http://www.kimkat.org/amryw/1_geirfa/geirgrawn_DRYW_cym_cat_enwau_heolydd_050_0249c.htm
0001z Tudalen Blaen / Pàgina principal
..........1861c Y Porth Catalaneg / La
porta en català
....................0008c Y Barthlen /
Mapa de la web
..............................1006c Geiriaduron
/ Diccionaris
........................................1809c
Geiriaduron ar gyfer siaradwyr Catalaneg / Diccionaris per als catalanoparlants
..................................................0060c Cyfeirdalen i'r Geirgrawn Cymraeg /
Guia del vocabulari gal·lès
............................................................0308c Mynegai i'r Geirgrawn Cymraeg /
Índex del vocabulari gal·lès
......................................................................y tudalen
hwn / aquesta pàgina
|
1852c llibre
dels visitants |
Gwefan Cymru-Catalonia 50. ENWA HEOLYDD |
adolygiad
diweddaraf - darrera actualització 1997-10-09, 2000-11-28, 2005-09-01 |
0816 This
page (or at least one similar in content) in English (house names in Welsh)
Hi ha una llarga tradició a Gal·les de
posar a les cases dels pobles i de les ciutats un nom, a una placa al costat de
la porta principal, o a la porta del jardí, al carrer. Poden ser noms del poble
d'origen de la família, noms més aviat 'poètics', noms de la literatura
gal·lesa, noms de la lluita per l'independència dels gal·lesos, etc. (Vegeu 1062
noms de cases en gal·lès )
Alguns d'aquests noms són també noms de carrers d'urbanitzacións - amb o sense
una paraula que denota 'carrer' (heol, ffordd, etc)
Enwau heolÿdd - noms
de carrers.
Aquí teniu uns noms
molt freqüents de carrers. Al sud, normalment van amb 'heol' [heul]; en
altres indrets, amb 'ffordd' [fordh] i 'strÿd' [striid] (al
nord-est, 'strÿt' [striit]). Aquests darrers (ffordd, strÿd) també es
troben al sud, però de vegades és una mostra de l'influència dels dialectes
nordencs - possiblement degut a assessors lingüístics vinguts del nord del
país, o per què es pensava que la forma nordenca de la llengua té més prestigi;
o per què no és un nom auctòctona sinó una traducció fet a la mida de l'anglès
(en comptes de road, street = heol, perquè la paraula gal·lesa sudenca inclou
tots dos sentits, es fa una correspondència de street = 'strÿd', road =
'ffordd'). Això és possible quan s'ignora la forma autòctona del nom, per què
no se l'ha buscat, o que es pensa que un nom gal·lès no té vigència si no
equival a la forma anglesa 'oficial', etc
1.
Heol
y Coed (f) [heu-lø KOID] = carrer del bosc
2.
Heol
Masnach (f) [heul MA-snakh] = carrer del
comerç (sobretot als pobles de les valls industrialitzades)
3.
Heol
y Brÿn (f) [heu-lø BRIN] = carrer del
turó
4.
Heol
y Nant (f) [heu-lø NANT] = carrer del
rierol
5.
Heol
y Felin (f) [heu-lø VE-lin] = carrer del
molí
6.
Heol y Bont (f)
[heu-lø BONT] = carrer
7.
Heol
yr Eglwÿs (f) [heu-lø RE-gluis] = carrer de
l'església (parròquia anglicana)
8.
Heol
y Gors (f) [heu-lø GORS] = carrer del
pantà (terra fangosa)
9.
Heol
y Waun (f) [heu-lø WAIN] = carrer de l'erm
(terra fangosa, o pastura de muntanya)
10.
Heol
y Mynÿdd (f) [heu-lø MØ-nidh] = carrer de la
(pastura de la) muntanya
11.
Heol y Wern (f)
[heu-lø WERN] = carrer de l'aiguamoll / verneda
12.
Heol
yr Efail (f) [heu-lø RE-vel] = carrer de la
forja
13.
Heol
y Groes (f) [heu-lø GROIS] = carrer de
la creu
14.
Heol
y Rhÿd (f) [heu-lø RHIID] = carrer
del gual
15.
Heol y Capel (f)
[heu-lø KA-pel] = carrer de l'església (temple protestant
no-conformista)
16.
Heol
y Coroni (f) [heu-lø ko-RO-ni] = carrer de
la coronació (indica la mentalitat esclavitzada d'alguns ajuntaments que han
volgut commemorar esdeveniments relacionats amb la reialesa del país veí, al
segle passat o en aquest segle). També Heol y Jiwbilî (f)
[heu-lø ju-bi-LII] = carrer del 'jubileu', commemoració de vint-i-cinc
anys a la trona.
Al juliol del 1997
es va publicar "Enwau Cymraeg ar Dai" ("noms gal·lesos de les
cases") per en Myrddin ap Dafÿdd [MØR-dhi-nap-DA.vidh] - un llibre en
gal·lès de 65 pàgines amb una llista d'aquesta mena de noms gal·lesos (sobretot
de l'ouest del país), observacions sobre els tipus de nom, i una forta crítica
de la pràctica dels imigrants anglesos de canviar els noms gal·lesos de les
cases que compren a Gal·les i posar-les noms anglesos.
Rhif Llÿfr Safonol
Rhyngwladol (número estàndard internacional de llibre) 0-86381-454-9
Gwasg Carreg Gwalch,
12 Iard yr Orsaf, Llanrwst, Dyffrÿn Conwÿ, Cymru / Páis de Gal·les
(gwask KA-reg GWALKH, DEI-dheg yar-dø-ROR-sav, DØ-frin
KO-nui, KØM-ri)
(editorial de la
Pedra del Falcó, 12 Pati / recinte de l'Estació, Vall del riu Conwÿ, Gal·les)
Preu: (1997) £3.50 (unes 800 pessetes)
·····
|
Er mwÿn i'r peiriannau
archwilio ddod o hÿd i rai o'r enwau yma, rÿm ni wedi cynnwÿs y ffurfiau safonal
('y' yn lle 'ÿ') ac hefÿd ffurfiau anghywir (hynnÿ ÿw, heb y cysylltnod neu'r
hirnod) Aelybryn, Ael-y-bryn,
Awelfryn, Brodeg, Bronhaul, Brynteg, Brynawel, Brynawelon, Bryngolau,
Brynhyfryd, Brynteg, Bwthyn, Caegwyn, Cae-gwyn, Cilhaul, Coedyrhaf, Danybryn,
Dan-y-bryn, Danymynydd, Danyrug, Eryl, Glanmor, Glanmôr, Glanymor,
Glan-y-mor, Gorffwysfa, Hen Bersondy, Llaindeg, Llehyfryd, Llyshedd,
Llys-hedd, Maeshyfryd, Penybryn, Pen-y-bryn, Penycae, Penydre, Penymynydd,
Persondy, Preswylfa, Swn-y-don, Swnydon, Swnynant, Swn-y-nant, Tremydon,
Tremymôr, Ty Ni, Tŷ, Tyddyn, Tynybryn, Tyn-y-bryn, Tynyrhyd, Tyn-y-rhyd,
Ysguborwen |
|
Heol y Bryn, Heol yr Eglwys, Heol y Mynydd, Heol y Rhyd |
diwedd yr allweddeiriau
Ble'r
wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan
"CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina of the Web
"CYMRU-CATALONIA" (= Galles-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (=
Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij
fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (=
Weilz-Katølóuniø) Wébsait
CYMRU-CATALONIAallweddeiriau: