http://www.kimkat.org/amryw/1_vortaroy/geiriadur_cernyweg_cymraeg_PALORES_a_2607k.htm
0001 Tudalen Blaen / Pàgina principal
..........1863k Y Porth Cymraeg / La porta
en gal·lès
....................0009k Y Barthlen /
Mapa de la web
..............................1798k
Geiriaduron / Diccionaris
........................................0379k Mynegai
i’r Geiriadur Cernyweg / Índex del diccionari còrnic
.....................................................y tudalen hwn / aquesta
pàgina
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia
(delw
0617b) |
(delw 4702) |
KERNEWEK-CYMRAEG-CATALÀ
a-bán (arddodiad)
oddi ar, ers a partir de, des
de
a-bárth (arddodiad)
o fewn dintre (A = de)
+ mutació suau + (PARTH = costat, del llatí PARS, PART- = part)
Aber-fál (enw lle) enw tref (yn yr iaith fain:
Falmouth)
nom de ciutat (anglès: Falmouth)
(delw 4719)
Aber-plýmm (enw lle) enw dinas yn Lloegr (Plymouth) nom de ciutat
d’Anglaterra (anglès: Plymouth)
(delw 4717)
a-bérvedh (adf) oddi fewn (cymharer
Cymraeg PERFEDD) a dins
ágan (penodyn) ein el nostre, la
nostra, els nostres, les nostres
...ágan pou ein gwlad ni el nostre país
a-ís (adf) isod per sota
amálven (eg) ymyl pafin, ymyl palmant, cwrb, cwrbyn (yn y Gernyweg cyfetyb i ‘ymylfaen’) (m) vorera (‘pedra del cantó’) (AMAL =
cantó) + mutació suau + (MEN = pedra)
...LLUOSOG / PLURAL amálveyn
amánenn (eg) ymenyn (m) mantega
amanénna (bw) dodi ymenyn (vt) posar-hi mantega
ámari (eg) cwpwrdd (m) armari
...LLUOSOG / PLURAL ámaris
amáya (bw) ffwndro (vt) confondre, desconcertar
amíral (eg) llyngesydd (m) almirall
...LLUOSOG / PLURAL amírals
An ºDrev (enw lle) enw pentref ‘y dref’’ (enw
Saesneg: Drift) nom de poble ‘la masia’ (nom anglès: Drift)
(delw 4746)
ánkor (eg) angor (m) àncora
...LLUOSOG / PLURAL ánkors
ankórva (eb) angorfa (f) ancoratge
...LLUOSOG / PLURAL ankorváow
Ankórfa an ºGárrek (enw lle) ‘angorfa’r garreg’ (enw
Saesneg: “Carrick Roads”), sef An Garrek Reun (carrek = carreg) + (reun = morlo)
(“y garreg forlo” = carreg y morlo) (Saesneg: Black Rock) sydd wrth y fynedfa
i’r angorfa ‘l’ancoratge de la roca’ (nom anglès:’Carrick Roads’), que
és An Garrek Reun (“roca de la foca”) (carrek = roca) + (reun = foca) (nom
anglès: Black Rock = la roca negra). Aquesta roca és a l’entrada de
l’ancoratge.
(delw 4745)
An ºGárrek-réun (enw lle) carreg wrth fynedfa Ankórva an
Gárrek (angorfa’r garreg) “Carrick Roads”, sef An Garrek Reun (carrek = carreg)
+ (reun = morlo) (“y garreg forlo” = carreg y morlo) (Saesneg: Black Rock) Ar
bwys Essa Ceir enw tebyg ar bentref sef Karrek-reun (enw Saesneg: Cargreen) nom de roca a
l’entrada d’Ankórva an Gárrek (l’ancoratge de la roca) “Carrick Roads”, que és
An Garrek Reun (“roca de la foca”) (carrek = roca) + (reun = foca) (nom anglès:
Black Rock = la roca negra). A prop d’Essa hi ha un poble amb un nom semblant -
Karrek-reun (nom anglès: Cargreen)
(delw 4742)
Árab (eg) Arab àrab
Arábek (ans,
eg) Arabeg (iaith) àrab
arbénnik (ans) arbennig especial
arghánnti (eg) banc banc
arghéna (b) rhoi esgidiau am (yn Gymraeg gynt: archenu) posar sabates
arghépskop (eg) archesgob arquebisbe
...LLUOSOG / PLURAL arghepskóbow
árloedh (eg) arglwydd (De Cymru: arlwydd,
a geir yn enw’r pentref Waunarlwydd, Abertawe) senyor, lord
ároedh (eb) arwydd signe, rètol
árvor (eg) arfordir costa (ar = davant) + mutació suau + (mor = mar)
arvórek (ans) arfordirol costaner
ass (adf) mor com
...ass óva skwith dyna flinedig yr oedd ef estava tan cansat!
bágas (eg) bagad, plaid colla, partit
...LLUOSOG / PLURAL bagásow
bilíenn (eb) poplen, caregen còdol
blas (eg) blas gust
blydhények (ans) flynyddol anual
...goel blydhények gŵyl flynyddol festa anual
boghóseth (eg) tloti pobresa
bównder (eb) lôn camí, beidr
...LLUOSOG / PLURAL bowndéryow
...An ºVownder ºLas “y feidr las” - enw heol ym
mhentref Lann-yúst (Enw Saesneg: Vounder Glaze) (ewn diweddar o bosibl - mae
gwall yn yr enw, sef diffyg treiglad meddal
glas > ºlas) “el camí verd”; nom de carrer del poble de Lann-yúst (nom anglès: Vounder
Glaze) (possiblement és un nom recent - hi ha un error, és a dir la falta de
mutació suau glas > ºlas)
bówji (eg) beudy establa
...LLUOSOG / PLURAL bowjíow
bówlann (eb) buches tanca de bestiar
...LLUOSOG / PLURAL bowlánnow
bóya (eg) gwas, crwt, boi servidor, noi
brága (v) bragu fer (cervesa)
bráger (eg) bragwr un que fa cervesa
...LLUOSOG / PLURAL bragóryon
brágji (eg) bracty (BRAG- gwreiddyn BRAGA
= bragu) + treiglad meddal + (CHI = ty^)
cerveseria (BRAG- arrel de BRAGA = fer cervesa) + mutació suau +
(CHI = casa)
...LLUOSOG / PLURAL bragjíow
brágva (eb) bragdy cerveseria
...LLUOSOG / PLURAL bragváow
brágya (v) bygwth amenaçar
brágyer (eg) broliwr un què vanagloriós
brall (eg) tolc bony
...LLUOSOG / PLURAL brállow
brállya (v) tolcio bonyar
bramm (eg) clec, rhech pet
...LLUOSOG / PLURAL brámmow
...brémmyn (ffurf fachigol) (forma
diminutiva)
brámma (v) towlu clec, rhechu
petar
bran (eb) brân corb
...LLUOSOG / PLURAL bríni
bras (ans) mawr, bras gran
brémmyn > bramm
Bréten Véur (eb) Prydain Fawr la Gran Bretanya
bríni > bran
bro (eb) gwlad; bro país, terra
...LLUOSOG / PLURAL broyow
bróennenn (eb) brwynen jonc
...LLUOSOG / PLURAL broenn
búorth (eg) buarth corral, tanca de bestiar
...LLUOSOG / PLURAL buórthow
Buórthow (enw lle) (enw Saesneg: Bohortha)
“buarthau” topònim, (en anglès, Bohortha) “tanques de bestiar”
(delw 4752)
býghan (ans) bach, byhan petit
...chi býghan tŷ bach lavabo
byttegýns [bi te
GINS] (adf) serch hynny (BIDH + DHE + treiglad meddal + KINS, BISH = bydd, DHE = i, KINS = cynt) però
chánjya (b) newid canviar
chi (eg) tŷ cas
...LLUOSOG / PLURAL chíow
...chi býghan tŷ bach lavabo
...brágji (eg) bracty (BRAG- gwreiddyn
BRAGA = bragu) + treiglad meddal + (CHI = ty^) cerveseria (BRAG- arrel de BRAGA = fer cervesa) + mutació suau +
(CHI = casa)
...gláwji cysgodfan (GLAW = glaw) + treiglad meddal + (CHI = ty^) aixopluc (GLAW = pluja) + mutació suau + (CHI = casa)
...skólji (eg) ysgoldy (m) escola (= edifici)
Chi-war-dréth (enw lle) (enw Saesneg: Tywardreath)
(“ty^ ardraeth” = ty^ ar gyfer y traeth) nom de poble (nom anglès: Tywardreath)
(“casa davant la platja”)
(delw 4722)
chons (eg) siawns possibilitat, fortuna
...yth ésa chons a braktísya kéwsel Kernéwek yr oedd cyfle i ymarfer
siarad Cernyweg hi
havia la possibilitat de practicar parlar còrnic
chównler (eg) canhwyllwr; darparwr fabricant d’espelmes; proveïdor
chúrra-nós (eg) troellwr enganyapastors
chyf (ans) prif principal
dálleth (1a) (eg) cychwyn, cychwyniad començament
...LLUOSOG / PLURAL dalléthow
dálleth (1b) (v) cychwyn començar
dánnvon (v) danfon, anfon enviar
desk (eg) desg escriptori
deur (b) bod o ddiddordeb,
bod o bwys importa
...ny’m deur dyw hi ddim o bwys i mi no m’importa
deus (v) dere vine
...deus ómma dere yma vine aquí
deuv (eg) mab-yng-nghyfraith
(gynt yn y Gymraeg: daw) gendre
devéra (b) diferu gotejar
dévos (b) dod, dyfod venir
difrésya (b) amddiffyn defensar
...ow tifrésya yn amddiffyn (estan) defensant
drehével (b) codi, ‘dyrchafael’ aixecar
...howldrével codiad haul sortida del sol
du (ans) du negre
dydh (eg) dydd dia
...LLUOSOG / PLURAL dýdhyow
...pub dydh ºbob dydd cada dia
dýskans (eg) gwers lliçó
dýski (b) dysgu aprendre
édhen (eb) aderyn (Cymharer Cymraeg
hynafol ‘edn’) ocell
...LLUOSOG / PLURAL ýdhyn
édhomm (eg) eisiau necessitat, falta
egína (b) egino germinar
églos (eb) eglwys església
Églos-héyl (enw lle) (enw Saesneg: Egloshayle)
(“eglwys wrth yr aber”) nom de poble (nom anglès: Egloshayle) (“església a
l’estuari”)
(delw 4722)
Églos-rós (enw lle) “eglwys Ros”, yr eglwys ar
bentir Ros (Cymraeg: Rhos). Un o’r pedwar plwyf ar bentir Ros.
