http://www.kimkat.org/amryw/1_vortaroy/geiriadur_cernyweg_cymraeg_PALORES_a_2607k.htm


0001 Tudalen Blaen / Pàgina principal

..........1863k Y Porth Cymraeg / La porta en gal·lès

....................0009k Y Barthlen / Mapa de la web

..............................1798k Geiriaduron / Diccionaris

........................................0379k Mynegai i’r Geiriadur Cernyweg / Índex del diccionari còrnic

.....................................................y tudalen hwn / aquesta pàgina


..

 

 

 

 

 

 

 

Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya

Geiriadur Cernyweg-Catalaneg-Cymráeg
(ar gyfer siaradwyr Cymráeg, Catalaneg)

Diccionari còrnic-gal·lès-català
(per gal·lesoparlants, catalanoparlants)

 

(delw 0617b)

(delw 4702)

 

 

KERNEWEK-CYMRAEG-CATALÀ

 

a-bán (arddodiad) oddi ar, ers a partir de, des de

 

a-bárth (arddodiad) o fewn dintre (A = de) + mutació suau + (PARTH = costat, del llatí PARS, PART- = part)

 

Aber-fál (enw lle) enw tref (yn yr iaith fain: Falmouth) nom de ciutat (anglès: Falmouth)

(delw 4719)

 

Aber-plýmm (enw lle) enw dinas yn Lloegr (Plymouth) nom de ciutat d’Anglaterra (anglès: Plymouth)

(delw 4717)

 

a-bérvedh (adf) oddi fewn (cymharer Cymraeg PERFEDD) a dins

 

ágan (penodyn) ein el nostre, la nostra, els nostres, les nostres

...ágan pou ein gwlad ni el nostre país

 

a-ís (adf) isod per sota

 

amálven (eg) ymyl pafin, ymyl palmant, cwrb, cwrbyn (yn y Gernyweg cyfetyb i ‘ymylfaen’)  (m) vorera (‘pedra del cantó’) (AMAL = cantó) + mutació suau + (MEN = pedra)

...LLUOSOG / PLURAL amálveyn

 

amánenn (eg) ymenyn (m) mantega

 

amanénna (bw) dodi ymenyn (vt) posar-hi mantega

 

ámari (eg) cwpwrdd (m) armari

...LLUOSOG / PLURAL ámaris

 

amáya (bw) ffwndro (vt) confondre, desconcertar

 

amíral (eg) llyngesydd (m) almirall

...LLUOSOG / PLURAL amírals

 

An ºDrev (enw lle) enw pentref ‘y dref’’ (enw Saesneg: Drift) nom de poble ‘la masia’ (nom anglès: Drift)

 

(delw 4746)

 

ánkor (eg) angor (m) àncora

...LLUOSOG / PLURAL ánkors

 

ankórva (eb) angorfa (f) ancoratge

...LLUOSOG / PLURAL ankorváow

 

Ankórfa an ºGárrek (enw lle) ‘angorfa’r garreg’ (enw Saesneg: “Carrick Roads”), sef An Garrek Reun (carrek = carreg) + (reun = morlo) (“y garreg forlo” = carreg y morlo) (Saesneg: Black Rock) sydd wrth y fynedfa i’r angorfa ‘l’ancoratge de la roca’ (nom anglès:’Carrick Roads’), que és An Garrek Reun (“roca de la foca”) (carrek = roca) + (reun = foca) (nom anglès: Black Rock = la roca negra). Aquesta roca és a l’entrada de l’ancoratge.

(delw 4745)

 

An ºGárrek-réun (enw lle) carreg wrth fynedfa Ankórva an Gárrek (angorfa’r garreg) “Carrick Roads”, sef An Garrek Reun (carrek = carreg) + (reun = morlo) (“y garreg forlo” = carreg y morlo) (Saesneg: Black Rock) Ar bwys Essa Ceir enw tebyg ar bentref sef Karrek-reun (enw Saesneg: Cargreen) nom de roca a l’entrada d’Ankórva an Gárrek (l’ancoratge de la roca) “Carrick Roads”, que és An Garrek Reun (“roca de la foca”) (carrek = roca) + (reun = foca) (nom anglès: Black Rock = la roca negra). A prop d’Essa hi ha un poble amb un nom semblant - Karrek-reun (nom anglès: Cargreen)

(delw 4742)

 

Árab (eg) Arab àrab

 

Arábek (ans, eg) Arabeg (iaith) àrab

 

arbénnik (ans) arbennig especial

 

arghánnti (eg) banc banc

 

arghéna (b) rhoi esgidiau am (yn Gymraeg gynt: archenu) posar sabates

 

arghépskop (eg) archesgob arquebisbe

...LLUOSOG / PLURAL arghepskóbow

 

árloedh (eg) arglwydd (De Cymru: arlwydd, a geir yn enw’r pentref Waunarlwydd, Abertawe) senyor, lord

 

ároedh (eb) arwydd signe, rètol

 

árvor (eg) arfordir costa (ar = davant) + mutació suau + (mor = mar)

 

arvórek (ans) arfordirol costaner

 

ass (adf) mor com

...ass óva skwith dyna flinedig yr oedd ef estava tan cansat!

 

bágas (eg) bagad, plaid colla, partit

...LLUOSOG / PLURAL bagásow

 

bilíenn (eb) poplen, caregen còdol

 

blas (eg) blas gust

 

blydhények (ans) flynyddol anual

...goel blydhények gŵyl flynyddol festa anual

 

boghóseth (eg) tloti pobresa

 

bównder (eb) lôn camí, beidr

...LLUOSOG / PLURAL bowndéryow

...An ºVownder ºLas “y feidr las” - enw heol ym mhentref Lann-yúst (Enw Saesneg: Vounder Glaze) (ewn diweddar o bosibl - mae gwall yn yr enw, sef diffyg treiglad meddal   glas > ºlas) “el camí verd”;  nom de carrer del poble de Lann-yúst (nom anglès: Vounder Glaze) (possiblement és un nom recent - hi ha un error, és a dir la falta de mutació suau glas > ºlas)

 

bówji (eg) beudy establa

...LLUOSOG / PLURAL bowjíow

 

bówlann (eb) buches tanca de bestiar

...LLUOSOG / PLURAL bowlánnow

 

bóya (eg) gwas, crwt, boi servidor, noi

 

brága (v) bragu fer (cervesa)

 

bráger (eg) bragwr un que fa cervesa

...LLUOSOG / PLURAL bragóryon

 

brágji (eg) bracty (BRAG- gwreiddyn BRAGA = bragu) + treiglad meddal + (CHI = ty^) cerveseria (BRAG- arrel de BRAGA = fer cervesa) + mutació suau + (CHI = casa)

...LLUOSOG / PLURAL bragjíow

 

brágva (eb) bragdy cerveseria

...LLUOSOG / PLURAL bragváow

 

brágya (v) bygwth amenaçar

 

brágyer (eg) broliwr un què vanagloriós

 

brall (eg) tolc bony

...LLUOSOG / PLURAL brállow

 

brállya (v) tolcio bonyar

 

bramm (eg) clec, rhech pet

...LLUOSOG / PLURAL brámmow

...brémmyn (ffurf fachigol) (forma diminutiva)

 

brámma (v) towlu clec, rhechu petar

 

bran (eb) brân corb

...LLUOSOG / PLURAL bríni

 

bras (ans) mawr, bras gran

 

brémmyn > bramm

 

Bréten Véur (eb) Prydain Fawr la Gran Bretanya

 

bríni > bran

 

bro (eb) gwlad; bro país, terra

...LLUOSOG / PLURAL broyow

 

bróennenn (eb) brwynen jonc

...LLUOSOG / PLURAL broenn

 

búorth (eg) buarth corral, tanca de bestiar

...LLUOSOG / PLURAL buórthow

 

Buórthow (enw lle) (enw Saesneg: Bohortha) “buarthau” topònim, (en anglès, Bohortha) “tanques de bestiar”

(delw 4752)

 

býghan (ans) bach, byhan petit

...chi býghan tŷ bach lavabo

 

byttegýns [bi te GINS] (adf) serch hynny (BIDH + DHE + treiglad meddal + KINS, BISH = bydd, DHE = i, KINS = cynt) però

 

chánjya (b) newid canviar

 

chi (eg) cas

...LLUOSOG / PLURAL chíow

...chi býghan tŷ bach lavabo

...brágji (eg) bracty (BRAG- gwreiddyn BRAGA = bragu) + treiglad meddal + (CHI = ty^) cerveseria (BRAG- arrel de BRAGA = fer cervesa) + mutació suau + (CHI = casa)

...gláwji cysgodfan (GLAW = glaw) + treiglad meddal + (CHI = ty^) aixopluc (GLAW = pluja) + mutació suau + (CHI = casa)  

...skólji (eg) ysgoldy (m) escola (= edifici)

 

Chi-war-dréth (enw lle) (enw Saesneg: Tywardreath) (“ty^ ardraeth” = ty^ ar gyfer y traeth) nom de poble (nom anglès: Tywardreath) (“casa davant la platja”)

(delw 4722)

 

chons (eg) siawns possibilitat, fortuna

...yth ésa chons a braktísya kéwsel Kernéwek yr oedd cyfle i ymarfer siarad Cernyweg hi havia la possibilitat de practicar parlar còrnic

