CC0264c geirfa/vocabulari: gwleidyddiaeth/política

http://www.kimkat.org/amryw/1_geirfa/geirgrawn_DRYW_cym_cat_gwleidyddiaeth_063_0264c.htm

1852c llibre dels visitants

Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya

Geirfa Ddosbarthedig
Vocabulari temàtic

63. GWLEIDYDDIAETH
63. LA POLÍTICA

adolygiad diweddaraf - darrera actualització 1997-10-09, 2000-11-28, 2005-09-01

VOCABULARI GAL·LÈS - LA POLÍTICA
12 03 2000 adolygiad diweddaraf / darrera actualització

Nota: la lletra ÿ no existeix en gal·lès estandard. La lletra y a l'ortografia gal·lesa té dues pronunciacions - [i], [ø]. Fem servir la ÿ a les nostres pàgines per indicar la pronunciació [i]. La y sense dieresi es pronuncia amb vocal neutra [ø]

gwlad (f) [G^WLAAD] gwledÿdd [G^WLE-didh]
= païs

gwleidyddiaeth (f) [g^Wlei-DØDH-yeth]
= política

col·loquial
pólitics (m) [po-li-tiks]
= política

gwleidyddol (adj) [g^Wlei-DØ-dhol]
= polític

politicaidd (adj) [po-li-TI-kedh]
= polític

gwleidÿdd (m) [G^WLEI-didh] gwleidyddion [g^Wlei-DØ-dhyon]
= polític

gwladoli (v) [g^Wla-DO-li]
= nacionalitzar

cyfansoddiad (m) [kø-van-sodh-yad] cyfansoddiadau [kø-van-sodh-ya-de]
= constitució

preifateiddio (v) [prei-va-teidh-yo]
= privatitzar

llywodraeth (f) [lhø-wo-dreth] llywodraethau [lhø-wo-drei-the]
= governament, governació

llywodraethu (v) [lhø-wo-drei-thi]
= governar

cenedl (f) [ke-nedøl] cenhedloedd [ken-hed-lodh]
= nació

gwladwriaeth (f) [gwla-dur-yeth] gwladwriaethau [gwla-dur-yei-the]
= estat

cenedl-wladwriaeth (f) [ke-nedøl wla-dur-yeth] cenedl-wladwriaethau [ke-nedøl wla-dur-yei-the]
= estat-nació

gwerinlywodraeth (f) [gwe-rin lø-wo-dreth] gwerinlywodraethau [gwe-rin lø-wo-drei-the]
= república

ETHOLIADAU / ELECCIONS
pleidlais (f) [pleid-lais] pleidleisiau [pleid-leis-ye, -lei-she]
= vot

col·loquial
fôt (f) [voot] fôts, fotiau [voots, vot-ye]
= vot

pleidlais gudd (f) [pleid-lais giidh] pleidleisiau cudd [pleid-leis-ye, -lei-she kiidh]
= vot secret

pleidlais troi'r fantol (f) [pleid-lais troir van-tol] pleidleisiau troi'r fantol [pleid-leis-ye, -lei-she troir van-tol]
= vot decisiu

pleidlais gerÿdd (f) [pleid-lais ge-ridh] pleidleisiau cerÿdd [pleid-leis-ye, -lei-she ge-ridh]
= vot de censura

pleidleisiwr (m) [pleid-leis-yur, -lei-shur] pleidleiswÿr [pleid-LEI-swir]
= votant

pleidleisio (v) [pleid-leis-yo]
= votar (anar a votar)

ethol (v) [E-thol]
= votar (un candidat)

etholiad (m) [e-thol-yad] etholiadau [e-thol-ya-de]
= elecció

col·loquial
lecsiwn (mf) [lek-shun] lecsiynau [lek-shø-ne]
= elecció

etholiad cyffredinol (m) [e-thol-yad kø-fre-di-nol] etholiadau cyffredinol [e-thol-ya-de kø-fre-di-nol]
= elecció general

