2511c enwau papurau bro / noms de periòdics en llengua gal·lès

http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_enwau/enwau_papurau_bro_2511c.htm

Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya

ENWAU PAPURAU BRO
NOMS DE PERIÒDICS LOCALS EN LLENGUA GAL·LESA

Papurau Bro

La ÿ s’escriu y en gal·lès estàndard. La fem servir aquí per indicar que es trafta d’una y que es pronuncia [i] o [ii] (odÿn, Llÿn). Sense el dieresi, es la vocal neutra (yr, y, ffynnon).

papur bro (m) [PA-pir BROO] papurau bro [pa-PI-re BROO] = ‘periòdic de contrada’ - publicació mensual en llengua gal·lesa d’una contrada confeccionada per voluntaris i que tracta notícies locals (normalment no polèmiques, sinó aniversaris, naixaments, difuncions, festivals culturals, etc) per donar als gal·lesoparlants algun material escrit en la seva llengua, com que la premsa local fins i tot on la majoria parla gal·lès es en llengua anglesa. A continuació hi ha una llista dels títols d’aquests periòdics. Els noms normalment són significatius - sovint la raó del nom és evident pels gal·lesoparlants, i per tant afegeixo una explicació del nom, encara de vegades no és més que una suposició)

(Gal·les del Sud) Yr Angor [ør A-ngor] (= l’àncora) periòdic d’Aberystwÿth [a-be-RØ-stuith], Comins-coch [KO-mins KOOKH], Llanbadarn Fawr [lhan-BA-darn VAUR], Penparcau [pen-PAR-ke], Y Waun-fawr [ø wain VAUR]. Aberystwÿth és un petit port a la costa de la badia de Ceredigion

(Anglaterra) Yr Angor [ør A-ngor] (= l’àncora) periòdic de Glannau Mersi [GLA-na MER-si] (els marges del riu Mersey, és a dir, la regió de Liverpool). A principis de segle, era el port més important d’Anglaterra, i d’aquí molts gal·lesos i americans van emigrar als Estats Units i altres països

(Gal·les del Nord) Yr Arwÿdd [ør A-ruidh] (= el senyal) periòdic del nord-est d’Ynÿs Môn [ø-nis MOON] al voltant de Benllech [BEN-lhekh]. (Possiblement es refereix a un far de la contrada)

(Gal·les del Sud) Y Barcud [ø BAR-kid] (= el milà) periòdic de Tregaron [a-be-RØ-stuith] i els environs. El mílà reial (Milvus milvus, a l’epòca medieval molt estès per l’illa de la Gran Bretanya, i que fins s’alimentava de les deixalles al centre de Londres, ara existeix només en aquesta zona aïllada, on rep la protecció de les agències de la protecció de la fauna)

(Gal·les del Nord) Y Bedol [ø BE-dol] (= la ferradura) periòdic de Rhuthun [HRI-thin] i els environs. (No sé explicar el nom)

(Gal·les del Nord) Y Bigwn [ø BI-gun] (= el cim) periòdic de Dinbÿch [DIN-bikh, DIM-bikh]. (No sé explicar el nom. Pigwrn ‘cim’ té una variant ‘pigwn’. Aquest sunstantiu és masculí normalment - Y Pigwrn / Y Pigwn. Possiblement un topònim local).

(Gal·les del Nord) Y Blewÿn Glas [ø BLEU-in GLAAS] (= el bri verd) periòdic de Bro Dyfi [broo DØ-vi] (Penso que hi ha una cançó de la zona amb aquest títol, o l’expressió es troba a la lletra de la cançó).

(Gal·les del Sud) Y Cardi Bach [ø KAR-di BAAKH] (= el petit ‘Cardi’) periòdic de Hendÿ-gwÿn [hen-di GWIN] i San Clêr [san KLEER]. (D’un tren que anava cap a la comarca del costat (Ceredigion - en anglès ‘Cardigan’, d’on el sobrenom dels habitants, ‘Cardis’. El govern anglès va tancar el ferrocarril fa més de trenta anys)

(Gal·les del Nord) Y Clawdd [ø KLAUDH] (= la fossa) periòdic de Wrecsam [WREK-sam]. La ciutat és a la frontera amb Anglaterra, i la fossa que demarcava antigament la frontera - Clawdd Offa [klaudh O-fa] (= la fossa (del rei germànic) Offa) passa pels afores de la ciutat. Offa era rei durant 39 anys, a partir de l’any 757 fins a al sev amort a l’any 796), i va fer construir la fossa per parar els atacs dels gal·lesos que volian recuperar els seus terrenys perduts que sobre els quals els germànics havien fet el seu regne de Mercia.

(Gal·les del Sud) Clebran [KLE-bran] (= xerrar) periòdic de la contrada d’Y Frenni [ø-VRE-ni], al comtat de Penfro [PEN-vro]. Poble principal - Crymÿch [KRØ-mikh]. (paraula local per xerrar)

(Gal·les del Sud) Clecs y Cwm a’r Dref [KLEKS ø KUM ar DREEV] (= xafarderia de la vall i la ciutat) periòdic d’e Castell-nedd [ka-stelh-needh] i els environs. (Clecs - paraula meridional per xafarderia)

(Gal·les del Sud) Clochdar [KLOKH-dar] (= cloquejar) periòdic de Cwm Cynon [kum-KØ-non]. (Clochdar també vol dir xerrar al sud).

(Gal·les del Sud) Clonc [KLONGK] (= xerrar) periòdic de Llanbedr Pont Steffan [LHAN-bedr pont-STE-fan] i els environs. (Clonc - paraula meridional per xafarderia)

(Gal·les del Sud) Cwlwm [KU-lum] (= nus) periòdic de Caerfyrddin [kair-VØR-dhin]. (No sé per què es diu així)

(Gal·les del Nord) Dail Dysynni [dail dø-SØ-ni] (= fulles/fulls de Dysynni) periòdic de Dyffrÿn Dysynni [DØ-frin dø-SØ-ni] - la vall del riu Dysynni - ciutat principal Tywÿn [TØ-win]. (No puc explicar el nom).

(Gal·les del Sud) Y Dinesÿdd [ø di-NE-sidh] (= el ciutadà) periòdic de Caer-dÿdd [kair-DIIDH]. (És la capital (‘prifddinas [priv DHI-nas]) del país, doncs es tracta d’un títol que conté una al·lusió a aquest fet.

(Gal·les del Sud) Y Ddolen [ø DHO-len] (= l’enllaç) periòdic de la zona entre les valls del riu Ystwÿth [Ø-stuith] i Wÿre [UI-re]. Es publica a Llanilar [lha-NI-lar]. (Potser es diu així per què fa un enllaç entre les comunitats entre els dos rius)

(Estats Units d’Amèrica) Y Drÿch [ø DRIIKH] (= el mirall). Periòdic (?mensual) ara majoritàriament en anglès, però al segle passat només en gal·lès. Com ‘Ninnau’ no és precisament un ‘papur bro’ però és interessant incloure-lo en aquest llistat.

(Gal·les del Nord) Eco’r Wÿddfa [E-kor UIDH-va] (= l’eco de la muntanya de Wÿddfa) periòdic dels voltants de Llan-rug [lhan-RIIG], Llanberis [lhan-BE-ris] i Llanddeiniolen [lhan-dhein-YO-len]. (Eco - nom utilitzat als títols de diaris, com en anglès - Echo; i el nom de la muntanya més alta de Gal·les, en aquesta zona)

(Gal·les del Nord) Y Ffynnon [ø FØ-non] (= la font) periòdic de la contrada d’Eifionÿdd [ei-vi-O-nidh] - ciutat prinicpal Cricieth [krik-yeth]. (No sé el perquè del nom).