 

chównler (eg) canhwyllwr; darparwr fabricant d’espelmes; proveïdor

 

chúrra-nós (eg) troellwr enganyapastors

 

chyf (ans) prif principal

 

dálleth (1a) (eg) cychwyn, cychwyniad començament

...LLUOSOG / PLURAL dalléthow

 

dálleth (1b) (v) cychwyn començar

 

dánnvon (v) danfon, anfon enviar

 

desk (eg) desg escriptori

 

deur (b) bod o ddiddordeb, bod o bwys importa

...ny’m deur dyw hi ddim o bwys i mi no m’importa

 

deus (v) dere vine

...deus ómma dere yma vine aquí

 

deuv (eg) mab-yng-nghyfraith (gynt yn y Gymraeg: daw) gendre

 

devéra (b) diferu gotejar

 

dévos (b) dod, dyfod venir

 

difrésya (b) amddiffyn defensar

...ow tifrésya yn amddiffyn (estan) defensant

 

drehével (b) codi, ‘dyrchafael’ aixecar

...howldrével codiad haul sortida del sol

 

du (ans) du negre

 

dydh (eg) dydd dia

...LLUOSOG / PLURAL dýdhyow

...pub dydh ºbob dydd cada dia

 

dýskans (eg) gwers lliçó

 

dýski (b) dysgu aprendre

 

édhen (eb) aderyn (Cymharer Cymraeg hynafol ‘edn’) ocell

...LLUOSOG / PLURAL ýdhyn

 

édhomm (eg) eisiau necessitat, falta

 

egína (b) egino germinar

 

églos (eb) eglwys església

 

Églos-héyl (enw lle) (enw Saesneg: Egloshayle) (“eglwys wrth yr aber”) nom de poble (nom anglès: Egloshayle) (“església a l’estuari”)

(delw 4722)

 

Églos-rós (enw lle) “eglwys Ros”, yr eglwys ar bentir Ros (Cymraeg: Rhos). Un o’r pedwar plwyf ar bentir Ros.

 (topònim) “església del promontori anomenat Ros” (ros = promontori). Una de les quatre parròquies del promontori de Ros

(delw 4756)

 

 

Éjyp (enw lle) Yr Aifft Egipte

 

eksámnya (b) archwilio examinar

 

ensémpel (eg) enghraifft, esiampl exemple

...LLUOSOG / PLURAL ensémplow

...rag ensémpel er enghraifft per exemple

 

épskop (eg) esgob bisbe

...LLUOSOG / PLURAL epskóbow

...arghépskop archesgob arquebisbe

 

érbynn (arddodiad) yn erbyn en contra de

 

értaj (eg) treftadaeth herència

...Týller Értaj an Bys Safle Treftadaeth y Byd Lloc de Patrimoni Mundial

 

Éssa (enw lle) enw tref (yn yr iaith fain: Saltash) nom de ciutat (anglès: Saltash)

 

Éwa (eb) enw santes nom de santa

...Lannéwa pentref (“eglwys Éwa”) (Enw Saesneg: St. Ewe) Lannéwa poble (“església d’Éwa”) (nom anglès: St. Ewe)

(delw 4759)

 

éwik (eb) ewig cérvola

...LLUOSOG / PLURAL ewíges

 

éwin (eb) ewin (f) 1 ungla 2 urpa (de gat)

...LLUOSOG / PLURAL ewínes

 

Évrek (eb) Efrog (dinas yn Lloegr) (f) York (ciutat anglesa)

 

Évrek Nówydh (eb) Efrog Newydd (f) Nova York

 

éwyn (eg) ewyn escuma

 

fin (eg) diwedd (mae’n cyfateb i ‘ffin’ yn y Gymraeg) fi, final

 

fisténa (b) brysio fer pressa

...mos yn unn fisténa mynd ar frys anar de pressa

 

fléghes > flogh

 

flogh (eg) plentyn nen / nena

...LLUOSOG / PLURAL fléghes

 

fóndya (v) sefydlu fundar

 

fóndyans (eg) sefydliad fundació

...LLUOSOG / PLURAL fondyánsow

 

fóndyer (eg) sefydlwr fundador

...LLUOSOG / PLURAL fondyóryon

 

fordh (eb) ffordd carretera

...LLUOSOG / PLURAL fórdhow

...fordh únnlergh ffordd un lôn carretera amb un sol carril

 

Fówi (eb) Fowi enw tref (yn yr iaith fain: Fowey) Fowi - nom de ciutat (anglès: Bodmin Moor, antigament Fowey Moor)

...Hal Fówi ‘Rhostir Fowi’ (yn yr iaith fain: Bodmin Moor, gynt Fowey Moor / Foy Moor) l’Erm de Fowi (anglès: Bodmin Moor, antigament Fowey Moor / Foy Moor)

 

Gérens (enw lle) “Geraint”, Lladin: Gerontius. Enw sant. (Enw Saesneg: Gerrans): Un o’r pedwar plwyf ar bentir Ros. (topònim) nom de sant (Gerontius en llatí) (nom anglès: Gerrans). Una de les quatre parròquies del promontori de Ros.

(delw 4756)

 

gérva (eb) geirfa vocabulari

...LLUOSOG / PLURAL gerváow

 

gévell (eg) gefell bessó

 

glányth (ans) glân, glanwaith net

 

glanýthder (eg) glendid, glanweithdra neteja (= condició de ser net), endreç

 

glas (1) (ans) glas blau; verd (de vegetació); gris clar

 

glas (2) (eg) stumog estómac

 

glása (bf) glasu (planta) esdevenir verda, posar fulles

 

glásenn (eb) clwt glas gespa

...LLUOSOG / PLURAL glasénnow

 

glásneth (eg) glesni verdor

 

glastánenn (eb) derwen fytholwerdd alzina

...LLUOSOG / PLURAL glásten

 

glástonn (eb) glaston, ton glas gespa

 

glaw (eg) glaw pluja

 

gláwji (eg) cysgodfan (GLAW = glaw) + treiglad meddal + (CHI = ty^) aixopluc (GLAW = pluja) + mutació suau + (CHI = casa)

...LLUOSOG / PLURAL glawjíow

 

gláwlenn (eb) ymbarél, glawlen (GLAW = glaw) + (LENN = llen, brethyn) aixopluc (GLAW = pluja) + (LENN = teixit)

...LLUOSOG / PLURAL glawlénnow

 

gléna (bf) glynu enganxar

...gléna orth glynu wrth enganxar a

 

glow (eg) glo, siercol carbó; carbó vegetal

 

glówek (enw) lle llawn glo; pentwr glo, maes glo (‘glöeg’ ddylai hwn yn Gymraeg) lloc ple de carbó, pila de carbó, onca de carbó

 

góber (eg) gwobr; cyflog premi; salari

...LLUOSOG / PLURAL góbrow

...góber dilávur budd-dâl diweithdra subsidi d’atur

 

godhoniádor (eg) gwyddoniadur enciclopèdia

...LLUOSOG / PLURAL godhoniadórow

 

Góeddgen (eg) “Gwyddien” enw dyn (m) nom d’home

...Ryswóedhgen (enw Saesneg: Seworgan) “rhyd Gwyddien / Góeddgen” topònim, (en anglès, Seworgan) “gual (d’en) Gwoeddgen”

(delw 4755)

 

goel (eg) gŵyl festa

...goel Kéltek gŵyl Geltaidd festa celta

...goel blydhények gŵyl flynyddol festa anual

 

Goelsýdhni (enw lle) pentref (enw Saesneg: Goldsithney) (“gwyl Sydhni””). Yr enw cynharaf oedd Plengoelsydhni (“maes gwyl Sydhni”). Ym mhlwyf Pyran Udhno mae Goelsydhni; cafodd y ffair ei symud o blwyf Merthersydhni rywbryd yn y 13fed ganrif nom de poble (nom anglès: Goldsithney) (“fira de Sydhni””). Plengoelsydhni era el nom més antic (“terra de la fira de Sydhni”). Goelsidhni és a la parròquia de Pyran Udhno; es va traslladar la fira durant el segle 13.

(delw 4735)

 

gónis (v) gweithio treballar

 

gonísek (eg) gwas (cf iaith Penrhyn Llyn, gweinidog = gwas) criat, servidor

...LLUOSOG / PLURAL gonisógyon

 

górfenn (eg) diwedd fi, final

 

gorfénna (v) gorffen, diweddu finalitzar, acabar

 

górgi (eg) ci (= ci gwryw) (GOR / GOUR = gŵr) + treiglad meddal + (KI = ci) ci mascle (GOR = home) + mutació suau + (KI = gos)

 

gorhémmynn (v) gorchymyn ordenar, donar un ordre / donar ordres

...LLUOSOG / PLURAL gorhemmýnnow

...gorhemmynnadow cyfarchion salutacions

...gans gorhemmynnadow a'n gwella cofion gorau amb els millors desitjos

 

górthyp (eg) ateb reposta, contestació

...LLUOSOG / PLURAL gorthýbow

...nyns ésa górthyp doedd dim ateb no hi havia cap resposta

 

górtos (b) aros esperar

 

gorwédha (b) gorwedd estar estirat, estirar-se

 

goslówes (v) gwrando (cyfateb i “GOR- + SYLW-I” yn Gymraeg) escoltar

 

gour (eg) dyn, gŵr home

...LLUOSOG / PLURAL gwer

 

gov (eg) gof ferrer

...LLUOSOG / PLURAL góvyon

...An Gov (cyfenw) ‘y gof’ (Saesneg ‘Angove’) (cognom) ‘el ferrer’ (anglès: ‘Angove’)

 

gre (eb) haid (fel yn Gymraeg ‘gre’ = haid) ramat

 

gwári (v) chwarae (De Cymru: “gware”, “gwara”) jugar

 

gwaríva (eb) theatr teatre

 

gwer > gour

 

gwlas (eb) gwlad país

...LLUOSOG / PLURAL gwlásow

...Gwlas an Háv Gwlad yr Haf “terra estiuenca (per pasturar el bestiar)” nom de comarca anglesa - Somerset

...Penn an Wlás Penrhyn Gwaedd, Pengwaedd yng Nghernyw, Pen Tir Cernyw (topònim) “extremitat de la terra”

 

gwláskor (eb) teyrnas (‘gwlatgordd’ fyddai hwn yn Gymraeg) (GWLAS = gwlad) + treiglad meddal + (KORDH = cordd, carfan) regne (GWLAS = páis) + mutació suau + (KORDH = colla, seguici)

...LLUOSOG / PLURAL gwlaskórow

 

gwlésik (eg) arweinydd  (‘gwledig’, fel yn ‘Macsen Wledig’) (GWLAS = gwlad) + (-IK olddodiad) dirigent  (GWLAS = páis) + (-IK sufix)

...LLUOSOG / PLURAL gwlesígow

 

Gwyk ‘pentref; coed’; enw pentref; (yn Saesneg: Gweek) (topònim) ‘poble; boac’; nom de poble (anglès: Gweek)

(delw 4740)

 

gwynn (ans) gwyn blanc

...tas-gwýnn taid, tad-cu, ‘tad-gwyn’ avi

 

hal (eb) rhostir (yr un gair ⠑hâl’ yn y Gymraeg; o’r hyn y ceir ‘halog’ = brwnt, budr. Yn Gernyweg, mae’n debyg ‘dŵr brwnt’ > ‘gwernen’ > ‘rhostir’) erm de la terra alta

 

Hal Fówi ‘Rhostir Fowi’ (yn yr iaith fain: Bodmin Moor, gynt Fowey Moor / Foy Moor) l’Erm de Fowi (anglès: Bodmin Moor, antigament Fowey Moor / Foy Moor)

(delw 4737)

 

hánter (eg) hanner meitat, mig

 

hánter-dýdh (eg) hanner dydd migdia

 

hánter-káns (eg) hanner cant, pum deg cinquanta(“mig cant”)

 

hánter-nós (eb) hanner nos mitjanit

 

hav (eg) haf estiu

...Gwlas an Háv Gwlad yr Haf “terra estiuenca (per pasturar el bestiar)” nom de comarca anglesa - Somerset

 

Héllann (enw lle) “henllan” (HEN + LANN) > (HENLANN) > (HELLANN).

1 Pentref yn ymyl Bosvenegh SX0770

2 enw fferm yn ymyl Truru

3 enw fferm yn ymyl Pennrynn

4 Kellihellann - pentref ar bwys Kambronn (“celli’r henllan”). Mae’n debyg bod hen feddau yn y lleoliad hyn, er nad oedd yna eglwys

(topònim) “vell cementiri” (HEN = vell + LANN = església, terra d’església) > (HENLANN) > (HELLANN).

1 Poble a prop de Bosvenegh SX0770

2 nom de granja a prop de Truru

3 nom de granja a prop de Pennrynn

4 Kellihellann - poble a prop de Kambronn (“bosc del vell cementiri”). Es pensa que hi havia aquí tombes, encara que no hi havia cap església.

 

(delw 4732)

 

Héllys (enw lle) “henllys” (HEN + LYS) > (HENLYS) > (HELLYS).

1 Yn y De y mae Hellys SW6527 (“Helston”),

2 yn y Gogledd y mae Hellys SX0881 (“Helstone”) - ac heb fod nepell ceir y llys newydd “Lysnowydh” SX1390

(topònim) “vella cort” (HEN = vell + LYS = cort) > (HENLYS) > (HELLYS).

1 Al sud hi ha Hellys SW6527 (“Helston”),

2 al nord hi ha Hellys SX0881 (“Helstone”) - i a prop hi ha la cort nova “Lysnowydh” SX1390

 

(delw 4731)

 

hénlann (eg) henllan (= hen fynwent); gweler yr enw Hellann antic cementiri (HEN = antic) + (LANN = església, terra d’església). Vegeu el topònim Hellann

 

hénlys (eg) henllys; gweler yr enw Hellys vella cort (HEN = antic) + (LYS = cort). Vegeu el topònim Hellys

 

hénna (rhagenw) hynny allò

...rag hénna felly per tant

 

hénwel (v) enwi anomenar

 

hes (eb) haid ramat, eixam

 

heyl (eg) aber estuari

...LLUOSOG / PLURAL héylyow

 

howl (eg) haul sol

 

howldrével (eg) codiad haul (HOWL = haul) + (DRE = trwy) + (SAV = saf, sefyll) + (-EL olddodiad = -AEL) sortida del sol (HOWL = sol) + (DRE = a través) + (SAV = posar-se dret) + (-EL sufix)

 

howlsédhes (eg) machlud haul (HOWL = haul) + (SEDH = sedd) + (-ES olddodiad = -ED) posta del sol (HOWL = sol) + (SEDH = seient) + (-ES sufix)

 

hówlyek (ans) heulog asolellat

 

hwans (eg) chwant (De Cymru: “hwant”, “want”) desitg

 

hwath (adf) eto i gÿd (yr un gair ⠑chwaith’ yn y Gymraeg) tot i això

 

hweg (ans) melys, dymunol (yr un gair ⠑chweg’ yn y Gymraeg) dolç, agradable

 

hwégenn (eb) anwylyd (benyw) estimada (CHWEG = dolç) + (-ENN sufix)

...LLUOSOG / PLURAL hwegénnow

 

hwérow (ans) chwerw (De Cymru: “hwerw”, “werw”) amarg

...korev hwérow cwrw chwerw cervesa amarga

 

-ik (olddodiad) fel arfer yn fachigol -ig (sufix) normalment diminutiu; equival a -et, .eta

...LLUOSOG / PLURAL -ígow

...gwlésik (eg) arweinydd  (‘gwledig’, fel yn ‘Macsen Wledig’) (GWLAS = gwlad) dirigent  (GWLAS = páis)

...lémmik (eg) diferyn bach (LOMM = gota) goteta (LOMM = gota)

 

istóri (eg) hanes (m) història

...LLUOSOG / PLURAL istoríow

 

Itálek (ans, eg) Eidaleg (adj, m) italià (= llengua)

 

Itáli (eb) yr Eidal Itàlia

 

jámmes (adf) byth (o’r Ffrangeg JAMAIS) mai (del francès JAMAIS)

 

Jámys (eg) Siâms, Jâms Jaume

 

kamm (1) (ans) cam; anghywir torçat; incorrecte

 

kamm (2) (eg) cam pas

...LLUOSOG / PLURAL kámmow

 

Kámmbronn (eb) enw tref (Saesneg: Camborne) (KAMM = cam, BRONN = bryn) nom de ciutat (Saesneg: Camborne) (KAMM = torçat) + (BRONN = turó)

...Kámmbronn, Poll ha Rys-rúdh (Saesneg: Camborne, Pool and Redruth) (name of three adjoining towns) (anglès: Camborne, Pool and Redruth) nom de tres ciutats contigües

(delw 4712)

 

kára (bw) caru estimar

 

karádow (1) (ans) annwyl, annwyl gan bawb, a gerir gan bawb (cyfetyb i’r Gymraeg ‘caradwy’) estimat

 

karádow (2) (eg) anwylyd, cariad estimat

...LLUOSOG / PLURAL karadówyon

 

karadéwder (eg) anwyldeb amabilitat

 

káravan (eg) cárafan caravana

...LLUOSOG / PLURAL káravans

 

kárdinal (eg) cárdinal cardinal

...LLUOSOG / PLURAL kárdinals

 

kárer (eg) carwr, ffrind amant, amic

...LLUOSOG / PLURAL karóryon

 

káres (eb) wejen, cariad núvia

...LLUOSOG / PLURAL karésow

 

Kardhínan (enw lle) (enw Saesneg: Cardinham) (caer) + (dinan = caer fach) “y gaer o’r enw Dinan”. Mae’r gaer, filltir i ffwrdd, yn dyddio o Oes yr Haearn nom de poble (nom anglès: Cardinham) (“la fortalesa que es diu Dinan”). De fet, ‘dinan’ vol dir ‘fortalesa petita’. El nom es repetitiu. Refereix a una fortalesa de l’Edat del Ferro a una milla de distància.

