kimkat3810k Brô Gôth gan Tâzow. Himne Nacional de Cornualla. Kérnow ha’y Thávaz. Cernyw a’i hiaith. Cornualla i la seva llengua. Cornwall and its Language.

20-03-2024 20.00


 


 

 

0003g_delw_baneri_cymru_catalonia_050111
 (delwedd 0003)
 
 
 
 

Gwefan Cymru-Catalonia
El Web de Gal·les i Catalunya
The Wales-Catalonia Website
 
Àn Kernéweg – yêth Kérnow.
Y Gernyweg – iaith Cernyw.
El còrnic – la llengua de Cornualla.
Cornish – the language of Cornwall.


A black and white cross with a white cross

Description automatically generated
(delwedd 7302)

Y Llyfr Ymwelwyr / El Llibre de Visitants / The Guestbook:
http://pub5.bravenet.com/guestbook/391211408/


a-7000_kimkat1356k
Beth sy’n newydd yn y wefan hon?


A map of countries/regions with cities

Description automatically generated
(delwedd 8112)

...
I FYND AT Y TUDALEN HWN YN CYMRAEG: www.kimkat.org/amryw/1_kernewek/kernewek_bro-goth-agan-tazow_CYMRAEG_3808k.htm
TO GO TO THIS PAGE IN  ENGLISH: www.kimkat.org/amryw/1_kernewek/kernewek_bro-goth-agan-tazow_SAESNEG_3807k.htm

Brô Gôth gan Tâzow
Himne Nacional de Cornualla.

GWERS ÔNAN
Brô gôth agan tâzow, dhà flêghez a'th-kâr,
Gwlâz kêr än howlsêdhez, pan vrô yw dhà bâr?
War oll än norvyz 'th-ôn-ni skoellyz a-lêz,
Mêz àgan kerenza yw dhîz.

KÊSKAN
Kernow! Kernow! Y-kêryn Kernow.
Än môr hedrê vô º’vêl fôz dhîz a-drô
'Thn ônan hàg oll ràg Kernow!

GWERS DEW
Gwlaskor Myghtern Arthur, än Sens kyns, hà'n Grâl,
Moy kêryz gênen nynz ºêûs tîredh ârall,

Ynnoz-ji pùb karn, nans, mênydh hà chî
A-gowz yn Kernewek dhŷn-nî.

GWERS TRÎ
Yn tewlder än bâl hà war donnow än môr,
Pan êzen ow-kwandra drè diryow tramôr,
Yn pùb lê pynâg, hàg yn kenîver brô
Ÿ-treylyn kolonnow dhîzo.

ºCorreccions al text – vegeu més avall
…..
1/ Dues grafies: estàndard i ortografia per als estudiants
2/ Notes sobre l'ortografia utilitzada aquí
3/ Paraules de l'himne i traducció a l'anglès
4/ CORRECCIONS AL TEXT ORIGINAL
5/ Paraules de l'himne i la pronunciació utilitzant l'alfabet fonètic internacional
6/ Notes de vocabulari
7/ Versions de l'himne a Youtube
…..
1/ Dues grafies: estàndard i ortografia per als estudiants

GWERS ONAN

GWERS ÔNAN

Bro goth agan tasow, dha fleghes a'th kar,

Brô gôth agan tâzow, dhà flêghez a'th-kâr,

Gwlas ker an howlsedhes, pan vro yw dha bar?

Gwlâz kêr än howlsêdhez, pan vrô yw dhà bâr?

War oll an norvys 'th on ni skollys a-les,

War oll än norvyz 'th-ôn-ni skoellyz a-lêz,

Mes agan kerensa yw dhis.

Mêz àgan kerenza yw dhîz.

 

 

KESKAN

KÊSKAN

Kernow! Kernow, y keryn Kernow;

Kernow! Kernow! Ÿ-kêryn Kernow.


An mor hedre vo yn fos dhis a-dro

Än môr hedrê vô º’vêl fôz dhîz a-drô


'Th on onan hag oll rag Kernow!

'Thn ônan hàg oll ràg Kernow!

 

 

GWERS DEW

GWERS DEW

Gwlaskor Myghtern Arthur, an Sens kyns, ha'n Gral,

Gwlaskor Myghtérn Arthur, än Sens kyns, hà'n Grâl,

Moy kerys genen nyns yw tiredh aral,

Moy kêryz gênen nynz ºêûs tîredh ârall,

Ynnos sy pub karn, nans, menydh ha chi

Ynnoz-ji pùb karn, nans, mênydh hà chî

A gows yn Kernewek dhyn ni.

A-gowz yn Kernewek dhŷn-nî.

 

 

GWERS TRI

GWERS TRÎ

Yn tewlder an bal ha war donnow an mor,

Yn tewlder än bâl hà war donnow än môr,

Pan esen ow kwandra dre diryow tramor,

Pan êzen ow-kwandra drè diryow tramôr,

Yn pub le pynag, hag yn keniver bro

Yn pùb lê pynâg, hàg yn kenîver brô

Y treylyn kolonnow dhiso.

Ÿ-treylyn kolonnow dhîzo.




2/ Notes sobre l'ortografia utilitzada aquí
L'ortografia és “Kernewek Kemmyn”
[kɛr'nɛwɛk kɛm:ɪn], amb algunes esmenes. Vegeu (en anglès) https://en.wikipedia.org/wiki/Kernewek_Kemmyn

Encara que els signes diacrítics (aquí al damunt d’una lletra per indicar una pronunciació inusual) no s'utilitzen en còrnic, aquí s'utilitzen com a ajuda per als aprenents de la llengua.

a/ CIRCUMFLEX. Les vocals llargues (en monosíl·labes, i síl·labes finals en alguns polisíl·labs) i semillargues (en molts polisíl·labs) es marquen amb un circumflex. Per exemple,
brô (= país), môr (= mar) (vocal llarga);
tramôr (= estranger), hedrê (mentre) (vocal llarga),
mênydh (= turó), tâzow (= pares) (vocal mitja llarga)

b/ ACCENT GRAV. Algunes paraules tenen una vocal curta on es podria esperar una vocal llarga o una vocal mitja llarga, segons les regles ortogràfiques.
pùb (= cada), dhà (= teu), àgan (= nostre).

c/ Un accent agut indica un accent inusual en una paraula
myghtérn (= rei)

d/ Una dièresi (dos punts) sobre una vocal indica que es pronuncia com a vocal schwa o neutra /ə/
L'article definit än és /ən/.
Les partícules ÿ- i ÿth- són /ə, əθ/

e/ GUIONET. Les partícules s'uneixen mitjançant un guionet a les paraules que precedeixen o segueixen
ow kwandra > ow-kwandra (= errant)
ÿ treylyn > ÿ-treylyn (= girem)
a gowz > a-gowz (= que parla)
ynnoz ji > ynnoz-ji (= en tu).
(En altres casos, el guionet s'utilitza en l'ortografia estàndard – a-lêz (= lluny i ample), a-drô (= al voltant)).

En l'ortografia estàndard, "z" només es troba en un grapat de paraules com a consonant inicial (zebra, etc.).
Tanmateix, la "s" al final dels monosíl·labs amb vocal llarga i en altres monosíl·labs i en molts polisíl·labs es pronuncia com /z/. Aquí s'utilitza "z" per indicar-ho.
fos > fôz (= paret)
kows > kowz (= parla)
tasow > tâzow (= pares)

(Hi ha dubte de si una "s" final s'ha de pronunciar com a /s/ o /z/, però aquí fem servir "z".)
fleghes > flêghez (= nens)
howlsedhes > howlsêdhez (= posta de sol, oest).
…..
3/ Paraules de l'himne i traducció al català

GWERS ÔNAN

Traducció (bastant literal)
PRIMERA ESTROFA

Brô gôth agan tâzow, dhà flêghez a'th-kâr,

Antiga terra dels nostres pares / avantpassats, els teus fills t'estimen,

Gwlâz kêr än howlsêdhez, pan vrô yw dhà bâr?

Estimat país de l'oest, quina terra és igual qur tu? (“és el teu igual”)

War oll än norvyz 'th-ôn-ni skoellyz a-lêz,

Estem dispersos per tot el món,

Mêz àgan kerenza yw dhîz.

Però el nostre amor és per tu.

 

 

KÊSKAN

TORNADA

Kernow! Kernow! Y-kêryn Kernow.

Cornualla! Cornualla! Ens estimem Cornualla.

Än môr hedrê vô º’vêl fôz dhîz a-drô

Mentre el mar sigui com un mur al teu voltant

'Thn ônan hàg oll ràg Kernow!

Som units (“un i tots”) per Cornualla!

 

 

GWERS DEW

SEGONA ESTROFA

Gwlaskor Myghtern Arthur, än Sens kyns, hà'n Grâl,

El Regne del rei Artús, els sants anteriors (a ell)  i el Grial

Moy kêryz gênen nynz ºêûs tîredh ârall,

Més estimat amb nosaltres no hi ha cap altre territori

Ynnoz-ji pùb karn, nans, mênydh hà chî

En tu cada cossol / piló,  vall, muntanya i casa
(Karn =(viquipèdia) un túmul, habitualment amb forma cònica, sobre una tomba. En català, especialment quan la grandària no és molt gran, aquests monticles de pedres, piles de pedres o fites de pedres s'anomenen cossol o piló)

A-gowz yn Kernewek dhŷn-nî.

Ens parla en còrnic.

 

 

GWERS TRÎ

TERCERA ESTROFA

Yn tewlder än bâl hà war donnow än môr,

En la foscor de la mina i sobre les onades del mar

Pan êzen ow-kwandra drè diryow tramôr,

Quan estem vagant per terres estrangeres

Yn pùb lê pynâg, hàg yn kenîver brô

En qualsevol lloc i en molts països

Y-treylyn kolonnow dhîzo.

Girem [els nostres] cors cap a tu

 

 


4/ Paraules de l'himne i la pronunciació utilitzant l'alfabet fonètic internacional
NOTA: Les síl·labes tòniques s'indiquen en negreta.
Tanmateix, les paraules no s'ajusten bé a la melodia. Hi ha una accentuació poc natural en alguns d'elles. Aquestes paraules amb aquesta accentuació estan marcades amb un asterisc.
norvyz > *norvyz
Kernow > *Kernow
â
rall > *ârall
gwlas
kor > *gwlaskor
myghtérn > *myghtern
nen > *nen
y
nnos-ji > ynnos-ji
kever > *kenîver
dhî
zo > *dhîzo

5/ CORRECCIONS AL TEXT ORIGINAL
yn fôz dhîz a-drô > º’vêl fôz dhîz a-drô (yn = in, ‘vêl = com; “yn” sembla ser el resultat de la influència de la sintaxi gal·lesa)
nynz yw tîredh ârall > nynz ºêûs tîredh ârall (“yw” s'utilitza amb noms definits; “êûs” amb noms indefinits. “Tîredh ârall” és indefinit. )

GWERS ÔNAN

gwɛrs ˈɔ·nan

Brô gôth agan tâzow, dhà flêghez a'th-kâr,

brɔ: gɔ:θ ˈagan ˈta·zɔw, ða ˈflɛ·z aθ ka:r,

Gwlâz kêr än howlsêdhez, pan vrô yw dhà bâr?

gwla:z kɛːr әn hɔwlˈsɛ·ðɛz, pan vrɔ: ɪw ða ba:r

War oll än *norvyz 'th-ôn-ni skoellyz a-lêz, (instead of norvyz)

war ɔl: әn ˈnɔrvɪz *(nɔrˈvɪz) ˈθɔ·n:ɪ ˈskɤl:ɪz aˈlɛːz,

Mêz àgan kerenza yw dhîz.

mɛːz ˈagan kɛˈrɛnza ɪw ði:z.

 

 

KÊSKAN

ˈkɛ·skan

*Kernow! Kernow! Y-kêryn *Kernow. (instead of Kernow)

ˈkɛrnɔw ˈkɛrnɔw *(kɛrˈnɔw) ɪˈkɛ·rɪn ˈkɛrnɔw *(kɛrˈnɔw)

Än môr hedrê vô ’vêl fôz dhîz a-drô

әn mɔ:r hɛˈdrɛː vɔ: vɛːl fɔ:z ði:z aˈdrɔ:

'Thn ônan hàg oll ràg *Kernow! (instead of Kernow)

θɔ:n ˈɔ·nan hag ɔl: rag ˈkɛrnɔw *(kɛrˈnɔw)

 

 

GWERS DEW

gwɛrs dɛw

*Gwlaskor *Myghtern Arthur, än Sens kyns, hà'n Grâl,
(instead of gwlaskor, myghtern)

ˈgwlaskɔr *(gwlasˈkɔr) mɪxˈtɛrn *(ˈmɪxtɛrn) ˈarθyr әn sɛns kɪns, han gra:l

Moy ryz *gênen nynz êûs redh *ârall, (instead of nen, ârall)

mɔɪ ˈkɛ·rɪz ˈgɛ·nɛn *(gɛ·ˈnɛn) nɪnz œs ˈti·rɛð ˈa·ral: *(a·ˈral:)

Ynnoz-ji pùb karn, nans, nydh hà chî

ˈɪn:ɔz ʤɪ pʊb karn, nans, ˈmɛ·nɪð ha ʧi:

A-gowz yn Kernewek dhŷn-.

aˈgɔwz ɪn kɛrˈnɛʊɛk ði:n ni:

 

 

GWERS TRÎ

gwɛrs tri:

