http://www.kimkat.org/amryw/1_geirfa/geirgrawn_DRYW_cym_cat_enwau_heolydd_050_0249c.htm

0001z Tudalen Blaen / Pgina principal

..........1861c Y Porth Catalaneg / La porta en catal

....................0008c Y Barthlen / Mapa de la web

..............................1006c Geiriaduron / Diccionaris

........................................1809c Geiriaduron ar gyfer siaradwyr Catalaneg / Diccionaris per als catalanoparlants

..................................................0060c Cyfeirdalen i'r Geirgrawn Cymraeg / Guia del vocabulari galls

............................................................0308c Mynegai i'r Geirgrawn Cymraeg / ndex del vocabulari galls

......................................................................y tudalen hwn / aquesta pgina


..

 

 

 

 

 

 

 

1852c llibre dels visitants

Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Galles i Catalunya

Geirfa Ddosbarthedig
Vocabulari temtic


50. ENWA HEOLYDD
50. NOMS DE CARRERS

adolygiad diweddaraf - darrera actualitzaci 1997-10-09, 2000-11-28, 2005-09-01

 

0816 This page (or at least one similar in content) in English (house names in Welsh)

Hi ha una llarga tradici a Galles de posar a les cases dels pobles i de les ciutats un nom, a una placa al costat de la porta principal, o a la porta del jard, al carrer. Poden ser noms del poble d'origen de la famlia, noms ms aviat 'potics', noms de la literatura gallesa, noms de la lluita per l'independncia dels gallesos, etc. (Vegeu 1062 noms de cases en galls ) Alguns d'aquests noms sn tamb noms de carrers d'urbanitzacins - amb o sense una paraula que denota 'carrer' (heol, ffordd, etc) 

Enwau heoldd - noms de carrers.

Aqu teniu uns noms molt freqents de carrers. Al sud, normalment van amb 'heol' [heul]; en altres indrets, amb 'ffordd' [fordh] i 'strd' [striid] (al nord-est, 'strt' [striit]). Aquests darrers (ffordd, strd) tamb es troben al sud, per de vegades s una mostra de l'influncia dels dialectes nordencs - possiblement degut a assessors lingstics vinguts del nord del pas, o per qu es pensava que la forma nordenca de la llengua t ms prestigi; o per qu no s un nom auctctona sin una traducci fet a la mida de l'angls (en comptes de road, street = heol, perqu la paraula gallesa sudenca inclou tots dos sentits, es fa una correspondncia de street = 'strd', road = 'ffordd'). Aix s possible quan s'ignora la forma autctona del nom, per qu no se l'ha buscat, o que es pensa que un nom galls no t vigncia si no equival a la forma anglesa 'oficial', etc


1.               Heol y Coed (f) [heu-l KOID] = carrer del bosc

2.               Heol Masnach (f) [heul MA-snakh] = carrer del comer (sobretot als pobles de les valls industrialitzades)

3.               Heol y Brn (f) [heu-l BRIN] = carrer del tur

4.               Heol y Nant (f) [heu-l NANT] = carrer del rierol

5.               Heol y Felin (f) [heu-l VE-lin] = carrer del mol

6.               Heol y Bont (f) [heu-l BONT] = carrer del pont

7.               Heol yr Eglws (f) [heu-l RE-gluis] = carrer de l'esglsia (parrquia anglicana)

8.               Heol y Gors (f) [heu-l GORS] = carrer del pant (terra fangosa)

9.               Heol y Waun (f) [heu-l WAIN] = carrer de l'erm (terra fangosa, o pastura de muntanya)

10.            Heol y Myndd (f) [heu-l M-nidh] = carrer de la (pastura de la) muntanya

11.            Heol y Wern (f) [heu-l WERN] = carrer de l'aiguamoll / verneda

12.            Heol yr Efail (f) [heu-l RE-vel] = carrer de la forja

13.            Heol y Groes (f) [heu-l GROIS] = carrer de la creu

14.            Heol y Rhd (f) [heu-l RHIID] = carrer del gual

15.            Heol y Capel (f) [heu-l KA-pel] = carrer de l'esglsia (temple protestant no-conformista)

16.            Heol y Coroni (f) [heu-l ko-RO-ni] = carrer de la coronaci (indica la mentalitat esclavitzada d'alguns ajuntaments que han volgut commemorar esdeveniments relacionats amb la reialesa del pas ve, al segle passat o en aquest segle). Tamb Heol y Jiwbil (f) [heu-l ju-bi-LII] = carrer del 'jubileu', commemoraci de vint-i-cinc anys a la trona.

 

Al juliol del 1997 es va publicar "Enwau Cymraeg ar Dai" ("noms gallesos de les cases") per en Myrddin ap Dafdd [MR-dhi-nap-DA.vidh] - un llibre en galls de 65 pgines amb una llista d'aquesta mena de noms gallesos (sobretot de l'ouest del pas), observacions sobre els tipus de nom, i una forta crtica de la prctica dels imigrants anglesos de canviar els noms gallesos de les cases que compren a Galles i posar-les noms anglesos.

Rhif Llfr Safonol Rhyngwladol (nmero estndard internacional de llibre) 0-86381-454-9

Gwasg Carreg Gwalch, 12 Iard yr Orsaf, Llanrwst, Dyffrn Conw, Cymru / Pis de Galles


(gwask KA-reg GWALKH, DEI-dheg yar-d-ROR-sav, D-frin KO-nui, KM-ri)

(editorial de la Pedra del Falc, 12 Pati / recinte de l'Estaci, Vall del riu Conw, Galles)

Preu: (1997) 3.50 (unes 800 pessetes)

 

Er mwn i'r peiriannau archwilio ddod o hd i rai o'r enwau yma, rm ni wedi cynnws y ffurfiau safonal ('y' yn lle '') ac hefd ffurfiau anghywir (hynn w, heb y cysylltnod neu'r hirnod) Aelybryn, Ael-y-bryn, Awelfryn, Brodeg, Bronhaul, Brynteg, Brynawel, Brynawelon, Bryngolau, Brynhyfryd, Brynteg, Bwthyn, Caegwyn, Cae-gwyn, Cilhaul, Coedyrhaf, Danybryn, Dan-y-bryn, Danymynydd, Danyrug, Eryl, Glanmor, Glanmr, Glanymor, Glan-y-mor, Gorffwysfa, Hen Bersondy, Llaindeg, Llehyfryd, Llyshedd, Llys-hedd, Maeshyfryd, Penybryn, Pen-y-bryn, Penycae, Penydre, Penymynydd, Persondy, Preswylfa, Swn-y-don, Swnydon, Swnynant, Swn-y-nant, Tremydon, Tremymr, Ty Ni, Tŷ, Tyddyn, Tynybryn, Tyn-y-bryn, Tynyrhyd, Tyn-y-rhyd, Ysguborwen

Heol y Bryn, Heol yr Eglwys, Heol y Mynydd, Heol y Rhyd

diwedd yr allweddeiriau

Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sc?
Esteu visitant una pgina of the Web "CYMRU-CATALONIA" (= Galles-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
We(r) m ai? Yu a(r) vziting peij frm dh "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katluni) Wbsait

CYMRU-CATALONIAallweddeiriau: