http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_enwau/enwau_cyfenwau_cymru_mynegai_1932c.htm
Yr
Hafan / Portada
..........1861c Y Fynedfa yn Gatalaneg /
Entrada en català
...................0008c Y Gwegynllun
/ Mapa de la web
..............................0439c Enwau -
Tudalen Ymgyfeirio / Noms - Pàgina Orientativa
.......................................1423c Llysenwau Cymru - tudalen
arweiniol / Sobrenoms gal·lesos - pàgina orientativa
.....................................................y
tudalen hwn / aquesta pàgina
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia LLYSENWAU AR DRIGOLION GWAHANOL
BENTREFI, TREFI AC ARDALOEDD |
Adolygiad
diweddaraf – darrera actualització - 17 12 2002 : 2005-05-23 |
1940k Y tudalen hwn yn
Gymraeg
1237e This page in English
(1) LLISTA DE LLOCS
(2) LLISTA DE SOBRENOMS
(3) LLISTA DE LES TRADUCCIONS CATALANES
_________________________________________________________________
(1)
LLISTA DE LLOCS
Aber-gwaun, Sir Benfro
Sgadan
Aber-gwaun = {(les) arengades (d') Aber-gwaun}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 52 (1996)
Aberdaron, Gwynedd
Gwirionaid
Aberdaron = {(els) ximplets (d') Aberdaron}
Ffynhonnell / font: Cyfaill yr Aelwyd, Mawrth 1890.
Arfon, districte de Gwynedd
Geifr Arfon
= {(les) cabres (d') Arfon}
Ffynhonnell / font: "Llysenwau" (SOBRENOMS), Cymru (1892)
Y Bala, Gwynedd
Ffyliaid y Bala
= {(els) ximplets (d') Y Bala }
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Bangor, Gwynedd
Cathod Bangor
= {(els) gats (de) Bangor}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Y Boncath, Sir Benfro
Bwbachod y
Boncath = {(els) follets (d') Y Boncath}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 52 (1996)
Y Bont-faen, Bro Morgannwg (Nom
anglès: "Cowbridge")
Crachod
Pont-faen = {(els) esnòbs de classe mitjana (literalment: coàguls)
(d') Y Bont-faen}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Y Bontnewydd, Gwynedd
Duwciaid y Bont
= {(els) ducs (d') Y Bontnewydd. ). Y Bont ('el pont') és el nom curt del
poble}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Bryncroes, Gwynedd
Brain Bryncroes
= {(els) corbs (de) Bryncroes}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Caerffili, Sir Caerffili (Nom
anglès: "Caerphilly")
Cawcïod
Caerffili = {(els) grallons (de) Caerffili. El castell d'aquí, al
centre de la ciutat, és freqüentat per grallons}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Caernarfon, Gwynedd
Cofis Dre
(= cofis y dref) = {(els) paios (de) la ciutat (de Caernarfon). Cofi és de
l'anglès "cove" + el diminutiu gal·lès çç-iççç, d'una paraula romaní
"kova" = criatura
Cas-mael, Sir Benfro (Nom anglès:
Puncheston)
Gwybed Cas-mael
= {(els) mosquits (de) Cas-mael}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 52 (1996)
Casnewydd, Sir Benfro
Cylion Casnewy'
= {(les) mosques (de) Casnewydd. La pèrdua de la -dd final és normal a Sir
Benfro}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 52 (1996)
Cefn-mawr, Sir Wrecsam
Pethe Cefn-mawr
= {(la) gent (de) Cefn-mawr. 'Pethe' (literalment 'coses') s'usa d'una manera
irreverent per 'persones'}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Y Coety, Pen-y-bont ar Ogwr
Cawcïod y Coety
= {(els) grallons (d') Y Coety. El castell d'aquí és freqüentat per grallons}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Corwen, Sir Ddinbych
Ceirw Corwen
= {(els) cérvols (de) Corwen}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Cricieth, Gwynedd
Cregyn Cricieth
= {(les) petxines (de) Cricieth}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Cwm Gwaun, Sir Benfro
Moch Cwm Gweun
= {(els) porcs (de la) vall (del riu) Gwaun}. "Gweun" és la
forma local de "Gwaun"
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 52 (1996) , Llafar Gwlad 14 (Gaeaf 1986-87)
Cwm Rhondda, Rhondda Cynon Taf
Gwy^r y Gloran
= {(les) persones (de)l cul - cloran és la forma del sud-est de clorien = cul,
cua. La vall es veiea com a un lloc aillat de Morgannwg}
Y Dinas, Sir Benfro
Bwchod y Dinas
= {(les) cabres mascles (d') Y Dinas}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 52 (1996)
Dinbych, Sir Ddinbych (Nom anglès:
"Denbigh")
Cw^n Dinbych
= {(els) gossos (de) Dinbych}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Edern, Gwynedd
Moch Edern
= {(els) porcs (d') Edern}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Edeirnion, Gwynedd
Cw^n Edeirnon
= {(els) gossos (d') Edeirnion}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Yr Eglwysnewydd, Caer-dydd
Moch yr
Eglwysnewydd = {(els) porcs (d') Eglwysnewydd }
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Eryri
Eryrod Eryri
= {(les) àguiles (d') Eryri}
Ffynhonnell / font: Cyfaill yr Aelwyd, Mawrth 1890.