(delw 4741)

 

Kar-ésk (eb) Caer-wysg ciutat anglesa, Exeter (“fortalesa romana anomenat Isca / al marge del riu Iska”)

 

karetýsenn (eb) moronen pastanaga

...LLUOSOG / PLURAL karétys

 

karg (eg) llwyth, bwrn (o’r Hen Ffrangeg) càrrega (del francès antic)

...LLUOSOG / PLURAL kárgow

 

kárga (bw) llwytho carregar

 

kárghar (eg) lleffethair (o’r Lladin CARCAREM) Cyfetyb i’r Gymraeg ‘carchar’ grilló (del llatí CARCAREM = presó)

...LLUOSOG / PLURAL karghárow

 

karghára (bw) lleffetheirio Cyfetyb i’r Gymraeg ‘carcharu’ posar grillons a

 

kárghar-prénn (eg) cyffion (‘carchar pren’) grillons de fusta (càstig davant el públic)

 

karr (eg) cert carro

...LLUOSOG / PLURAL kérri

 

Kárrbons (enw lle) “y cawsai” Pentref ar bwys Porth-ia (enw Saesneg: Carbis Bay) (KARR = cert) + treiglad meddal + (PONS = pont). “la calçada” Nom de poble a prop de Porth-ia (nom anglès: Carbis Bay) (KARR = carro) + mutació suau + (PONS = pont).

(delw 4744)

 

kárrdeyl (eg) tail (KARR = ceert) + treiglad meddal + (TEYL = tail) fems (KARR = carro) + mutació suau + (TEYL = fems, adob)

...LLUOSOG / PLURAL kérri

 

kárrek (eb) carreg (yn y môr) roca

...LLUOSOG / PLURAL kérrek

 

Kárrek-réun (enw lle) pentref ar bwys Essa (enw Saesneg: Cargreen) (carrek = carreg) + (reun = morlo) “carreg y morlo”. Ceir enw tebyg ar garreg wrth fynedfa Ankórva an Gárrek (angorfa’r garreg) “Carrick Roads”, sef An Garrek Reun (“y garreg forlo”) (Saesneg: Black Rock) nom de poble a prop d’ Essa (nom anglès: Cargreen) (carrek = roca) + (reun = foca) “roca de la foca”. Hi ha un nom semblant per una roca a l’entrada d’Ankórva an Gárrek (l’ancoratge de la roca) “Carrick Roads”, que és An Garrek Reun (“roca de la foca”) (nom anglès: Black Rock = la roca negra)

(delw 4742)

 

káskergh (eg) ymgyrch (kas = cad, kergh = cyrch) campanya (kas= batalla, kerch = atac)

 

kástik (eg) cosb càstig (de l’anglès CASTIG|ATE del llatí CASTIGÂRE)

 

káthes (eb) cathes gata(kath = gat, -es = sufix)

 

kégin (eg) cog, cwcw (Hen Gymraeg: cegin) cucut

 

kélern > kélorn

 

kélli (eb) celli bosquet

...LLUOSOG / PLURAL kellíow

...an ºgelli y ºgelli el bosquet

 

kélli (v) colli perdre

 

kellían (eb) celli fach bosquet

...LLUOSOG / PLURAL kelliánow

...an ºgellían y ºgelli ºfach el bosquet

 

Kellihéllann (enw lle) enw pentref ar bwys Kammbronn “celli henllan” (enw Saesneg: Kehelland). Mae’r gair hellann i’w weld mewn lleoedd eraill hefyd. nom de poble a prop de Kammbronn (nom anglès: Kehelland) “bosc del vell cementiri / de la vella església” (KELLI = bosc, HELLANN < HENLANN - HEN = vell, LANN = església, terra d’església). Es veu l’element hellann en altres indrets de Cornualla

 

(delw 4732)

 

kellýllik (eb) cyllell ºfach ganivet petit (llatí KOLLELLA + sufix diminutiu -IK)

...LLUOSOG / PLURAL kellyllígow

...an ºgellýllik y ºgyllell ºfach el ganivet petit

 

kellíwig (1) (eb) celliwig bosquet

...LLUOSOG / PLURAL kelliwígow

...an ºgellíwig y ºgelliwig el bosquet

 

Kellíwik (2) (enw lle) (enw Saesneg: Callington) “bosc”  topònim, (en anglès, Callington) “bosc”

(delw 4749)

 

kellíwydh (eb) celliwig bosquet

...LLUOSOG / PLURAL kelliwýdhow

...an ºgellíwydh y ºgelliwig el bosquet

 

kéllynn (eg) bwyd yr hwyaid, llinad y dŵr (Lemna minor) (“cen llyn” KENN + LYNN) llentilla d’aigua (< KEN LYNN “pell (de) bassa” KENN = pell, LYNN = bassa)

 

kélmi (v) clymu lligar

 

kélorn (eg) bwced, ‘celwrn’ galleda, poal

...LLUOSOG / PLURAL kélern

 

Kelt (eg) Celt celta

...LLUOSOG / PLURAL Kéltyon

 

Kéltek (eg, ans) Celteg celta (llengua)

 

kélyn > kólyn

 

kelýnnek (eb) celynnog lloc de grèvols

...LLUOSOG / PLURAL kelynnégi

...an ºgelýnnen y ºgelynnen el lloc de grèvols

 

kelýnnenn (eb) celynnen grèvol

...LLUOSOG / PLURAL kelynn

...an ºgelýnnen y ºgelynnen el grèvol

 

kelyónenn (eg) ceilionen misca

...LLUOSOG / PLURAL kélyon

...an ºgelyónnen y ºgeilionen la mosca

 

kelyónek (eg) yn ºfrith o ºgeilion, a ºººphryf wedi chwythu arno ple de mosques

...LLUOSOG / PLURAL kelyon

 

Kémbra (eb) Cymru Gal·lès

 

Kémbrek (eb, ans) Cymraeg gal·lès (llengua)

...lýver Kémbrek llyfr Cymraeg llibre gal·lès

...kéwsel Kémbrek siarad Cymraeg parlar gal·lès

 

Kémbro (eg) Cymro gal·lès (= home de Gal·les) (britànic *KOM-BRO- “compatriota” KOM- = amb, BRO = país)

...LLUOSOG / PLURAL Kembróyon

 

Kembróes (eb) Cymraes, Cymreiges gal·lesa (= dona de Gal·les)

...LLUOSOG / PLURAL Kembroésow

 

kemméres (v) cymryd agafar

 

kemméryans (eg) derbyniad acceptació

 

kémmyn (ans) cyffredin comú

 

kémmyn (eg) cymynrodd, rhodd llegat (llatí COMMENDO)

...LLUOSOG / PLURAL kemmýnnow

 

kemmýna (v) cymynroddi, rhoddi, rhoi llegar, deixar

 

kemmýnieth (eb) cymuned comunitat

...LLUOSOG / PLURAL kemmyniéthow

...an ºgemmýnieth y ºgymuned la comunitat

 

kemmynnádow (eg) cymynrodd llegat

 

kenéthlek (ans) cenedlaethol nacional

 

ker (eb) 1 caer (= dinas o fewn muriau) 2 caer (= enwau lleoedd: caer Rufeinig. Ar ffurf‘car’) (1) ciutat dintre de muralles (2) toponomia: fortalesa romana (amb la fomra ‘car’)

...LLUOSOG / PLURAL kéryow

...Kar-ésk Caer-wysg ciutat anglesa, Exeter

...Kardhínan pentref (enw Saesneg: Cardinham) poble (nom anglès: Cardinham)

 

Kernewégor (eg) siaradwr Cernyweg cornicoparlant

...LLUOSOG / PLURAL Kernewegóryon

 

Kérnow (eg) Cernyw Cornualla

...Kérnow bys výkken! Cernyw am byth! Visca Cornualla!

 

kérrek > kárrek

 

kérri > karr

 

késva (eb) bwrdd (= corff) comissió

...LLUOSOG / PLURAL kesváow

 

keswlásek (ans) cydwadol, rhyngwladol internacional

 

kéwri > kowr

 

kléger (eg) dibyn, craig (mae’n cyfateb i’r Gymraeg ‘clegyr’ = craig) penya-segat, roca

...LLUOSOG / PLURAL klegérow

 

klof (ans) cloff (o’r Lladin CLOPPUS) coix (del llatí CLOPPUS)

 

klys (ans) clyd còmode

 

klýwes (berf) clywed sentir

 

kólyn (eg) ci bach, ‘colwyn’ gosset

...LLUOSOG / PLURAL kélyn

...kelýnik ci bach (+ -IK = Cymraeg -IG, olddodiad bachigol) gosset (+ -IK sufix diminutiu)!