Yn tewlder än bâl hà war donnow än môr,

ɪn ˈtɛʊldɛr әn ba:l ha war ˈdɔn:ɔw әn mɔ:r,

Pan êzen ow-kwandra drè diryow tramôr,

pan ˈɛ·zɛn ɔwˈkwandra drɛ ˈdɪrjɔw traˈmɔ:r,

Yn pùb lê pynâg, hàg yn *kenîver brô (instead of kever)

ɪn pʊb lɛː pɪˈna:g, hag ɪn kɛˈni·vɛr *(ˈkɛni·vɛr) brɔ:

Ÿ-treylyn kolonnow *dhîzo. (instead of dhizo)

әˈtrɛɪlɪn kɔˈlɔn:ɔw ˈði·zɔ *(ði·ˈzɔ)

 

 

…..
6/ Notes de vocabulari

▪ = provoca una mutació suau
▪* = provoca una mutació suau en determinades circumstàncies

GWERS ÔNAN

PRIMERA ESTROFA

Brô gôth agan tâzow, dhà flêghez a'th-kâr,

Antiga terra dels nostres pares / avantpassats, els teus fills t'estimen,

Gwlâz kêr än howlsêdhez, pan vrô yw dhà bâr?

Estimat país de l'oest, quina terra és igual qur tu? (“és el teu igual”)

War oll än norvyz 'th-ôn-ni skoellyz a-lêz,

Estem dispersos per tot el món,

Mêz àgan kerenza yw dhîz.

Però el nostre amor és per tu.


…..

gwers

estrofa

/gwɛrs/

kêskan

tornada

/ˈkɛ·skan/

ônan

un

/ˈɔ·nan/

dew

dos

/dɛw/

trî

tres

/tri:/

brô

(nf) país, terra

/brɔ:/

kôth

vell

/kɔ:θ/

brô gôth

terra antiga (mutació suau k < g de l'adjectiu següent després d'un substantiu femení)

/brɔ: gɔ:θ/

àgan

nostre

/ˈagan/

’gan

el nostre (forma retallada)

/gan/

tâz

(nm) pare

/ta:z /

tâzow

pares

/ˈta·zɔw/

dhà

teu

a,/

flôgh

(nm) nen

/flo:x/

flêghez

nens

/ˈflɛ·z/

kâr

ell/ella estima

/ka:r/

a-gâr

(és)... que estima (el "és" anterior (en còrnic antic "és", en gal·lès "ys") ha desaparegut del còrnic)

/aˈga:r/

’th

forma infixada de tî = tu

/θ/

a’th-kâr

que t'estima

/aθ ka:r/

gwlâz

(nf) país

/gwla:z/

kêr

Estimat
*gwlâz gêr > gwlâz kêr (mutació suau suprimida - la /k/ inicial fa muda la /z/)

/kɛːr, gwla:z kɛːr/

howl

(nm) sol

/hɔwl/

sêdhi

enfonsar-se

/ˈsɛ·ðɪ/

sêdhez

enfonsament

/ˈsɛ·ðɛz/

howlsêdhez

(nm) 1 posta de sol (‘enfonsament del sol’) 2 oest

/hɔwlˈsɛ·ðɛz/

gwlâz kêr än howlsêdhez

estimat país (de) l'oest

/gwla:z kɛːr әn hɔwlˈsɛ·ðɛz/

pan▪*

(determinant) quin, quina

Probablement pŷ (pronom) = quin) + (än = el); per tant “quina + la”. Muta un substantiu femení següent, de la mateixa manera que ho fa l'article definit "än".

/pan/

pan vrô

quin país, quina terra (bro > vro després de pan)

/pan vrɔ:/

yw

és

/ɪw/

dhà

el teu, la teva, els teus, les teves (provoca una mutació suau)

a /

pâr

parella, igual (= alguna cosa o algú igual a tu)

/pa:r/

dhà bâr

el teu igual (par > bar després de dhà)

a ba:r/

war

sobre

/war/

oll

tots

/ɔl: /

norvyz

món

/ˈnɔrvɪz/

oll än norvyz

tot el món

/ɔl: әn ˈnɔrvɪz /

war oll än norvyz

a tot el món ("sobre tot el món")

/war ɔl: әn ˈnɔrvɪz/

ôn

(nosaltres) som

/ɔ·n/

ôn-ni

som (+ pronom ‘de cua’ -ni = nosaltres)

ɔ·n nɪ/

ÿth-

partícula abans del verb "ser" en la forma afirmativa

/әθ/

ÿth-ôn-ni

som (reduït a ’th-ôn-ni) (pèrdua de la síl·laba pretònica)

/әθ ˈɔ·n nɪ, ˈθɔ·n nɪ/

skoellya

vessar, abocar

/ˈskɤl:ja/

lêz

(nm) amplada

/lɛːz/

a-lêz

àmpliament

/aˈlɛːz/

skoellya a-lêz

dispersar

/ˈskɤl:ja aˈlɛːz/

skoellys a-lêz

Dispersat, dispersada, dispersats, dispersades

/ˈskɤl:ɪz aˈlɛːz/

mêz

però

/mɛːz/

kerenza

(nf) amor

/kɛˈrɛnza/

àgan kerenza

la nostra amor

agan kɛˈrɛnza./

dhîz

a tu

i:z/

yw dhîz

és per a tu.