(Gal·les del Nord) Y Gadlas [ø GAD-las] (= el corral) periòdic de la zona entre els rius de Conwÿ [KO-nui] i Clwÿd [KLUID] (per exemple, la ciutat d’Abergele [a-ber-GE-le]). (La paraula local per un corral - hi ha denomincaions per un corral en gal·lès, segons quin indret)

(Gal·les del Sud) Y Gambo [ø GAM-bo] (= el carro) periòdic del sud-oest de Ceredigion, a Llangrannog [lhan-GRA-nog], etc. (Una mena de carro de cavall, ara obsolet, fa unes dècades típic d’aquesta regió agrícola)

(Gal·les del Sud) Y Garthen [ø GAR-then] (= la lona de garbellar) periòdic de Dyffrÿn Teifi [dø-frin tei-vi], la vall de Teifi - per exemple, la ciutat de Llandysul [lhan-DØ-sil]. (Un record de les pràctiques a les granjes d’aquesta zona agrícola abans dels grans canvis a l’agricultura dels últims dècades)

(Gal·les del Nord) Y Glannau [ø GLA-ne] (= els marges) periòdic de Glannau Clwÿd [GLA-ne KLUID] (els marges del riu Clwÿd) a i Gwaelod Dyffrÿn Clwÿd [DØ-frin KLUID] (el capdevall de la vall de Clwÿd). Es publica des de Llanelwÿ [lha-ne-lui] (per a les comunitats de banda a banda del riu (‘els marges’ = y glannau) i a la costa (també ‘y glannau’ yn gal·lès)

(Gal·les del Sud) Glo Mân [gloo MAAN] (= carbó en pedres petites) periòdic de Dyffrÿn Aman [dø-frin a-man], la vall del riu Aman - ciutat principal Rhÿdaman [rhii-DA-man]. (Fins fa poc era una zona molt dependent de l’extracció d’antracita)

(Gal·les del Sud) Y Gloran [ø GLO-ran] (= la balança) periòdic de Blaenau Rhondda [BLEI-ne HRON-dha], les fonts del riu Rhondda - ciutat principal Treorci [tree-OR-ki]. (El sobrenom de la dues valls de Rhondda era ‘la cua’ per què la zona extendia d’una antiga divisió territorial com una cua - ‘cloren’, o amb la pronunciació local, ‘cloran’.)

(Gal·les del Nord) Y Glorian [ø GLOR-yan] (= la cua) periòdic de Llangefni [lhan-GEV-ni] i els environs. (No sé quina és l’explicació del nom)

(Gal·les del Nord) Goriad [GOR-yad] (= la clau) periòdic de Bangor [BANG-gor] i Y Felinheli [ø VE-lin-HE-li]. (No sé quina és l’explicació del nom)

(Gal·les del Sud) Yr Hogwr [ør HO-gur] (= l’esmolador) periòdic de Pen-y-bont ar Ogwr [pen-ø-BONT ar O-gur]. (No sé quina és l’explicació del nom)

(Gal·les del Nord) Llafar Bro [lha-var BROO] (= la xerrada del la contrada) periòdic de Blaenau Ffestioniog [BLEI-ne fe-STIN-yog] i els environs.

(Gal·les del Sud) Llais [lhais] (= veu) periòdic de Cwm Tawe [kum-TAU-e], la vall del riu Tawe. (A finals del segle passat hi havia un setmanal radical en gal·lès aquí, Llais Llafur [lhais-LHA-vir] - ‘la veu de la classe obrera’.)

(Gal·les del Sud) Llais Aeron [lhais EI-ron] (= la veu de la vall d’Aeron) periòdic de Dyffrÿn Aeron [DØ-frin EI-ron]. (‘Llais’ també es pot referir al murmuri d’aigua).

(Gal·les del Nord) Llais Ardudwÿ [lhais ar-DI-dui] (= la veu de la contrada d’Ardudwÿ) periòdic de la contrada d’Ardudwÿ, ciutat principal Harlech [HAR-lekh].

(Gal·les del Nord) Llais Ogwan [lhais O-gwan] (= la veu de la vall d’Ogwen) periòdic de Dyffrÿn Ogwen [DØ-frin O-gwen]. (‘Llais’ també es pot referir al murmuri d’aigua. Ogwan és la pronunciació local del nom Ogwen - i la forma més històrica, com que és una reducció de ‘Ogfanw’ [og-VA-nu]. En aquesta zona una ‘e’ final es pronuncia ‘a’ en paraules polisíl·labes - els lletrats del segle passat pensaven, erròniament, que Ogwan hauria de ser ‘Ogwen’.

