HEN WLAD FY NHADAU / Anthem Genedlaethol Cymru / l’himne nacional del Païs de Gal·les. 0196c

 

 

http://www.kimkat.org/amryw/1_caneuon/canu_hen_wlad_fy_nhadau_0196c.htm

Yr Hafan / Portada

 

............... 0008c Y Gwegynllun / Mapa de la Web

 

 ...................... 0059c Mynegai i’r Adran Ganeuon / Índex Secció de Cançons

 

.............................Y tudalen hwn / aquesta pàgina

 

 


(delw 0003)

Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya

Caneuon gwerin ac emynau yn Gymráeg
Cançons populars i cants religiosos en llengua gal·lesa

HEN WLAD FY NHADAU
(“el vell país dels meus avantpassats”)

 

Anthem Genedlaethol Cymru
l’himne nacional del Païs de Gal·les


(delw 7316)


Adolygiad diweddaraf - darrera actualització
2009-02-06, 2001-06-11

 

Aquí hi ha quatre seccions:
1 la lletra i la pronunciació segons l’alfabet fonètic internacional
2 la lletra amb traducció catalana
3 la lletra, la traducció, i la pronunciació
4 el compositor

 

 

1 La lletra i la pronunciació

Les síl·labes en lletra vermella reben l’accent

 

HEN WLAD FY NHADAU

1____________________________________

Mae Hen Wlad fy Nhadau yn annwyl i mi
maɪ heːn ʊlɑːd və nhɑˑdaɪ ən ɑˑnʊɪl iː miː


Gwlad beirdd a chantorion, enwogion o fri 
gʊlɑːd bəirð ɑː xantɔrjɔn, ɛnwɔgjɔn oː vriː


i gwrol ryfelwyr, gwladgarwyr tra mad 
əɪ guˑrɔl rəvɛlwɪr, gʊladgarwɪr trɑː mɑːd


Dros ryddid collasant eu gwaed 
drɔs rəðɪd kɔɬasant əɪ gwaɪd


Y GYTGAN_____________________ (= la tornada / ə gətgan )


Gwlad! Gwlad! 
gʊlɑːd gʊlɑːd


Pleidiol wyf i’m gwlad 
pləɪdjɔl ʊɪv iːm gʊlɑːd


Tra’r môr yn fur 
trɑːr moːr ən viːr


I’r bur hoff bau 
iːr biːr hoːf baɪ


O bydded i’r hen iaith barhau 
oː bəðɛd iːr hɛnjaɪθ barhaɪ

2____________________________________


Hen Gymru fynyddig, paradwys y bardd 
heːn gəmrɪ vənəðɪg, parɑˑdʊɪs ə barð


Pob dyffryn, pob clogwyn, i’m golwg sy’n hardd 
poːb dəfrɪn, poːb klɔgwɪn, iːm goˑlʊg siːn harð


Trwy deimlad gwladgarol mor swynol yw si 
trʊɪ dəimlad gʊlɑdgɑˑrɔl, mɔr sʊɪnɔol ɪʊ siː


Ei nentydd, afonydd i mi   
əɪ nɛntɪð, avoˑnɪð iː miː

Y GYTGAN_____________________ (= la tornada / ə gətgan )


Gwlad! Gwlad! 
gʊlɑːd gʊlɑːd


Pleidiol wyf i’m gwlad  
pləɪdjɔl ʊɪv iːm gʊlɑːd


Tra’r môr yn fur 
trɑːr moːr ən viːr


I’r bur hoff bau 
iːr biːr hoːf baɪ


O bydded i’r hen iaith barhau 
oː bəðɛd iːr hɛnjaɪθ barhaɪ
 
3____________________________________


Os treisiodd y gelyn fy ngwlad dan ei droed 
ɔs trəɪsjɔð ə geˑlɪn və ŋʊlɑːd dan əi drɔɪd