 

komm (eg) cwm vall

...LLUOSOG / PLURAL kómmow

 

kommólenn (eb) cwmwl (o’r Lladin CUMULUS) núvol (del llatí CUMULUS)

...LLUOSOG / PLURAL kómmol

 

kónteth (eg) sir comarca, comtat

...LLUOSOG / PLURAL kontéthow

...Kónteth Rysóghen swydd Rydychen el comtat d’Oxford

 

kórev (eg) cwrw cervesa

...kórev hwérow cwrw chwerw cervesa amarga

 

korf (eg) corff cos

...LLUOSOG / PLURAL kórfow

 

korr (eg) corryn (= dyn bach) nan

...LLUOSOG / PLURAL kórryon

 

kors (eg) cwrs curs

...LLUOSOG / PLURAL kórfow

 

kórun (eb) coron corona

...LLUOSOG / PLURAL korúnyow

 

koth (ans) hen vell, antic

 

kóthni (eg) henoed vellesa

 

kowéthas (eg) cymdeithas associació

 

kównans (eg) ceunant barranc

 

Kównans (enw lle) (enw Saesneg: Kynance) (nom anglès: Kynance)

 

kowr (eg) cawr gegant

...LLUOSOG / PLURAL kéwri

 

krówsya (v) croeshoelio crucifar

 

kruel (ans) creulon cruel

 

krug [kryyg] (eb) crug turó petit, túmul

...krug an móryon twmpath morgurg formiguer

 

kúntell (1a) (eg) cyfarfod (‘cynull’ yw’r gair cyfatebol) reunió

...LLUOSOG / PLURAL kuntéllow

 

kúntell (1b) (v) casglu, cynull (‘cynull’ yw’r gair cyfatebol) recollir

 

kússynn (eg) cusan petó

...LLUOSOG / PLURAL kussýnnow

 

kýnsa (ans) cyntaf primer

...skol gýnsa ysgol gynradd escola de primària

 

kynth (cysylltair) er encara que, tot i que

 

Lannánta (enw lle) “llan Anta?”. O bosibl enw sant(es) yw Anta. Enw Saesneg: “Lelant”. topònim, “església d’Anta?”. Possiblement es tracta del nom d’un sant / una santa. Nom anglès. “Lelant”.

 

Lann-dréth (enw lle) “llan (wrth y) traeth”. Enw Saesneg: “Landreath”. topònim, “església (a prop de la) platja”. Nom anglès. “Landreath”.

(delw 4714)

 

Lannenténin (enw lle) “eglwys Entenin” Lladin: Antoninus. Enw sant. (Enw Saesneg: St. Anthony in Roseland). Un o’r pedwar plwyf ar bentir Ros.  (topònim) “església d’Entenin”. (Antoninus en llatí) (nom anglès: St. Anthony in Roseland). Una de les quatre parròquies del promontori de Ros

(delw 4756)

 

 

lánnergh (eg) clariana llannerch

...LLUOSOG / PLURAL lannérghi

 

Lánnergh (enw lle) Llannerch

1 wrth Rys-rudh (“Lanner”) SW7319;

2 wrth Éssa (“Landrake”) SX3760;

3 wrth Lannstéfan (“Larrick”) SX3078;

4 wrth Lannstéfan (“Larrick”) SX3280;

5 wrth Logh (“Muchlarnick”) SX2156

la Clariana

1 al costat de Rys-rudh (“Lanner”) SW7319;

2 al costat d’Éssa (“Landrake”) SX3760;

3 al costat de Lannstéfan (“Larrick”) SX3078;

4 al costat de Lannstéfan (“Larrick”) SX3280;

5 al costat de Logh (“Muchlarnick”) SX2156

(delw 4725)

 

Lannéwa (eb) pentref (“eglwys Éwa”) (Enw Saesneg: St. Ewe) (f) poble (“església d’Éwa”) (nom anglès: St. Ewe)

(delw 4759)

 

Lannfíek (enw lle) (enw Saesneg: Feock) “eglwys Fiek / Ffïog” topònim, (en anglès, Feock) “església de Fiek”

(delw 4747)

 

Lann-sánt (enw lle) (enw Saesneg: Lezant) “eglwys de Sant”  (enw tad Dewi Sant oedd Sant) topònim, (en anglès, Lezant) “església de Sant”

(delw 4748)

 

Lannsíek (enw lle) “eglwys Síek” (Enw Saesneg: St. Just in Roseland). Un o’r pedwar plwyf ar bentir Ros. (topònim) “església de Siek”. (nom anglès: St. Just in Roseland). Una de les quatre parròquies del promontori de Ros
 

(delw 4756)

 

 

Lannstéfan (enw lle) (enw Saesneg: Launceston) “eglwys Steffan” topònim, (en anglès, Launceston) “església d’Esteve”

 

(delw 4739)

 

Lann-váb (enw lle) (enw Saesneg: Mabe Burnthouse) “eglwys Mab” topònim, (en anglès, Mabe Burnthouse) “església de Mab”

(delw 4733)

 

Lannvórek (enw lle) (enw Saesneg: Mevagissey) “eglwys Morek / Moreg” topònim, (en anglès, Mevagissey) “església de Morek”

(delw 4728)

 

Lannvówsedh (enw lle) (enw Saesneg: St. Mawes) “eglwys Mowsedh” topònim, (en anglès, St. Mawes) “església de Mowsedh”

(delw 4750)


 

lávur (eg) gwaith, llafur (o’r Lladin LABÔR-) treball, feina (llatí LABÔR-)

góber dilávur budd-dâl diweithdra subsidi d’atur

 

lémmik (eg) diferyn bach goteta

...LLUOSOG / PLURAL lemmígow

...TARDDIAD (LOMM = gota) + (-IK olddodiad bachigol) ETIMOLOGIA (LOMM = gota) +(-IK sufix diminutiu)

 

 

lénwel (b) llenwi, llanw omplir

 

lergh (eg) llwybr, trac (“llwrw”) rastre, carril

...LLUOSOG / PLURAL lérghow

...fordh únnlergh ffordd un lôn carretera amb un sol carril

 

les (1) (eg) planhigyn (“llys”) planta

...LLUOSOG / PLURAL lésyow

 

les (2) (eg) lles, mantais avantatge, benefici

 

les (3) (eg) lled amplada

 

lev (eg) llais (= ‘llef’) veu

...LLUOSOG / PLURAL lévow

 

leyth (ans) llaith húmid

 

log (nm) cell (Lladin LOCUS). Dim ond yn yr enw lle Loksúlyen cel·la (llatí LOCUS) - es troba només la topònim Logsúlyen

 

Logsúlyen (enw lle) “cell Sulien”. Enw Saesneg: Luxulyan. topònim, ‘cel·la de Sulyen” Nom anglès: Luxulyan

(delw 4736)

 

Logh (enw lle) “y llwch”, y pwll. Enw Saesneg: Looe (ond yn gywirach, East Looe). topònim, ‘la bassa’ .Nom anglès: Looe (però més exacte, East Looe)

(delw 4718)

 

logósenn (eb) llygoden ratolí

...LLUOSOG / PLURAL lógos

 

lowénder (eg) llawenydd alegria

 

lys (eb) llys cort

...LLUOSOG / PLURAL lýsyow

 

Lýsardh

...An Lýsardh enw penrhyn (The Lizard yn Saesneg) nom de promontori (per assimilaciò, The Lizard ‘el llangardaix’ en anglès)

 

Lysnówydh (enw lle) “llys newydd” pentre SX1390. Wrth ei phwys y ceir Hellys (“henllys”) SX0881 (topòním) nova cort; poble SX1390. A prop hi ha Hellys SX0881 (“cort vella”).

(delw 4730)

 

lythérva (eb) swyddfa bost, llythyrfa oficina de correus

...LLUOSOG / PLURAL lytherváow

 

márghas (eb) marchnad mercat (llatí MERCÂTUS)

...LLUOSOG / PLURAL marghásow

 

Márghasvýghan > Márghas-yów

 

Márghas-yów (enw lle) pentre (enw Saesneg: Marazion). Ystyr yr enw yw ‘Marchnad Ddydd Iau”. ‘Market Jew’ ddylai fod yr enw Saesneg go iawn ar y pentref (y mae heol yn Penn-sans sydd yn arwain at y pentref hwnnw o’r enw Stret Márghas-yów / Market Jew Street). Ond wrth ochr pentref Márghas-yów yr oedd pentref arall - Márghasvýghan (“marchnad fechan”), ac enw yw sail Marazion. Felly yn Saesneg ‘Márghasvýghan’ yw’r enw ar y ddau bentref sydd wedi mynd yn un, ond yn Gernyweg ‘Márghas-yów’ yw’r ddau bentref gyda’i gilydd poble (nom anglès: Marazion) El significat del nom és “mercat de dijous.” El nom de debó en anglès hauria de ser ‘Market Jew’ (hi ha un carrer de la ciutat de Penn-sans que va cap a aquell poble que es diu Stret Márghas-yów / Market Jew Street). Però al costat d’aquest poble hi havie un altre - Márghasvýghan (“mercat petiti”), i aquest és l’otigen del nom anglès Marazion. Per tant an anglès ‘Márghasvýghan’ és el nom dels dos pobles units en un, i en còrnic ‘Márghas-yów’ és el nom del poble sorgit de la unió dels dos.