/ɪw ði:z/


…..

KÊSKAN

TORNADA

Kernow! Kernow! Y-kêryn Kernow.

Cornualla! Cornualla! Ens estimem Cornualla.

Än môr hedrê vô º’vêl fôz dhîz a-drô

Mentre el mar sigui com un mur al teu voltant

'Thn ônan hàg oll ràg Kernow!

Som units (“un i tots”) per Cornualla!

….

Kernow

(nf) Cornualla

/ˈkɛrnɔw/

kêryn

ens estimem

/ˈkɛ·rɪn/

ÿ-

partícula que introdueix un verb en una oració afirmativa

/ә/

ÿ-kêryn

ens estimem

/әˈkɛ·rɪn/

môr

(nm) mar

/mɔ:r/

hedrê

mentre que - aparentment (he- prefix intensificador) + (mutació suau T > D) + (tre - forma original de ter = a través)

Ter apareix com a prefix ter- (= a través) i amb una mutació suau com a preposició der (= a través)

Hedrê provoca una mutació suau de la paraula següent.

/hɛˈdrɛː/

sigui (tercera persona del singular del present de subjuntiu de bôz = ser; sent)

/bɔ:/

hedrê vô

mentre sigui

/hɛˈdrɛː vɔ:/

avêl

com

/aˈvɛːl /

’vêl

com – forma retallada – pèrdua de la síl·laba pretònica

/vɛːl /

fôz

paret, muralla

/fɔ:z/

’vêl fôz

com una muralla

/vɛːl fɔ:z/

dhîz

a tu

i:z/

trô

volta

/trɔ:/

a-drô

al voltant (adv)

/aˈdrɔ:/

a-drô dhè

(preposició) al voltant de

/aˈdrɔ: ðә/

a-drô dhîz

al teu voltant; (poèticament amb les paraules invertides) dhîz a-drô al teu voltant

/aˈdrɔ: ði:z/

ÿth-ôn

som (igual que ÿth-ôn-ni anterior) Reduït a 'th-ôn (pèrdua de la síl·laba pretònica)

/әθˈɔ:n, θɔ:n/

ônan hàg oll

tots (“un i tots”) (també el lema de Cornualla)

ɔ·nan hag ɔl:/

ràg

per a

/rag/

ràg Kernow

per a Cornualla

/rag ˈkɛrnɔw/

…..

GWERS DEW

SEGONA ESTROFA

Gwlaskor Myghtérn Arthur, än Sens kyns, hà'n Grâl,

El Regne del rei Artús, els sants anteriors (a ell)  i el Grial

Moy kêryz gênen nynz êûs tîredh ârall,

Més estimat amb nosaltres no hi ha cap altre territori

Ynnos-si pùb karn, nans, mênydh hà chî

En tu cada cossol / piló,  vall, muntanya i casa

A-gowz yn Kernewek dhŷn nî.

Ens parla en còrnic.

….

dɛw

dos

dɛw

gwlâz

país

gwla:z

kordh

(nm) tribu

kɔrð

gwlaskor

(nf) regne: gwlâz + kordh > gwlazgordh > gwlaskordh > gwlaskor ("tribu del país")

ˈgwlaskɔr *(gwlasˈkɔr)

myghtérn

(nm) rei

mɪxˈtɛrn

Arthur

Artús

ˈarθyr

sans

(nm) sant

sans

sens

 sants

sɛns

kyns

Abans, anteriorment

kɪns

i
(hà + än) > hà’n = i el, i els, i la, i les

ha, han

Grâl

(nm) el Grial, el Sant Grial

gra:l

moy

més

mɔɪ

kêryz

estimat

ˈkɛ·rɪz

gans

amb

gans

gênen

amb nosaltres

ˈgɛ·nɛn

nynz

no

 nɪnz

nynz êûs

no hi ha

 nɪnz œs

tîredh

territori

ˈti·rɛð

ârall

Altre, altra, altres

ˈa·ral:

tîredh ârall

un altre territori

ˈti·rɛð ˈa·ral:

