0558
Cymru-Catalonia - Papurau Bro (tudalen yn Gataloneg) / Pèriodics mensuals en
llengua gal·lesa (Papurau Bro = "Periòdics de districte") / As yet
there is no English version of this page, which is mainly in Catalan [Title:
Monthly Community Newspapers in the Welsh Language]. Øz yet dheø.r iz nou
Íngglish vøø.rshøn øv dhis peij, wich iz méinli in Kátølan [Táitøl: Mùnthli
Kømyúunïti Nyúuspéip.ørz in dhø Welsh Lánggwij]
2168e
Gwefan Cymru-
http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_newyddion/newyddion_papurau_bro_enwau_2166k.htm
0001z Yr Hafan a Chwiliwch-y-Wefan / Main Page
and Search-This-Site
..........1864e Y Fynedfa yn Saesneg /
Gateway to the Site in English
....................0010e Y Gwegynllun yn Saesneg /
Siteplan in English
................................2164e
Cynhwyslen yr Adran Newyddion / Contents Page of the News Section
.............................................y tudalen hwn / this page
|
|
Gwefan
Cymru-Catalonia
····· |
Adolygiad diweddaraf / Darrera acualització: 11 07 2000 |
2166k
Y tudalen hwn yn Gymraeg - esboniad ar enwau’r papurau bro
2168e
This page in English - explanation of the
names of papurau bro (Welsh-language community newspapers)
NOT YET WHOLLY TRANSLATED
INTO ENGLISH
papur bro (m) [PA-pir BROO] papurau bro [pa-PI-re
BROO] = 'paper for a district' - a monthly publication in the Welsh language
for small circulation are (a collection of villages usually) put together by
volunteers and which deals with local news (normally news of a 'safe' nature
and not plemical, such as birthdays and anniversaries, births, marriages,
deaths, cultural activities, etc) in order to provide Welsh-speakers with
material in theior own language. The local press even in Welsh-speaking areas -
those parts of Wales which are still holding out against the relentless tide of
Anglicisation - is available only in English (often owned by outsiders whose
main aim is to make a profit, with little concern for the effects of publishing
only in English in areas where the future of the the language is on a knife
edge) Below we have a list of the titles of these newspapers. Normally there is
more to the name than a mere title - it has some significance in the local
community. For Welsh-speakers the reason for the name is often evident. But not
always. Some of the names I've been unable to explain as yet - why is the paper
for Dinbÿch called 'Y Bedol' (the horseshoe) , for example? There are examples
of these 'papurau pro' on the Internet. For a list of addresses, go to the
'papurau bro' links page. 0558
(Gal·les del Sud) Yr
Angor [ør A-ngor] (= the anchor) paper for Aberystwÿth [a-be-RØ-stuith],
Comins-coch [KO-mins KOOKH], Llanbadarn Fawr [lhan-BA-darn VAUR],
Penparcau [pen-PAR-ke], Y Waun-fawr [ø wain VAUR].
Aberystwÿth is a small port on the coast of
(
(Gal·les del Nord) Yr
Arwÿdd [ør A-ruidh] (= the signal) paper for the north-east of
Ynÿs Môn [ø-nis MOON] in the area of Benllech [BEN-lhekh]. (It
possibly refers to a lighthouse situated here - can anyone confirm this?)
(Gal·les del Sud) Y
Barcud [ø BAR-kid] (= el milà) paper for Tregaron [a-be-RØ-stuith]
and district. The red kite (Milvus milvus) was in the Middle Ages
widespread throughout the
(Gal·les del Nord) Y
Bedol [ø BE-dol] (= the horseshoe) paper for Rhuthun [HRI-thin]
and area. (I haven't yet found out the reason fro the name)
(Gal·les del Nord) Y
Bigwn [ø BI-gun] (= the peak) paper for Dinbÿch [DIN-bikh,
DIM-bikh]. ((I haven't yet found out the reason fro the name). 'Pigwn' is a
variant of the word 'pigwrn' meaning 'peak'. Usually a masculine noun, 'Y
Pigwrn' (with no soft mutation of the initial consonant). It is possibly a
local place name.).