(topònim) “església del promontori anomenat Ros” (ros =
promontori). Una de les quatre parròquies del promontori de Ros
(delw 4756)
Éjyp (enw
lle) Yr Aifft Egipte
eksámnya (b) archwilio examinar
ensémpel (eg) enghraifft, esiampl exemple
...LLUOSOG / PLURAL ensémplow
...rag ensémpel er enghraifft per exemple
épskop (eg) esgob bisbe
...LLUOSOG / PLURAL epskóbow
...arghépskop archesgob arquebisbe
érbynn (arddodiad)
yn erbyn en contra de
értaj (eg) treftadaeth herència
...Týller Értaj an Bys Safle Treftadaeth y Byd Lloc
de Patrimoni Mundial
Éssa (enw
lle) enw tref (yn yr iaith fain: Saltash) nom de ciutat
(anglès: Saltash)
Éwa (eb) enw santes nom de santa
...Lannéwa pentref (“eglwys
Éwa”) (Enw Saesneg: St. Ewe) Lannéwa poble (“església d’Éwa”)
(nom anglès: St. Ewe)
(delw 4759)
éwik (eb) ewig cérvola
...LLUOSOG / PLURAL ewíges
éwin (eb) ewin (f) 1 ungla 2
urpa (de gat)
...LLUOSOG / PLURAL ewínes
Évrek (eb) Efrog (dinas yn Lloegr) (f) York (ciutat
anglesa)
Évrek Nówydh (eb) Efrog Newydd (f) Nova York
éwyn (eg) ewyn escuma
fin (eg) diwedd (mae’n cyfateb i ‘ffin’
yn y Gymraeg) fi, final
fisténa (b) brysio fer pressa
...mos yn unn fisténa mynd ar frys anar de pressa
fléghes > flogh
flogh (eg) plentyn nen / nena
...LLUOSOG / PLURAL fléghes
fóndya (v) sefydlu fundar
fóndyans (eg) sefydliad fundació
...LLUOSOG / PLURAL fondyánsow
fóndyer (eg) sefydlwr fundador
...LLUOSOG / PLURAL fondyóryon
fordh (eb) ffordd carretera
...LLUOSOG / PLURAL fórdhow
...fordh únnlergh ffordd un lôn carretera amb un
sol carril
Fówi (eb) Fowi enw tref (yn yr iaith fain: Fowey) Fowi - nom de
ciutat (anglès: Bodmin Moor, antigament Fowey Moor)
...Hal Fówi ‘Rhostir Fowi’ (yn yr iaith fain: Bodmin Moor, gynt Fowey Moor / Foy Moor) l’Erm de Fowi (anglès:
Bodmin Moor, antigament Fowey Moor / Foy Moor)
Gérens (enw lle) “Geraint”, Lladin: Gerontius.
Enw sant. (Enw Saesneg: Gerrans): Un o’r pedwar plwyf ar bentir Ros. (topònim) nom de
sant (Gerontius en llatí) (nom anglès: Gerrans). Una de les quatre parròquies
del promontori de Ros.
(delw 4756)
gérva (eb) geirfa vocabulari
...LLUOSOG / PLURAL gerváow
gévell (eg) gefell bessó
glányth (ans) glân, glanwaith net
glanýthder (eg) glendid, glanweithdra neteja (= condició de ser net), endreç
glas (1) (ans) glas blau; verd (de vegetació); gris clar
glas (2) (eg) stumog estómac
glása (bf) glasu (planta)
esdevenir verda, posar fulles
glásenn (eb) clwt glas gespa
...LLUOSOG / PLURAL glasénnow
glásneth (eg) glesni verdor
glastánenn (eb) derwen fytholwerdd alzina
...LLUOSOG / PLURAL glásten
glástonn (eb) glaston, ton glas gespa
glaw (eg) glaw pluja
gláwji (eg) cysgodfan (GLAW = glaw)
+ treiglad meddal + (CHI = ty^) aixopluc (GLAW = pluja) + mutació suau + (CHI = casa)
...LLUOSOG / PLURAL glawjíow
gláwlenn (eb) ymbarél, glawlen (GLAW =
glaw) + (LENN = llen, brethyn) aixopluc (GLAW = pluja) + (LENN = teixit)
...LLUOSOG / PLURAL glawlénnow
gléna (bf) glynu enganxar
...gléna orth glynu wrth enganxar a
glow (eg) glo, siercol carbó; carbó
vegetal
glówek (enw) lle llawn glo; pentwr glo, maes glo (‘glöeg’ ddylai hwn yn
Gymraeg) lloc ple de carbó, pila de carbó, onca de
carbó
góber (eg) gwobr; cyflog premi; salari
...LLUOSOG / PLURAL góbrow
...góber dilávur budd-dâl diweithdra subsidi d’atur
godhoniádor (eg) gwyddoniadur enciclopèdia
...LLUOSOG / PLURAL godhoniadórow
Góeddgen (eg) “Gwyddien” enw dyn (m) nom d’home
...Ryswóedhgen (enw Saesneg: Seworgan) “rhyd Gwyddien / Góeddgen” topònim, (en anglès,
Seworgan) “gual (d’en) Gwoeddgen”
(delw 4755)
goel (eg) gŵyl festa
...goel Kéltek gŵyl Geltaidd festa celta
...goel blydhények gŵyl flynyddol festa anual
Goelsýdhni (enw lle) pentref (enw Saesneg:
Goldsithney) (“gwyl Sydhni””). Yr enw cynharaf oedd Plengoelsydhni (“maes gwyl
Sydhni”). Ym mhlwyf Pyran Udhno mae Goelsydhni; cafodd y ffair ei symud o blwyf
Merthersydhni rywbryd yn y 13fed ganrif nom de poble (nom anglès: Goldsithney)
(“fira de Sydhni””). Plengoelsydhni era el nom més antic (“terra de la fira de
Sydhni”). Goelsidhni és a la parròquia de Pyran Udhno; es va traslladar la fira
durant el segle 13.
