga}. Quan és curta, come a la paraula brat
{= davantal}, té el mateix so, i no el so més avançat en de la vocal curta
anglesa a de fat, mat {= gras, catifa}; {és a dir, com
la ‘a’ catalana}.
§4. i, com en gwin {=
vi}, es pronuncia com en anglès nordenc i de machine. {és a
dir, com la ‘i’ catalana fet llarga}. És més tancada que la pronunciació
anglesa sudenca. Quan és curta, com en dim {= somort, obscur}, té el
mateixa so, i no el so més ample de l’anglès i en dim {= res}; {és
a dir, com la ‘i’ catalana fet més curta}.
§5. w, com en brwd {=
calent, fervorós}, té el so de l’anglès nordenc oo de food {=
menjar}. {és a dir, com la ‘u’ catalana fet llarga}. És més tancada
que la pronunciació anglesa sudenca. Quan és curta, com en trwm ´=
pesat} {és a dir, com la ‘i’ catalana fet més curta}.
§6. e, quan llarga o de
llargada mitjana, com en gwên, gwenau {somrís, somrisos }, té el so de
la vocal anglesa e en let . {= deixar}. {és a dir, és
la e oberta catalana fet llarga}. Quan és curta, com en pen pennau {cap,
caps}, és un xic més oberta i tendeix a la vocal anglesa e de there
{és a dir, és la ‘e’ oberta catalana}. .
§7. o, quan llarga o de
llargada mitjana,, com en tôn tonau {= to, tons }, té un so a mig
camí entre la vocal tancada o da la paraula anglesa note {=
nota}, i la vocal oberta de o en anglès not. {= pas }. {és
a dir, més o menys la ‘o’ oberta catalana fet llarga}. Quan és curta, com
en ton tonnau, és més oberta, i tendeix cap a la o de not.
{és a dir, és la ‘o’ oberta catalana}
8. u antigament es pronunciava com
la u francesa, però ara és el mateix so que el so clar de y
{[i],[ii]}; per tant hun ‘mateix’ i hŷn ‘més gran (d’edat)’,
anteriorment amb pronunciacions distintes, ara tenen el mateix so.
Y TUDALEN HWN /THIS PAGE / AQUESTA PÀGINA:
www.kimkat.org/amryw/1_gramadeg/gramadeg_1921_jmj_elementary_welsh_grammar_cyfeirddalen_1275c.htm
Antigament: www. theuniversityofjoandeserrallonga. com /kimro /amryw....
Ffynhonnell:
Creuwyd / Created / Creada: 2002
Adolygiadau diweddaraf / Latest updates
/ Darreres actualitzacions: 22-09-2017, 11 03 2002
Delweddau / Imatges / Images:
|
Freefind: |
Ble'r wyf i? Yr ych
chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Wefan CYMRU-CATALONIA
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web CYMRU-CATALONIA (=
Gal·les-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page from the CYMRU-CATALONIA (=
Wales-Catalonia) Website
Weə-r äm ai? Yüu äa-r víziting ə peij fröm dhə CYMRU-CATALONIA
(= Weilz-Katəlóuniə) Wébsait