(Gal·les del Nord) Y
Blewÿn Glas [ø BLEU-in GLAAS] (= the green blade of grass) paper
for Bro Dyfi [broo DØ-vi] (I have the idea that it's from a folk song from
this area, either with this title or these words i the lyrics)
(Gal·les del Sud) Y
Cardi Bach [ø KAR-di BAAKH] (= el petit 'Cardi') paper for
Hendÿ-gwÿn [hen-di GWIN] and San Clêr [san KLEER]. (from a
train which passed through this area of Sir Gaerfyrddin
("Carmarthenshire") on its way to the next county, Ceredigion - in
English, "Cardigan", from which word comes the nickname (in Welsh)
for its inhabitants, 'Cardis'. The English government closed the line over
thirty years ago when the whole of the rail network in the
(Gal·les del Nord) Y
Clawdd [ø KLAUDH] (= the dyke) paper for Wrecsam [WREK-sam].
A city on the border with
(Gal·les del Sud) Clebran
[KLE-bran] (= xerrar) paper for the district of Y Frenni [ø-VRE-ni],
in the
(Gal·les del Sud) Clecs
y Cwm a'r Dref [KLEKS ø KUM ar DREEV] (= Chatt / gossip from
the valley and from the Town) The paper for Castell-nedd [ka-stelh-needh]
and area. (Clecs - a southern word for chat or
gossip)
(Gal·les del Sud) Clochdar
[KLOKH-dar] (= chat) paper for Cwm Cynon [kum-KØ-non]. (Another
southern word for chat).
(Gal·les del Sud) Clonc
[KLONGK] (= chat) paper for Llanbedr Pont Steffan [LHAN-bedr
pont-STE-fan] and area. (Yet another southern word for chat)
(Gal·les del Sud) Cwlwm
[KU-lum] (= knot) paper for Caerfyrddin [kair-VØR-dhin]. (I
haven't yet discovered why it is called this)
(Gal·les del Nord) Dail
Dysynni [dail dø-SØ-ni] (= leaves of Dysynni) paper for Dyffrÿn
Dysynni /the valley of the river Dyssynni) [DØ-frin dø-SØ-ni]
- Main town: Tywÿn [TØ-win]. (I don't know the reason for the
name).
(Gal·les del Sud) Y
Dinesÿdd [ø di-NE-sidh] (= the citizen) paper for Caer-dÿdd [kair-DIIDH].
In English:
(Gal·les del Sud) Y
Ddolen [ø DHO-len] (= the link) paper for the area between the
rivers Ystwÿth [Ø-stuith] and Wÿre [UI-re]. Published in Llanilar
[lha-NI-lar]. (Because it links all the villages between these two rivers?)
(Estats Units of Amèrica) Y Drÿch
[ø DRIIKH] (= el mirall). A monthly publicatio, nowadays mostly in
Englishbut in the nineteenth century it was wholly written Welsh. Like the
other American paper 'Ninnau' it isn't exactly a 'papur bro' but it seems
appropriate to include it here
(Gal·les del Nord) Eco'r
Wÿddfa [E-kor UIDH-va] (= the Echo of the Wÿddfa (mountain)) paper
for the area around Llan-rug [lhan-RIIG], Llanberis [lhan-BE-ris]
and Llanddeiniolen [lhan-dhein-YO-len]. (Eco - a name used in Welsh for
newspaper titles, as in English - Echo; i the mountain is the highest in
(Gal·les del Nord) Y
Ffynnon [ø FØ-non] (= la font) paper for the district of Eifionÿdd
[ei-vi-O-nidh] - the main town is Cricieth [krik-yeth]. (I can't explain
the reason for the name).
ENGLISH TRANSLATION NO
FURTHER THAN HERE. SORRY, FOLKS. IF I SEE THAT ANYBODY HAS BEEN LOOKING AT THIS
PAGE, OR IF SOMEBODY SENDS ME AN E-MAIL TO ASK ME TO CONTINUE WITH THE
TRANSLATION, THEN I'LL GO ON WITH IT.
OR YOU COULD ALWAYS LEARN
CATALAN!
(Gal·les del Nord) Y Gadlas [ø
GAD-las] (= el corral) paper for la zona entre els rius de Conwÿ [KO-nui]
i Clwÿd [KLUID] (per exemple, la ciutat of Abergele
[a-ber-GE-le]). (La paraula local per un corral - hi ha denomincaions per un
corral en gal·lès, segons quin indret)
(Gal·les del Sud) Y Gambo [ø
GAM-bo] (= el carro) paper for sud-oest de Ceredigion, a Llangrannog [lhan-GRA-nog],
etc. (Una mena de carro de cavall, ara obsolet, fa unes dècades típic of
aquesta regió agrícola)
(Gal·les del Sud) Y Garthen [ø
GAR-then] (= la lona de garbellar) paper for Dyffrÿn Teifi [dø-frin
tei-vi], la vall de Teifi - per exemple, la ciutat de Llandysul [lhan-DØ-sil].
