1068 Gwefan Cymru-Catalonia. "El drac
roig dels Països Catalans". Notícies de Gal·les en català. News about
Wales in Catalan.
http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_newyddion/newyddion_drac_roig_ 01_2165c.htm
Cysylltwch â ni trwy’r llyfr
ymwelwyr / Contacteu-nos a través del llibre de visitants: YMWELFA
0001z Yr
Hafan
..........1861c Y Fynedfa yn Gatalaneg /
Entrada en català
....................0008c Y Gwegynllun /
Mapa de la web
..............................2163c
Newyddion - Y Gyfeirddalen / Notícies - pàgina índex
..........................................y tudalen hwn / aquesta pàgina
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia Newyddion
o Gymru (yn Gatalaneg) |
adolygiad diweddaraf - darrera actualització
2006-01-03 |
2006-01-03
Hi ha haver una manifestacío ahir (dilluns 2 gener
2006) al cèntric Carrer de la Reïna (Heol y Frenhines) a Caer-dydd (capital del
País de Gal·les) per Cymdeithas yr Iaith Gymraeg (“Associació per a la llengua
gal·lesa”), l’entitat que lluita pels drets ling¨´istics dels gal·lesoparlants.
Fa més de cinc anys demanen una nova llei lingüística. com que l’anterior llei
(Deddf yr Iaith) de l’any 1993 es veu completament insuficient.
Un portaveu dels manifestants va dir que la
manifestació volia també exposar l’absència delñ gal·lès a les botigues de telèfons mòbils, bancs i
caixes, supermercats i botigues cadena, i les cadenes de botigues.
En quest moment molts activistes de Y Gymdeithas estan en
llibertat provisional deprés de ser detinguts per la policia en vàries
campanyes arreu del país per una nova llei. Y Gymdeithas també té contactes amb
diputats del parlament gal·lès i està en un procès de negociació perquè
diputats de tots els partits donguin suport a les demandes de Y Gymdeithas.
El govern autonòmic laborista de Gal·les va rebutjar les
reivindicacions dels manifestants, dient que “encara hi ha molta cida a la llei
líng¨ñistica vigent”. Aquest any Bwrdd yr Iaith Gymraeg, el Consell de la
Llengua Gal·lesa, un ens independent per vetllar la llengua establert com a
conseqüència de la Llei del 1993, serà abolit pel govern, que considera que ja
no és necessari, però que ha estat molt crític de la manca de fermesa del
govern laborista en matèries lingúïstiques.
A l’Eisteddfod (festival cultural en llengua gal·lesa) de l’agost
el primer ministre va titular els de Y Gymdeithas com a ‘gent avorrida’ que
sempre demana el mateix, i parlava de la greuge comparativa donant més drets
als gal·lesoparlants quan un 80% de la població és anglesoparlant. Rhodri
Morgan, el primer ministre, és
gal·lesoparlant, fill d’un catedràtic - ja mort - de Filologia gal·lesa de la
Universitat de Gal·les a Caer-dydd. Però segons diuen el primer ministre no ha
transmès la seva llengua materna als seus fills, que ha pujat com a
anglesoparlants.
EL govern laborista també va dir que la llengua éstas sana i
estalvi a les mans del govern laborista, que té com un dels seus objectius un
“país bilíngüe” on tothom domina les dues llengües. Però no s’ha explicat mai
com ho faria, i com seria possible sense que els gal·lesoparlants tinguin
garantits els seus drets elementals per poder fer servir la seva llengua.
04 08 1999
'El Consell Atlàntic, instància que
aplega els 19 ambaixadors de l'Aliança Atlàntica, reprèn avui la reunió suspesa
dilluns per designar el nou secretari general de l'organització. Fonts de
l'OTAN van confirmar ahir que van ser Bèlgica, Luxemburg i Holanda els tres
països que van frenar dilluns el nomenament de l'únic candidat oficial per
revellar Javier Solana, el britànic George Robertson..." (Avui 04 08 1999)
Qui és en George Robertson?