(delw 4735)
gónis (v) gweithio treballar
gonísek (eg) gwas (cf iaith Penrhyn
Llyn, gweinidog = gwas) criat, servidor
...LLUOSOG / PLURAL gonisógyon
górfenn (eg) diwedd fi, final
gorfénna (v) gorffen, diweddu finalitzar,
acabar
górgi (eg) ci (= ci gwryw) (GOR /
GOUR = gŵr) + treiglad meddal + (KI = ci) ci mascle (GOR = home) + mutació suau + (KI
= gos)
gorhémmynn (v) gorchymyn ordenar, donar
un ordre / donar ordres
...LLUOSOG / PLURAL gorhemmýnnow
...gorhemmynnadow cyfarchion salutacions
...gans gorhemmynnadow a'n gwella
cofion gorau amb els millors desitjos
górthyp (eg) ateb reposta, contestació
...LLUOSOG / PLURAL gorthýbow
...nyns ésa górthyp doedd dim ateb no hi havia cap resposta
górtos (b) aros esperar
gorwédha (b) gorwedd estar estirat,
estirar-se
goslówes (v) gwrando (cyfateb i “GOR- + SYLW-I”
yn Gymraeg) escoltar
gour (eg) dyn, gŵr home
...LLUOSOG / PLURAL gwer
gov (eg) gof ferrer
...LLUOSOG / PLURAL góvyon
...An Gov (cyfenw) ‘y gof’ (Saesneg ‘Angove’) (cognom) ‘el ferrer’ (anglès: ‘Angove’)
gre (eb) haid (fel yn Gymraeg ‘gre’ = haid) ramat
gwári (v) chwarae (De Cymru: “gware”, “gwara”) jugar
gwaríva (eb) theatr teatre
gwer > gour
gwlas (eb) gwlad país
...LLUOSOG / PLURAL gwlásow
...Gwlas an Háv Gwlad yr Haf “terra estiuenca (per
pasturar el bestiar)” nom de comarca anglesa - Somerset
...Penn an Wlás Penrhyn Gwaedd, Pengwaedd
yng Nghernyw, Pen Tir Cernyw (topònim) “extremitat de la terra”
gwláskor (eb) teyrnas (‘gwlatgordd’ fyddai hwn yn Gymraeg)
(GWLAS = gwlad) + treiglad meddal + (KORDH = cordd, carfan) regne (GWLAS =
páis) + mutació suau + (KORDH = colla, seguici)
...LLUOSOG / PLURAL gwlaskórow
gwlésik (eg) arweinydd (‘gwledig’, fel yn
‘Macsen Wledig’) (GWLAS = gwlad) + (-IK olddodiad) dirigent
(GWLAS = páis) + (-IK sufix)
...LLUOSOG / PLURAL gwlesígow
Gwyk ‘pentref;
coed’; enw pentref; (yn Saesneg: Gweek) (topònim) ‘poble; boac’; nom de poble (anglès: Gweek)
(delw 4740)
gwynn (ans) gwyn blanc
...tas-gwýnn taid, tad-cu, ‘tad-gwyn’ avi
hal (eb) rhostir (yr un gair â ‘hâl’ yn y Gymraeg; o’r hyn y ceir ‘halog’ =
brwnt, budr. Yn Gernyweg, mae’n debyg ‘dŵr brwnt’ > ‘gwernen’ >
‘rhostir’) erm de la terra alta
Hal Fówi ‘Rhostir Fowi’ (yn yr iaith fain: Bodmin Moor, gynt Fowey Moor / Foy Moor) l’Erm de Fowi (anglès:
Bodmin Moor, antigament Fowey Moor / Foy Moor)
(delw 4737)
hánter (eg) hanner meitat, mig
hánter-dýdh (eg) hanner dydd migdia
hánter-káns (eg) hanner cant, pum deg cinquanta(“mig cant”)
hánter-nós (eb) hanner nos mitjanit
hav (eg) haf estiu
...Gwlas an Háv Gwlad yr Haf “terra estiuenca (per pasturar
el bestiar)” nom de comarca anglesa - Somerset
Héllann (enw lle) “henllan” (HEN + LANN) >
(HENLANN) > (HELLANN).
1 Pentref yn ymyl Bosvenegh SX0770
2 enw fferm yn ymyl Truru
3 enw fferm yn ymyl Pennrynn
4 Kellihellann - pentref ar bwys Kambronn (“celli’r henllan”). Mae’n debyg
bod hen feddau yn y lleoliad hyn, er nad oedd yna eglwys
(topònim) “vell
cementiri” (HEN = vell + LANN = església, terra d’església) > (HENLANN) >
(HELLANN).
1 Poble a prop de Bosvenegh
SX0770
2 nom de granja a prop de
Truru
3 nom de granja a prop de
Pennrynn
4 Kellihellann - poble a
prop de Kambronn (“bosc del vell cementiri”). Es pensa que hi havia aquí
tombes, encara que no hi havia cap església.
(delw 4732)
Héllys (enw lle) “henllys” (HEN + LYS) >
(HENLYS) > (HELLYS).
1 Yn y De y mae Hellys SW6527 (“Helston”),
2 yn y Gogledd y mae Hellys SX0881 (“Helstone”) - ac heb fod nepell ceir y
llys newydd “Lysnowydh” SX1390
(topònim) “vella cort”
(HEN = vell + LYS = cort) > (HENLYS) > (HELLYS).
1 Al sud hi ha Hellys
SW6527 (“Helston”),
2 al nord hi ha Hellys
SX0881 (“Helstone”) - i a prop hi ha la cort nova “Lysnowydh” SX1390
(delw 4731)
hénlann (eg) henllan (= hen fynwent);
gweler yr enw Hellann antic cementiri
(HEN = antic) + (LANN = església, terra d’església). Vegeu el topònim Hellann
hénlys (eg) henllys; gweler yr enw
Hellys vella
cort (HEN = antic) + (LYS = cort). Vegeu el topònim Hellys
hénna (rhagenw)
hynny allò
...rag hénna felly per tant
hénwel (v) enwi anomenar
hes (eb) haid ramat, eixam
heyl (eg) aber estuari
...LLUOSOG / PLURAL héylyow
howl (eg) haul sol
howldrével (eg) codiad haul (HOWL =
haul) + (DRE = trwy) + (SAV = saf, sefyll) + (-EL olddodiad = -AEL) sortida del sol (HOWL = sol) + (DRE = a
través) + (SAV = posar-se dret) + (-EL sufix)
howlsédhes (eg) machlud haul (HOWL =
haul) + (SEDH = sedd) + (-ES olddodiad = -ED) posta del sol (HOWL = sol) + (SEDH = seient) + (-ES
sufix)
hówlyek (ans) heulog asolellat
hwans (eg) chwant (De Cymru:
“hwant”, “want”) desitg
hwath (adf) eto i gÿd (yr un gair â
‘chwaith’ yn y Gymraeg) tot i això
hweg (ans) melys, dymunol (yr un gair â ‘chweg’ yn y Gymraeg) dolç, agradable
hwégenn (eb) anwylyd (benyw) estimada (CHWEG = dolç) + (-ENN sufix)
...LLUOSOG / PLURAL hwegénnow
hwérow (ans) chwerw (De Cymru:
“hwerw”, “werw”) amarg
...korev hwérow cwrw chwerw cervesa
amarga
-ik (olddodiad) fel
arfer yn fachigol -ig (sufix) normalment diminutiu; equival a -et, .eta
...LLUOSOG / PLURAL -ígow
...gwlésik (eg) arweinydd (‘gwledig’, fel yn
‘Macsen Wledig’) (GWLAS = gwlad) dirigent (GWLAS =
páis)
...lémmik (eg) diferyn bach (LOMM =
gota) goteta
(LOMM = gota)
istóri (eg) hanes (m) història
...LLUOSOG / PLURAL istoríow
Itálek (ans,
eg) Eidaleg (adj, m) italià
(= llengua)
Itáli (eb) yr Eidal Itàlia
jámmes (adf) byth (o’r Ffrangeg
JAMAIS) mai
(del francès JAMAIS)
Jámys (eg) Siâms, Jâms Jaume
kamm (1) (ans) cam; anghywir torçat; incorrecte
kamm (2) (eg) cam pas
...LLUOSOG / PLURAL kámmow
Kámmbronn (eb) enw tref (Saesneg: Camborne) (KAMM = cam, BRONN = bryn) nom de ciutat
(Saesneg: Camborne) (KAMM = torçat) + (BRONN = turó)
...Kámmbronn, Poll ha Rys-rúdh (Saesneg: Camborne, Pool and Redruth) (name of three adjoining towns) (anglès: Camborne, Pool and Redruth) nom de tres ciutats contigües
(delw 4712)
kára (bw) caru estimar
karádow (1) (ans) annwyl, annwyl gan bawb, a gerir gan bawb (cyfetyb i’r Gymraeg ‘caradwy’) estimat
karádow (2) (eg) anwylyd, cariad estimat
...LLUOSOG / PLURAL karadówyon
karadéwder (eg) anwyldeb amabilitat
káravan (eg) cárafan caravana
...LLUOSOG / PLURAL káravans
kárdinal (eg) cárdinal cardinal
...LLUOSOG / PLURAL kárdinals
kárer (eg) carwr, ffrind amant, amic
...LLUOSOG / PLURAL karóryon
káres (eb) wejen, cariad núvia
...LLUOSOG / PLURAL karésow
Kardhínan (enw lle) (enw Saesneg: Cardinham) (caer)
+ (dinan = caer fach) “y gaer o’r enw Dinan”. Mae’r gaer, filltir i ffwrdd, yn
dyddio o Oes yr Haearn nom de poble (nom anglès: Cardinham) (“la fortalesa que
es diu Dinan”). De fet, ‘dinan’ vol dir ‘fortalesa petita’. El nom es
repetitiu. Refereix a una fortalesa de l’Edat del Ferro a una milla de
distància.