(Gal·les del Nord) Llanw Llÿn [LHA-nu LHIIN] (= la marea de la península de Llÿn) periòdic de Pen Llÿn [pen-LHIIN], la península de Llÿn. (Com que és una península estreta, i la majoria dels habitants viuen a la costa, la marea és molt important a la seva vida)

(Gal·les del Nord) Lleu [LHEI] (= ‘Lug-’) periòdic de Dyffrÿn Nantlleu [DØ-frin NANT-lhe], la vall de Nantlleu. (Un element del topònim Nantlleu, té el seu origen en el nom del déu celta Lug- (‘llum’), molt estés a la toponímia al continent europeu on vivien els celtes per les terres, sobretot amb la forma Lugu-dun-on (la fortelesa de Lug).

(Gal·les del Sud) Y Llien Gwÿn [ø LHI-en GWIN] (= la tela blanca) periòdic d’Aber-gwaun [a-ber-GWAIN] i els voltants. (No sé l’origen del nom)

(Gal·les del Sud) Y Lloffwr [ø LHO-fur] (= l’espigolaire) periòdic de la zona de Dinefwr [di-NE-vur], es publica a Llanymddyfri [lha-nøm-DHØV-ri]. (‘periòdic que recull les notícies’, però també una al·lusió històrica a les condicions precàries de la vida en aquesta contrada agrícola quan la fam obligava la gent de buscar els grans de blat caiguts al camp durant la recollita)

(Gal·les del Nord) Nene [NE-ne] (=aquell) periòdic de Ponciau [PONGK-ye], Pen-y-cae [pe-nø-KAI], Johnstown [JON-staun] (topònim anglès) a Rhoslannerchrugog [rhoos-lha-nerkh-RI-gog]. (Forma local de ‘hwn yna’ = aquell).

(Estats Units d’Amèrica) Ninnau [NI-nai] (= nosaltres mateixos). Periòdic (?mensual) majoritàriament en anglès, i pels descendents dels gal·lesos instal·lats a l’Amèrica del Nord; per tant, no és precisament un ‘papur bro’ però és interessant incloure-lo en aquest llistat (Vegeu "Y Drÿch").

(Gal·les del Nord) Yr Odÿn [ør O-din] (= el forn) Nant Conwÿ [nant-KO-nui] - ciutat principal Llan-rwst [lhan-RUUST]. (No tinc cap explicació pel nom)

(Gal·les del Nord) Papur Fama [PA-pir VA-ma] (= periòdic de la muntanya de Moel Fama) periòdic de Yr Wÿddgrug [ør UIDH-grig] i els environs. (La muntanya de Moel Fama (‘muntanya ras en forma de dos pits’) és un punt referencial de la contrada)

(Gal·les del Nord) Papur Menai [PA-pir ME-nai] (= periòdic de l’estret de Menai) periòdic de la zona del marge de Menai entre Benmon [BEN-mon] i Dwÿran [DUI-ran]. (El nom s’explica sol!)

(la Patagònia) Papur Ni [PA-pir-NII] (‘el nostre periòdic’ - aquest va aparìexer durant un any (1975), editat al poble de Gaiman.

(Gal·les del Sud) Papur Pawb [PA-pir PAUB] (= el periòdic de tothom) periòdic de Tal-y-bont [ta-lø-BONT], Taliesin [ta-li-E-sin], Tre’r-ddôl [treer-DHOOL], Ffwrnais [FUR-nes], Eglwÿs-fach [E-gluis-VAAKH] i Glandyfi [glan-DØ-vi]. (Un periòdic per a tota la comunitat)

(Gal·les del Sud) Papur y Cwm [PA-pir ø KUM] (= el periòdic de la vall) periòdic de Cwm Gwendraeth [kum-GWEN-dreth], la vall del riu Gwendraeth. (Y Cwm - nom local de la vall)

(Gal·les del Nord) Y Pentan [ø PEN-tan] (= la llar) periòdic de Dyffrÿn Conwÿ [DØ-frin KO-nui] i els pobles de la costa de banda i banda de l’embocadura. (No puc explicar el perquè d’aquest nom)

(Gal·les del Sud) Pentigili [pen-ti-GI-li] (= forma local de la paraula "benbwÿgilÿdd" [ben-bui-GI-lidh] = de banda a banda) - ara de col·l·eccionistes, aquest periòdic de la localitat de Tÿddewi es va tancar fa alguns anys.

