http://www.racocatala.com/catalunyacymru/amrwy/1_vortaroy/geiriadur_lakota_cymraeg_CEFFYL_ffonoleg_1917c.htm

 

A short wordlist of Lakota with Welsh and English translations. The Lakota language is spoken by about 6,000 people in the mid-west of the United Sates and over the border in Canada. It has two variants - Dakota and Nakota, where the 'l' is replaced by 'd' and 'n' respectively.

..

Gwefan Cymru-Catalonia : la Web de Gal·les i Catalunya : Wales-Catalonia Website
http://www.estelnet.com/catalunyacymru/catala/vortaro_lakota_angla_a.htm

Dÿdd Mercher 20 12 2000 - adolygiad diweddaraf - latest update

ffeil: lakhota_08.doc

····· 

LAKOTA-WELSH-ENGLISH WORDLIST

 

 

0893 Y tudalen hwn yn Gymraeg (Geirfa Lakota-Saesneg)

1056 Aquesta pàgina en català (Vocabulari de la llengua Lakota)

 

http://www.lakotaoyate.com/welcome.html
Lakota Oyate "To defend and preserve Lakota culture from exploitation."
A non-romantic look at the situation of the Lakota people today

0855
Rhestr o gynnwÿs y llÿfr 'History of the Welsh in Minnesota...'
List of the contents of 'The History of the Welsh in Minnesota...' 
·····
0859
y Cymrÿ yn erbÿn y Sioux a'r Winnebagos - gwrthryfel 1862
the Welsh against the Sioux and the Winnebagoes - the 1862 uprising
·····
0596
adrannau'r gwefan (Cymru-Catalonia)
siteplan of the 'Wales Catalonia' Website - list of sections
·····
0008
y cyntedd croeso (Gwefan Cymru-Catalonia)
the reception of the 'Wales Catalonia' Website area
·····
0001
tudalen blaen y Gwefan (Cymru-Catalonia)
front page of the 'Wales-Catalonia' Website
·····
0821
chwiliwch y gwefan hwn neu'r Rhyngrwÿd o'n tudalen archwilwÿr
search this website or the Internet from our search-engine page

 ·····

 

Hi ha vàries ortografies de la llengua Lakota.
Per exemple, hi ha la del Projecte Lakhota de la Universitat de Colorado en ell llibre "Beginning Lakhota" (= començant Lakhota)(1976);
i una altra de "Everyday Lakota - An English-Sioux Dictionary for Beginners" (la lengua Lakota de cada dia - un diccionari d'anglès i sioux per principiants). Redactors: Joseph S. Karol, Stephen L. Rozman, Ph.D. / St. Francis, South Dakota, USA / The Rosebud Educational Society (la societat educacional de Rosebud) / 1971, revisat 1974.

Aquests dos sistemes són semblants - fan servir signes diacrítics i també lletres amb valors diferents dels de l'ortografia anglesa.

Aquetes dues són ortografies 'estretes' (no hi ha ambiguetat pel que fa al valor de cada grafema); però hi ha una certa tendència d'utilitzar ortografies 'amples'. Porten menys informació fonètica però són més fàcils a l'hora d'escriure i llegir per les persones més acustomades a l'ortografia anglesa.

Les característiques de les ortografies amples són:

(1) l'omissió dels signes diacrítics: aquests son -

(i) un mig-cercle aixecat amb boca cap a la dreta, que representa un so 'h';

(ii) un mig-cercle aixecat amb boca cap a l'esquerra que representa una consonant oclusiva glotal;

(iii) 's' amb hàtxec (una v invertida) per damunt, que representa 'x' com en català 'caixa';

(iv) una 'h' amb un punt per damunt, i una 'g' amb un punt per damunt (per sons semblants a l'alemany ich, nach)

(v) un accent agut ('tancat') per indicar la síl·laba accentuada

 

(2) Sovint s'utilitzen equivalents de l'ortografia anglesa

(i) per exemple, la lletra 'c' a la llengua Lakota representa el so 'tx' del català; alguns Lakotas l'escriuen 'ch', com en anglès.

(ii) La lletra 's' amb hàtxec per damunt (la v invertida) representa s; però alguns la fa com a 'sh', com en anglès (sinó es confundria amb la lletra 's' que existeix per el son [s]).

(iii) Algunes vocals son nasalitzades, i a les ortografies estretes una 'n' amb cua al pal de la dreta indica vocals d'aquest tipus. A les ortografies amples aquestes vocals nasalitzades s'escriuen de la mateixa manera que les vocals no nasalitzades (a, i, u); o s'utilitza una lletra 'n' (que tampoc és una bona solució, com que la 'n' existeix com a símbol amb la pronunciació [n].

(iv) Una so 'h' segueix algunes consonants, i el mig-cercle aixecat amb boca cap a la dreta indica aquest so. EN ortografies amples no s'indica aquest so, com a la grafia "Lakota"; o es fa servir la lletra 'h' (Lakhota)

(v) Hi ha en algunes paraules una consonant oclusiva glotal. Al diccionari de la societat educacional de Rosebud (The Rosebud Educational Society) es veu el mig-cercle aixecat amb boca cap a l'esquerra; el curs de l' Universitat de Colorada utilitza un símbol que s'assembla un punt d'interrogació. En ortografies amples no s'indica la consonant oclusiva glotal.

L'ús de signes diacrítics també fa difícil escriure les paraules amb ASCII o HTML.


Aquí fem servir una forma adaptada de les ortografies estretes amb els símbols de continuació. Però no és cap obstacle per reconèixer les paraules amb les ortografies preferides de la gent Lakota / Lakhota. Hi ha 29 consonants (a la taula) i vuit vocals (a, i , e, o, u, i les nasals añ, iñ, uñ)

p

t

ch

k

-

pH

tH

chH

kH

-

p¿

t¿

ch¿

k¿

-

b

-

-

g

-

-

s

sh

kh

h

-

s¿

sh¿

kh¿

-

-

z

zh

gh

-

w

l

y

-

-

m

n

-

-

-

 

En ordre alfabètic:

NÚMERO DE GRAFEMA

GRAFEMA

SO SEMBLANT EN CATALÀ

EXEMPLE

NOTES

01

a, á

com en català 'gat'

(amb accent agut si ocurreix en una síl·laba accentuada)

shápa = negre

(1)

02

añ, áñ

a nasal

(amb accent agut si ocurreix en una síl·laba accentuada)

chañ = fusta

(1) (2)

03

b

com en català

blézela = clar

 

04

ch

com 'tx' en català

wanákhcha = flor

 

05

ch¿

'ch' + consonant oclusiva glotal

 

 

06

chH

'ch' + h sound

 

(3)

07

e, é

com una 'e' tancada en català

(amb accent agut si ocurreix en una síl·laba accentuada)

chéya = crida

(1)

08

g

com en català

gleshká = amb taques

 

09

gh

com en alemany 'nach'

mágha = camp

 

10

h

com en català

hogáñ = peix

 

11

i, í

com en català 'vi'

(amb accent agut si ocurreix en una síl·laba accentuada)

mni = aigua

(1)

12

iñ, íñ

i nasal

(amb accent agut si ocurreix en una síl·laba accentuada)

ichíñ = per què

(1) (2)

13

k

com 'c' en català 'cap'

okó = entre

 

14

k¿

'k' + consonant oclusiva glotal

 

 

15

kH

'k' + aspirant h

wíkHañ = corda

(3)

16

kh

com en alemany 'ich'

khóta = gris

 

17

kh¿

'kh' + consonant oclusiva glotal

 

 

18

l

com en català

khlakhlá = campana

 

19

m

com en català

mnitHa = afogar-se

 

20

n

com en català

oná = foc de praderia

 

21

o, ó

com una o tancada en català

(amb accent agut si ocurreix en una síl·laba accentuada)

pHo = boira

(1)

22

p

com en català

napsú = dit

 

23

p¿

'p' + consonant oclusiva glotal

 

 

24

pH

'p' + aspirant h

pHézhi = herba

(3)

25

s

com en català

ska = blanc

 

26

s¿

's' + consonant oclusiva glotal

 

 

27

sh

com en català 'caixa'

shishóka = pitroig (americà)

 

28

sh¿

'sh' + consonant oclusiva glotal

 

 

29

t

com en català

táñka = gran

 