Mae heniaith y Cymry mor fyw ag erioed 
maɪ hɛnjaɪθ ə kəmrɪ mɔr vɪʊ ɑːg ɛrjɔɪd


Ni luddiwyd yr awen gan erchyll law brad 
niː lɪðjuid ər aʊɛn gan ɛrxɪɬ laʊ brɑːd


Na thelyn berseiniol fy ngwlad
nɑː θeˑlɪn bɛrsəɪnjɔl və ŋʊlɑːd


Y GYTGAN_____________________ (= la tornada / ə gətgan )


Gwlad! Gwlad! 
gʊlɑːd gʊlɑːd


Pleidiol wyf i’m gwlad 
pləɪdjɔl ʊɪv iːm gʊlɑːd


Tra’r môr yn fur 
trɑːr moːr ən viːr


I’r bur hoff bau 
iːr biːr hoːf baɪ


O bydded i’r hen iaith barhau 
oː bəðɛd iːr hɛnjaɪθ barhaɪ
 
2 La lletra, la traducció
 
A la columna de la traducció literal s’indica les ‘mutacions’ de les paraules (la consonant inicial d’una paraula pot canviar dins la frase).
º ‘mutació suau’
ºº ‘mutació aspirada’
ººº ‘mutació nasal’

 

HEN WLAD FY NHADAU

Traducció literal

 

 

 

 

Mae Hen Wlad fy Nhadau yn annwyl i mi
M’estimo el vell país dels meus avantpassats

Mae (és) / Hen (antic / estimat) / ºWlad (país) / fy (els meus) / ººNhadau (pares / avantpassats) / yn (partícula d’enllaç) / annwyl (estimat) / i (a) / mi (mi)
 

 

Gwlad beirdd a chantorion, enwogion o fri
Un país de poetes i cantants, destacades persones de renom

Gwlad (pais) / beirdd (poetes, ‘bards’) / a (i) / ºººchantorion (cantants), / enwogion ([persones] cèlebres) / o ºfri (de renom)

 

Ei gwrol ryfelwyr, gwladgarwyr tra mad
Els seus valents guerrers, molt bons patriotes

Ei (els seus) / gwrol (valents) / ºryfelwyr (guerrers), / gwladgarwyr (patriotes) / tra mad (molt) / mad (bo)
 

 

Dros ryddid collasant eu gwaed
Van perdre la seva sang per la llibertat

Dros (per) / ºryddid (llibertat) / collasant (van perdre) / eu (la seva) / gwaed (sang)

 

 


 

 

Y GYTGAN   

LA TORNADA

 

Gwlad! Gwlad!
El meu país!

Gwlad! ([el meu] pais) / Gwlad!
 

 

Pleidiol wyf i’m gwlad
Faig costat al meu país

 Pleidiol (compromès) / wyf (sóc) / i’m (al meu) / gwlad (país)

 

Tra’r môr yn fur
Mentre el mar sigui una muralla

Tra’r (mentre [sigui] el) / môr (mar) / yn (partícula d’enllaç) / ºfur (mur, muralla)

 


I’r bur hoff bau
per a la molt estimada terra [NOTA: Gal·les té forma de quadrat, envoltat pel mar al nord, a l’oest i al sud; el costat de l’est és la frontera amb Anglaterra]


 I’r (al) / ºbur (molt) / hoff (estimat) / ºbau (terra)

 

O bydded i’r hen iaith barhau
O que sobrevisqui la nostra llengua antiga

O (o!) / bydded (que sigui) / i’r (a la) / hen (antiga) / iaith (llengua) / ºbarhau (seguir)

 


 


 

 

Hen Gymru fynyddig, paradwys y bardd
El vell País de Gal·les muntanyós, el paradís del poeta

 Hen (vell) / ºGymru (Gal·les) / ºfynyddig (muntanyós), / paradwys (paradís) / y bardd (del poeta)

 

Pob dyffryn, pob clogwyn, i’m golwg sy’n hardd
cada vall, cada precipi, és bonic als meus ulls