(delw 4741)
Kar-ésk (eb) Caer-wysg ciutat anglesa, Exeter (“fortalesa romana anomenat Isca /
al marge del riu Iska”)
karetýsenn (eb) moronen pastanaga
...LLUOSOG / PLURAL karétys
karg (eg) llwyth, bwrn (o’r Hen Ffrangeg) càrrega (del
francès antic)
...LLUOSOG / PLURAL kárgow
kárga (bw) llwytho carregar
kárghar (eg) lleffethair (o’r Lladin
CARCAREM) Cyfetyb i’r Gymraeg ‘carchar’ grilló (del llatí CARCAREM = presó)
...LLUOSOG / PLURAL karghárow
karghára (bw) lleffetheirio Cyfetyb
i’r Gymraeg ‘carcharu’ posar grillons a
kárghar-prénn (eg) cyffion (‘carchar pren’) grillons de fusta (càstig davant el públic)
karr (eg) cert carro
...LLUOSOG / PLURAL kérri
Kárrbons (enw lle) “y cawsai” Pentref ar bwys
Porth-ia (enw Saesneg: Carbis Bay) (KARR = cert) + treiglad meddal + (PONS =
pont). “la
calçada” Nom de poble a prop de Porth-ia (nom anglès: Carbis Bay) (KARR =
carro) + mutació suau + (PONS = pont).
(delw 4744)
kárrdeyl (eg) tail (KARR = ceert) + treiglad meddal + (TEYL = tail) fems (KARR = carro) +
mutació suau + (TEYL = fems, adob)
...LLUOSOG / PLURAL kérri
kárrek (eb) carreg (yn y môr) roca
...LLUOSOG / PLURAL kérrek
Kárrek-réun (enw lle) pentref ar bwys Essa (enw
Saesneg: Cargreen) (carrek = carreg) + (reun = morlo) “carreg y morlo”. Ceir enw
tebyg ar garreg wrth fynedfa Ankórva an Gárrek (angorfa’r garreg) “Carrick
Roads”, sef An Garrek Reun (“y garreg forlo”) (Saesneg: Black Rock) nom de poble a
prop d’ Essa (nom anglès: Cargreen) (carrek = roca) + (reun = foca) “roca de la
foca”. Hi ha un nom semblant per una roca a l’entrada d’Ankórva an Gárrek
(l’ancoratge de la roca) “Carrick Roads”, que és An Garrek Reun (“roca de la
foca”) (nom anglès: Black Rock = la roca negra)
(delw 4742)
káskergh (eg) ymgyrch (kas = cad,
kergh = cyrch) campanya (kas= batalla, kerch = atac)
kástik (eg) cosb càstig (de l’anglès CASTIG|ATE del llatí CASTIGÂRE)
káthes (eb) cathes gata(kath = gat, -es = sufix)
kégin (eg) cog, cwcw (Hen Gymraeg: cegin) cucut
kélern > kélorn
kélli (eb) celli bosquet
...LLUOSOG / PLURAL kellíow
...an ºgelli y ºgelli el bosquet
kélli (v) colli perdre
kellían (eb) celli fach bosquet
...LLUOSOG / PLURAL kelliánow
...an ºgellían y ºgelli ºfach el bosquet
Kellihéllann (enw lle) enw pentref ar bwys Kammbronn “celli
henllan” (enw Saesneg: Kehelland). Mae’r gair hellann i’w weld mewn lleoedd
eraill hefyd. nom de poble a prop de Kammbronn (nom anglès: Kehelland)
“bosc del vell cementiri / de la vella església” (KELLI = bosc, HELLANN <
HENLANN - HEN = vell, LANN = església, terra d’església). Es veu l’element
hellann en altres indrets de Cornualla
(delw 4732)
kellýllik (eb) cyllell ºfach ganivet petit
(llatí KOLLELLA + sufix diminutiu -IK)
...LLUOSOG / PLURAL kellyllígow
...an ºgellýllik y ºgyllell ºfach el ganivet petit
kellíwig (1) (eb) celliwig bosquet
...LLUOSOG / PLURAL kelliwígow
...an ºgellíwig y ºgelliwig el bosquet
Kellíwik (2) (enw lle) (enw Saesneg: Callington)
“bosc” topònim, (en anglès, Callington) “bosc”
(delw 4749)
kellíwydh (eb) celliwig bosquet
...LLUOSOG / PLURAL kelliwýdhow
...an ºgellíwydh y ºgelliwig el bosquet
kéllynn (eg) bwyd yr hwyaid, llinad y dŵr (Lemna minor) (“cen llyn” KENN + LYNN) llentilla
d’aigua (< KEN LYNN “pell (de) bassa” KENN = pell, LYNN = bassa)
kélmi (v) clymu lligar
kélorn (eg) bwced, ‘celwrn’ galleda, poal
...LLUOSOG / PLURAL kélern
Kelt (eg) Celt celta
...LLUOSOG / PLURAL Kéltyon
Kéltek (eg,
ans) Celteg celta (llengua)
kélyn > kólyn
kelýnnek (eb) celynnog lloc de grèvols
...LLUOSOG / PLURAL kelynnégi
...an ºgelýnnen y ºgelynnen el lloc de grèvols
kelýnnenn (eb) celynnen grèvol
...LLUOSOG / PLURAL kelynn
...an ºgelýnnen y ºgelynnen el grèvol
kelyónenn (eg) ceilionen misca
...LLUOSOG / PLURAL kélyon
...an ºgelyónnen y ºgeilionen la mosca
kelyónek (eg) yn ºfrith o ºgeilion, a ºººphryf wedi chwythu arno ple de mosques
...LLUOSOG / PLURAL kelyon
Kémbra (eb) Cymru Gal·lès
Kémbrek (eb,
ans) Cymraeg gal·lès (llengua)
...lýver Kémbrek llyfr Cymraeg llibre gal·lès
...kéwsel Kémbrek siarad Cymraeg parlar gal·lès
Kémbro (eg) Cymro gal·lès (= home de Gal·les) (britànic *KOM-BRO-
“compatriota” KOM- = amb, BRO = país)
...LLUOSOG / PLURAL Kembróyon
Kembróes (eb) Cymraes, Cymreiges gal·lesa (= dona de Gal·les)
...LLUOSOG / PLURAL Kembroésow
kemméres (v) cymryd agafar
kemméryans (eg) derbyniad acceptació
kémmyn (ans) cyffredin comú
kémmyn (eg) cymynrodd, rhodd llegat (llatí COMMENDO)
...LLUOSOG / PLURAL kemmýnnow
kemmýna (v) cymynroddi,
rhoddi, rhoi llegar, deixar
kemmýnieth (eb) cymuned comunitat
...LLUOSOG / PLURAL kemmyniéthow
...an ºgemmýnieth y ºgymuned la comunitat
kemmynnádow (eg) cymynrodd llegat
kenéthlek (ans) cenedlaethol nacional
ker (eb) 1 caer (= dinas o fewn
muriau) 2 caer (= enwau lleoedd: caer
Rufeinig. Ar ffurf‘car’) (1) ciutat dintre de muralles (2) toponomia: fortalesa
romana (amb la fomra ‘car’)
...LLUOSOG / PLURAL kéryow
...Kar-ésk Caer-wysg ciutat anglesa, Exeter
...Kardhínan pentref (enw Saesneg: Cardinham) poble (nom anglès: Cardinham)
Kernewégor (eg) siaradwr Cernyweg cornicoparlant
...LLUOSOG / PLURAL Kernewegóryon
Kérnow (eg) Cernyw Cornualla
...Kérnow bys výkken! Cernyw am byth! Visca Cornualla!
kérrek > kárrek
kérri > karr
késva (eb) bwrdd (= corff) comissió
...LLUOSOG / PLURAL kesváow
keswlásek (ans) cydwadol, rhyngwladol internacional
kéwri > kowr
kléger (eg) dibyn, craig (mae’n
cyfateb i’r Gymraeg ‘clegyr’ = craig) penya-segat,
roca
...LLUOSOG / PLURAL klegérow
klof (ans) cloff (o’r Lladin CLOPPUS) coix (del llatí CLOPPUS)
klys (ans) clyd còmode
klýwes (berf) clywed sentir
kólyn (eg) ci bach, ‘colwyn’ gosset
...LLUOSOG / PLURAL kélyn
...kelýnik ci bach (+ -IK = Cymraeg -IG, olddodiad bachigol) gosset (+ -IK sufix diminutiu)!
komm (eg) cwm vall
...LLUOSOG / PLURAL kómmow
kommólenn (eb) cwmwl (o’r Lladin
CUMULUS) núvol (del llatí CUMULUS)
...LLUOSOG / PLURAL kómmol
kónteth (eg) sir comarca, comtat
...LLUOSOG / PLURAL kontéthow
...Kónteth Rysóghen swydd Rydychen el comtat d’Oxford
kórev (eg) cwrw cervesa
...kórev hwérow cwrw chwerw cervesa
amarga
korf (eg) corff cos
...LLUOSOG / PLURAL kórfow
korr (eg) corryn (= dyn bach) nan
...LLUOSOG / PLURAL kórryon
kors (eg) cwrs curs
...LLUOSOG / PLURAL kórfow
kórun (eb) coron corona
...LLUOSOG / PLURAL korúnyow
koth (ans) hen vell, antic
kóthni (eg) henoed vellesa
kowéthas (eg) cymdeithas associació
kównans (eg) ceunant barranc
Kównans (enw lle) (enw Saesneg: Kynance) (nom anglès: Kynance)
kowr (eg) cawr gegant
...LLUOSOG / PLURAL kéwri
krówsya (v) croeshoelio crucifar
kruel (ans) creulon cruel
krug [kryyg] (eb) crug turó petit, túmul
...krug an móryon twmpath morgurg formiguer
kúntell (1a) (eg) cyfarfod (‘cynull’ yw’r
gair cyfatebol) reunió
...LLUOSOG / PLURAL kuntéllow
kúntell (1b) (v) casglu, cynull (‘cynull’ yw’r gair cyfatebol) recollir
kússynn (eg) cusan petó
...LLUOSOG / PLURAL kussýnnow
kýnsa (ans) cyntaf primer
...skol gýnsa ysgol gynradd escola de primària
kynth (cysylltair)
er encara que, tot
i que
Lannánta (enw lle) “llan Anta?”. O bosibl enw
sant(es) yw Anta. Enw Saesneg: “Lelant”. topònim, “església d’Anta?”. Possiblement
es tracta del nom d’un sant / una santa. Nom anglès. “Lelant”.