(delw 4708)

 

martésen (adf) efallai, hwyrach potser, possiblement

 

Másek (eg) Madog (MAD = da, mad) + (-EK = -og) (m) nom d’home (MAD = bo) + (-EK sufix)

...Ponsmásek (enw Saesneg: Polmassick) “pont Madog” topònim, (en anglès, Polmassick) “pont (d’en) Masek”

(delw 4757)

 

Mébyon Kérnow (-) “Meibion Cernyw”, plaid genedlaethol Cernyw “fills de Cornualla”, partit nacionalista cornuallès

 

médhel (ans) meddal tou, suau

 

medhelwára (eg) meddalwedd programari (calc de l’anglès software)

 

men (eg) maen pedra

...LLUOSOG / PLURAL meyn

...amálven ymyl pafin, ymyl palmant, cwrb, cwrbyn (yn y Gernyweg cyfetyb i ‘ymylfaen’)  vorera (‘pedra del cantó’) (AMAL = cantó) + mutació suau + (MEN = pedra)

 

Mérthersýdhni (enw lle) pentref (enw Saesneg: Sithney) Sydhni = enw sant. Gweler Goelsydhni. nom de poble (nom anglès: Sithney) Sydhni és el nom d’un sant. Vegeu Goelsidhni.

(delw 4735)

 

meur (eg) mawr gran

...Bréten ºVeur Prydain Fawr la Gran Bretanya

...Pons-méur enw pentref - “y bont fawr” nom de ciutat - ‘el pont gran’

...Porth-méur enw pentref “porth fawr, cilfach fawr” nom de poble ‘gran cala’

 

méythrin (v) meithrin criar

...skol ºvéythrin ysgol feithrin parvulari

 

moryónenn (eb) morgrugyn (cymharer myrionen, De-ddwyrain Cymru) formiga

...LLUOSOG / PLURAL móryon

...krug an móryon twmpath morgurg formiguer

 

mos (b) (gynt ‘mones’) mynd (antigament ‘mones’) anar

...mos yn unn fisténa mynd ar frys anar de pressa

 

móvyans (eg) symudiad moviment

 

Nadélik (eg) Nadolig Nadal

...Nadélik lówen Nadolig llawen bon Nadal (“Nadal alegre”)

 

náder (eb) neidr serp

...LLUOSOG / PLURAL nádres

 

namm (eg) nam desperfecte, piga

...LLUOSOG / PLURAL námmow

 

Nansládron (enw lle) “nans (an) ladron” nant y lladron. ‘Lanhadron’ yw’r ffurf a ddefnyddir yn Saesneg - o ffurf Gernyweg lle y camgymerwyd yr elfen gyntaf (cymharer yr enw Llancarfan yng Nghymru, o Nant Carfan) topònim, antigament “nans (an) ladron” vall dels lladres; el nom anglès és ‘Lanhadron’ d’una forma còrnica o hi va haver una confusió del primer element - lann (= església) en comptes de nant (= vall)

(delw 4713)

 

náswydh (eb) nodwydd agulla

...LLUOSOG / PLURAL naswýdhyow

 

nátur (eb) natur natura

 

naw (rhifolyn) naw nou

 

náwves (ans) nawfed novè

 

nébes (1a) (enw, ans) rhai, ‘nebawd’ alguns, algunes

...nébes tus rhai pobl algunes persones

 

nébes (1b) (adv) beth, braidd una mica

 

nebónan (rhagenw) rhywun algú

 

nell (eg) nerth força

 

nen (eg) nenfwd sostre

...LLUOSOG / PLURAL nényow

 

nénbrenn (eg) nenbren biga

...LLUOSOG / PLURAL nenbrénnyer

 

nerth (eg) nerth força

 

neshé (b) nesáu apropar-se

 

néssa (ans) nesaf més a prop; pròxim

...skol néssa ysgol uwchradd institut

 

nev (b) nef cel (sentit religiós)

...LLUOSOG / PLURAL névow

 

niwl (eg) niwl boira

...LLUOSOG / PLURAL níwlow

 

nowódhow (eg ll) newyddion notícies

 

nówydh (ans) newydd nou

...Lysnówydh (enw lle) “llys newydd” pentre SX1390. Wrth ei phwys y ceir Hellys (“henllys”) SX0881 (topòním) nova cort; poble SX1390. A prop hi ha Hellys SX0881 (“cort vella”).

 

nyhéwer (adf) neithiwr ahir a la nit

 

nyns ésa (v) nid oedd no hi havia

...nyns ésa gerlýver génev nid oedd geiriadur gennyf no tenia cap diccionari (“no hi havia diccionari amb mi”)

 

ógas (1a) (ans) agos, cyfagos a prop

 

ógas (1b) (adv) bron gairebé

 

óva (v) yr oedd ef ell era / estava

...ass óva skwith dyna ºflinedig yr oedd ef estava tan cansat!

 

park (eg) parc parc

...park kenéthlek parc cenedlaethol parc natural

 

pédri (v) pydru podrir

 

pégha (v) pechu pecar

 

peghádor (eg) pechador pecador

...LLUOSOG / PLURAL peghadóryon

 

peghadóres (eg) pechadores (f) pecadora

...LLUOSOG / PLURAL peghadorésow

 

peghádow (eg) pechu (vi) pecar (substantiu), trangressió

 

péghes (eg) pechod (m) pecat

...LLUOSOG / PLURAL peghósow

 

pel (eb) pêl (f) pilota

...LLUOSOG / PLURAL pélyow

 

pélgens (eg) plygain (gynt ‘pylgain’) (m) missa de mitjanit (llatí PULLICANTIO cant del gall)

 

Penn-an-dré (enw lle) ‘pen y dre’ (topònim) ‘cap de vila’

...Pedn-an-dré (“Pednandrea”) enw heol ym mhentref Lann-yúst nom de carrer (“Pednandrea”) del poble de Lann-yúst

 

Penn an Wlas (eg) Penrhyn Gwaedd, Pengwaedd yng Nghernyw, Pen Tir Cernyw. Er bod enghraifft o’r enw Cernyweg hwn ar glawr o’r flwyddyn 1504, mae’n debyg taw trosiad o’r Saesneg yw (ceir “the Londesend of Engelond” yn 1427). At hynny, nid y lle hwn yw pen y tir yn ôl y traddodiad Cernywaidd, ond An Kilgudh (“Cape Cornwall”). Enw’r ardal y pentir yn Gernyweg yw Pennwydh (Saesneg: Penwith), o bosibl â’r ystyr ‘pentir / penfro / penrhyn’. Mae’n bosibl hefyd taw “Pennpennwydh” oedd yr enw Cernyweg - yn y Gymraeg yn y 12fed ganrif ceir “Penpenwith” am y lle hwn. (topònim) “extremitat del país”. Tot i que hi ha un exemple en còrnic d’aquest nom de l’any 1504, és probable que és una traducció del nom anglès. Mae’n debyg taw trosiad o’r Saesneg yw (hi ha en anglès “the Londesend of Engelond” - l’extremitat de la terra d’Anglaterra - yn 1427). A més, no és l’extremitat segons la tradició còrnica. És An Kilgudh (“Cape Cornwall” en anglès).El nom de la zona de l’extremitat és Pennwydh en còrnic (anglès: Penwith), que possiblement vol dir ‘promontori, final.’ Possiblement també bosibl que “Pennpennwydh” era el nom còrnic - en gal·lès al segle 12 hi ha “Penpenwith” per aquest lloc.

(delw 4709)

 

pénnardh (1)  (eg) pentir pennardd’) (m) promontori (PENN = cap) + (ARDH = alt)

...LLUOSOG / PLURAL penárdhow

 

Pénnardh (2)  (enw lle)

...1 pentref a phentir ar bwys Lann-yúst. (Enw Saesneg: pentref ‘Penare’, pentir ‘Dodman Point’) 1 poble i promontori a prop de Lann-yúst (nom anglès: poble ‘Penare’, promontori ‘Dodman Point’)

...2 fferm a phentir ar bwys Karn. (Enw Saesneg: fferm ‘Penare’, pentir ‘Nare Head’) 2 granja i promontori a prop de Karn (nom anglès: granja ‘Penare’, promontori ‘Nare Head’)

...3 fferm a phentir ar bwys Managhan (= Manaccan) (Enw Saesneg: fferm ‘Penare’, pentir ‘Nare Point’. Wrth ei ochr y mae hefyd ‘Nare Head’.) 3 granja i promontori a prop de Managhan (= Manaccan) (nom anglès: granja ‘Penare’, promontori ‘Nare Point’; al seu costat, hi ha també ‘Nare Head’))

 

(delw 4754)

 

 

Penn-sáns (enw lle) enw tref (yn yr iaith fain: Penzance) nom de ciutat (anglès: Penzance)

 

pénnskol (eb) prifysgol universitat (PENN = cap; principal) + (SKOL = escola)

...LLUOSOG / PLURAL pennskólyow

 

Pénntir-glás (enw lle) “pentir glas” enw ffarm. (topòním) “promontori verd” - nom de granja

(delw 4734)

 

perfórmya (b) perfformio actuar

 

píbell (eb) pibell pipa

...Prasanbíbell / Pras an Bíbell “maes y bíbell” (enw lle) (enw Saesneg: Praze an Beeble) “prat de la pipa” (topònim) (nom anglès: Praze an Beeble).