Pob (cada) / dyffryn (vall), / pob clogwyn (precipi), / i’m (a la meva) / golwg (vista) / sy (que és) / ‘n = yn (partícula d’enllaç) / hardd (bonic)

 

Trwy deimlad gwladgarol mor swynol yw si
A causa del meu sentiment patriota, m’és tan encantador el xiuxiueig

Trwy (a través de) / ºdeimlad (sentiment) / gwladgarol (patriota) / mor (tan) / swynol (encantador) / yw (és) / si (xiuxiueig)
 

 

Ei nentydd, afonydd i mi
De les seves rieres i els seus rius

Ei (les seves) / nentydd (rieres), / afonydd (rius) / i mi (per a mi)

 




 

 

Y GYTGAN  

LA TORNADA

 



·····
 

 

Os treisiodd y gelyn fy ngwlad dan ei droed
Si l’enemic va sometre el meu país sota el seu peu

Os (si) / treisiodd (va sotmetre) / y gelyn (l’enemic) / fy ººngwlad (el meu país) / dan (sota) / ei ºdroed (el seu peu)

 

Mae heniaith y Cymry mor fyw ag erioed
L’antiga llengua dels gal·lesos està tan viva que mai

Mae (és) / heniaith (antiga llengua) / y Cymry (dels gal·lesos) / mor (tan) / º fyw (viu) / ag erioed (que mai) (NOTA: l’himne és de l’any 1856, quan la llengua era majoritària, i el bilingïiisme gairebé no existia a Gal·les)
 

 

Ni luddiwyd yr awen gan erchyll law brad No es va impedir la musa per la terrible mà de la perfídia

Ni (no) / ºluddiwyd (es va impedir) / yr awen (la musa) / gan (per) / erchyll (terrible) / ºlaw (mà) / brad (traïció, perfídia) /

 

Na thelyn berseiniol fy ngwlad
Ni tampoc l’eufònica arpa del meu país

Na (ni tampoc) / ººº thelyn (arpa) / ºberseiniol (eufònica) / fy (el meu) / ºº ngwlad (país)
 



3 La lletra, la traducció, la pronunciació


Pronunciació – sistema més senzill

Les síl·labes amb majúscula reben l’accent.

Les vocals reduplicades indiquen una vocal llarga

Es pronuncia com si fós català, però hi ha algunes consonants que no té el català.

 

NH és n + h

 

DH és com la TH anglesa en THIS, THAT, THE

 

TH és com l’anglès TH en THINK

 

               HL és una L aspirada (un fònem molt peculiar al gal·lès; una opció és    pronuniciar-la com H + L, que dóna un so semblant – encara que no és el correcte)

 

La ə és com la vocal neutra catalana

 

HEN WLAD FY NHADAU

Pronunciació

 

 

 

 

Mae Hen Wlad fy Nhadau yn annwyl i mi
M’estimo el vell país dels meus avantpassats

mai HEEN ulaad və  NHAA-dai ən AA-nuil ii MII   
 

 

Gwlad beirdd a chantorion, enwogion o fri
Un país de poetes i cantants, destacades persones de renom

gulaad BEIRDH aa khan-TOR-yon, en-WOG-yon oo VRII

 

Ei gwrol ryfelwyr, gwladgarwyr tra mad
Els seus valents guerrers, molt bons patriotes

ei GUU-rol rə-VEL-wir, gulad-GAR-wir traa MAAD

 

Dros ryddid collasant eu gwaed
Van perdre la seva sang per la llibertat

dros RƏ-dhid ko-HLA-sant ei GWAID

 

 

 

 

Y GYTGAN   

 

 

Gwlad! Gwlad!
El meu país!