Lann-dréth (enw lle) “llan (wrth y) traeth”. Enw
Saesneg: “Landreath”. topònim, “església (a prop de la) platja”. Nom anglès.
“Landreath”.
(delw 4714)
Lannenténin (enw lle) “eglwys Entenin” Lladin:
Antoninus. Enw sant. (Enw Saesneg: St. Anthony in Roseland). Un o’r pedwar plwyf ar bentir Ros. (topònim) “església
d’Entenin”. (Antoninus en llatí) (nom anglès: St. Anthony in Roseland). Una de
les quatre parròquies del promontori de Ros
(delw 4756)
lánnergh (eg) clariana llannerch
...LLUOSOG / PLURAL lannérghi
Lánnergh (enw lle) Llannerch
1 wrth Rys-rudh (“Lanner”) SW7319;
2 wrth Éssa (“Landrake”) SX3760;
3 wrth Lannstéfan (“Larrick”) SX3078;
4 wrth Lannstéfan (“Larrick”) SX3280;
5 wrth Logh (“Muchlarnick”) SX2156
la Clariana
1 al costat de Rys-rudh
(“Lanner”) SW7319;
2 al costat d’Éssa
(“Landrake”) SX3760;
3 al costat de Lannstéfan
(“Larrick”) SX3078;
4 al costat de Lannstéfan
(“Larrick”) SX3280;
5 al costat de Logh
(“Muchlarnick”) SX2156
(delw 4725)
Lannéwa (eb) pentref (“eglwys Éwa”) (Enw
Saesneg: St. Ewe) (f) poble (“església d’Éwa”) (nom anglès: St. Ewe)
(delw 4759)
Lannfíek (enw lle) (enw Saesneg: Feock) “eglwys
Fiek / Ffïog” topònim, (en anglès, Feock) “església de Fiek”
(delw 4747)
Lann-sánt (enw lle) (enw Saesneg: Lezant) “eglwys
de Sant” (enw tad Dewi Sant oedd Sant) topònim, (en
anglès, Lezant) “església de Sant”
(delw 4748)
Lannsíek (enw lle) “eglwys Síek” (Enw Saesneg: St.
Just in Roseland). Un o’r pedwar plwyf ar bentir Ros. (topònim)
“església de Siek”. (nom anglès: St. Just in Roseland). Una de les quatre
parròquies del promontori de Ros
(delw 4756)
Lannstéfan (enw lle) (enw Saesneg: Launceston)
“eglwys Steffan” topònim, (en anglès, Launceston) “església d’Esteve”
(delw 4739)
Lann-váb (enw lle) (enw Saesneg: Mabe Burnthouse)
“eglwys Mab” topònim, (en anglès, Mabe Burnthouse) “església de Mab”
(delw 4733)
Lannvórek (enw lle) (enw Saesneg: Mevagissey)
“eglwys Morek / Moreg” topònim, (en anglès, Mevagissey) “església de Morek”
(delw 4728)
Lannvówsedh (enw lle) (enw Saesneg: St. Mawes)
“eglwys Mowsedh” topònim, (en anglès, St. Mawes) “església de Mowsedh”
(delw 4750)
lávur (eg) gwaith, llafur (o’r
Lladin LABÔR-) treball, feina (llatí LABÔR-)
góber dilávur budd-dâl diweithdra subsidi d’atur
lémmik (eg) diferyn bach goteta
...LLUOSOG / PLURAL lemmígow
...TARDDIAD (LOMM = gota) + (-IK
olddodiad bachigol) ETIMOLOGIA
(LOMM = gota) +(-IK sufix diminutiu)
lénwel (b) llenwi, llanw omplir
lergh (eg) llwybr, trac (“llwrw”) rastre, carril
...LLUOSOG / PLURAL lérghow
...fordh únnlergh ffordd un lôn carretera amb un
sol carril
les (1) (eg) planhigyn (“llys”) planta
...LLUOSOG / PLURAL lésyow
les (2) (eg) lles, mantais avantatge, benefici
les (3) (eg) lled amplada
lev (eg) llais (= ‘llef’) veu
...LLUOSOG / PLURAL lévow
leyth (ans) llaith húmid
log (nm) cell (Lladin LOCUS). Dim ond yn yr enw lle Loksúlyen cel·la (llatí
LOCUS) - es troba només la topònim Logsúlyen
Logsúlyen (enw lle) “cell Sulien”. Enw Saesneg:
Luxulyan. topònim,
‘cel·la de Sulyen” Nom anglès: Luxulyan
(delw 4736)
Logh (enw
lle) “y llwch”, y pwll. Enw Saesneg: Looe (ond yn
gywirach, East Looe). topònim, ‘la bassa’ .Nom anglès: Looe (però més exacte,
East Looe)
(delw 4718)
logósenn (eb) llygoden ratolí
...LLUOSOG / PLURAL lógos
lowénder (eg) llawenydd alegria
lys (eb) llys cort
...LLUOSOG / PLURAL lýsyow
Lýsardh
...An Lýsardh enw penrhyn (The Lizard yn Saesneg) nom de promontori (per assimilaciò, The Lizard ‘el
llangardaix’ en anglès)
Lysnówydh (enw lle) “llys newydd” pentre SX1390.
Wrth ei phwys y ceir Hellys (“henllys”) SX0881 (topòním) nova cort; poble SX1390. A prop
hi ha Hellys SX0881 (“cort vella”).
(delw 4730)
lythérva (eb) swyddfa bost, llythyrfa oficina de correus
...LLUOSOG / PLURAL lytherváow
márghas (eb) marchnad mercat (llatí MERCÂTUS)
...LLUOSOG / PLURAL marghásow
Márghasvýghan > Márghas-yów
Márghas-yów (enw lle) pentre (enw Saesneg: Marazion).
Ystyr yr enw yw ‘Marchnad Ddydd Iau”. ‘Market Jew’ ddylai fod yr enw Saesneg go
iawn ar y pentref (y mae heol yn Penn-sans sydd yn arwain at y pentref hwnnw
o’r enw Stret Márghas-yów / Market Jew Street). Ond wrth ochr pentref
Márghas-yów yr oedd pentref arall - Márghasvýghan (“marchnad fechan”), ac enw
yw sail Marazion. Felly yn Saesneg ‘Márghasvýghan’ yw’r enw ar y ddau bentref
sydd wedi mynd yn un, ond yn Gernyweg ‘Márghas-yów’ yw’r ddau bentref gyda’i
gilydd poble
(nom anglès: Marazion) El significat del
nom és “mercat de dijous.” El nom de debó en anglès hauria de ser ‘Market Jew’
(hi ha un carrer de la ciutat de Penn-sans que va cap a aquell poble que es diu
Stret Márghas-yów / Market Jew Street). Però al costat d’aquest poble hi havie
un altre - Márghasvýghan (“mercat petiti”), i aquest és l’otigen del nom anglès
Marazion. Per tant an anglès ‘Márghasvýghan’ és el nom dels dos pobles units en
un, i en còrnic ‘Márghas-yów’ és el nom del poble sorgit de la unió dels dos.
(delw 4708)
martésen (adf) efallai, hwyrach potser, possiblement
Másek (eg) Madog (MAD = da, mad) + (-EK = -og) (m) nom d’home (MAD = bo) + (-EK sufix)
...Ponsmásek (enw Saesneg: Polmassick) “pont Madog” topònim, (en anglès, Polmassick) “pont (d’en) Masek”
(delw 4757)
Mébyon Kérnow (-) “Meibion Cernyw”, plaid genedlaethol Cernyw “fills de
Cornualla”, partit nacionalista cornuallès
médhel (ans) meddal tou, suau
medhelwára (eg) meddalwedd programari (calc de l’anglès software)
men (eg) maen pedra
...LLUOSOG / PLURAL meyn
...amálven ymyl pafin, ymyl palmant,
cwrb, cwrbyn (yn y Gernyweg cyfetyb i ‘ymylfaen’) vorera (‘pedra del
cantó’) (AMAL = cantó) + mutació suau + (MEN = pedra)
Mérthersýdhni (enw lle) pentref (enw Saesneg: Sithney)
Sydhni = enw sant. Gweler Goelsydhni. nom de poble (nom anglès: Sithney) Sydhni
és el nom d’un sant. Vegeu Goelsidhni.
(delw 4735)
meur (eg) mawr gran
...Bréten ºVeur Prydain Fawr la
Gran Bretanya
...Pons-méur enw pentref - “y bont fawr” nom de ciutat - ‘el pont
gran’
...Porth-méur enw pentref “porth fawr, cilfach fawr”
nom
de poble ‘gran cala’
méythrin (v) meithrin criar
...skol ºvéythrin ysgol feithrin parvulari
moryónenn (eb) morgrugyn (cymharer
myrionen, De-ddwyrain Cymru) formiga
...LLUOSOG / PLURAL móryon
...krug an móryon twmpath morgurg formiguer
mos (b) (gynt ‘mones’) mynd (antigament
‘mones’) anar
...mos yn unn fisténa mynd ar frys anar de pressa
móvyans (eg) symudiad moviment
Nadélik (eg) Nadolig Nadal
...Nadélik lówen Nadolig llawen bon
Nadal (“Nadal alegre”)
náder (eb) neidr serp
...LLUOSOG / PLURAL nádres
namm (eg) nam desperfecte,
piga
...LLUOSOG / PLURAL námmow
Nansládron (enw lle) “nans (an) ladron” nant y
lladron. ‘Lanhadron’ yw’r ffurf a ddefnyddir yn Saesneg - o ffurf Gernyweg lle y
camgymerwyd yr elfen gyntaf (cymharer yr enw Llancarfan yng Nghymru, o Nant
Carfan) topònim,
antigament “nans (an) ladron” vall dels lladres; el nom anglès és ‘Lanhadron’
d’una forma còrnica o hi va haver una confusió del primer element - lann (=
església) en comptes de nant (= vall)
(delw 4713)
náswydh (eb) nodwydd agulla
...LLUOSOG / PLURAL naswýdhyow
nátur (eb) natur natura
naw (rhifolyn) naw nou
náwves (ans) nawfed novè
nébes (1a) (enw,
ans) rhai, ‘nebawd’ alguns, algunes
...nébes tus rhai pobl algunes persones
nébes (1b) (adv) beth, braidd una mica
nebónan (rhagenw)
rhywun algú
nell (eg) nerth força
nen (eg) nenfwd sostre
...LLUOSOG / PLURAL nényow
nénbrenn (eg) nenbren biga
...LLUOSOG / PLURAL nenbrénnyer
nerth (eg) nerth força
neshé (b) nesáu apropar-se
néssa (ans) nesaf més a prop; pròxim
...skol néssa ysgol uwchradd institut
nev (b) nef cel (sentit
religiós)
...LLUOSOG / PLURAL névow
niwl (eg) niwl boira
...LLUOSOG / PLURAL níwlow
nowódhow (eg ll)
newyddion notícies
nówydh (ans) newydd nou
...Lysnówydh (enw lle) “llys newydd” pentre SX1390.
Wrth ei phwys y ceir Hellys (“henllys”) SX0881 (topòním) nova cort; poble SX1390. A prop
hi ha Hellys SX0881 (“cort vella”).
nyhéwer (adf) neithiwr ahir a la nit
nyns ésa (v) nid oedd no hi havia
...nyns ésa gerlýver génev nid oedd geiriadur gennyf no tenia cap diccionari (“no hi havia diccionari amb mi”)
ógas (1a) (ans) agos, cyfagos a prop
ógas (1b) (adv) bron gairebé
óva (v) yr oedd ef ell era / estava
...ass óva skwith dyna ºflinedig yr oedd ef estava tan cansat!
park (eg) parc parc
...park kenéthlek parc cenedlaethol parc natural
pédri (v) pydru podrir
pégha (v) pechu pecar
peghádor (eg) pechador pecador
...LLUOSOG / PLURAL peghadóryon
peghadóres (eg) pechadores (f) pecadora
...LLUOSOG / PLURAL peghadorésow
peghádow (eg) pechu (vi) pecar (substantiu), trangressió
péghes (eg) pechod (m) pecat
...LLUOSOG / PLURAL peghósow
pel (eb) pêl (f) pilota
...LLUOSOG / PLURAL pélyow
pélgens (eg) plygain (gynt ‘pylgain’)
(m)
missa de mitjanit (llatí PULLICANTIO cant del gall)
Penn-an-dré (enw lle) ‘pen y dre’ (topònim) ‘cap
de vila’
...Pedn-an-dré (“Pednandrea”) enw heol ym mhentref Lann-yúst nom de carrer (“Pednandrea”) del poble de Lann-yúst
Penn an Wlas (eg) Penrhyn Gwaedd, Pengwaedd yng Nghernyw, Pen Tir Cernyw. Er bod enghraifft o’r enw Cernyweg hwn ar glawr o’r flwyddyn
1504, mae’n debyg taw trosiad o’r Saesneg yw (ceir “the Londesend of Engelond”
yn 1427). At hynny, nid y lle hwn yw pen y tir yn ôl y traddodiad Cernywaidd,
ond An Kilgudh (“Cape Cornwall”). Enw’r ardal y pentir yn Gernyweg yw Pennwydh (Saesneg: Penwith), o bosibl
â’r ystyr ‘pentir / penfro / penrhyn’. Mae’n bosibl hefyd taw “Pennpennwydh”
oedd yr enw Cernyweg - yn y Gymraeg yn y 12fed ganrif ceir “Penpenwith” am y
lle hwn. (topònim)
“extremitat del país”. Tot i que hi ha un exemple en còrnic d’aquest nom de
l’any 1504, és probable que és una traducció del nom anglès. Mae’n debyg taw
trosiad o’r Saesneg yw (hi ha en anglès “the Londesend of Engelond” -
l’extremitat de la terra d’Anglaterra - yn 1427). A més, no és l’extremitat
segons la tradició còrnica. És An Kilgudh (“Cape Cornwall” en anglès).El nom de
la zona de l’extremitat és Pennwydh en
còrnic (anglès: Penwith), que
possiblement vol dir ‘promontori, final.’ Possiblement també bosibl que
“Pennpennwydh” era el nom còrnic - en gal·lès al segle 12 hi ha “Penpenwith”
per aquest lloc.
(delw 4709)
pénnardh (1) (eg) pentir (‘pennardd’) (m) promontori (PENN = cap) + (ARDH = alt)
...LLUOSOG / PLURAL penárdhow
Pénnardh (2) (enw lle)
...1 pentref a phentir ar bwys Lann-yúst. (Enw Saesneg: pentref
‘Penare’, pentir ‘Dodman Point’) 1 poble i promontori a prop de Lann-yúst (nom anglès:
poble ‘Penare’, promontori ‘Dodman Point’)
...2 fferm a phentir ar bwys Karn. (Enw Saesneg: fferm
‘Penare’, pentir ‘Nare Head’) 2 granja i promontori a prop de Karn (nom anglès: granja
‘Penare’, promontori ‘Nare Head’)
...3 fferm a phentir ar bwys Managhan (= Manaccan) (Enw
Saesneg: fferm ‘Penare’, pentir ‘Nare Point’. Wrth ei ochr y mae hefyd ‘Nare
Head’.) 3
granja i promontori a prop de Managhan (= Manaccan) (nom anglès: granja
‘Penare’, promontori ‘Nare Point’; al seu costat, hi ha també ‘Nare Head’))
(delw 4754)
Penn-sáns (enw lle) enw tref (yn yr iaith fain:
Penzance)
nom de ciutat (anglès: Penzance)
pénnskol (eb) prifysgol universitat (PENN = cap; principal) + (SKOL = escola)
...LLUOSOG / PLURAL pennskólyow
Pénntir-glás (enw lle) “pentir glas” enw ffarm. (topòním)
“promontori verd” - nom de granja
(delw 4734)
perfórmya (b) perfformio actuar
píbell (eb) pibell pipa
...Prasanbíbell / Pras an Bíbell “maes
y bíbell” (enw lle) (enw Saesneg: Praze an Beeble) “prat de la pipa” (topònim) (nom anglès: Praze an Beeble).