 

plen (eg) gwastad, maes pla

...LLUOSOG / PLURAL plénys

 

 

plen an gwári (1) (eg) “maes y chwarae” chwaraefa, man lle gynt y cynhelid dramâu crefyddol yn yr awyr agored  “plana  d’actuació” (lloc on antigament es feien obres religioses a l’aire lliure)

...LLUOSOG / PLURAL plénys an gwári

 

Plen an Gwári (2) (eg) chwaraefa ym mhentref Lann-yúst (enw Saesneg: Plain-an-Gwary) “plana d’actuació” al poble de Lann-yúst (nom anglès: Plain-an-Gwary)

 

Plenangwári (3) (eg)

1 enw rhan o dref Rys-rúdh (enw Saesneg: Plain-an-Gwarry)

2 pentref bach ar bwys Márghas-yów (enw Saesneg: Plain-an-Gwarry)

3 pentref ar bwys Sen Ke (enw Saesneg: Playing Place)

1 barri de la ciutat de Rys-rúdh (nom anglès: Plain-an-Gwarry)  

2 poblet a prop de Márghas-yów (nom anglès: Plain-an-Gwarry)  

3 poble a prop de Sen Ke (nom anglès: Playing Place)    

(delw 4760)

 

plomm (eg) plwm plom

 

plu (eb) plwyf parròquia

...LLUOSOG / PLURAL plúyow

 

plúek (ans) plwyfol parroquial

 

plúvenn (eb) plufyn, pluen ploma

...LLUOSOG / PLURAL pluv

 

 

 

póbel (eb) pobl poble (= gent, persones)

...LLUOSOG / PLURAL póblow

 

póblek (ans) cyhoeddus públic

 

Poll-góedh (enw lle) enw pentref (Saesneg: Polgooth) mae’n tebyg taw “pwll yr w^ydd” yw’r ystyr nom de poble (anglès: Polgooth). Probablament és “bassa de l’oca” (POLL = pontbassa + (GOEDH = oca)

 

Ponsmásek (enw lle) (enw Saesneg: Polmassick) “pont Madog” topònim, (en anglès, Polmassick) “pont (d’en) Masek”

(delw 4757)

 

Pons-méur

...an Pons-méur (enw lle) enw pentref (yn yr iaith fain: Grampound) “y bont fawr” nom de poble (anglès: Grampound) ‘el pont gran’ (PONS = pont) + (MEUR = gran)

(delw 4710)

...Óstal Pons-méur (eg) Gwesty Pons-meur hostal de Pons-meur

 

Porth-búd (enw lle) (enw Saesneg: Bude) nom de poble (nom anglès: Bude)

(delw 4706)

 

Porth-krág (enw lle) (enw Saesneg: Crackington Haven) “porth tywodfaen” (cyfieithiad rhannol o’r enw Saesneg, seiliedig ar y gait Cernyweg KRAG = tywodfaen, ac yn cyfateb i’r Gymraeg ‘craig’) topònim, (en anglès, Crackington Haven) “cala de la pedra de sorra” (traducció parcial del nom anglès, que és basat en còrnic KRAG = pedra de sorra)

 

(delw 4739)

 

Porthléven (enw lle) enw pentref (Saesneg: Porthleven). “cilfach lefn”, neu “cilfach aber nant o’r enw Llyfn” (fel yr afonydd Llyfni / Llynfi yng Nghymru) nom de poble (anglès: Porthleven). Leven = llis. El nom és o “cala llisa” o “cala del rierol que es diu Leven (= llis)”. Hi ha rius a Gal·les Llyfni / Llynfi, que és “llyfn” (= llis) + sufix. 

(delw 4720)

 

Porth-méur

...an Porth-méur (enw lle) enw pentref “porth fawr, cilfach fawr” (enw Saesneg: Charlestown) nom de poble ‘gran cala’ (nom anglès: Charlestown)

(delw 4715)

 

Porthskáthow (enw lle) (enw Saesneg: Portscatho) “porth (y) badau”, hynny yw “badau o’r math ‘skath’ ” topònim, (en anglès, Portscatho) “cala de barques”, és a dir “barques del tipus ‘skath’ “

(delw 4753)

 

pow (eg) gwlad (= Cymraeg pau) país

...ágan pou ein gwlad ni el nostre país

 

 

Pow Sows (eg) Lloegr (“pau[‘r] Sias, gwlad [y] Sais”) Anglaterra (“país [d’] anglès”)

 

Prasanbíbell / Pras an Bíbell “maes y bíbell” (enw lle) (enw Saesneg: Praze an Beeble). Enw byr: An Pras (Saesneg: Praze) “prat de la pipa” (topònim) (nom anglès: Praze an Beeble). Nom curt: An Pras (anglès: Praze)

(delw 4711)

 

Predénnek Wóeles (enw lle) pentref (enw Saesneg: Predannack Wolas) “Predénnek Isaf”. Predénnek = Prydeinig; mae’n debyg taw ‘pentir Prydain’ oedd yr ystyr, wrth gyfeirio at bentir Lysardh. nom de poble (nom anglès: Predannack Wolas) “Predénnek de Sota”. Predénnek = britànic; probablament ‘el promontori britànic’ era el nom del promontori de Lysardh

(delw 4758)

 

pub [pəb] (adf) pob cada

...pub dydh ºbob dydd cada dia

...pub-prýs yn ºwastod, ºbob amser sempre

 

pur (1a) (ans) pur pur

 

pur (1b) (adf) pur, iawn molt

...pur ºdha da iawn, pur ºdda molt bé, molt bo

 

Pýran (eg) 1 Piran, nawddsant Cernyw; 2 enw tri phlwyf yng Nghernyw (Pyran Arwoedhel, Pyran Udhno, Pyran yn Treth) 1 Pyran, el patró de Cornualla 2 nom de tres parròquies (Pyran Arwoedhel, Pyran Udhno, Pyran yn Treth)

 

Pýran Arwóedhel (enw lle) pentref (“eglwys Pyran yn nhrefan Arwoedhel”). Arwoedhel = “(lle) o flaen y coed”. . Enw Saesneg: Perranarworthal. poble (“església de Pyran al districte de Arwoedhel”). Arwoedhel = “(lloc) davant el bosc”. Nom anglès: Perranarworthal.

(delw 4726)

 

Pýran Údhno (enw lle) pentref (“eglwys Piran yn nhrefan Udhno”). Udhno - ystyr anhysbys. Enw Saesneg: Perranuthnoe. poble (“església de Pyran al districte d’Udhno”). Udhno - significat desconegut. . Nom anglès: Perranuthnoe.

(delw 4724)

 

Pýran yn Treth (enw lle) pentref, “(eglwys) Sant Piran ar y traeth” (enw Saesneg: Perranzabuloe - Pyran in sabulo, Lladin = yn y tywod) nom de poble “(església de sant) Pyran de la platja” (nom anglès: Perranzabuloe - “Pyran in sabulo” llatí = dins la sorra)

(delw 4721)

 

re bía (v) yr oedd wedi bod havia estat

 

ros (eg) rhos (m) erm, promontori

...LLUOSOG / PLURAL rósyow

 

Ros (eg) enw pentir (Ros = rhos, pentir); yma y mae’r plwyfi Églos-rós (Philleigh), Gérens (Gerrans), Lannsíek (St. Just in Roseland) a Lannenténin (St. Anthony in Roseland). Enw Saesneg ar y pentir: Roseland (ROS + Saesneg LAND)

(m) nom de promontori; aquí hi ha les parròquies d’Eglos-ros, Gerens, Lannsiek a Lannentenin. Nom anglès del promontori: Roseland (ROS + anglès LAND = terra)

(delw 4756)

 

rútya (b) ’rhwto’, rwbio fregar

 

rýdhses (eg) rhyddid llibertat

 

rys (eb) rhyd gual

...LLUOSOG / PLURAL rýsyow

 

Ryskámmel (enw lle) poble (enw Saesneg: Camelford) “rhyd afon Camel” (topònim) (nom anglès: Camelford) “gual del riu Kammel”

(delw 4729)

 

Rysóghen (eb) Rhydychen Oxford, Anglaterra

 

sénedh (eg) senedd parlament

...LLUOSOG / PLURAL senédhow

 

Sen Gwýnnys (enw lle) (enw Saesneg: St Gennys) “eglwys Gwynnws sant” topònim, (en anglès, Launceston) “església del sant Gwynnys”

 

(delw 4739)

 

séni (b) swnio sonar

 

sergh (eg) serch, hoffter estima

 

serth (ans) serth (pendent) pronunciat

 

sérthi (vi) ymgodi’n uniongyrchol aixecar-se recte

 

sével (ans) sefyll estar dret, posar-se dret

 

séwen (ans) llwyddiannus exitòs

 

seyth (rhifolyn) saith set

 

séythun (eb) wythnos (Lladin *SEPTIMÔNA < SEPTIMÂNA). O bosibl y mae dehongliad o’r gair gwreiidiol fel SEYTH HUN (“saith hun”) setmana (llatí *SEPTIMÔNA < SEPTIMÂNA). Hi ha possiblement la interpretació de la paraula original com a SEYTH HUN (“set sons”)

 

sístem (eg) sustem, cyfundrefn sistema

 

skant (ans) prin escàs

 

skath (eb) bad (Lladin SCAPHA) barca (llatí SCAPHA)

...LLUOSOG / PLURAL skáthow

...Porthskáthow (enw Saesneg: Portscatho) “porth (y) badau”, hynny yw “badau o’r math ‘skath’ ” topònim, (en anglès, Portscatho) “cala de barques”, és a dir “barques del tipus ‘skath’ “

