http://www.kimkat.org/amryw/1_geirfa/geirgrawn_DRYW_cym_cat_enwau_tai_067_1954c.htm

0001z Tudalen Blaen / Pàgina principal

..........1861c Y Porth Catalaneg / La porta en català

....................0008c Y Barthlen / Mapa de la web

..............................1006c Geiriaduron / Diccionaris

........................................1809c Geiriaduron ar gyfer siaradwyr Catalaneg / Diccionaris per als catalanoparlants

..................................................0060c Cyfeirdalen i'r Geirgrawn Cymraeg / Guia del vocabulari gal·lès

............................................................0308c Mynegai i'r Geirgrawn Cymraeg / Índex del vocabulari gal·lès

......................................................................y tudalen hwn / aquesta pàgina

 


.. 

 

 

 

 

 

 

 

1852c llibre dels visitants

Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya
 
Geirfa Ddosbarthedig
Vocabulari temàtic

67. ENWAU TAI
67. NOMS DE CASES

adolygiad diweddaraf - darrera actualització 1997-10-09, 2000-11-28, 2005-09-01

 

 

5.2 Enwau Tai [en-we TAI] house names {haus neimz}

Hi ha una llarga tradició a Gal·les de posar a les cases dels pobles i de les ciutats un nom, a una placa al costat de la porta principal, o a la porta del jardí, al carrer. Poden ser noms del poble d'origen de la família, noms més aviat 'poètics', noms de la literatura gal·lesa, noms de la lluita per l'independència dels gal·lesos, etc. Alguns d'aquests noms són també noms de carrers d'urbanitzacións - amb o sense una paraula que denota 'carrer' (heol, ffordd, etc) 

There is a long tradition in Wales of naming houses in villages and towns - the name is usually indicated on a sign by the front door or at a garden gate. They can be names showing where the houseowners came from, names which are romantic or poetic, names from Welsh literature, names of various historical references to the Welsh struggle for freedom from foreign domination, and so on. Here is a list of many such names. Housing estates often have street names not preceded by a word meaning 'street' or 'road' (heol, ffordd, etc)

Dheørr iz ø long trødíshøn in Weilz øv néiming háuzïz in vílijïz ønd taunz - dhø neim iz yúuzhuøli índikeitíd on ø sain bai dhø frûnt doorr oorr øt ø gáarrdøn geit. Dhei køn bii neimz shóuing weørr dhø háusounørrz keim from, neimz wich aarr roumántik oorr pouétik, neimz frøm Welsh lít'røchørr, neimz øv véøriøs histórikøl réførønsíz tø dhø Welsh strûgøl førr fr´´idøm frøm fórin dominéishøn, ønd sou on. Hiørr iz ø list øv méni sûch neimz. Háuzing estéits óføn hav striit neimz not prøsíidïd bai ø wøørrd míining 'striit' oorr 'roud' (heol, ffordd) etsétørø.

001

== Ael-y-brÿn ·· (m) [ai-lø-BRIN] = 'cresta del turó' Hill crest {Híl-krest}

002

== Arhosfa ·· (f) [ar-HOS-va] = llar ('esperar/estar-hi + lloc'); generalment amb la forma no estàndard º Arosfa ºº (f) [a-ROS-va] "home, place of abode" {"houm, pleis øv øbóud"}, literally 'stay' + 'place' {líterøli 'stei' plûs 'pleis' }, generally in a non-standard spelling without 'h' - Arosfa {jénørøli in ø non-stándørrd spéling widháut 'eich' - Arosfa}

003

== Arsyllfan ·· (m) [ar-SØLH-van] = 'lloc d'observació, (és a dir, lloc amb bona vista)' lookout, place with a fine view {lûkaut, pleis widh ø fain vyuu}

004

== Awelfrÿn ·· (m) [au-EL-vrin] = 'turó de brisa' "breeze-hill" {"briiz-híl"}

005

== Bro-deg ·· (f) [broo-DEEG] = 'contrada bonica' fair country {feørr kûntri}

006

== Bron-haul ·· (f) [bron-HAIL] = 'turó (rodó) assolellat' Sunny hill (round hill, breast-shaped hill) {Sûni hil (raund hil, brést-sheipt hil)}

