http://www.kimkat.org/amryw/1_geirfa/geirgrawn_DRYW_cym_cat_planhigion_052_0263c.htm

0001z Tudalen Blaen / Pàgina principal

..........1861c Y Porth Catalaneg / La porta en català

....................0008c Y Barthlen / Mapa de la web

..............................1006c Geiriaduron / Diccionaris

........................................1809c Geiriaduron ar gyfer siaradwyr Catalaneg / Diccionaris per als catalanoparlants

..................................................0060c Cyfeirdalen i'r Geirgrawn Cymraeg / Guia del vocabulari gal·lès

............................................................0308c Mynegai i'r Geirgrawn Cymraeg / Índex del vocabulari gal·lès

......................................................................y tudalen hwn / aquesta pàgina

 


.. 

 

 

 

 

 

 

 

1852c llibre dels visitants

Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya
 

Geirfa Ddosbarthedig
Vocabulari temàtic


52. PLANHIGION
52. PLANTES

adolygiad diweddaraf - darrera actualització 1997-10-09, 2000-11-28, 2005-09-01

 

 7.3. Planhigion a Choed [plan-hig-yon a khoid] -  les plantes i els arbres

 

07 10 97 FERSIWN ANGHYFLAWN / VERSIÓ PARCIAL

 

coeden [koi-den] (f) coed [koid] = arbre; la forma plural coed també vol dir bosc, i fusta

pren [pren] (m) prennau [pre-ne] = arbre; pren també vol dir fusta

deilen [dei-len] (f) dail [dail] = fulla

helygen [he--gen] (f) hel˙g [he-lig] = salze

derwen [der-wen] (f) derw [de-ru], deri [de-ri] ·· = roure

bedwen [bed-wen] (f) bedw [be-du] = bedoll

bedwen haf [bed-wen haav] (f) bedw  haf [be-du haav] = (tradicions populars) arbret de maig, pal de maig - pal que s'erigeix al primer de maig per fer balls populara al seu voltant ('bedoll d'estiu') 

ffaw˙dden [fa-ui-dhen] (f) ffaw˙dd [fa-uidh] = faig

gwernen [gwer-nen] (f) gwern [gwern] = vern

pinw˙dden [pi-nui-dhen] (f) pinw˙dd [pi-nuidh] = pi

nodw˙dd pinw˙dden [no-duidh pi-nui-dhen] (f) nodw˙ddau pinw˙dd [no-dui-dhe pi-nuidh] = fulla de pi ('agulla (de) pi')

pinw˙dden yr Alban [pi-nui-dhen ĝr al-ban] (f) pinw˙dd yr Alban [pi-nuidh ĝr al-ban] = pi roig (Pinus sylvestris) ('pi d'Escòcia') (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: arbre de capçada més o menys cònica, estès arreu d'Europa, que a les zones meridionals és muntanyenc) 

 

coed - boscos

 

coed (pl) [koid] = arbres; bosc; fusta; plural doble coed˙dd [koi-didh] = boscos

Y Coed-duon [ĝ koid dii-on] (f) topònim - poble de la vall de Rhymni, de Gal·les del Sud-est ('el bosc negre')

fforest [fo-rest] (f) fforest˙dd [fo-re-stidh] = selva, forest; (als topònims també és terra de cacera - no té necessàriament arbres )

Y Fforest-fach fo-rest vaakh] (f) topònim - poble de la vall de Tawe, de Gal·les del Sud-est

llw˙n [lhuin] (m) llw˙ni [fo-re-stidh] = arbreda, bosc petit

coedwig [koid-wig] (f) coedwigoedd [koid-wi-godh] = bosc

coedwigaeth [koid-wi-geth] (f)·· = silvicultura; (als topònims també és terra de cacera - no té necessàriament arbres )

coetir [koi-tir] (m) coetiroedd [koi-ti-rodh] = terra boscosa

llw˙n derw [lhuin de-ru] (m) llw˙ni derw [lhui-ne de-ru] = roureda; topònims Y Llw˙n Derw, Y Llw˙nderw

 

coed Catalonia - arbres de Catalunya (per tant, seràn desconeguts pels gal·lesoparlants, i més aviat 'paraules de diccionari')

 

derwen fytholw˙rdd [der-wen vĝ-thol-wirdh] (f) derw bytholw˙rdd [de-ru bĝ-thol-wirdh] = alzina (Quercus ilex)

coeden gorc [koi-den gork] (f) coed corc [koid kork] = surera, alzina surera (Quercus suber)

pinw˙dden arfor [pi-nui-dhen ar-vor] (f) pinw˙dd arfor [pi-nuidh ar-vor] = pi de fulla (Pinus pinaster) ('pi marítim')

merysbren [me--spren] (m) merysbrennau [me-rĝ-spre-ne] = nespler (Mespilus germanica)

afal agored [a-val a-go-red] (m) afalau agored [a-va-le a-go-red] = nespla, nespra

pinw˙dden anial [pi-nui-dhen an-yal] (f) pinw˙dd anial [pi-nuidh an-yal] = pi bo (Pinus pinea) ('pi desolat') (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: arbre de capçada en forma de para-sol que fa pinyes grosses i arrondonides amb pinyons comestibles)  