 

skav (ans) ysgafn, cyflym lleuger, ràpid

 

skávder (eg) ysgafnder lleugeresa

 

skávell (eb) stôl (Lladin SCABELLUM, Cymraeg ‘ysgafell’) tamboret (llatí SCABELLUM)

...LLUOSOG / PLURAL skavéllow

...skavell-dróes stôl droed tamboret per posar-hi els peus

 

skavhé (b) ysgafnháu (vt) alleugerar

 

skáwenn (eb) ysgawen (f) (Sambucus negra) saüc 

...LLUOSOG / PLURAL skaw

 

skéntel (ans) doeth (adj) savi

...o’r gair SKENTOLETH, a ddaw o *SKIANTOLAETH de la paraula SKENTOLETH, que vé de *SKIANTOLAETH

 

skentóleth (eg) gwybodaeth, doethineb (m) coneixements, saviesa

...daw’r gair SKENTOLETH o *SKIANTOLAETH paraula SKENTOLETH vé de *SKIANTOLAETH

 

skénna (eg) gweyn tendó

...LLUOSOG / PLURAL skénnys

 

sket (adf) ar unwaith (adv) immediatament

 

sketh (eg) carp, rhecsyn (m) parrac, pelleringa

...LLUOSOG / PLURAL skéthow

 

skéthenn (eg) carp, rhecsyn (m) parrac, pelleringa

...LLUOSOG / PLURAL skethénnow

 

skethénna (bw) llarpio (vt) estripar

 

skethénnek (bw) carpiog (vt) estripat

 

skeul (eb) ysgol (at ddringo) (f) escala (per enfilar-se un arbre, etc)

...LLUOSOG / PLURAL skéulyow

 

skeus (eg) cysgod (mae’r gair yn cyfateb i’r Gymraeg *ysgod, a geir mewn geiriau cyfansawdd - cysgod, gwasgod) ombra

...LLUOSOG / PLURAL skéusow

 

skéusek (ans) cysgodol ombrós, aombrívol

 

skéusenn (eb) ffoto foto

...LLUOSOG / PLURAL skeusénnow

 

skeusénnweyth (eg) ffotograffiaeth (SKEUSENN = ffoto) + treiglad meddal + (GWEYTH = gwaith) fotografia (SKEUSENN = foto) + mutació suau + (GWEYTH = obra)

 

skévens (ll) ysgyfaint pulmons

 

skíans (eg) gwybodaeth coneixements

 

skiánsek (ans) doeth savi

 

skíber (eb) ysgubor graner

...LLUOSOG / PLURAL skibéryow

 

skol (eb) ysgol escola

...LLUOSOG / PLURAL skólyow

...pénnskol prifysgol universitat (PENN = cap; principal) + (SKOL = escola)

...skol ºgýnsa ysgol gynradd escola de primària

...skol néssa ysgol uwchradd institut

...skol ºvéythrin ysgol feithrin parvulari

 

skolhéyk (eg) ysgolháig (m) erudit

...LLUOSOG / PLURAL skolheýgyon

 

skólji (eg) ysgoldy (m) escola (= edifici)

...LLUOSOG / PLURAL skoljíow

 

skwith (ans) blinedig cansat

 

sowl (eg) gwellt, cawn (to gwellt, to cawn) (mae’n cyfateb i’r gair ‘sofl’) palla (per fer un sostre, d’un sostre)

 

Sows (eg) Sais anglès = home d’Anglaterra

...LLUOSOG / PLURAL Sówson

...Pow Sows Lloegr (“pau[‘r] Sias, gwlad [y] Sais”) Anglaterra (“país [d’] anglès”)

 

Sówses (eb) Saesnes anglesa = dona d’Anglaterra

...LLUOSOG / PLURAL Sowsésow

 

Sówsnek (eg, ans) Saesneg anglès (= iaith)

 

stat (eg) ystâd, talaith estat

...LLUOSOG / PLURAL státys

...yn Státys Únys Amérika yn yr Unol Daleithau als Estats Units d’Amèrica

 

Stras-nédh (enw lle) (enw Saesneg: Stratton) (“ystrad Nedd”) nom de poble (nom anglès: Stratton)(“vall del riu Nedh”)

(delw 4707)

 

Sýdhni (eg) enw sant - gweler Goelsydhni, Merthersydhni nom de sant - vegeu Goelsydhni, Merthersydhni

 

Támer (eb) enw afon rhwng Cernyw a Lloegr nom del riu fonterer entre Cornualla i Anglaterra

 

tamm (eg) tamaid mica

...tamm ha támm o dipyn i beth de mica en mica

 

Támsin (eb) enw merch, o ‘Thomasina’ nom de dona, de ‘Thomasina’

 

tan (eg) tân foc, incendi

 

tánbrenn (eg) matshen (TÂN + treiglad meddal + PREN) llumí (TÂN = foc) + mutació suau + (PREN = fusta)

 

tas (eg) tad pare

...LLUOSOG / PLURAL tásow

...tas-gwýnn taid, tad-cu, ‘tad-gwyn’ avi

 

táves (eg) tafod, iaith llengua

...hendáves Kérnow heniaith Cernyw l’antiga llengua de Cornualla

 

ténna (b) tynnu estirar

 

toemm (ans) twyn calent, càlid

 

tóemma (bw) twymo escalfar

 

tóemmder (eg) twymder escalf

 

toemmhé (bw) twymo escalfar

 

toemmýjyon (bw) twymder escalf

 

toes (eg) toes massa de pa

 

tóesenn (eb) twysg ram, manat, pom

...LLUOSOG / PLURAL toes

 

Trelésik (enw lle) (enw Saesneg: Trelissick) “eglwys Lesik” topònim, (en anglès, Trelissick) “església de Lesik”

(delw 4751)

 

Trenchénon (enw lle) ffurf gywasgedig ar TRE AN CHENON neu TREV AN CHENON “tref y canon”. Pentref ar bwys Porth-ia (enw Saesneg: Canon’s Town) John Rogers (1778-1856) o Benn-ros, ar bwys Hellys (“Helston”), oedd biau’r tir lle sefydlwyd y pentref hwn. Canon oedd yng Nghadeirlan Caer-wysg (Cernyweg Newydd - enw wedi’i gyfieithu o’r Saesneg). (forma escurçada de TRE AN CHENON o TREV AN CHENON “poble del canonge” Nom de poble a prop de Porth-ia (nom anglès: Canon’s Town) John Rogers (1778-1856) de Penn-ros, a prop de Hellys (“Helston”), era el propietari de la terra on es va establir el poble. Era canonge de la Catedral d’Exeter (Nou còrnic – nom traduït de l’anglès).

(delw 4743)

 

Trenówyen (enw lle) (enw Saesneg: Trenewan) (“tref Nowyen”) nom de poble (nom anglès: Trenewan) (“masia d’en Nowyen”)

(delw 4738)

 

treth (eg) traeth platja

...LLUOSOG / PLURAL tréthow

... Chi-war-dréth / Lann-dréth / Pýran yn Tréth (enwau lleoedd) (topònims)

 

trev (eb) tref, tre masia; ciutat

...LLUOSOG / PLURAL trévow

...An ºDrev (enw lle) enw pentref ‘y dref’’ (enw Saesneg: Drift) (topònim) om de poble ‘la masia’ (nom anglès: Drift)

 

troen (eg) trwyn nas

...LLUOSOG / PLURAL tróenyow

 

Trúru (enw lle) enw tref (yn yr iaith fain: Truro) nom de ciutat (anglès: Truro)

 

týbi (b) meddwl (= tybio) opinar

...pándra dýbowgh hwi a-dró dhe beth ych chi’n meddwl am... què opinas de...

 

týller (eg) lle lloc

 

ýdhyn gweler / vegeu édhen

 

yéghes (eg) iechyd salut

...yéghes da iechyd da salut! (“bona salut”)

 

yet (eg) clwyd, giât, iet porta (de tanca)

...LLUOSOG / PLURAL yéttys

 

yéynder (eg) oerfel, oerni fred

 

ýma (berf) y mae hi ha

 

yn-dánn (arddodiad) o dan sota

...yn-dánnov odanaf sota meu, yn-dánnos odanat sota teu, yn-dánno odano sota seu (= ell), yn-dánni odani sota seu (= ella), yn-dánnon odanom sota nostre, yn-dánnowgh odanoch sota vostre, yn-dánna odanynt sota seu (= ells)

 

yn-délla (adf) yn yr un modd (“y’n delw ’na” = yn y delw yna) de la mateixa manera (“y’n delw ’na” = dins l’imatge aquella)

 

Yówann (eg) Ieuan, Ifan, Siôn, Ioan, Jon Joan

 

...Jówann (ffurf fwy diweddar) (forma més tardana)

 

 

Adolygiad diweddaraf / Darrera actualització 2006-12-30 (200 o brifeiriau wedi’u hychwanegu / 200 entrades afegides), 2006-12-31 (100 o brifeiriau wedi’u hychwanegu); 2007-01-01, 2007-01-02, 2007-01-07

 

Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc?
Esteu visitant una pàgina of the Web "CYMRU-CATALONIA" (= Galles-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait

 

CYMRU-CATALONIA