És un altre escocès que ha anat a
Londres a servir l'estat anglès. (Em sembla que l'escó parlamentari que té - és
diputat laborista, i en aquest moment ministre de defensa a Londres - és a
Anglaterra). Segons l'edició Internet del diari anglès "The Guardian"
és de l'illa d'Ile, a l'oest d'Escòcia (Posem aquí els topònims en escocès -
"The Guardian" ho fa en anglès, és clar). El seu pare i el seu avi
eren polícies a l'illa. Segons aquest diari, quan era adolescent a l'institut
de Dùn Omhain era membre del Partit Nacional d'Escòcia durant un any, però ara
és 'un dels grans enemics del nacionalisme escocès'.
Fins fa poc l'illa era gaelicoparlant.
No sé si el George Robertson sap la llengua nacional d'Escòcia, però em sembla
que no - no he vist a la premsa en Gaìdhlig cap cosa sobre la seva condició de
'Gael'.
De fet, el seu nom és ben escocès - en
el sentit que 'Robertson' és molt freqüent a Escòcia, on serveix com a forma
anglesa del nom autòcton MacDhonnchaidh (fill d'en Donnchadh).
Quina llàstima que un home evidentment
dotat i intel·ligent, en comptes de assumir una identitat escocesa (Seòras
MacDhonnchaidh) i lluitar pel seu país, estima més servir l'estat que ha pogut
oprimir la cultura auctòctona d'Escòcia (segles de campanyes militars,
massacres, expulsions de la Terra Alta i les illes a les ciutats escoceses i
angleses i a les colònies angleses). Avui en dia, d'una població de cinc
milions, uns 60,000 escocesos (només un xic més d'un 1%) sap parlar la llengua
autòctona.
_____________________________________________________________
20
09 1997
A les cinc del matí del divendres, hora
catalana, es va decalarar els resultats del referendum sobre un 'assemblea'
(parlament sense poders legislatius o fiscals) a Gal·les. El vot favorable a
una mesura d'autonomia va guanyar per molt poc - uns 6000 vots - després d'una
nit on semblava que la majoria dels votants rebutgeria els propostos del govern
laborista. Només la meitat dels inscrits al cens electoral van votar (però de
fet és més del 50% dels que podrian votar per què el cens és electoral és de fa
un any, amb el conseqüent canvis a consequència de defuncions, canvis de llar,
etc).
La gran desconeixement de la
realitat gal·lesa per part de la premsa
Em temo que la premsa catalana, i la
premsa forastera de Catalunya, han seguit la premsa anglesa amb tots els tòpics
de 'els gal·lesos no ténen un gran sentit de país', hi ha 'una divisió
insuperable entre el nord agícola i el sud industrialitzat', 'la llengua
gal·lesa es parla al nord i gairebé es absent al sud', etc. Aquest recliclatge
sembla ser la norma entre els corresponsals a l'estranger. Però molta
informació a la premsa anglesa sobre Gal·les és molt errònia, degut a la
pràctica dels diaris d'Anglaterra de no tenir corresponsals locals i de fer
servir periodistes anglesos, i aquests desconeixen la veritat gal·lesa d'una
manera escandalosa. Fins i tot si s'adapten informacions dels diaris de Gal·les
en llengua anglesa, s'ha d'anar amb compte - no són més fiables que les dels
diaris d'Anglaterra! De vegades, fins i tot la premsa a Gal·les mostra una grau
increible d'ignorància i confusió sobre el fet nacional gal·lès. Com que es
tracta de publicacions d'empreses angleses o multinacionals, molts
correspondents que travellen a Gal·les són d'Anglaterra, i tenen un escas
enteniment del país on treballen, i és clar que no saben la llengua auctòctana.
