http://www.kimkat.org/amryw/1_geirfa/geirgrawn_DRYW_cym_cat_arian_023_0140c.htm
0001z Tudalen Blaen / Pàgina principal
..........1861c Y Porth Catalaneg / La
porta en català
....................0008c Y Barthlen /
Mapa de la web
..............................1006c Geiriaduron
/ Diccionaris
........................................1809c
Geiriaduron ar gyfer siaradwyr Catalaneg / Diccionaris per als catalanoparlants
..................................................0060c Cyfeirdalen i'r Geirgrawn Cymraeg /
Guia del vocabulari gal·lès
............................................................0308c Mynegai i'r Geirgrawn Cymraeg /
Índex del vocabulari gal·lès
......................................................................y tudalen
hwn / aquesta pàgina
|
1852c llibre
dels visitants |
Gwefan Cymru-Catalonia 23. ARIAN |
adolygiad
diweddaraf - darrera actualització 1997-10-09, 2000-11-28, 2005-09-01 |
arian [AR-yan]
els diners
|
arian (m) [ar-yan] = (1) diners (2) plata |
|
(Gal·les del Nord) prês (m) [prees] = diners |
|
cynnil ar geiniog, hael ar bunt [kø-nil ar gein-yog, hail ar bint] = (anant amb compte amb les despeses petites però gastant molt en coses innecessàries o extravagants) ('frugal sobre penic, generós sobre lliura') |
|
o geiniog i geiniog fe aiff swllt yn bunt [o gein-yog i gein-yog ve aif sulht øn bint] = de mica en mica s'omple la pica ('de penic en penic el xelí es fa lliura') |
|
d¡w arian ddim yn tyfu ar goed cwsberis [diu ar-yan dhim øn tø-vi ar goid] = el diner no és pas una cosa que es pugui collir a l'hort ('els diners no es fan a arbres d'agrassons') (quan un demana diners - per exemple, un fill/una filla als pares) |
|
cystal gwario punt â gwario ceiniog [kø-stal gwar-yo pint a gwar-yo kein-yog] = preu per preu, sabates grosses, posats a fer (' tant se val gastar una lliura que un penic') (després de decidir-se gastar peles, de vegades hom pensa - perquè no gastar-ne molt més? encara que sigui una decisió imprudent si així es pot aconseguir un producte de millor qualitat) |
|
darn copor (m) [darn ko-por] darnau copor [dar-ne ko-por] = moneda de coure (més ben dir, cuproníquel) |
|
copor (m) [ko-por] copors [ko-pors] = moneda de coure |
|
copor-nicel (adj) [ko-por ni-kel] = cuproníquel |
arian deuddegol-ugeiniol - diner
duodecimal-vigesimal. Abans del 1971, la moneda anglesa era dudecimal-vigesimal
- dotze penics = un xelí; vint xelins = una lliura. Encara que el canvi es va fer
fa gairebé trenta anys, és útil recollir els noms de les monedes com que surten
molt a la literatura, i en frases fetes
|
ffyrling (f) [før-ling]
ffyrlingau [før-ling-e] =
quart de penic (moneda cuproníquel) |
|
TOPÒNIM: (Gal·les del Sud-est) Nantyffyllon (f) [nan-tø-fø-lhon] ('riera del quart de penic' - amb forma deformada de 'ffyrling') |
|
dimai (f) [di-me] dimeiau [di-mei-e] = mig penic (moneda cuproníquel) |
|
ceiniog (f) [kein-yog] ceiniogau [kein-yo-ge] (de l'adjectiu cain 'brillant') = (1) penic (moneda) (2) penic (quantitat) |
|
(Gal·les del Sud) "ciinog" (f) [kii-nog] "ciinoge" [kii-no-ge] = penic (moneda cuproníquel) (El nom vé de l'adjectiu cain = brillant - d'una època quan aquesta moneda era de plata) |
|
darn tair (m) [darn tair] darnau tair [dar-ne tair] = moneda de tres penics (moneda de plata, i més endavant, de cuproníquel) |
|
grôt (f) [groot] grotiau [grot-ye] = moneda de quatre penics (moneda de plata, encunyada 1836-1856) |
|
chwecheiniog (m) [khe-khein-yog] chwecheiniogau [khwe-khein-yo-ge] = moneda de sis penics (moneda de plata); també darn chwech (m) [darn khweekh] darnau chwech [dar-ne khweekh] |
|
swllt (m) [sulht] sylltau [sølh-te] = (1) xelí (12 penics) (moneda de plata) (2) xelí (quantitat) |
|
darn swllt (m) [darn sulht] darnau swllt [dar-ne sulht] = xelí (12 penics) (moneda de plata) |
|
deuswllt (m) [dei-sulht] deusylltau [dei-sulh-te] = (1) dos xelins (24 penics) (moneda de plata) (2) dos xelins (quantitat) |
|
darn deuswllt (m) [darn dei-sulht] darnay deuswllt [dar-ne dei-sulht] |
|
fflorin (f) [flo-rin] florinau [flo-ri-ne] = (1) dos xelins (24 penics) (moneda de plata) (2) dos xelins (quantitat) |
|
hanner coron (f) [ha-ner ko-ron] hanner coronau [ha-ner ko-ro-ne] = (1) mitja corona - dos xelins i mig (30 penics) (moneda de plata) (2) dos xelins (quantitat) |
|
coron (f) [ko-ron] coronau [ko-ro-ne] = (1) corona - cinc xelins (60 penics) (moneda de plata) (2) cinc xelins (quantitat) |
|
chweugain (m) [khwei-gen] chweugeiniau [khwe-gein-ye] = deu xelins (120 penics) (moneda, bitllet) (2) deu xelins (quantitat) (= seixanta, 'sis vints', chwe = sis + ugain = vint) |
|
papur chweugain (m) [pa-pir
khwei-gen, hwii-gen]
papur chweugain [pa-pir khwei-gen] = bitllet de deu xelins |
|
hanner sofren (f) [ha-ner
so-vren] hanner sofrenni [ha-ner so-vre-ni] =
('mitja lliura') = deu xelins (120 penics) (moneda, bitllet) (2) deu
xelins (quantitat) |
|
sofren (f) [so-vren] sofrenni [so-vre-ni] = lliura |
|
punt (f) [pint] punnau [pi-ne] = lliura |
|
papur punt (m) [pa-pir
pint] papurau punnoedd [pa-pi-re pi-nodh] =
bitllet de lliura |
·····
Ble'r
wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan
"CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina of the Web
"CYMRU-CATALONIA" (= Galles-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (=
Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij
fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (=
Weilz-Katølóuniø) Wébsait