GULAAD, GULAAD

 

Pleidiol wyf i’m gwlad
Faig costat al meu país

PLEID-yol UIV im GULAAD

 

Tra’r môr yn fur
Mentre el mar sigui una muralla

traar MOOR ən VIIR

 


I’r bur hoff bau
per a la molt estimada terra [NOTA: Gal·les té forma de quadrat, envoltat pel mar al nord, al’oest i al sud; el costar de l’est és la frontera amb Anglaterra]

iir BIIR hoof BAI

 

O bydded i’r hen iaith barhau
O que sobrevisqui la nostra llengua antiga

o BƏ-dhed iir HEEN YAITH bar-HAI

 


 

 

 

Hen Gymru fynyddig, paradwys y bardd
El vell País de Gal·les muntanyós, el paradís del poeta

heen GƏM-ri və-NƏ-dhig, pa-RAA-duis ə  BARDH

 

Pob dyffryn, pob clogwyn, i’m golwg sy’n hardd
Cada vall, cada precipi, és bonic als meus ulls

poob DƏ-frin, poob KLOG-win, iim GOO-lug siin HARDH

 

Trwy deimlad gwladgarol mor swynol yw si
A causa del meu sentiment patriota, m’és tan encantador el xiuxiueig

trui DEIM-lad gulad-GAA-rol mor SUI-nol iu SII

 


Ei nentydd, afonydd i mi
De les seves rieres i els seus rius

ei NEN-tidh, a-VOO-nidh ii MII

 



 

 

Y GYTGAN  

 

 



 

 

Os treisiodd y gelyn fy ngwlad dan ei droed
Si l’enemic va sometre el meu país sota el seu peu

os TREIS-yodh ə  GEE-lin və  NGULAAD dan ei DROID

 

Mae heniaith y Cymry mor fyw ag erioed
L’antiga llengua dels gal·lesos està tan viva que mai

mai HEN-yaith ə  KƏM-ri mor VIU aag er-YOID

 

Ni luddiwyd yr awen gan erchyll law brad

No es va impedir la musa per la terrible mà de la perfídia

nii LIDH-yuid ər AU-en gan ER-khiHL lau BRAAD

 

Na thelyn berseiniol fy ngwlad
Ni tampoc l’eufònica arpa del meu país

naa THEE-lin ber-SEIN-yol və  NGULAAD



 
4 El compositor

El compositor de l’himne va ser Evan James (1809-1878) (com a pseudònim, feia servir el nom Ieuan ap Iago – el seu nom traduït al gal·lès – al segle 18 els gal·lesos normalment feien servir noms anglicitzats – i encara avui).

Va escriure la lletra de ‘Hen Wlad fy Nhadau’ a l’any 1856 (amb 46/47 anys). Es diu que la melodia era del seu fill James James (Iago ap Ieuan) (que tenia 22/23 anys).

Ieuan ap Iago va néixer a Caerffili, però feia de teixidor a la ciutat de Pont-ty-pridd, no gaire lluny de Caerffili. Va ser propietari d’una fàbrica de teixits de llana, i taverner.

Breu comentari sobre l’himne - La nacionalitat gal·lesa es defineix més que cap altra cosa per la llengua. Al segle 19 la cultura s’expressa a través de la poesia tradicional i la música tradicional, de la qual l’instrument preferit era l’arpa.

Hi va haver una llarga lluita contra exèrcits anglesos que van invadir al país fins que Gal·les va ser anexionat l’any 1535, i la memoria d’aquestes batalles i l’opressió, i el desig per la llibertat estaven vius entre els pagesos i treballadors industrials. Però hi havia un segment de la població gal·lesa (més aviat les capes socials altes) completament anglicitzades i que no compatia gens les aspiracions del gruix de la població gal·lesa.

L’himne nacional des bretons (Bro Gozh va Zadoù) és la mateixa (amb la mateixa melodia i una adaptació de l’any 1894 de la lletra en llengua bretona) ..................................

 

 

.......................

(delw 7381)

 

 

 

Sumbolau arbennig: ŷ ŵ  ə

 

Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya)
Weə(r) àm ai? Yùu àa(r) vízïting ə peij fròm dhə "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katəlóuniə) Wéb-sait
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website

 

CYMRU-CATALONIA