yn

en

ɪn

ynnoz

en tu

ˈɪn:ɔz

-ji

pronom ‘de cua’ = tu

ʤɪ

ynnoz-ji

en tu

ˈɪn:ɔz ʤɪ

pùb

cada

pʊb

karn

cossol, piló (karn =(viquipèdia) un túmul, habitualment amb forma cònica, sobre una tomba. En català, especialment quan la grandària no és molt gran, aquests monticles de pedres, piles de pedres o fites de pedres s'anomenen cossol o piló)

karn

nans

vall

nans

mênydh

turó

ˈmɛ·nɪð

i

ha

chî

(nm) casa

ʧi:

kewzel

parlar

ˈkɛʊzɛl

kowz

El / ella parla

kɔwz

a-gowz

que parla

aˈgɔwz

pùb karn… a-gows

(és) cada cossol que parla

pʊb karn… aˈgɔwz

yn Kernewek

en còrnic

ɪn kɛrˈnɛʊɛk

dhŷn

a nosaltres

ði:n

nosaltres

ni:

D
hŷn ni

a nosaltres

ði:n ni:

……

GWERS TRÎ

TERCERA ESTROFA

Yn tewlder än bâl hà war donnow än môr,

En la foscor de la mina i sobre les onades del mar

Pan êzen ow-kwandra drè diryow tramôr,

Quan estem vagant per terres estrangeres

Yn pùb lê pynâg, hàg yn kenîver brô

En qualsevol lloc i en molts països

Ÿ-treylyn kolonnow dhîzo.

Girem [els nostres] cors cap a tu.

yn

en

ɪn

tewlder

foscor

ˈtɛʊldɛr

bâl

(nm) mina

ba:l

yn tewlder än bâl

a (la) foscor (de) la mina

ɪn ˈtɛʊldɛr әn ba:l

i

ha

war

sobre (provoca una mutació suau)

war

tonn

(nf) ona

tɔn:

tonnow

ones

ˈtɔn:ɔw

war donnow än môr

sobre (les) ones (del) mar

war ˈdɔn:ɔw әn mɔ:r

pan

quan

pan

êzen

som

ˈɛ·zɛn

ow-

partícula que introdueix el gerundi. Provoca una mutació mixta (aquí "g" > "k").

ɔw

gwandra

vagar; vagant

ˈgwandra

ow-kwandra

vagant

ɔw ˈkwandra

drè

a través (Aquesta preposició provoca una mutació suau)

drɛ

tîr

terra

ti:r

tiryow

terres

ˈtɪrjɔw

drè diryow

a través de terres

drɛ ˈdɪrjɔw

*trâ

< Britònic *trans (= a través); igual que “trans” llatí (= a través)

tra:

tramôr

estranger ("[a] través [del] mar")

traˈmɔ:r

pùb lê

cada lloc

pʊb lɛː

pynâg

que sigui. Aparentment, "quina cosa" + "no" (pŷ+ nâg)

pɪˈna:g

yn pùb lê pynâg

on sigui, en qualsevol lloc ("a cada lloc que sigui")

ɪn pʊb lɛː pɪˈna:g

hàg

i. Forma de hà abans d'una vocal

hag

kenîver

molts (kê- < kêv < prefix britònic *kom- = amb; igual que el prefix llatí com- = amb) + (nîver = nombre). Originalment significava "tants", ara "molts".

kɛˈni·vɛr

brô

país

brɔ:

treylya

girar; girant

ˈtrɛɪlja

y-treylyn

girem

әˈtrɛɪlɪn

kolonn

(nf) cor

ˈkɔlɔn:

kolonnow

cors

kɔˈlɔn:ɔw

dhè

a

ðә

dhîzo

a tu

ˈði·zɔ


7/ Versions de l'himne a Youtube
….

A group of people playing instruments

Description automatically generated
(delwedd J9296)
Bro Goth Agan Tasow: Cornish National Anthem with St Ives Community Choir at Lowender Peran. 16 Mar 2017. (Himne nacional de Cornualla amb la coral comunitària de Porthîa a (festival cultural de llengua còrnica) Lowender Peran). 16 març 2017.
https://youtu.be/7MMAGMEwYCQ

 

A house on a hill next to a body of water

Description automatically generated
(delwedd J9297)
Bro Goth Agan Tasow - Cornish Land of our Fathers (Terra antiga dels avantpassats / pares). Davydh Trethewey “mawkernewek”. 30 Jun 2007. 30 juny 2007.
https://youtu.be/ojdZaPeJjAo

 

A group of people singing and playing musical instruments

Description automatically generated
(delwedd J9299)
Bro Goth Agan Tasow (Cornish National Anthem)
Davydh Trethewey - mawkernewek
Singing at the Yeth an Werin 6th September 2013 - Blue Anchor – Helston
[Gent] Cantant a la trobada de Yeth an Werin (“llengua del poble ras”) 6 de setembre de 2013 – [taverna] Blue Anchor (Än Ánkor Glâz) – Hellyz.

https://youtu.be/GoXJE1y49Yc

 

Vegeu també wikipedia
A screenshot of a computer

Description automatically generated
(delwedd J9298)
https://en.wikipedia.org/wiki/Bro_Goth_agan_Tasow
també amb transcripció IPA

 

…..
Comparació entre la nostra transcripció IPA i la transcripció de viquipèdia

KERNEWK KERMYN AMENDYZ

WIKIPEDIA

 

 

gwɛrs ˈɔ·nan

1

brɔ: gɔ:θ ˈagan ˈta·zɔw, ða ˈflɛ·z aθ ka:r,

[bɹoː ɡoːθ ˈæː.ɡæn ˈtæː.zɔʊ ðæː ˈfleː.hɛz æːθ kɑːɹ]

gwla:z kɛːr әn hɔwlˈsɛ·ðɛz, pan vrɔ: ɪw ða ba:r

[ɡwlæːz keːɹ æn hɔʊlˈzeː.ðəz pæːn vɹoː ɪw ðæː bɑːɹ]

war ɔl: әn ˈnɔrvɪz *(nɔrˈvɪz) ˈθɔ·n:ɪ ˈskɤl:ɪz aˈlɛːz,

[wɑːɹ oːlʰ æn ˈnɔɹ.vɪz θoːn niː ˈskoː.lʰɪz æˈleːz]

mɛːz ˈagan kɛˈrɛnza ɪw ði:z.

[meːz ˈæː.ɡæn kəˈɹɛn.zæ ɪw ðiːs]

 

 

ˈkɛ·skan

 

ˈkɛrnɔw ˈkɛrnɔw *(kɛrˈnɔw) ɪˈkɛ·rɪn ˈkɛrnɔw *(kɛrˈnɔw)

[ˈkɛɹ.nɔʊ ˈkɛɹ.nɔʊ ə ˈkeː.ɹɪn ˈkɛɹ.nɔʊ]

әn mɔ:r hɛˈdrɛː vɔ: vɛːl fɔ:z ði:z aˈdrɔ:

[æn moːɹ ˈhɛd.ɹə voː ɪn foːz ðiːz əˈdɹoː]

θɔ:n ˈɔ·nan hag ɔl: rag ˈkɛrnɔw *(kɛrˈnɔw)

oːn ˈoː.nən hæːɡ oːlʰ ɹæːɡ ˈkɛɹ.nɔʊ]

 




gwɛrs dɛw

2

ˈgwlaskɔr *(gwlasˈkɔr) mɪxˈtɛrn *(ˈmɪxtɛrn) ˈarθyr әn sɛns kɪns, han gra:l

[ˈɡwlæːs.kɔɹ ˈmɪh.təɹn ˈɑɹ.θʊɹ æn sɛnz kɛnz hæːn ɡɹæːl]

mɔɪ ˈkɛ·rɪz ˈgɛ·nɛn *(gɛ·ˈnɛn) nɪnz œs ˈti·rɛð ˈa·ral: *(a·ˈral:)

[mɔɪ ˈkeː.ɹɪz ˈɡeː.nɛn nɪnz ɪw ˈtiː.ɹɛð æˈɹæːl]

ˈɪn:ɔz ʤɪ pʊb karn, nans, ˈmɛ·nɪð ha ʧi:

[ˈɪ.ᵈnɔz (d͡ʒ)iː pʊb kɑɹn nænz ˈmeː.nɪð hæː t͡ʃiː]

aˈgɔwz ɪn kɛrˈnɛʊɛk ði:n ni:

[ə ɡɔʊz ɪn kəɹˈneː.wɛk ðiːn niː]

gwɛrs tri:


3

ɪn ˈtɛʊldɛr әn ba:l ha war ˈdɔn:ɔw әn mɔ:r,

[ɪn ˈtɛʊl.dəɹ ən bæːl hæː wɑɹ ˈdɔ.ᵈnɔʊ ən moːɹ]

pan ˈɛ·zɛn ɔwˈkwandra drɛ ˈdɪrjɔw traˈmɔ:r,

[pæːn ˈeː.zən ɔʊ ˈkwæn.dɹæ dɹeː ˈdɪɹ.jɔʊ ˈtɹæː.mɔɹ]

ɪn pʊb lɛː pɪˈna:g, hag ɪn kɛˈni·vɛr *(ˈkɛni·vɛr) brɔ:

[ɪn pʊb leː ˈpɪ.nəɡ hæːɡ ɪn kəˈniː.vɛɹ bɹoː]

әˈtrɛɪlɪn kɔˈlɔn:ɔw ˈði·zɔ *(ði·ˈzɔ)

[iː ˈtɹəɪ.lɪn kɔˈlɔ.ᵈnɔʊ ˈðiː.sɔ]


…..
Sumbolau:

a A / æ Æ / e E /
ɛ Ɛ / i I / o O / u U / w W / y Y /
MACRON
ː ā Ā / ǣ Ǣ / t Ē / ɛ̄ Ɛ̄ / ī Ī / ō Ō / ū Ū / w̄ W̄ / ȳ Ȳ /
MACRON + ACEN DDYRCHAFEDIGː Ā̀ ā̀ , , Ī́ ī́ , , Ū́ ū́, (w), Ȳ́ ȳ́
MACRON + ACEN DDISGYNEDIG
ː Ǟ ǟ , , Ī̀ ī̀, , Ū̀ ū̀, (w), Ȳ̀ ȳ̀
MACRON ISOD
ː A̱ a̱ , E̱ e̱ , I̱ i̱ , O̱ o̱, U̱ u̱, (w), Y̱ y̱
BREFː ă Ă / ĕ Ĕ / ĭ Ĭ / ŏ Ŏ / ŭ Ŭ / B5236ː  B5237ː B5237_ash-a-bref
BREF GWRTHDRO ISODː i̯, u̯
CROMFACHAU
ː   deiamwnt
A’I PHEN I LAWRː , ә, ɐ (u+0250) httpsː //text-symbols.com/upside-down/
Y WENHWYSWEG:
ɛ̄ ǣ æ ɛ: æ:

ˈ ɑ ɑˑ aˑ aː / æ æː / e eˑeː / ɛ ɛː / ɪ iˑ iː ɪ / ɔ oˑ oː / ʊ uˑ uː ʊ / ə / ʌ /
 
/ / / ŵ Ŵ /
 
ŷ Ŷ / / ý Ý / ɥ
ˈ ð ɬ ŋ ʃ ʧ θ ʒ ʤ / aɪ ɔɪ əɪ uɪ ɪʊ aʊ ɛʊ ɔʊ əʊ / £
ә ʌ ă ĕ ĭ ŏ ŭ ŵ ŷ ɣ ɤ Hungarumlautː A̋ a̋

U+1EA0  U+1EA1 
U+1EB8
  U+1EB9 
U+1ECA
  U+1ECB 
U+1ECC 
U+1ECD 
U+1EE4
  U+1EE5 
U+1E88
  U+1E89 
U+1EF4
  U+1EF5 
gw_gytseiniol_050908yn 0399j_i_gytseiniol_050908aaith δ δ £ gw_gytseiniol_050908yn 0399j_i_gytseiniol_050908aaith δ δ £ U+2020 †
« »

 
DAGGER
wikipedia, scriptsource. org

httpsː []//en.wiktionary.org/wiki/ǣ

 
Hwngarwmlawtː A̋ a̋
gw_gytseiniol_050908yn 0399j_i_gytseiniol_050908aaith δ δ
 …..
…..
ʌ ag acen ddyrchafedig / ʌ with acute accentː ʌ́

Ə́ ə́

Shwa ag acen ddyrchafedig / Schwa with acute

…..
…..
wikipedia,
scriptsource.[]org
httpsː//[ ]en.wiktionary.org/wiki/ǣ

Y TUDALEN HWN: www.[] kimkat.org/amryw/1_kernewek/kernewek_bro-goth-agan-tazow_CATALA_3810k.htm
---------------------------------------
Creuwyd: 18-03-2024
Ffynhonnell:
Adolygiad diweddaraf: 18-03-2024
Delweddau:
 

Freefind:

Archwiliwch y wefan hon
SEARCH THIS WEBSITE
...
Adeiladwaith y wefan
SITE STRUCTURE
...
Beth sydd yn newydd?
WHAT’S NEW?



Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Wefan CYMRU-CATALONIA
On sóc? 
Esteu visitant una pàgina de la Web CYMRU-CATALONIA (= Gal·les-Catalunya)
Where am I? 
You are visiting a page from the CYMRU-CATALONIA (= Wales-Catalonia) Website
Weə-r äm ai? Yüu äa-r víziting ə peij fröm dhə CYMRU-CATALONIA (= Weilz-Katəlóuniə) Wébsait

An Ázran Gernéweg / Yr Adran Gernyweg / La secciò còrnica / Cornish Section
908web statistics
Mirowgh orth agan stadegow. Edrychwch ar ein Hystadegau. Mireu les nostres estadístiques.