(Un record de les pràctiques a les granjes of aquesta zona agrícola abans dels
grans canvis a l'agricultura dels últims dècades)
(Gal·les del Nord) Y Glannau [ø
GLA-ne] (= els marges) paper for Glannau Clwÿd [GLA-ne KLUID]
(els marges del riu Clwÿd) a i Gwaelod Dyffrÿn Clwÿd [DØ-frin KLUID] (el
capdevall de la vall de Clwÿd). Es publica des de Llanelwÿ [lha-ne-lui]
(per a les comunitats de banda a banda del riu ('els marges' = y glannau) i
a la costa (també 'y glannau' yn gal·lès)
(Gal·les del Sud) Glo Mân [gloo
MAAN] (= carbó en pedres petites) paper for Dyffrÿn Aman [dø-frin
a-man], la vall del riu Aman - ciutat principal Rhÿdaman [rhii-DA-man].
(Fins fa poc era una zona molt dependent de l'extracció of
antracita)
(Gal·les del Sud) Y Gloran [ø
GLO-ran] (= la balança) paper for Blaenau Rhondda [BLEI-ne
HRON-dha], les fonts del riu Rhondda - ciutat principal Treorci [tree-OR-ki].
(El sobrenom de la dues valls de Rhondda era 'la cua' per què la zona extendia
of una antiga divisió territorial com una cua - 'cloren', o amb la pronunciació
local, 'cloran'.)
(Gal·les del Nord) Y Glorian [ø
GLOR-yan] (= la cua) paper for Llangefni [lhan-GEV-ni] and area.
(No sé quina és l'explicació del nom)
(Gal·les del Nord) Goriad [GOR-yad]
(= la clau) paper for Bangor [BANG-gor] i Y Felinheli [ø
VE-lin-HE-li]. (No sé quina és l'explicació del nom)
(Gal·les del Sud) Yr Hogwr [ør
HO-gur] (= l'esmolador) paper for Pen-y-bont ar Ogwr [pen-ø-BONT
ar O-gur]. (No sé quina és l'explicació del nom)
(Gal·les del Nord) Llafar Bro [lha-var
BROO] (= la xerrada del la contrada) paper for Blaenau
Ffestioniog [BLEI-ne fe-STIN-yog] and area.
(Gal·les del Sud) Llais [lhais] (=
veu) paper for Cwm Tawe [kum-TAU-e], la vall del riu Tawe. (A finals
del segle passat hi havia un setmanal radical en gal·lès aquí, Llais Llafur
[lhais-LHA-vir] - 'la veu de la classe obrera'.)
(Gal·les del Sud) Llais Aeron [lhais
EI-ron] (= la veu de la vall of Aeron) paper for Dyffrÿn Aeron [DØ-frin
EI-ron]. ('Llais' també es pot referir al murmuri of aigua).
(Gal·les del Nord) Llais Ardudwÿ [lhais
ar-DI-dui] (= la veu de la contrada of Ardudwÿ) paper for la contrada
of Ardudwÿ, ciutat principal Harlech [HAR-lekh].
(Gal·les del Nord) Llais Ogwan [lhais
O-gwan] (= la veu de la vall of Ogwen) paper for Dyffrÿn Ogwen [DØ-frin
O-gwen]. ('Llais' també es pot referir al murmuri of aigua. Ogwan és la
pronunciació local del nom Ogwen - i la forma més històrica, com que és una
reducció de 'Ogfanw' [og-VA-nu]. En aquesta zona una 'e' final es pronuncia 'a'
en paraules polisíl·labes - els lletrats del segle passat pensaven,
erròniament, que Ogwan hauria de ser 'Ogwen'.
(Gal·les del Nord) Llanw Llÿn [LHA-nu
LHIIN] (= la marea de la península de Llÿn) paper for Pen Llÿn [pen-LHIIN],
la península de Llÿn. (Com que és una península estreta, i la majoria dels
habitants viuen a la costa, la marea és molt important a la seva vida)
(Gal·les del Nord) Lleu [LHEI] (=
'Lug-') paper for Dyffrÿn Nantlleu [DØ-frin NANT-lhe], la vall de
Nantlleu. (Un element del topònim Nantlleu, té el seu origen en el nom del
déu celta Lug- ('llum'), molt estés a la toponímia al continent europeu on
vivien els celtes per les terres, sobretot amb la forma Lugu-dun-on (la
fortelesa de Lug).