plen (eg) gwastad, maes pla
...LLUOSOG / PLURAL plénys
plen an gwári (1) (eg) “maes y chwarae” chwaraefa,
man lle gynt y cynhelid dramâu crefyddol yn yr awyr agored “plana d’actuació” (lloc on antigament es feien
obres religioses a l’aire lliure)
...LLUOSOG / PLURAL plénys an gwári
Plen an Gwári (2) (eg) chwaraefa ym mhentref Lann-yúst (enw Saesneg: Plain-an-Gwary) “plana d’actuació” al poble de Lann-yúst (nom anglès: Plain-an-Gwary)
Plenangwári (3) (eg)
1 enw rhan o dref Rys-rúdh (enw Saesneg: Plain-an-Gwarry)
2 pentref bach ar bwys Márghas-yów (enw Saesneg: Plain-an-Gwarry)
3 pentref ar bwys Sen Ke (enw Saesneg: Playing Place)
1 barri de la ciutat de
Rys-rúdh (nom anglès: Plain-an-Gwarry)
2 poblet a prop de
Márghas-yów (nom anglès: Plain-an-Gwarry)
3 poble a prop de Sen Ke
(nom anglès: Playing Place)
(delw 4760)
plomm (eg) plwm plom
plu (eb) plwyf parròquia
...LLUOSOG / PLURAL plúyow
plúek (ans) plwyfol parroquial
plúvenn (eb) plufyn, pluen ploma
...LLUOSOG / PLURAL pluv
póbel (eb) pobl poble (= gent, persones)
...LLUOSOG / PLURAL póblow
póblek (ans) cyhoeddus públic
Poll-góedh (enw lle) enw pentref (Saesneg: Polgooth) mae’n tebyg taw “pwll yr w^ydd” yw’r ystyr nom de poble
(anglès: Polgooth). Probablament és “bassa de l’oca” (POLL = pontbassa +
(GOEDH = oca)
Ponsmásek (enw lle) (enw Saesneg: Polmassick) “pont
Madog” topònim,
(en anglès, Polmassick) “pont (d’en) Masek”
(delw 4757)
Pons-méur
...an Pons-méur (enw lle) enw pentref (yn yr iaith fain:
Grampound)
“y bont fawr” nom
de poble (anglès: Grampound) ‘el pont gran’ (PONS = pont) + (MEUR = gran)
(delw 4710)
...Óstal Pons-méur (eg) Gwesty Pons-meur hostal de Pons-meur
Porth-búd (enw lle) (enw Saesneg: Bude) nom de poble
(nom anglès: Bude)
(delw 4706)
Porth-krág (enw lle) (enw Saesneg: Crackington
Haven) “porth tywodfaen” (cyfieithiad rhannol o’r enw Saesneg, seiliedig ar y
gait Cernyweg KRAG = tywodfaen, ac yn cyfateb i’r Gymraeg ‘craig’) topònim, (en
anglès, Crackington Haven) “cala de la pedra de sorra” (traducció parcial del
nom anglès, que és basat en còrnic KRAG = pedra de sorra)
(delw 4739)
Porthléven (enw lle) enw pentref (Saesneg:
Porthleven). “cilfach lefn”, neu “cilfach aber nant o’r enw Llyfn” (fel yr
afonydd Llyfni / Llynfi yng Nghymru) nom de poble (anglès: Porthleven). Leven = llis. El nom
és o “cala llisa” o “cala del rierol que es diu Leven (= llis)”. Hi ha rius a
Gal·les Llyfni / Llynfi, que és “llyfn” (= llis) + sufix.
(delw 4720)
Porth-méur
...an Porth-méur (enw lle) enw pentref “porth fawr, cilfach fawr” (enw Saesneg: Charlestown) nom de poble
‘gran cala’ (nom anglès: Charlestown)
(delw 4715)
Porthskáthow (enw lle) (enw Saesneg: Portscatho)
“porth (y) badau”, hynny yw “badau o’r math ‘skath’ ” topònim, (en
anglès, Portscatho) “cala de barques”, és a dir “barques del tipus ‘skath’ “
(delw 4753)
pow (eg) gwlad (= Cymraeg pau) país
...ágan pou ein gwlad ni el nostre país
Pow Sows (eg) Lloegr
(“pau[‘r] Sias, gwlad [y] Sais”) Anglaterra (“país [d’] anglès”)
Prasanbíbell / Pras an Bíbell “maes
y bíbell” (enw lle) (enw Saesneg: Praze an Beeble). Enw
byr: An Pras (Saesneg: Praze) “prat de la pipa” (topònim) (nom anglès: Praze an Beeble). Nom
curt: An Pras (anglès: Praze)
(delw 4711)
Predénnek Wóeles (enw lle) pentref (enw Saesneg:
Predannack Wolas) “Predénnek Isaf”. Predénnek = Prydeinig; mae’n debyg taw
‘pentir Prydain’ oedd yr ystyr, wrth gyfeirio at bentir Lysardh. nom de poble
(nom anglès: Predannack Wolas) “Predénnek de Sota”. Predénnek = britànic;
probablament ‘el promontori britànic’ era el nom del promontori de Lysardh
(delw 4758)
pub [pəb] (adf) pob cada
...pub dydh ºbob dydd cada dia
...pub-prýs yn ºwastod, ºbob amser sempre
pur (1a) (ans) pur pur
pur (1b) (adf) pur, iawn molt
...pur ºdha da iawn, pur ºdda molt bé, molt bo
Pýran (eg) 1 Piran, nawddsant Cernyw; 2 enw tri phlwyf yng Nghernyw (Pyran Arwoedhel, Pyran Udhno, Pyran yn Treth) 1 Pyran, el
patró de Cornualla 2 nom de tres parròquies (Pyran Arwoedhel, Pyran Udhno,
Pyran yn Treth)
Pýran Arwóedhel (enw lle) pentref (“eglwys Pyran yn nhrefan Arwoedhel”). Arwoedhel = “(lle)
o flaen y coed”. . Enw Saesneg: Perranarworthal. poble (“església de Pyran al districte de Arwoedhel”).
Arwoedhel = “(lloc) davant el bosc”. Nom anglès: Perranarworthal.
(delw 4726)
Pýran Údhno (enw lle) pentref (“eglwys Piran yn nhrefan Udhno”). Udhno - ystyr
anhysbys. Enw Saesneg: Perranuthnoe. poble (“església de Pyran al districte d’Udhno”). Udhno - significat
desconegut. . Nom anglès: Perranuthnoe.
(delw 4724)
Pýran yn Treth (enw lle) pentref, “(eglwys) Sant Piran ar y traeth” (enw Saesneg:
Perranzabuloe - Pyran in sabulo,
Lladin = yn y tywod) nom de poble “(església de sant) Pyran de la platja” (nom anglès:
Perranzabuloe - “Pyran in sabulo” llatí = dins la sorra)
(delw 4721)
re bía (v) yr oedd wedi bod havia estat
ros (eg) rhos (m) erm,
promontori
...LLUOSOG / PLURAL rósyow
Ros (eg) enw pentir (Ros = rhos, pentir); yma y mae’r plwyfi Églos-rós (Philleigh), Gérens (Gerrans), Lannsíek
(St. Just in Roseland)
a Lannenténin (St. Anthony in Roseland). Enw Saesneg ar y pentir:
Roseland (ROS + Saesneg LAND)
(m) nom de promontori;
aquí hi ha les parròquies d’Eglos-ros, Gerens, Lannsiek a Lannentenin. Nom
anglès del promontori: Roseland (ROS + anglès LAND = terra)
(delw 4756)
rútya (b) ’rhwto’, rwbio fregar
rýdhses (eg) rhyddid llibertat
rys (eb) rhyd gual
...LLUOSOG / PLURAL rýsyow
Ryskámmel (enw lle) poble (enw Saesneg: Camelford) “rhyd afon Camel” (topònim) (nom anglès: Camelford) “gual del riu Kammel”
(delw 4729)
Rysóghen (eb) Rhydychen Oxford, Anglaterra
sénedh (eg) senedd parlament
...LLUOSOG / PLURAL senédhow
Sen Gwýnnys (enw lle) (enw Saesneg: St Gennys)
“eglwys Gwynnws sant” topònim, (en anglès, Launceston) “església del sant
Gwynnys”
(delw 4739)
séni (b) swnio sonar
sergh (eg) serch, hoffter estima
serth (ans) serth (pendent) pronunciat
sérthi (vi) ymgodi’n
uniongyrchol aixecar-se recte
sével (ans) sefyll estar dret, posar-se dret
séwen (ans) llwyddiannus exitòs
seyth (rhifolyn)
saith set
séythun (eb) wythnos (Lladin *SEPTIMÔNA < SEPTIMÂNA). O bosibl y mae
dehongliad o’r gair gwreiidiol fel SEYTH HUN (“saith hun”) setmana (llatí *SEPTIMÔNA < SEPTIMÂNA). Hi ha
possiblement la interpretació de la paraula original com a SEYTH HUN (“set
sons”)
sístem (eg) sustem, cyfundrefn sistema
skant (ans) prin escàs
skath (eb) bad (Lladin SCAPHA) barca (llatí
SCAPHA)
...LLUOSOG / PLURAL skáthow
...Porthskáthow (enw Saesneg: Portscatho) “porth (y) badau”, hynny yw “badau o’r math