El País de Gal·les sembla Catalunya en que la majoria de la premsa és en
foraster - però a diferència de Catalunya, on els periodistes solen ser
catalans, a Gal·les són o anglesos o gal·lesos desculturitzats. Només als periòdics
i revistes en gal·lès hi ha l'única reflecció seriosa sobre la política
gal·lesa en clau gal·lesa, i no s'interessen als periodistes pel fet de no ser
en anglès.
La imigració anglesa i la votació
No s'ha destacat el profund efecte
sobre la votació de l'imigració anglesa a terres gal·leses en els últims trenta
anys. Segons els cens de l'any 1991, una quarta part de la població gal·lesa és
nascuda fora - i aixó vol dir en la gran majoria dels casos, a Anglaterrra. Que
s'explica aquesta gran invasió?
Amb la construcció de dues grans eixes
d'Anglaterra a la zona de la costa del ponent de Gal·les (una autopista de
Londres a Caerfyrddin, i una autovia de la conurbació Liverpool/Manchester a
Bangor) s'ha obert el nord i al sud a una gran penetració de colonistes
anglesos, atrets per els preus de cases i terres molt inferiors a els del seu
propi país. Faig servir el terme 'colonistes' per què en general no volen
adaptar-se a la llengua o cultura del país, i hi ha un sentiment molt arrelat
que fan una missió civilitzadora amb la seva presència! (És clar que s'ha de
reconèixer que alguns nouvinguts no tenen aquest menyspreu, i miren d'integrar
amb la població autòctona - però diria que és una proporcia molt minsa dels que
s'instal·len a terres gal·leses del país veí).
Hi ha tres tipus d'aquests nouvinguts -
al racó nord-est i al racó sud-est, molts són 'commutadors', els que viuen
lluny de la seva feina per gaudir de preus més baixos de la vivenda, o per què
els condicions ambientals són preferibles als de les ciutats angleses. Als
comtats del nord-est (Wrecsam, y Fflint, Dinbÿch, i fins i tot a ciutats tan
llunyanes de la frontera com és a Conwÿ) hi ha molts anglesos que
treballen a Anglaterra (Manchester, Liverpool) havent comprat una vivènda a
Gal·les. Politícament, els nouvinguts d'aquí són més aviat laboristes i
conservadors.
Al racó del sud-est, amb dos ponts a
través del riu Hafren (anglès: Severn) és molt còmode pels anglesos de la regió
de Bristol d'installar-se a Gal.les. A grans trets, podem dir que aquests
colonistes són de les classes benestants d'Anglaterra, i són en gran part
politicament conservadors.
Un segon grup són els jubilats de la
costa del nord-est, gent també de la conurbació de Manchester i Liverpool en la
seva majoria. Amb tants pensionistes, aquesta costa ha rebut el malnom de
'Costa Geriatrica' (en imitació del nom català Costa Brava i el nom castellà
Costa del Sol). Ultimament aquestes colònies de jubilats s'han vist proliferar
molt cap a l'oest - n'hi havien durant molts anys a Conwÿ, però ara n'hi
ha fins i tot a Gwÿnedd a Ynÿs Môn, on la cultura gal·lesa ha estat prou forta
per assimilar els immigrats, fins els últims anys. Els jubilats són generalment
votants conservadors.
Un altre grup d'anglesos són els
comerciants, sobretot del sector del turisme. La sector de l'hostaleria
(hotels, tavernes, cafeteries) és un feu d'interessos anglesos. Aquests també
són votants conservadors.
Hi ha altres grups també - de militars
(l'exèrcit entrenya els soldats a les muntanyes del centre del país),
d'acadèmics (les universitats serveixen més aviat estudiants d'Anglaterra. El
proporció de gal·lesos, professors i estudiants, és molt minoritària a les
institucions universitaries). Però jo diria que els tres principals grups són
aquests 'commutadors', jubilats, i comerciants.
Quin efecte hauria tingut els vots dels
anglesos en el referèndum? La majoria no senten que viuen en un país estranger.