30

t¿

't' + consonant oclusiva glotal

 

 

31

tH

't' + aspirant h

tHípi = casa

(3)

32

u, ú

com en català 'suc'

(amb accent agut si ocurreix en una síl·laba accentuada)

chañkú = sender

(1)

33

uñ, úñ

u nasal

(amb accent agut si ocurreix en una síl·laba accentuada)

shúñka = gos

(1) (2)

34

w

com 'u' en català 'guardia'

wákpala = riera

 

35

y

com 'y' en anglès 'yes'

wíyaka = ploma

 

36

z

com en català - zinc

máza = metall

 

37

zh

com en català 'Jaume' (normalment escrita 'j', com en català, en ortografia Lakota)

zhícha = ric

 

 

 

 

The wordlist has some 120 words.
The Lakota / LakHóta word is followed by the Welsh translation and then by the English translation

:: aglú :: llÿfn :: smooth :: ::

:: akíchita :: milwr :: soldier :: ::

:: blákha :: llydan :: wide :: ::

:: ble :: llÿn :: lake :: ::

:: ble táñka :: môr ("llÿn mawr") :: sea ("big lake") :: ::

:: blo :: pytaten :: potato :: ::

:: bloká :: gwrÿw (anifail) :: male (animal) ::

shuñk blóka stalwÿn, march - stallion ::

:: chañ :: pren, coeden :: 1 tree, 2 log ::

chañtHípi tÿ - house ::

:: chankHáhu :: asgwrn cefn :: backbone:: ::

:: chañwógnaka :: arch :: coffin :: ::

:: chápa :: afanc :: beaver:: ::

:: chésli :: cachu :: shit:: ::

:: chetáñ :: hebog :: hawk :: ::

:: chik¿ala :: bach :: small :: ::

:: chiñshká :: llwÿ :: spoon :: ::

:: chochóla :: meddal :: soft :: ::

:: gnugnúshka :: ceilog y rhedÿn :: grasshopper :: ::

:: haípazhazha :: sebon :: soap :: ::

:: hañ :: ie :: yes :: ::

:: háñska :: hir :: long :: ::

:: he :: mynÿdd :: mountain :: ::

:: heyóka :: clown :: clown :: ::

:: híñháñ :: gwdi-hw, tylluan :: owl :: ::

:: híñháñ khóta :: gwdiHw llwÿd, tylluan llwÿd :: grey owl :: ::

:: hokala :: prÿf llwÿd :: badger:: ::

:: hu :: coes :: leg :: ::

:: iktómi :: prÿf copÿn, corrÿn :: spider :: ::

:: ishtá :: llygad :: eye :: ::

:: ishtághoñgha :: dall:: blind:: ::

:: itúñkala :: llygoden fawr :: rat :: ::

:: iyúshla :: siswrn :: scissors :: ::

:: káñta :: plwmsen :: plum :: ::

:: kHéya :: crwban :: turtle :: ::

:: khóta :: llwÿd :: grey ::

híñháñ khóta = gwdiHw llwÿd, tylluan llwÿd - grey owl ::

:: kHukHúshe :: mochÿn :: pig :: ::

:: lúta :: coch :: red :: Yn yr iaith Dakota lúta > dúta;

Makhpiyá Lúta Cwmwl Coch - Red Cloud

Wíyaka Lúta Plüfyn Coch - Red Feather ::

:: mágha :: maes :: field :: ::

:: makHá :: pridd :: earth :: ::

:: makHá chegha :: tecil :: kettle :: ::

:: MakHá To :: Y Ddaear Las (gwreiddyn enw Sir y Ddaear Las - Blue Earth County - trosiad o'r enw Dakota ar yr afon - ac hefÿd gwreiddÿn enw tref Mankato. Camgymeriad ÿw'r 'n', mae'n debÿg) :: Blue Earth (origin of the names Blue Earth County - a translation of the Dakota name of the river - Sir y Ddaear Las - Blue Earth County - and the origin of the town name Mankato. The 'n' seems to be an error) :: ::

:: makHóche :: gwlad :: country :: ::

:: makhpiyá :: cwmwl :: cloud :: ::

:: Makhpiya Lutá :: Cwmwl Coch :: Red Cloud :: ::

:: makosicha :: tir drwg :: badlands :: ::

:: mató :: arth:: bear:: ::

:: máza :: haearn :: iron :: ::

:: mázaska :: arian ("metal gwÿn") :: silver ("white metal") :: ::

:: mni :: dwr :: water :: ::

:: mnipíga :: cwrw :: beer :: ::

:: mnísapa :: inc ("dwr du") :: ink ("black water") :: ::

:: mnishá :: gwin ("dwr coch") :: wine ("red water") :: ::

:: napé :: llaw :: hand :: ::

:: nasúla :: ymennÿdd:: brain:: ::

:: nazóñspe :: bwÿell :: axe :: ::

:: obláye :: gwastatir :: plain (flat land) :: ::

:: Oglála :: un o Cefn y Pinwÿdd / Pine Ridge :: person from Pine Ridge :: ::

:: okó :: rhwng :: between :: ::

:: omnícha :: ffeuen:: bean:: ::

:: otóñwahe :: dinas :: city :: ::

:: oyáte :: llwÿth; pobl; y ddaear :: tribe, people, world :: ::

:: ozúye :: 1 rhyfel; 2 carfan rhyfel :: 1 war; 2 war party :: ::

:: pahá :: brÿn :: hill :: ::

:: Pahá Sápa :: Y Mynÿdd Du :: The Black Hills :: ::

:: Pahátoñ :: Ojibwa / Chippewa = aelod o lwyth fawr Algonciaidd yn rhanbarth y Llÿn Uchaf :: Ojibwa / Chippewa = a member of a large Algonquian tribe of Indians in the Lake Superior region :: ::

:: pahiñ :: ballasg :: porcupine :: ::

:: Paláni :: Pawnee = aelod o gynghrair of Indiaid Gwastatiroedd Gogledd América o hil Cadoaidd oed yn bÿw gÿnt yn Nyffrÿn yr afon Platte, Talaith Nebraska; heddiw yng ngogledd Oklahoma (Geiriadur Webster) :: Pawnee = a member of a confederacy of North American Plains Indians of Caddoan stock formerly located along the Platte River valley, Nebraska, and now living in northern Oklahoma (Webster's Dictionary) :: ::

:: pezhúta :: meddyginiaeth :: medicine :: ::

:: Pezhúta Zi :: Meddyginiaeth Felÿn (enw pentre) :: Yellow Medicine (village name) :: ::

:: pHéta :: tân :: fire :: ::

:: popópa :: cotwm :: cotton :: ::

:: psékhtin :: onnen :: ash tree :: ::

:: ptañ :: dyfrgi :: otter :: ::

:: ptéole :: cowboi :: cowboy :: ::

:: ptéole hokshíla :: cowboi :: cowboy :: ::

:: ptéole wichásha :: cowboi :: cowboy :: ::

:: sápa :: du :: black :: ::

:: sha :: coch :: red ::

Pahá Sápa Y Mynÿdd Du - The Black Hills ,

shiná sápa offeiriad (= "gwisg ddu") - priest (= "black robe") ,

mnisapa inc ("dwr du") - ink ("black water") ::

:: Shahíyela :: Sieién = aelod o bobl Indiaidd o'r gwastatiroedd gorllewinol, gÿnt yng nghanolbarth Minnesota a gogledd a de Dakota, erbÿn heddiw yn Oklahoma a Montana :: Cheyenne = a member of an American Indian people of the western plains, formerly in central Minnesota and North and South Dakota, and now divided between Oklahoma and Montana (Webster's Dictionary) :: mnishá gwin ("dwr coch") wine ("red water") ::

:: shícha :: drwg :: bad ::

Makoshicha Y Tir Drwg - The Badlands, ::

:: shiná sápa :: offeiriad (= "gwisg ddu") :: offeiriad (= "black robe") :: ::

:: shla :: moel :: bald :: ::

:: shotá :: mwg :: smoke :: ::

:: shuñk blóka :: stalwÿn, march :: stallion :: ::

:: shúñka :: ci :: dog :: ::

:: shuñkmánitu :: coiote :: coyote :: ::

:: si :: troed :: foot :: ::

:: siñté khla :: neidr ruglo :: rat :: ::