(Gal·les del Sud) Y Llien
Gwÿn [ø LHI-en GWIN] (= la tela blanca) paper for Aber-gwaun [a-ber-GWAIN]
i els voltants. (No sé l'origen del nom)
(Gal·les del Sud) Y Lloffwr [ø
LHO-fur] (= l'espigolaire) paper for la zona de Dinefwr [di-NE-vur],
es publica a Llanymddyfri [lha-nøm-DHØV-ri]. ('periòdic que recull les
notícies', però també una al·lusió històrica a les condicions precàries de la
vida en aquesta contrada agrícola quan la fam obligava la gent de buscar els
grans de blat caiguts al camp durant la recollita)
(Gal·les del Nord) Nene [NE-ne] (=aquell)
paper for Ponciau [PONGK-ye], Pen-y-cae [pe-nø-KAI], Johnstown [JON-staun]
(topònim anglès) a Rhoslannerchrugog [rhoos-lha-nerkh-RI-gog]. (Forma
local de 'hwn yna' = aquell).
(Estats Units of Amèrica) Ninnau [NI-nai]
(= nosaltres mateixos). Periòdic (?mensual) majoritàriament en anglès,
i pels descendents dels gal·lesos instal·lats a l'Amèrica del Nord; per tant,
no és precisament un 'papur bro' però és interessant incloure-lo en aquest
llistat (Vegeu "Y Drÿch").
(Gal·les del Nord) Yr Odÿn [ør
O-din] (= el forn) Nant Conwÿ [nant-KO-nui] - ciutat principal
Llan-rwst [lhan-RUUST]. (No tinc cap explicació pel
nom)
(Gal·les del Nord) Papur Fama [PA-pir
VA-ma] (= paper for la muntanya de Moel Fama) paper for Yr Wÿddgrug [ør
UIDH-grig] and area. (La muntanya de Moel Fama ('muntanya ras
en forma de dos pits') és un punt referencial de la contrada)
(Gal·les del Nord) Papur Menai [PA-pir
ME-nai] (= paper for l'estret de Menai) paper for la zona del marge de
Menai entre Benmon [BEN-mon] i Dwÿran [DUI-ran]. (El nom
s'explica sol!)
(la Patagònia) Papur Ni [PA-pir-NII]
('el nostre periòdic' - aquest va aparìexer durant un any (1975),
editat al poble de Gaiman.
(Gal·les del Sud) Papur Pawb [PA-pir
PAUB] (= el paper for tothom) paper for Tal-y-bont [ta-lø-BONT],
Taliesin [ta-li-E-sin], Tre'r-ddôl [treer-DHOOL], Ffwrnais [FUR-nes],
Eglwÿs-fach [E-gluis-VAAKH] i Glandyfi [glan-DØ-vi]. (Un
periòdic per a tota la comunitat)
(Gal·les del Sud) Papur y Cwm [PA-pir
ø KUM] (= el paper for la vall) paper for Cwm Gwendraeth [kum-GWEN-dreth],
la vall del riu Gwendraeth. (Y Cwm - nom local de la
vall)
(Gal·les del Nord) Y Pentan [ø
PEN-tan] (= la llar) paper for Dyffrÿn Conwÿ [DØ-frin KO-nui] i
els pobles de la costa de banda i banda de l'embocadura. (No puc
explicar el perquè of aquest nom)
(Gal·les del Sud) Pentigili [pen-ti-GI-li]
(= forma local de la paraula "benbwÿgilÿdd" [ben-bui-GI-lidh]
= de banda a banda) - ara de col·l·eccionistes, aquest paper for la
localitat de Tÿddewi es va tancar fa alguns anys.