Y Fflint, Sir y Fflint
Eosiaid Fflint
= {(els) rossinyols (de) Fflint}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Glynceiriog, Sir Wrecsam
Catel
Glynceiriog = {(el) bestiar (de) Glynceiriog}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Gwynedd
Dreigiau
Gwynedd = {(els) dracs (de) Gwynedd}
Ffynhonnell / font: Cyfaill yr Aelwyd, Mawrth 1890.
Gwytherin
Myheryn
Gwytherin = {(els) moltons (de) Gwytherin. Myheryn és una forma
col·loquial de meheryn}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Harlech, Gwynedd
Brain Harlech
= {(els) grallons (de) Harlech. El castell d'aquí és freqüentat de grallons }
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Iâl, Sir Ddinbych (Nom anglès: Yale)
Dylluanod Iâl
= {(els) mussols (de) Iâl}
Ffynhonnell / font: Cyfaill yr Aelwyd, Mawrth 1890.
Llanaelhaearn, Gwynedd
Ystenod
Llanaelhaearn = {(els) gerros (de) Llanaelhaearn. Ystên = gerro,
plural estàndard = ystenau }
Ffynhonnell / font: Cyfaill yr Aelwyd, Mawrth 1890.
Llandderfel, Gwynedd
Byddigions
Llandderfel = {(els) 'pijhos' (de) Llandderfel. Una forma de
'boneddigion', de 'bonedd' , = noblesa}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Llanddeusant, Sir Gaerfyrddin
Ymddengys mai plwyf anuwiol iawn oedd Llanddeusant cyn y Diwygiad
Methodistaidd, ac yr oedd lladrata defaid yn un o bechodau amlwg y plwyf, fel y
dengys darn o hen rigwm a ddaeth i lawr o'r oesau gynt, -
“Gwy^r Llanddeusant,
Capau Crwyn,
Lladron defaid, mamau'r w^yn."
(Twynog - Cyfrol Goffa y diweddar T. Twynog Jeffreys, Rhymni. Dan Olygiaeth
Dyfed. Gwrecsam: Argraffwyd gan Hughes a'i Fab. 1912)
Sembla que Llanddeusant abans del renaixament metodista era una pàrròquia molt
irreligiosa, i robar ovelles era un dels pectas evidents de la parròquia, com
mostra part d’uns versos transmesos de les èpoques passades –
‘gent de Llanddeusant, gorres de pell,
lladres de ovelles, les mares dels xais”
Byddigions Llandderfel = {(els) 'pijhos' (de) Llandderfel. Una forma de
'boneddigion', de 'bonedd' , = noblesa}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Llandrillo, Sir Ddinbych
Lloiau
Llandrillo = {(els) vedells (de) Llandrillo. El nom és '(l')
església (de) Trillo', però es pot interpretar com 'tri llo¡ = tres vedells.
Llo és vedell, amb plural lloi; en alguns dialectes s'ha evolucionat un plural
doble - lloi + el sufix plural -au }
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Llandudoch, Sir Benfro (Nom anglès:
"Saint Dogmaels")
Marlats
Llandudoch = {(els) ànecs mascles (de) Llandudoch}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 52 (1996)
Llanfair Caereinion, Powys
Llygod Llanfair
Caereinion = {(els) ratolins (de) Llanfair Caereinion}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Llanfyllin, Powys
Ceirw
Llanfyllin = {(els) cérvols (de) Llanfyllin}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Llangadog, Sir Gaerfyrddin
Llygod
Llangadog = {(els) ratolins (de) Llangadog}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Llangollen, Sir Ddinbych
Swancs
Llangollen = {(les) persones fatxendes (de) Llangollen}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Llanrhaeadr ym Mochnant,
Brain
Llanrhaeadr = {(els) corbs (de) Llanrhaeadr}
De fet, Brain
Llanrhaeadr és la nostra traducció
Ffynhonnell / font: "Bye-Gones Relating to
Ffynhonnell arall /
altra font:
NICKNAMES (Nov. 19, 1893). - A correspondent (Sep. 3. 1873) mentioned
"Llanymynech Cut Tails"... The name of Crows, as applied to
Llanrhaiadr, reminds me of a similar one at Harlech, which arose from the fact
that natives can explore heights in the ruins of their castle that would bother
even a steeple jack.