(Gal·les del Nord) Pethe Penllÿn [PE-the PEN-lhin] (= coses de la contrada de Penllÿn) periòdic de les cinc parròquies de Penllÿn. (‘Pethe’ és la pronunciació local de ‘Pethau’ = coses, però en gal·lès també té el matís de ‘totes les coses que són pròpies de la cultura gal·lesa - la llengua, la poesia, la música, la literatura, la religió, la justícia social’, etc)

(Gal·les del Nord) Plu’r Gweunÿdd [pliir GWEI-nidh] (= Eriophorum angustifolium, cotonera) periòdic d’Y Foel [ø VOIL], Llangadfan [lhan-GAD-van], Llanerfÿl [lha-NER-vil], Llanfair Caereinion [LHAN-ver kai-REIN-yon], Adfa [AD-va], Cefn-coch [kevn-KOOKH], Llwÿdiarth [LHUID-yarth], Llangynwÿ [lhan-GØ-nui], Dolanog [do-LA-nog], Rhiwhiriaeth [rhiu-HIR-yeth], Pontrobert [pont-RO-bert], Meifod [MEI-vod], i Y Trallwm [ø TRA-lhum]. (En aquesta zona va nèixer Iorwerth Peate, poeta i fundador del museu de la vida gal·lesa, a Sain Ffagan, un poble al costat de (ara una zona de) la capital gal·lesa, Caer-dÿdd. Un recull dels seus poemes duu per títol ‘Plu’r Gweunÿdd’ (1933), una planta típica de la zona)

(Gal·les del Nord) Y Rhwÿd [ø HRUID] (= la xarxa) periòdic del nord-oest d’Ynÿs Môn [ø-nis MOON].(El nom es va triar probablament per què era una zona de pesca tradicionalment; i també amb el sentit figuratiu de captar les notícies de la contrada)

(Gal·les del Nord) Seren Hafren [SE-ren HAV-ren] (= l’estel del riu Hafren / Sabrina) periòdic de Dyffrÿn Hafren [DØ-frin HAV-ren], la vall del riu Hafren (ciutat principal: Y Drenewÿdd [ø dree-NEU-idh])

(Gal·les del Sud) Tafod Elái [TA-vod e-LAI] (= la llengua del riu Elái) periòdic de la comarca (abolida 1997) de Taf-Elái [taav-e-LAI] (els rius de ‘Taf’ i ‘Elái’). (El nom és un joc de paraules, amb la substitució de ‘tafod’ (llengua) per al nom del riu, ‘Taf’)

(Gal·les del Nord) Y Tincer [ø TING-ker] (= el llauner) periòdic de Genau’r Glÿn [ge-ner-GLIN], Llangorwen [lhan-GOR-wen], Tirymynach [tii-rø-MØ-nakh], Trefeurig [tre-VEI-rig], i Y Borth [ø BORTH ]. (A Genau’r Glÿn vivia una família irlandesa de llauners completament integrat a la societat gal·lesa, tots gal·lesoparlants)

(Gal·les del Sud) Wilia [WIL-ya] (= parlar) periòdic d’Abertawe[A-ber-TAU-e] i els environs. ‘Wilia’ és la forma sudenca de la paraula ‘chwedleua’ [khwed-lei-a] (‘dir llegendes’ - el sentit original; ara ‘parlar’, però cada vegada aquest mot més es perd davant la paraula estàndard ‘siarad’ [SHA-rad].

(Gal·les del Nord) Yr Wÿlan [ør UI-lan] (= la gavina) periòdic de Penrhÿndeudraeth [PEN-hrin-DEI-draith], Porthmadog [porth-MA-dog], Beddgelert [beedh-GE-lert], i els environs (aquest nom probablament per què és d’una zona marítima).

(Gal·les del Nord) Yr Ysgub [ør Ø-skib] (= la garba) periòdic de les valls de Ceiriog [KEIR-yog], Tanad [TA-nad], a Cain [KAIN] (aquest nom probablament per què és d’una zona sobretot agrícola)

·····

Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina of the Web "CYMRU-CATALONIA" (= Galles-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait

adolygiad diweddaraf - darrera actualització 1997-10-09, 2000-11-28, 2005-09-01

CYMRU-CATALONIA