:: ska :: 1 gwÿn; 2 glân :: 1 white; 2 clean :: ::

mázaska arian ("metal gwÿn") - silver ("white metal") ::

:: su :: hedÿn :: seed ::

:: tatáñka :: beison (gwrÿw) :: bison (male) :: ::

:: tHahú :: gwddf :: neck :: ::

:: tHákhcha shúñkala :: dafad :: sheep :: ::

:: tHaló :: cig :: meat :: ::

:: tHípi :: tipi / tÿ :: teepee / house :: ::

:: tHípi wakHáñ :: dinas :: city :: ::

:: to :: glas :: blue :: ::

:: toñwéya :: sgowt :: scout :: ::

:: túwa :: rhÿwun :: someone :: ::

:: uñkchékHikha :: pioden :: magpie :: ::

:: útahu chañ :: derwen :: oak :: ::

:: wa :: eira :: snow :: ::

:: wagmíza :: meiz :: maize :: ::

:: waháchañka :: tarian :: shield :: ::

:: wáhapa :: penwisg ryfela :: war bonnet :: ::

:: wakápapi wasná :: pémican :: pemmican :: ::

:: wakHáñ :: sanctaidd :: holy ::

tHípi wakHáñ dinas ("tipi sanctaidd") - city ("holy tipi") ::

:: wakHáñ wichásha :: dÿn hysbýs :: medicine man, doctor :: ::

:: wakHáñgli :: mellten :: lightning :: ::

:: wakíñyela :: ysguthan :: pigeon :: ::

:: wakpá :: afon :: river :: ::

:: wápaha :: gwaÿwffon :: lance :: ::

:: wapóshtañ :: het :: hat :: ::

:: wayáwa :: ysgol :: school :: ::

:: wazí :: pinwÿdden :: pine tree :: ::

:: wazí chañ :: pinwÿdden :: pine tree :: ::

:: wétu :: gwanwÿn :: spring (season) :: ::

:: wi :: lleuad :: moon :: ::

:: wícha :: dÿn :: man :: ::

:: wítka :: wÿ :: egg :: ::

:: wíyaka :: plufÿn :: feather :: ::

:: wómime :: cÿlch :: circle :: ::

:: wówakhwa :: heddwch :: peace :: ::

:: zi :: melÿn :: yellow ::

Pezhúta Zi Meddyginiaeth Felÿn (enw pentre) - Yellow Medicine (village name) ::

:: zuzécha :: neidr :: snake :: ::

:: itázipa :: bwa:: bow:: ::

:: wáta :: bad, cwch:: boat:: ::

:: we :: gwaed:: blood:: ::

 

 

 

OTHER WEBSITES

(1) http://www.lakotaoyate.com/welcome.html Lakota Oyate
"To defend and preserve Lakota culture from exploitation."
·····
(2) http://www.enter.net/~drutzler/intro.htm Welcome to Spirit's Place (01 10 2001 – apparently no longer available)
"So yeah, I am Native American. Lakota actually. I do "Indian stuff", but I am a human being first and foremost. I created this set of pages for many reasons. First, to help keep Native information easily available for all... The Lakota Language Page will be updated monthly with a new subject. This month's lesson: "Animals". Check it out for basic grammar and phonetics. There is no charge for these lessons, no club to join or anything else to "buy". This is for you, the curious, the seeking and the informed"
·····
(3) http://207.254.63.58/language1.htm Introduction to Lakota
·····
(4)

http://airos.org.html AIROS (American Indian Radio On Satellite)

http://airos.org/grid.html Programme Schedule for AIROS
"The AIROS network is a national distribution system for Native programming to Tribal communities and to general audiences through Native American and other public radio stations as well as the Internet. Alter*Native Voices / California Indian Radio Project / Different Drums / Earthsongs / National Native News / Native America Calling / Native Sounds-Native Voices National / New Letters on Air / Voices from the Circle / Wellness Edition

·····

Click Here!

Ble'r wÿf i? Yr ÿch chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina of the Web "CYMRU-CATALONIA" (= Galles-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weørr àm ai? Yuu ààrr vízïting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait
1053+(vortaro_lakota_angla_a)+llista+de+paraules+en+lakota+a

 

Prif ffeil: lakhota_08.doc