(Gal·les del Nord) Pethe Penllÿn [PE-the
PEN-lhin] (= coses de la contrada de Penllÿn) paper for les cinc
parròquies de Penllÿn. ('Pethe' és la pronunciació local de 'Pethau' = coses,
però en gal·lès també té el matís de 'totes les coses que són pròpies de la
cultura gal·lesa - la llengua, la poesia, la música, la literatura, la religió,
la justícia social', etc)
(Gal·les del Nord) Plu'r
Gweunÿdd [pliir GWEI-nidh] (= Eriophorum angustifolium, cotonera)
paper for Y Foel [ø VOIL], Llangadfan [lhan-GAD-van], Llanerfÿl [lha-NER-vil],
Llanfair Caereinion [LHAN-ver kai-REIN-yon], Adfa [AD-va], Cefn-coch
[kevn-KOOKH], Llwÿdiarth [LHUID-yarth], Llangynwÿ [lhan-GØ-nui],
Dolanog [do-LA-nog], Rhiwhiriaeth [rhiu-HIR-yeth],
Pontrobert [pont-RO-bert], Meifod [MEI-vod], i Y Trallwm [ø
TRA-lhum]. (En aquesta zona va nèixer Iorwerth Peate, poeta i fundador del
museu de la vida gal·lesa, a Sain Ffagan, un poble al costat de (ara una zona
de) la capital gal·lesa, Caer-dÿdd. Un recull dels seus poemes duu per títol
'Plu'r Gweunÿdof , una planta típica de la zona)
(Gal·les del Nord) Y Rhwÿd [ø
HRUID] (= la xarxa) paper for nord-oest of Ynÿs Môn [ø-nis
MOON].(El nom es va triar probablament per què era una zona de pesca
tradicionalment; i també amb el sentit figuratiu de captar les notícies de la
contrada)
(Gal·les del Nord) Seren Hafren [SE-ren
HAV-ren] (= l'estel del riu Hafren / Sabrina) paper for Dyffrÿn Hafren
[DØ-frin HAV-ren], la vall del riu Hafren (ciutat principal: Y Drenewÿdd
[ø dree-NEU-idh])
(Gal·les del Sud) Tafod Elái [TA-vod
e-LAI] (= la llengua del riu Elái) paper for la comarca (abolida 1997)
de Taf-Elái [taav-e-LAI] (els rius de 'Taf' i 'Elái'). (El nom és un joc de
paraules, amb la substitució de 'tafoof (llengua) per al nom del riu,
'Taf')
(Gal·les del Nord) Y Tincer [ø
TING-ker] (= el llauner) paper for Genau'r Glÿn [ge-ner-GLIN], Llangorwen
[lhan-GOR-wen], Tirymynach [tii-rø-MØ-nakh], Trefeurig [tre-VEI-rig],
i Y Borth [ø BORTH ]. (A Genau'r Glÿn vivia una família
irlandesa de llauners completament integrat a la societat gal·lesa, tots
gal·lesoparlants)
(Gal·les del Sud) Wilia [WIL-ya] (=
parlar) paper for Abertawe[A-ber-TAU-e] and area. 'Wilia' és la forma
sudenca de la paraula 'chwedleua' [khwed-lei-a] ('dir llegendes' - el sentit
original; ara 'parlar', però cada vegada aquest mot més es perd davant la
paraula estàndard 'siaraof [SHA-rad].
(Gal·les del Nord) Yr Wÿlan [ør
UI-lan] (= la gavina) paper for Penrhÿndeudraeth [PEN-hrin-DEI-draith],
Porthmadog [porth-MA-dog], Beddgelert [beedh-GE-lert], and area (aquest
nom probablament per què és of una zona marítima).
(Gal·les del Nord) Yr Ysgub [ør
Ø-skib] (= la garba) paper for les valls de Ceiriog [KEIR-yog],
Tanad [TA-nad], a Cain [KAIN] (aquest nom probablament per què és of
una zona sobretot agrícola)
dolen gynnal a chadw'r ffeil / enllaç de
manteniment del fitxers
·····
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag
un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I? You
are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
(English)
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait
(Íngglish)
CYMRU-CATALONIA
Gwefan Cymru-Catalonia / Web Gal·les-Catalunya / Wales-Catalonia Website
/ Weilz-Katølóuniø Wébsait
|
Papurau Bro Periòdics mensuals d'abast local en llengua
gal·lesa (Papurau Bro - "periòdics de districte") |
····· |
····· |
·····
|
10 04 1999 adolygiad diweddaraf - darrera
actualització |
|
|
|
tudalen cynnwÿs y Gwefan (yn Gataloneg) / pàgina
del contingut de la web (en català)
Tudalen
mynegeiol 'CYMRU' / Pàgina guia 'GAL·LES'
Papurau Bro [pa-PI-re BROO]
- "periòdics de la contrada"; papur bro (m)
[pa-pir broo] papurau bro [pa-pi-re broo] = 'periòdic de contrada' -
publicació mensual en llengua gal·lesa d'una contrada confeccionada per
voluntaris i que tracta notícies locals (normalment no polèmiques, sinó
aniversaris, naixaments, difuncions, festivals culturals, etc) per donar als
gal·lesoparlants algun material escrit en la seva llengua, com que la premsa
local fins i tot on la majoria parla gal·lès es en llengua anglesa.
Vegeu 0109 – llista de noms
d’aquests periòdics
http://www.papurau-bro.com/choose.html
Gwefan y Papurau Bro / Web dels periòdics
comunitaris
http://www.llgc.org.uk/lp/lp0055.htm
Yng Ngwefan Llyfrgell Genedlaethol Cymru
ceir rhestr o'r papurau bro / A la Web de la Biblioteca nacional de Gal·les hi
ha una llista d'aquests periòdics comunitaris en llengua gal·lesa
neu / o
http://www.ylolfa.com/cyfeiriadur/papurau-bro.htm
Gwefan y Lolfa / Web de l'editorial y
'Lolfa'
Eitem enghreifftiol / Entrada típica: CLECS
Y CWM A'R DREF / Papur Cymraeg Castell Nedd a Chymoedd Nedd a Dulais / Rhif
1 (Hyd. 1976) / Golygÿdd: Gwÿn Rowlands, 26 Poplars Avenue, Cimla, Castell
Nedd, SA11 3NS Ffôn: 01639 644998
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
DOLENNAU / LLIGAMS
PAPURAU BRO AR Y WE /
"PERIÒDICS DE DISTRICTE" A L'INTERNET
Y BEDOL [ø BE-dol] "La Ferradura"
(Rhuthun, Gogledd-Ddwÿrain
Cymru / Rhuthun, [HRI-thin] Gal·les del Nord-est)
Newyddion o'r pentrefi
canlynol:
Betws Gwerfyl Goch / Bontuchel / Bryneglwys / Cerrigydrudion / Clawddnewydd /
Clocaenog / Corwen / Cwmpenanner / Cyffylliog / Derwen / Dinmael / Graigfechan
/ Gwyddelwern / Llandegla / Llandyrnog / Llanelidan / Llanfair D.C. /
Llanferres / Llanfihangel Glyn Myfyr / Llangwm / Llangynhafal / Llanrhaeadr
Y.C. / Melin y Wig / Pentrecelyn / Pwllglas / Rhewl / Rhuthun
·····
Y DINESΫDD [ø di-NE-sidh] "El Ciutadà"
(Caerdydd, De-Ddwÿrain Cymru / Caerdydd
(capital del país), Gal·les del Sud-est)
http://dialspace.dial.pipex.com/town/parade/ow12/fframiau.html Y Dinesÿdd
·····
TAFOD-ELÁI [TA-vod e-LAI] "(La) Llengua tafod (del
districte entre els rius de) Taf [TAAV] (i) Elái" - el títol
és un joc de paraules
(De-Ddwÿrain Cymru / Gal·les del Sud-est)
http://www.personal.u-net.com/~tafelai/rhif129/teller29.htm
I weld copi o'r papur bro hwn, ewch i We
Tafod-Elái / Per veure un exemplar d'aquest periòdic local mensual escrit en
gal·lès (Tafod-Elái [TA-vod e-LAI])
ac hefÿd / i també
http://www.personal.u-net.com/~tafelai/tafodhen.htm
·····
TAFOD TAFWΫS [TA-vod TA-vuis] 'la llengua del Tamesi', el periòdic
dels gal·lesos de Londres
http://www.eps.lshtm.ac.uk/~ldavies/tafod3.html
Tafod Tafwÿs Rhif 3 Gaeaf 1996
·····
WILIA [WIL-ya] "parlar" (paraula dialectal del
sud-est, que correspon a una forma estàndard 'chwedleua' = explicar contes o
llegendes)
(Abertawe, De-Ddwÿrain Cymru / Abertawe,
Gal·les del Sud-est)
http://www.preseli.wales.com/wilia/
·····
Mae rhestr o enwau papurau bro (ynglyn ag
esboniad o'r enw yn Gataloneg) yng ngeirfa y Gwefan hwn / hi ha una llista dels noms d'aquests periòdics a l'apartat de vocabulari (amb una explicació de la raó del títol)
Els títols dels periòdics
normalment són significatius - sovint la raó del t´tol és evident pels
gal·lesoparlants (un joc de paraules, una paraula típica de la zona, etc), i
per tant afegeixem una explicació del nom.
LLYFRYDDIAETH /
bibliografia
Huws, G. "Papurau
Bro: the Welsh Community Newspaper Movement." Planet 83 (November
1990) 56-61
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld
ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web
"CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya)
(català)
Where am I? You
are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
(English)
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait
(Íngglish)
CYMRU-CATALONIA