007

== Brÿnawel ·· (m) [bri-NAU-el] = 'turó de brisa' "breeze-hill, hill of a breeze" {"briiz-híl, hil øv ø briiz"}

008

== Brÿnawelon ·· (m) [bri-nau-E-lon] = 'turó de brises' "breeze-hill, hil of breezes" {"briiz-híl, hil øv bríizïz"}

009

== Brÿngolau ·· (m) [brin-GO-le] = 'turó clar / assolellat' light / sunny hill {light / sûni híl}

010

== Brÿnhyfrÿd ·· (m) [brin-HØV-rid] = 'turó agradable' pleasant hill {plézønt hil} Sometimes replaced in English by 'Mount Pleasant' {sûmtaimz ripléist in Íngglish bai 'Maunt Plézønt'}

011

== Brÿn-teg ·· (m) [brin-TEEG] = 'turó bonic' fair hill {feørr híl}

012

== Cae-bach ·· (m) [kai-BAAKH] = 'tancat petit' small field {smool fiøld}

013

== Caegwenith ·· (m) [kai-GWE-nith] = 'tancat / camp de blat' wheat field {wiit fiøld}

014

== Cae-gwÿn ·· (m) [kai-GWIN] = 'tancat blanc' white field {wait fiøld}

015

== Cartref / Cartre ·· (m) [KAR-trev, KAR-tre] = 'la llar' home {houm}

016

== Cil-haul ·· (m) [kiil-HAIL] = 'obac, lloc ombrívol' ("racó (fora) (del) sol") shady hill {shéidi hil}

017

== Cilmeri ·· (m) [kil-ME-ri] = 'localitat de Brycheiniog (Powÿs) on un soldat anglès va matar Llywelÿn ap Gruffudd, "Llywelÿn Ein Llÿw Olaf" ('Llywelÿn el nostre últim líder') 11-12-1282; (probablament 'racó de esbarzers') place in Brycheiniog (Powÿs) where an English soldier killed Llywelÿn ap Gruffudd, "Llywelÿn ein Llÿw Olaf" (Llywelÿn our last leader) 11-12-1282. Probably 'bramble nook' {pleis in Brycheiniog (Powÿs) weørr øn Íngglish sóuljørr kild Llywelÿn ap Gruffudd, "Llywelÿn ein Llÿw Olaf" (Llywelÿn aurr last líidørr) 11-12-1282. Próbøbli 'brámbøl nuk'}

018

== Y Bwthÿn ·· (m) [ø BU-thin] = 'la cabana' the cottage {briiz-híl}

END OF ENGLISH ANNOTATIONS {end øv Íngglish anoutéishønz} 19d 03m 1999

  1. == Coed-yr-haf ·· (m) [koi-dør-HAAV] = 'bosc d'estiu'
  2. == Creiglan ·· (f) [KREI-glan] = 'vessant rocosa' (craig = "roca"+ glan = "vessant")
  3. == Dan-y-brÿn ·· (m) [da-nø-BRIN] = 'sota el turó'
  4. == Danymynÿdd ·· (m) [da-nø-MØ-nidh] = 'sota la muntanya'
  5. == Dan-y-rug ·· (m) [da-nø-RIIG] = 'sota el bruc ( = a peu del turó de bruc')
  6. == Erÿl ·· (f) [E-ril] = 'lloc d'observació, (és a dir, lloc amb bona vista)'
  7. == Y Fanheulog ·· (f) [ø van-HEI-log] = 'el lloc assolellat'
  8. == Y Gilfach ·· (f) [ø-GIL-vaakh] = 'el racó'
  9. == Glanafon ·· (f) [gla-NA-von] = 'marge del riu'
  10. == Glanrafon ·· (f) [glan-RA-von] = 'marge del riu'
  11. == Glanyrafon ·· (f) [gla-nø-RA-von] = 'marge del riu'
  12. == Gorffwÿsfa ·· (f) [gor-FUIS-va] = 'lloc de repòs'
  13. == Gorwel ·· (m) [GOR-wel] = ('horitzó')
  14. == Gorwelfa ·· (f) [gor-WEL-va] = ('horitzó + lloc' = vista de l'horitzó)
  15. == (Yr) Hen Bersondÿ ·· (m) [(ør) heen ber-SON-di] = 'antiga casa del capellà (anglicana)'
  16. == (Yr) Hen Ysgol ·· (f) [(ør) hee-NØ-skol] = 'antiga escola'
  17. == Hafdir ·· (m) [hav-DIR] = 'terra d'estiu'
  18. == Llain-deg ·· (f) [lhain-DEEG] = 'feixa / parcel·la bonica'
  19. == Llehyfrÿd ·· (m) [lhee-HØV-rid] = 'lloc agradable'
  20. == Llÿs-hedd ·· (m) [lhiis-HEEDH] = 'cort / sala / casal de la pau'
  21. == Maes-hyfrÿd ·· (m) [mais-HØV-rid] = 'camp agradable'
  22. == Morawelon ·· (m) [moo-rau-E-lon] = 'brises del mar'
  23. == Pen-y-brÿn ·· (m) [pe-nø-BRIN] = '(al) cim del turó'
  24. == Pen-y-cae ·· (m) [pe-nø-KAI] = '(al) límit del tancat'
  25. == Pen-y-dre ·· (m) [pe-nø-DREE] = '(al) límit del poble'
  26. == Penymynÿdd ·· (m) [pe-nø-MØ-nidh] = '(al) cim de la muntanya'
  27. == Preswÿlfa ·· (f) [pre-SUIL-va] = llar ('residir + lloc'); generalment amb la forma no estàndard º Arosfa ºº (f) [a-ROS-va]
  28. == Swn-y-don ·· (m) [suu-nø-DON] = 'so del mar / de l'ona'
  29. == Swn-y-nant ·· (m) [suu-nø-NANT] = 'so dela riera'
  30. == Swnyrafon ·· (m) [suu-nø-RA-von] = 'so del riu'
  31. == Tawelfan ·· (m) [tau-EL-van] = 'tranquil + lloc'
  32. == Trem-y-don ·· (f) [tre-mø-DON] = 'vista del mar / de l'ona'
  33. == Trem-y-môr ·· (f) [tre-mø-MOOR] = 'vista del mar'
  34. == Tremyrafon ·· (f) [tre-mø-RA-von] = 'vista del riu'
  35. == Y Tyddÿn ·· (m) [ø TØ-dhin] = 'parcel·la, granja petita'
  36. == Tÿ Ni ·· [tii NII] = 'la nostra casa
  37. == Tÿn-y-brÿn ·· (m) [ti-nø-BRIN] = 'parcel·la del turó'
  38. == Tÿn-y-rhÿd ·· (m) [ti-nø-RHIID] = 'parcel·la del gual'
  39. == Ysgubor-wen ·· (f) [ø-SKI-bor WEN] = 'graner blanc'

Al juliol del 1997 es va publicar "Enwau Cymraeg ar Dai" ("noms gal·lesos de les cases") per en Myrddin ap Dafÿdd [MØR-dhi-nap-DA.vidh] - un llibre en gal·lès de 65 pàgines amb una llista d'aquesta mena de noms gal·lesos (sobretot de l'ouest del país), observacions sobre els tipus de nom, i una forta crítica de la pràctica dels imigrants anglesos de canviar els noms gal·lesos de les cases que compren a Gal·les i posar-les noms anglesos.

Rhif Llÿfr Safonol Rhyngwladol (número estàndard internacional de llibre) 0-86381-454-9

Gwasg Carreg Gwalch, 12 Iard yr Orsaf, Llanrwst, Dyffrÿn Conwÿ, Cymru / Páis de Gal·les

(gwask KA-reg GWALKH, DEI-dheg yar-dø-ROR-sav, DØ-frin KO-nui, KØM-ri)

(editorial de la Pedra del Falcó, 12 Pati / recinte de l'Estació, Vall del riu Conwÿ, Gal·les)

Preu: (1997) £3.50 (unes 800 pessetes)

 

·····

Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina of the Web "CYMRU-CATALONIA" (= Galles-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait

     

CYMRU-CATALONIA