‘skath’ ” topònim,
(en anglès, Portscatho) “cala de barques”, és a dir “barques del tipus ‘skath’
“
skav (ans) ysgafn, cyflym lleuger, ràpid
skávder (eg) ysgafnder lleugeresa
skávell (eb) stôl (Lladin SCABELLUM,
Cymraeg ‘ysgafell’) tamboret (llatí SCABELLUM)
...LLUOSOG / PLURAL skavéllow
...skavell-dróes stôl droed tamboret per posar-hi els
peus
skavhé (b) ysgafnháu (vt) alleugerar
skáwenn (eb) ysgawen (f) (Sambucus
negra) saüc
...LLUOSOG / PLURAL skaw
skéntel (ans) doeth (adj) savi
...o’r gair SKENTOLETH, a ddaw o *SKIANTOLAETH
de la paraula SKENTOLETH, que vé de *SKIANTOLAETH
skentóleth (eg) gwybodaeth, doethineb (m)
coneixements, saviesa
...daw’r gair SKENTOLETH o *SKIANTOLAETH paraula SKENTOLETH vé de *SKIANTOLAETH
skénna (eg) gweyn tendó
...LLUOSOG / PLURAL skénnys
sket (adf) ar unwaith (adv) immediatament
sketh (eg) carp, rhecsyn (m) parrac,
pelleringa
...LLUOSOG / PLURAL skéthow
skéthenn (eg) carp, rhecsyn (m) parrac,
pelleringa
...LLUOSOG / PLURAL skethénnow
skethénna (bw) llarpio (vt) estripar
skethénnek (bw) carpiog (vt) estripat
skeul (eb) ysgol (at ddringo) (f) escala (per enfilar-se un arbre, etc)
...LLUOSOG / PLURAL skéulyow
skeus (eg) cysgod (mae’r gair yn
cyfateb i’r Gymraeg *ysgod, a geir mewn geiriau cyfansawdd - cysgod, gwasgod) ombra
...LLUOSOG / PLURAL skéusow
skéusek (ans) cysgodol ombrós, aombrívol
skéusenn (eb) ffoto foto
...LLUOSOG / PLURAL skeusénnow
skeusénnweyth (eg) ffotograffiaeth (SKEUSENN
= ffoto) + treiglad meddal + (GWEYTH = gwaith) fotografia (SKEUSENN = foto) + mutació suau + (GWEYTH =
obra)
skévens (ll) ysgyfaint pulmons
skíans (eg) gwybodaeth coneixements
skiánsek (ans) doeth savi
skíber (eb) ysgubor graner
...LLUOSOG / PLURAL skibéryow
skol (eb) ysgol escola
...LLUOSOG / PLURAL skólyow
...pénnskol prifysgol universitat (PENN = cap;
principal) + (SKOL = escola)
...skol ºgýnsa ysgol gynradd escola de primària
...skol néssa ysgol uwchradd institut
...skol ºvéythrin ysgol feithrin parvulari
skolhéyk (eg) ysgolháig (m) erudit
...LLUOSOG / PLURAL skolheýgyon
skólji (eg) ysgoldy (m) escola (= edifici)
...LLUOSOG / PLURAL skoljíow
skwith (ans) blinedig cansat
sowl (eg) gwellt, cawn (to gwellt, to cawn) (mae’n
cyfateb i’r gair ‘sofl’) palla (per fer
un sostre, d’un sostre)
Sows (eg) Sais anglès = home
d’Anglaterra
...LLUOSOG / PLURAL Sówson
...Pow Sows Lloegr (“pau[‘r] Sias, gwlad [y] Sais”) Anglaterra (“país [d’]
anglès”)
Sówses (eb) Saesnes anglesa = dona d’Anglaterra
...LLUOSOG / PLURAL Sowsésow
Sówsnek (eg,
ans) Saesneg anglès (= iaith)
stat (eg) ystâd, talaith estat
...LLUOSOG / PLURAL státys
...yn Státys Únys Amérika yn yr Unol Daleithau als Estats Units
d’Amèrica
Stras-nédh (enw lle) (enw Saesneg: Stratton)
(“ystrad Nedd”) nom de poble (nom anglès: Stratton)(“vall del riu Nedh”)
(delw 4707)
Sýdhni (eg) enw sant - gweler Goelsydhni,
Merthersydhni nom de sant - vegeu Goelsydhni, Merthersydhni
Támer (eb) enw afon rhwng Cernyw a Lloegr nom del riu
fonterer entre Cornualla i Anglaterra
tamm (eg) tamaid mica
...tamm ha támm o dipyn i beth de mica en mica
Támsin (eb) enw merch, o ‘Thomasina’ nom de dona, de
‘Thomasina’
tan (eg) tân foc, incendi
tánbrenn (eg) matshen (TÂN + treiglad
meddal + PREN) llumí (TÂN = foc) + mutació suau + (PREN = fusta)
tas (eg) tad pare
...LLUOSOG / PLURAL tásow
...tas-gwýnn taid, tad-cu, ‘tad-gwyn’ avi
táves (eg) tafod, iaith llengua
...hendáves Kérnow heniaith Cernyw l’antiga llengua de
Cornualla
ténna (b) tynnu estirar
toemm (ans) twyn calent, càlid
tóemma (bw) twymo escalfar
tóemmder (eg) twymder escalf
toemmhé (bw) twymo escalfar
toemmýjyon (bw) twymder escalf
toes (eg) toes massa de pa
tóesenn (eb) twysg ram, manat, pom
...LLUOSOG / PLURAL toes
Trelésik (enw lle) (enw Saesneg: Trelissick)
“eglwys Lesik” topònim, (en anglès, Trelissick) “església de Lesik”
(delw 4751)
Trenchénon (enw lle) ffurf gywasgedig ar TRE AN
CHENON neu TREV AN CHENON “tref y canon”. Pentref ar bwys Porth-ia (enw
Saesneg: Canon’s Town) John Rogers (1778-1856) o Benn-ros, ar bwys Hellys
(“Helston”), oedd biau’r tir lle sefydlwyd y pentref hwn. Canon oedd yng
Nghadeirlan Caer-wysg (Cernyweg Newydd - enw wedi’i gyfieithu o’r Saesneg). (forma escurçada
de TRE AN CHENON o TREV AN CHENON “poble del canonge” Nom de poble a prop de
Porth-ia (nom anglès: Canon’s Town) John Rogers (1778-1856) de Penn-ros, a prop
de Hellys (“Helston”), era el propietari de la terra on es va establir el
poble. Era canonge de la Catedral d’Exeter (Nou còrnic – nom traduït de
l’anglès).
(delw 4743)
Trenówyen (enw lle) (enw Saesneg: Trenewan) (“tref
Nowyen”) nom
de poble (nom anglès: Trenewan) (“masia d’en Nowyen”)
(delw 4738)
treth (eg) traeth platja
...LLUOSOG / PLURAL tréthow
... Chi-war-dréth / Lann-dréth /
Pýran yn Tréth (enwau lleoedd) (topònims)
trev (eb) tref, tre masia; ciutat
...LLUOSOG / PLURAL trévow
...An ºDrev (enw lle) enw pentref ‘y dref’’ (enw
Saesneg: Drift) (topònim) om de poble ‘la masia’ (nom anglès: Drift)
troen (eg) trwyn nas
...LLUOSOG / PLURAL tróenyow
Trúru (enw lle) enw tref (yn yr iaith fain:
Truro)
nom de ciutat (anglès: Truro)
týbi (b) meddwl (= tybio) opinar
...pándra dýbowgh hwi a-dró dhe beth ych chi’n meddwl am... què opinas de...
týller (eg) lle lloc
ýdhyn gweler / vegeu édhen
yéghes (eg) iechyd salut
...yéghes da iechyd da salut! (“bona salut”)
yet (eg) clwyd, giât, iet porta (de tanca)
...LLUOSOG / PLURAL yéttys
yéynder (eg) oerfel, oerni fred
ýma (berf) y mae hi ha
yn-dánn (arddodiad)
o dan sota
...yn-dánnov odanaf sota meu, yn-dánnos odanat sota teu, yn-dánno odano sota seu (= ell), yn-dánni odani sota seu (= ella), yn-dánnon odanom sota nostre, yn-dánnowgh odanoch sota vostre, yn-dánna odanynt sota seu (= ells)
yn-délla (adf) yn yr un modd (“y’n delw
’na” = yn y delw yna) de la mateixa manera (“y’n delw ’na” = dins
l’imatge aquella)
Yówann (eg) Ieuan, Ifan, Siôn, Ioan, Jon Joan
...Jówann (ffurf fwy diweddar) (forma més tardana)
Adolygiad
diweddaraf / Darrera actualització 2006-12-30 (200 o brifeiriau wedi’u hychwanegu
/ 200 entrades afegides), 2006-12-31 (100 o brifeiriau wedi’u hychwanegu);
2007-01-01, 2007-01-02, 2007-01-07
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag
un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina of the Web "CYMRU-CATALONIA" (=
Galles-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (=
Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij
fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (=
Weilz-Katølóuniø) Wébsait