http://www.kimkat.org/amryw/1_geirfa/geirgrawn_DRYW_cym_cat_dywediadau_024_0141c.htm
0001z Tudalen Blaen / Pàgina principal
..........1861c Y Porth Catalaneg / La
porta en català
....................0008c Y Gwegynllun
/ Mapa de la web
..............................1006c Geiriaduron
/ Diccionaris
........................................1809c
Geiriaduron ar gyfer siaradwyr Catalaneg / Diccionaris per als catalanoparlants
..................................................0060c Cyfeirdalen i'r Geirgrawn Cymraeg /
Guia del vocabulari gal·lès
............................................................0308c Mynegai i'r Geirgrawn Cymraeg /
Índex del vocabulari gal·lès
......................................................................y tudalen
hwn / aquesta pàgina
|
1852c llibre
dels visitants |
Gwefan Cymru-Catalonia 24. DYWEDIADAU |
adolygiad
diweddaraf - darrera actualització 1997-10-09, 2000-11-28, 2005-09-01 |
Dywediadau [dø-wed-YA-de] -
dites
Gwelwch hefÿd ein tudalen sÿdd yn cynnwÿs dolennau mewnol ac allanol â
tudalennau diarhebion yn Gymráeg ac mewn ieithoedd eraill
Vegeu també la nostra pàgina que té enllaços interns i externs amb pàgines de
refranys en gal·lès i en altres llengües
0024
CAUTELA
haul y Gwanwÿn, gwaeth na gwenwÿn [hail ø gwan-win gwaith na gwen-win]
('(el) sol + (de) la + primavera + pitjor + que + (el) verí') fins a finals
de maig és millor anar ben abrigat - encara que sembla que hagi tornat el sol,
encara no és l'estiu, i es pot fàcilment agafar un refredat
= fins al quaranta d'abril no et llevis un fil
COBDÍCIA
(també imprudència, irreflexió):
lladd yr iâr a cholli'r cywion [lhaadh ør yaar
a kho-lhir køu-yon]
('matar + la + gallina + i + perdre + els pollets')
sacrificar una font de beneficis permanents al futur per motius
d'ignorància / per satisfer una necessitat immediata / per buscar un plaer
transitori.
= matar la gallina dels ous d'or
el DESTÍ
meddwl dÿn, Duw a'i terfÿn [me-dhul
diin, diu
ai ter-vin]
(' pensament + (d') home, + (és) + Déu + que el seu + acaba', Déu realitza
la decisió de l'home) és fàcil de declarar allò que tenim previst fer, però res
és segur i hem de reconèixer que Déu o el fat decideix si finalment ho farem
= l'home proposa i Déu disposa
ERROR
dwÿt ti ddim yn pori yn y cae iawn [dui ti dim øn po-ri
øn ø kai yaun]
('no estàs pasturant al camp correcte')
= ho has agafat per la punta que crema, t'equivoques
ESPERANÇA
daw haf i gi [dau haav i gii]
('vindrà + estiu + per + gos', un gos tindrà el seu estiu)
si ara les coses van malament, no t'amoinis, per què tothom tindrà l'èxit o la
felicitat en algún perióde de la seva vida
= cada porc té el seu Sant Antoni
ESPAI, manca de
does dim lle i chwipio chwannen yma [doi stim lhee i khwip-yo
khwa-nen ø-ma]
('no hi ha espai aquí per fuetejar una puça')
= (dit d'un espai restringit)
ESTUPIDESA
mae e'n ffwl yn nhoriad ei fogail [mai en fuul øn nhor-yad
i vo-gel]
(' és + idiota + en + (el) tall + (d)el seu + melic', és idiota dés de se
li va tallar el cordó umbilical)
= va néixer idiot
EXPERIÈNCIA
dysgu pader i berson [dø-ski
pa-der i ber-son]
= ('ensenyar + (el) parenostre + a + (un) capellà')
algú sense experiència que pensa ensenyar com es fa una cosa a algú
que sap prou bé com fer-ho:
yr oen yn dysgu i'r ddafad bori [ør oin
øn dø-ski ir dha-vad
bo-ri]
= ('el xai + ensenyant + a l'ovella + (com) pasturar')
algú sense experiència que pensa ensenyar com es fa una cosa a algú que sap
prou bé com fer-ho:
dysgu i gi bach gachu [dø-ski
i gii baakh ga-khi]
(Gal·les del Sud-est)
= ('ensenyar + a (un) cadell + (com) cagar')
algú sense experiència que pensa ensenyar com es fa una cosa a algú que sap
prou bé com fer-ho
FIDEDIGNE
mae'n dod o lygad y ffynnon [main dood o lø-gad ø fø-non]
('ve + de + (l') ull + (de) la + font')
= és una notícia de primera mà, una notícia de la persona al mig d'una
situació
IGNORÀNCIA - DESMENTIR
nid ddoe y daeth e i lawr y grisiau [nid dhoi ø daith
e laur ø gri-she]
('no ahir va baixar l'escala')
= en sap molt perquè té molta experiència - no és nat de poc
mae hen flew arno [mai hen vleu
ar-no]
('hi ha pèl vella sobre seu')
= en sap molt perquè té molta experiència - no és nat de poc
IGUALTAT
caiff brân edrÿch ar y frenin [kaif braan e-drikh
ar ø bre-nin]
('un corb pot (si vol) mirar el rei')
= tots som iguals davant de Déu, tant és el pobre com el ric
IMPEDIMENTS
popeth yn ei dro [po-peth øn i
droo]
('tot en la seva tanda')
= ho farem al seu temps, ho farem quan ens toqui, no val la pena imaginar
problemes que possiblement no arribaran mai
fe awn ni dros y gamfa yna pan ddown ni ati [ve aun ni dros ø gam-va
ø-na pan dhoun
ni a ti]
= ho farem al seu temps, ho farem quan ens toqui, no val la pena imaginar
problemes que possiblement no arribaran mai ('anem a través de aquella escala
(per passar la tanca) quan hi arribarem')
fe awn ni dros y bont honno pan ddown ni ati [ve aun ni dros ø bont
ho-no pan dhoun
ni a ti]
('anem a través d'aquell pont quan hi arribarem')
= ho farem al seu temps, ho farem quan ens toqui, no val la pena imaginar
problemes que possiblement no arribaran mai
peidiwn â chwrdd â gofidiau cÿn prÿd [peid
yun a khurdh a go-vid-ye kin priid]
('mirem de ho trobar-noss amb preocupacions abans d'hora')
= ho farem al seu temps, ho farem quan ens toqui, no val la pena imaginar
problemes que possiblement no arribaran mai
peidiwn â mÿnd o flaen gofid [peid-yun
a mind o vlain go-vid]
('que no anessim davant angoixa')
= ho farem al seu temps, ho farem quan ens toqui, no val la pena imaginar
problemes que possiblement no arribaran mai
LLIBERTAT
llon llygod lle ni bo cath [lhon lhø-god
lhe ni bo kaath]
= ('alegre + rates + on + no + sigui/estigui + gat')
(quan l'amo/la mare/el pare és absent, els treballadors/els nens, etc
s'afluixen, fan malifetes, etc)
ORGULL
balchder a gaiff gwÿmp [balkh-der
a gaif gwimp]
('orgull + que tindrà + caiguda'')
= l'orgull excessiu mena a la caiguda, l'orgull entrebanca
POBRESA
does ganddo yr un edau i ymgrogi [dois gan-dho ør iin e-de
i øm-gro-gi]
('no té ni un fil per penjar-se')
= és més pobre que una rata
does ganddo yr un gragen i ymgrafu [dois gan-dho ør iin
gra-gen i øm-gra-vi]
('no té ni una carculla per rascar')
= és més pobre que una rata
PRUDÈNCIA
na waria'th geiniog cÿn ei chael [na war-yath
gein-yog kin i khail]
('no gastis el teu penic abans de rebre'l')
= no diguis cigró fins que sigui al sarró
SUBMISSIÓ
falta de protesta:
fel oen i'r lladdfa [vel oin
ir lhadh-va]
(' com + xai + al + sacrifici')
= com un xai davant el sacrifici
·····
Ble'r
wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan
"CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu
visitant una pàgina of the Web "CYMRU-CATALONIA" (= Galles-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page from the
"CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij
fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (=
Weilz-Katølóuniø) Wébsait