lentysgbren [len-tĝsk-bren] (m) lentysgbrennau [len-tĝsk-bre-ne] = llentiscle (Pistacia lentiscus) (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: arbret o arbust mediterrani de la família de les anacardiàcies, de fulles pinaticompostes coriàcies i persistents)  

carob [ka-rob] (m) carobau [ka-ro-be] = garrofa

pren danadl , pren danad'[pren da-nad] (m) prennau danadl , prennau danad' [pre-ne da-nad] = lledoner (Celtis australis) (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: arbre caducifoli de la família de les ulmàcies, de fulles asimètriques, fruits negres, drupacis i comestibles, però poc apreciats)  

aeronen bren danadl , aeronen pren danad' [ei-ro-nen bren da-nad] (f) aeron pren danadl, aeron pren danad' [ei-ron pren da-nad] = lledó

coeden locwat [koi-den lo-kwat] (f) coed locwat [koid lo-kwat] = nesprer (Eriobotrya japonica) (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: arbre exòtic de fullatge persistent que fa fruits de color taronja, aciduls i comestibles, anomenat també 'nesprer del Japó') 

locwat [lo-kwat] (m) locwats [lo-kwats] = nespra (fruit del nesprer)

 

planhigion - plantes

(estàndard) ysgorpionll˙s [ĝ-skor-pi-on-lhis] (m) ysgorpionllysiau [ĝ-skor-pi-on-lhi-she...] = (1) miositis (en general) (2) miositis (Miositis arvensis) vegeu ysgorpionll˙s y me˙s˙dd ('escorpí + planta')

(col·loquial - Gal··les del Nord) glas y gors [glaas ĝ gors] (m) gleision y gors [gleis-yon ĝ gors] = miositis (Miositis arvensis) ('(flor) blava (de)l pantà')

(col·loquial) cwlwm cariad cywir [ku-lum kar-yad -wir] (m) cylymau cariad cywir [kĝ--me kar-yad -wir] = miositis (Miositis arvensis) ('nus (de) amor de debò')

(estàndard) ysgorpionll˙s y me˙s˙dd [ĝ-skor-pi-on-lhis ĝ mei-sidh] (m) ysgorpionllysiau y me˙s˙dd [ĝ-skor-pi-on-lhi-she...] = miositis (Miositis arvensis) ('(flor) blava (de)l pantà')

eirl˙s [eir-lis] (m) eirlysiau [eir--she] = lliri de neu (Galanthus nivalis) ('neu + planta'). També Eirl˙s·· = nom de dona 

bara'r hwch [ba-rar huukh] (m)·· = espècia del gènus Cyclamen (Cyclamen hederifolium) (''pa de la truja') - els porcs s'alimenten dels tubercles

 

 

gofal - manteniment

 

torri crachgoed (v) [to-ri krakh-goid] = tallar els rebrots

 

planhigion - enwau Lladin - plantes - noms llatins

 

·alchemilla vulgaris·· = mantell Fair y myn˙dd

·anagallis tenella·· = gwlydd˙n Mair y gors

·antennaria dioica·· = edafeddog y mynydd

·caltha palustris·· = melyn y gors

·cardamine pratensis·· = blodyn y gog

·cerastium alpinum·· = clust llygoden mynyddig

·cirsium palustre·· = ysgallen y gors

·conium maculatum·· = cegiden (cegid)

·dactylorhiza fuchsii·· = tegeirian mannog (tegeirian brych cyffredin)

·dryas octopetala·· = derig

·epilobium hirsutum·· = helyglys pêr

·eupatorium cannabinium·· = byddon chwerw

·geum rivale·· = mapgoll glan y dw^r

·hydrocotyle vulgaris·· = ceiniog y gors (deilen gron y gors)

·hypericum elodes·· = eurinllys y gors

·iris pseudacorus·· = iris felen

·lloydia serotina·· = lili'r Wyddfa

·lychnis flos-cuculi·· = carpiog y gors (robin garpiog)

·lythrum salicaria·· = llys y milwr

·mecanopsis cambrica·· = pabi Cymreig

·myosotis secunda·· = ysgorpionllys ymlusgaidd

·narthecium ossifragum·· = llafn y bladur

·oxyria digyna·· = suran y mynydd

·potentilla palustris·· = pumdalen y gors

·ranunculus flamula·· = llafnlys bach

·saxifraga cespitosa·· = tormaen siobynnog

·saxifraga hypnoides·· = tormaen llydandroed

·saxifraga nivalis·· = tormaen yr eira

·saxifraga stellaris·· = tormaen serennog

·saxifraga oppositifolia·· = tormaen cyferbynddail (tormaen coch)

·sedum forsterianum·· = briweg Cymréig (bywydog Cymreig)

·sedum rosea·· = pren y ddannoedd

·silene acaulis·· = gludlys mwsogaidd

·solidago virgaurea·· = eurwialen (gwialen aur)

·stachys palustris·· = briwlys y gors

·trollius europaeus·· = cronell (f)

·umbilicus rupestris·· = deilen gron

·viola lutea·· = fioled y mynydd

·viola palustris·· = fioled y gors

·····

Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc?
Esteu visitant una pàgina of the Web "CYMRU-CATALONIA" (= Galles-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weĝ(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ĝ peij fròm dhĝ "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katĝlóuniĝ) Wébsait

     

CYMRU-CATALONIA