is-etholiad (m) [i-se-thol-yad] is-etholiadau [i-se-thol-ya-de]
= elecció parcial

etholaeth (f) [e-tho-leth] etholaethau [e-tho-lei-the]
= circumscripció

etholwr (m) [e-tho-lur] etholwÿr [e-thol-wir]
= elector

gorsaf bleidleisio (f) [gor-sav bleid-leis-yo, -lei-sho]  gorsafoedd pleidleisio [gor-sa-vodh pleid-leis-yo, -lei-sho]
= caseta electoral ('estació de votar')

bwth pleidleisio (m) [buuth pleid-leis-yo, -lei-sho]  bythau pleidleisio [bø-the pleid-leis-yo, -lei-sho]
= cabina per a votar

cist bleidleisio (m) [kist bleid-leis-yo, -lei-sho]  cistiau pleidleisio [kist-ye pleid-leis-yo, -lei-sho]
= urna electoral

papur pleidleisio (m) [pa-pir pleid-leis-yo, -lei-sho] papurau pleidleisio [pa-pi-re pleid-leis-yo, -lei-sho]
= papereta, paper per a votar

papur a ddifethwÿd (m) [pa-pir a dhi-ve-thuid] papurau a ddifethwÿd [pa-pi-re a dhi-ve-thuid]
= papereta invàlida ('papereta que va ser malmesa'); un amb massa creus, o amb alguna cosa escrita en comptes de, o a més a més de, la creu, etc

diwrnod pleidleisio (m) [diur-nod pleid-leis-yo, -lei-sho] diwrnodau pleidleisio [diur-no-de pleid-leis-yo, -lei-sho]
= dia d'eleccions, jornada electoral

pôl piniwn (m) [pool pin-yun] polau piniwn [po-le pin-yun]
= sondeig d'intenció de vot

bwrw pleidlais (v) [bu-ru pleid-lais]
= depositar el vot

bwrw pleidlais wag (v) [bu-ru pleid-lais waag]
= votar en blanc (no hi ha cap tradició de votar així; no es compten els vots blancs per separat, i s'inclouen a la quantitat de paperetes invàlides)

pôl gwelltÿn (m) [pool gwelh-tin] polau gwelltÿn [po-le gwelh-tin]
= sondeig aproximat, un no fet rigorosament amb una certa probabilitat d'error, només per saber la tendència a grans trets de l'opínió d'un grup de persones

ennill etholiad (v) [e-nilh e-thol-yad]
= guanyar una elecció

colli etholiad (v) [ko-lhi e-thol-yad]
= perdre una elecció

croes (f) [krois] croesau [kroi-se]
= creu

cynigiad (m) [kø-nig-yad] cynigiadau [kø-nig-ya-de]
= moció

gwrthdystio (v) [gurth-døst-yo]
= manifestar-se

gwrthdystiad (m) [gurth-døst-yad] gwrthdystiadau [gurth-døst-ya-de]
= manifestació

protestio (v) [pro-test-yo]
= protestar-se

protest (f) [pro-test] protestiadau [pro-test-ya-de]
= protesta

rali (f) [ra-li] ralïau [ra-li-e]
= trobada (aplec de gent per una reivindicació política)

cynnal rali (v) [kø-nal ra-li]
= fer una trobada

cyfarfod (m) [kø-var-vod] cyfarfodÿdd [kø-var-vo-didh]
= assemblea

diddymu (v) [di-dhø-mi]
= anul·lar

democratiaeth (f) [de-mo-krat-yeth] democratiaethau [de-mo-crat-ye-the]
= democràcia

democrataidd (adj) [de-mo-kra-tedh]
= democràtic

démocrat (m) [de-mo-krat] democratiaid [de-mo-krat-yed]
= demòcrata

unben (m) [in-ben] unbeniaid [in-ben-yed]
= dictador

unbennaeth (m) [in-be-neth] unbenaethau [in-be-nei-the]
= dictadura

plaid (f) [plaid] pleidiau [pleid-ye]
= partit

plaid wleidyddol (f) [plaid wlei-dø-dhol] pleidiau gwleidyddol [pleid-ye gwlei-dø-dhol]
= partit polític

cenedlaethol (adj) [ke-ned-lei-thol]
= nacional

cenedlaetholwr (f) [ke-ned-lei-tho-lur] cenedlaetholwÿr [ke-ned-lei-thol-wir]
= nacionalista

cenedlaetholwraig (f) [ke-ned-lei-thol-reg]
= nacionalista (dona)