És només una regió de l'oest d'Anglaterra. Els nouvinguts anglesos haurien
reaccionat en dues maneres - haurien optat per no votar, o haurien estat
partidaris de la campanya 'no' del partit conservador. (És clar, és una
generalització - alguns anglesos estan a favor d'un govern autonòmic, i
alguns gal·lesos estàn en contra, però a grans trets la situació és així).
L'èxit de la campanya del 'no'
dels conservadors
Els conservadors van guanyar un 20% del
vot a les eleccions del maig 1997 (encara que no van treure cap escó - el
sístema de la majoria senzilla només afavoreix un partit que té una gran
concentració de vots en una zona determinada. Amb l'abstenció de part dels seus
votants, i la pèrdua d'altres, els conservadors na van poder mantenir aquests
blocs de vots. Va ser més aviat un vot escampat i per tant no tenia cap
esperança de ser un vot útil, segons aquest sístema).
Els altres partits, el Partit laborista
(anglès, centre-esquerra, i molt centralista) (durant tot aquest segle, abans
de cada elecció, ha promès atorgar administracions pròpies a Gal·les i Escòcia,
però sempre ha estat més aviat per consolidar el vot celta, i fins ara el
projecte sempre ha quedat bloquejat per manca de ganes de tirar-lo endavant,
o per por dels centralistes del partit), el Partit Social-Demòcrata
(anglès, centre-esquerra, federalista), i Plaid Cymru (gal·lès, centre-esquerra,
autonomista) estaven tots a favor de l'Assemblea. Com és que la campanya del
'no' dels conservadors va poder fer forat?
Tots tres partits anglesos s'han vist
dividits per la questió de nacionalitat, que en gran part reflecteix la
nacionalitat d'origen del votant, o la nacionalitat percebuda. Com hem vist,
els anglesos, a causa d'una escasa o nul·la identificació amb la nacionalitat
gal·lesa no han volgut pronunciar-se sobre, o han votat en contra, un assemblea
gal·lesa. Però hi ha un sector dels gal·lesos també que se
senten 'britànics' més que gal·lesos, i pensen que només els anglesos
tenen dret a governar Gal·les.
La incapacitat de pensar com
gal·lesos
El concepte del nom 'British' és molt
curiós. Quan s'usa pels gal·lesos ('I'm British') vol dir més aviat - 'Sóc
anglès'. Un gal·lès o una gal·lesa dificílment pot dir 'I'm English', però si
es diu 'I'm British' s'ancuncia que s'identifica amb l'estat anglès, i per tant
la nació anglesa. Molts gal·lesos, com a conseqüència de tants segles de dominació
anglesa, són atrets per allò que és propi dels seus veïns anglesos. Molts
laboristes, tot explicant que són socialistes de tota la vida, que no ferien
res mai pels conservadors, que la campanya del 'no' era multi-partit - han
caigut al parany del Partit Conservador d'Anglaterra, han votat per la opció de
'no' - o fins i tot han treballat activament per la campanya conservadora per
la continuació de la dominació anglesa en la governació de Gal·les.
Malgrat fer servir els molts arguments de
la campanya del 'no' per justificar les seves actituds - crear una 'assemblea'
és malgastar els diners dels contribuents, la unitat del Regne Unit està en
perill (tant de bo ho fós!), els anglesos s'enfadarien sí els gal·lesos es
fessin massa exigents, l'assemblea no tindrà suficients poders, l'assemblea
tindrà massa poders, etc. per aquests gal·lesos la seva motivació és més
profunda - el por de confiar en la seva capacitat i la capacitat de
la seva comunitat de vetllar per ells mateixos.
Per què un parlament sense
poders?
A Escòcia el Partit Laborista té un
problema. Els militants i els votants del Partit Nacionalista Escocès (SNP) són
ex-laboristes, o persones que en altres èpoques haurien votat pels laboristes.
La tendència durant els vint anys passats ha estat la creixança del SNP, i
l'aparició d'una ala del Partit Laborista molt propera a les demandes del
SNP. A les eleccions locals el SNP assoleix un terç dels vots dels escocesos.
Quan la gent vota un partit localment diferent de la seva tria habitual, són
més preparats per votar posteriorment pel mateix partit a les generals. La
concessió d'un parlament pot trencar aquest suport creixent per un partit
independista. Això explica perquè les laboristes han dit que 'enfortiria la
unitat del Regne Unit' encara que els del SNP ho veu d'una altra manera.
A Gal·les, el nacionalisme és d'un
altre caire. És una revindicació de la cultura gal·lesa, i la futura
regal·letzació del país. Sí només un vint per cent del població parla gal·lès,
un partit que té com a punta de partida la llengua no pot realment
convèncer més que aquest 20% - i tindra molta feina per guanyar aquests. Els
votants de Plaid Cymru també són en la seva majori ex-laboristes o persones que
en altres temps s'havien fet laboristes. Hi ha una ala del Partit laborista
favorable als propostos de Plaid Cymru. Per al Partit Laborista, el
nacionalisme gal·lès és un perill menor aquí, però tot i això vol trencar
l'espírit de separatisme. En aquest moment, el Plaid Cymru té un 10% del vot, i
comença a implantar-se a locs on la llengua gal·lesa es revifa (com per exemple
a les valls del sud-est de gal·les). Un parlament debilitarà aquest sector dels
votants, segons l'estratègia dels laboristes - però no cal que tingui molts
poders.
Els laboristes són dividits entre els
'gal·lesistes' i els 'anglaterristes'. No són epitets que s'usen ells, però la
tendència és prou clara. Els anglaterristes són els votants laboristes que són
immigrats a Gal·les des d'Anglaterra o són els que se senten identificats amb
la nació anglesa, tot i ser gal·lesos.
Els conservadors no estan contents dels
nou parlaments, com que són enemics a ultrança del fet nacional escocès i
gal·lès. El Senyor Michael Ancram, portaveu conservador sobre assumptes
constitucionals, escocès, i unionista anglès feribund, ha advertit el govern
laborista que el consentiment de només un quart de la població no és prou
suport per una autonomia. Com ell mateix sap ben bé, els seus arguments són
fluixos. Tot els abstencionistes són
votants del 'no' que no van anar a les urnes, segons ells - l'abstencionisme
era una manera de dir 'no'! Però les regles són així - no han votat, i per tant
no sabrem mai que hi pensen. Els votant de l'opció 'sí' som majoratoris,
i així estem. (Aquest senyor era diputat per una circumscripció d'Edimburg fins
a les eleccions generals del maig 1997, quan tots els diputats conservadors a
Escòcia i a Gal·les van perdre els seus escons. Segons una carta al 'Guardian
Weekly' després de la votació gal·lesa, quan va sortir elegit en eleccions
anterors només tenia els vots d'un quart dels votants de la seva
circumscripció, però no ho va veure com a cap impediment per representar
aquest districte al parlament d'Anglaterra!)
Però hi molts entrebancs encara - els
diputats laboristes a Gal·les i a Anglaterra a favor de l'unitat nacional,
la majoria enorme de conservadors a la segona cambra de Londres (els 'lords',
els aristòcrates i els bisbes anglicans que poden rebutjar qualsevol projecte
de llei que ha rebut el vist-i-plau de la Cambra dels Comuns) faran el que
poden per obstacular les propostes de llei per establir els parlaments a
Escòcia i Gal·les.
ENLLAÇOS
0814k
Y Medelwr (newyddion yn Gymraeg o'r Gwledÿdd Catalaneg) - rhan 1 (1999, 2000)
Y Medelwr (notícies en gal·lès sobre els Països Catalans) - part 1 (1999, 2000)
20 Medi / setembre 1997 (Dyddiad
creu'r tudalen hwn / Data de publicació d'aquesta pàgina)
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan
"CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I? You
are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
(English)
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait
(Íngglish)
CYMRU-CATALONIA