Plaid Cymru (f) [plaid køm-ri]
= el partit nacionalista gal·lès ('(el) partit (de) Gal·les')

col·loquialment
Y Blaid (f) [ø blaid]
= 'el partit' ( Plaid Cymru)

Pleidiwr (m) [pleid-yur] Pleidwÿr [pleid-wir]
= militant / votant de Plaid Cymru; nacionalista

Pleidiwraig (m) [plei-dreg] Pleidwragedd [pleid-wra-gedh]
= (dona) militant / votant de Plaid Cymru; nacionalista

Plaid Genedlaethol Cymru (f) [plaid ge-ned-lei-thol køm-ri]
= antic nom de Plaid Cymru ('(el) partit nacionalista (de) Gal·les')

sosialÿdd (m) [so-sha-lidh] sosialwÿr [so-shal-wir]
= socialista

sosialaeth (f) [so-sha-leth]
= socialisme

sosialaidd (adj) [so-sha-ledh]
= socialista

plaid lafur (f) [plaid la-vir]
= partit laborista, partit socialista, partit dels treballadors

Plaid Lafur Lloegr (f) [plaid la-vir lhoi-ger]
= el Partit Laborista d'Anglaterra

Y Blaid Lafur (f) [ø blaid la-vir]
= el Partit Laborista

ffasgÿdd (m) [fa-skidh] ffasgwÿr [fask-wir]
= feixista, fatxa

ffasgaeth (f) [fa-sketh]
= feixisme

ffasgaidd (adj) [fa-skedh]
= feixista

ceidwadol (adj) [keid-wa-dol]
= conservador

ceidwadwr (m) [keid-wa-dur] ceidwadwÿr [keid-wad-wir]
= conservador

ceidwadaeth (f) [keid-wa-deth]

SLOGANAU / eslògans
slogan (mf) [SLO-gan] sloganau [slo-GA-ne] = eslògan
Cymru am bÿth (frase) [KØM-ri am BITH] = visca Gal·les ("Gal·les per eternitat / per sempre")
Cymru Rÿdd (frase) [KØM-ri RIIDH] = Gal·les lliure
Cofiwch Drywerÿn (frase) [KOV-yukh dre-WE-rin] = recorda Trywerÿn (nom de comunitat gal·lesoparlant destruïda) pintada que instigava (i instiga) els gal·lesos a seguir la lluita per els seus drets com a nació - al 1957, tot i que els diputats gal·lesos de tots els partits polítics van votar gairebé per unanimitat en contra de la proposta, l'Ajuntament de la ciutat anglesa de Liverpool va aconseguir el vist i plau del parlament anglès per desallotjar els habitants de la vall de Trywerÿn i construir-hi un pantà. Aquesta acció va ser vista com una dels més greus en l'espoliació contínua d'un país indefens davant la prepotència dels governs i ajuntaments anglesos.
Senedd i Gymru (frase) [SE nedh i GØM ri] = un parlament per a Gal·les
Tai Cymru i Bobl Cymru (frase) [TAI KØM ri i BO bol KØM ri] = la vivenda a Gal·les pels gal·lesos ("les cases de Gal·les per la gent de Gal·les") - de la campanya de l'Associació per la Llengua gal·lesa per una llei de propietats per aturar el problema de l'emigració forçada per que forasters rics compraven les cases dels pobles com a cases secundàries)

·····

Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina of the Web "CYMRU-CATALONIA" (= Galles-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait

CYMRU-CATALONIA