SOBRENOMS (Nov. 19, 1893). - Un contribuent (Sep. 3. 1873) va esmentar
"Llanymynech Cut Tails"... el nom Crows (corbs), donat a Llanrhaiadr,
em recorda d'un de semblant de Harlech, que va sorgir del fet que els habitats
són capaços d'explorar alçades de les ruines del seu castell que amoïnaria fins
i tot un reparador de monuments
Llanuwchllyn, Gwynedd
Gweryrod
Llanuwchllyn = {(els) mosques (=
mosques del bestiar) (de) Llanuwchllyn}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Llanychâr, Sir Benfro
Brain
Llanychaer = {(els) corbs (de) Llanychâr}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 52 (1996)
Llanymynech, Powys
Tocwyr
Llanymynech = {(els) talladors de cues (de) Llanymynech}
Ffynhonnell / font: "Bye-Gones Relating to Wales and el Border
Counties". December 1873
(Tocwyr Llanymynech is our translation of the English nickname - Llanymynech
cut-tails)(Tocwyr Llanymynech és la nostra traducció
"Bye-Gones Relating to
NICKNAMES (Nov. 19, 1893). - A correspondent (Sep. 3. 1873) mentioned
"Llanymynech Cut Tails"... It used to be very common many years ago
to say "Take care how you go through Llanymynech or you will have your
tail cut!"...
(Tocwyr Llanymynech és la nostra traducció del sobrenom anglès -
Llanymynech cut-tails = {(els) talladors de cues (de) Llanymynech)
"Bye-Gones Relating to
SOBRENOMS (Nov. 19, 1893). - Un contribuent (Sep. 3. 1873) va esmentar
"Llanymynech Cut Tails"... Solia ser molt general dir fa molts anys
"Alerta com vagis per Llanymynech sinó et tallaran la cua!"...
Lly^n, Gwynedd
Lloi Lly^n
= {(els) vedells (de) (la peninsula de) Llyn}
També: Lloia Llyn (= lloiau, plural boble)
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Maenclochog, Sir Benfro
Mwydod
Maenclochog = {(els) cucs (de) Maenclochog }
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 52 (1996)
Margam, Castell-nedd ac Aberafan
Gwy^r y Bando
= {(les) persones (del joc de)l bando (una mena de hoqeui anàrcic)}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Mathri, Sir Benfro
Meirch Mathri
= {(els) cavalls [mascles] (de) Mathri}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 52 (1996)
Mawddwy, Gwynedd
Gwybed Mawddwy
= {(els) mosquits (de) Mawddwy}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Morgannwg (Nom anglès:
"Glamorgan")
Gwaetgwn
Morgannwg = {(els) gossos conillers (de) Morgannwg}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Meifod, Powys
Mulod Meifod
= {(els) muls (de) Meifod}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Nantyr
Piwits Nantyr
= {(els) pebrets (de) Nantyr}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Nefyn, Gwynedd
Cw^n Nefyn
= {(els) gossos (de) Nefyn}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Y Nyfer, Sir Benfro (Nom anglès:
"Nevern")
Dwrgwn y Nyfer = {(les) llúdries
(d') Y Nyfer. Dyfrgi = llúdria, dyfrgwn = llúdries. Col·loquiallment al sud -
dwrgi, dwrgwn}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 52 (1996)
Pen-caer, Sir Benfro
Gwylanod
Pen-caer = {(les) gavines (de) Pen-caer}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 52 (1996)
Pen-y-bont ar Ogwr, Sir Pen-y-bont
ar Ogwr (Nom anglès: "Bridgend")
Tlawd a Balch
Pen-y-bont ar Ogwr = {(els) pobres però orgulloses (de) Pen-y-bont
ar Ogwr. Al dialecte del sud-est, aquesta expressió s'utilitzava per
contestar Shwd ych chi (ESTÀNDARD: Sut yr ych chi?) ? = Com estàs?. Clawd a
balch a byw mwn gopath (ESTÀNDARD: Tlawd a balch a byw mewn gobaith) = pobre
però orgullós i vivent en esperança}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Penrhyndeudraeth, Gwynedd
Cocos y Penrhyn
= {(les) cliques (d') Y Penrhyn}
Ffynhonnell / font: Cyfaill yr Aelwyd, Mawrth 1890.
Y Pistyll, Gwynedd
Lladron y
Pistyll = {(els) lladres (d') Y Pistyll}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Pont-y-pw^l Torfaen
Pilipalau
Pont-y-pw^l = {(les) papallones (de) Pont-y-pw^l}
Ffynhonnell / font: Crwydro Mynwy T.I. Ellis 1958 t54
Pont-ty-pridd, Rhondda Cynon Taf
Clic y Bont
= {(el) clic (d') Y Bont. No era de fet un nom general per tota la ciuata sinó
un nom per una colla de poetes i músics molt coneguts de la zona com Myfyr
Morgannwg (Evan Davies), Glanffrwd (William Thomas), Dewi Wyn o Esyllt (Thomas
Essile Davies 1820-91), Dewi Haran (David Evans 1812-85), Carnelian (Coslett
Coslett 1834-1910) i Brynfab (Thomas Williams). Y Bont ('el pont') és la forma
curta del nom de la ciutat}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Y Rhiw, Gwynedd
Llwynogod y
Rhiw = {(les) guineus (d') Y Rhiw}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Rhondda - vegeu Cwm Rhondda
Y Rhos, Conwy
Pobol y Rhos
= {(la) gent (d') Y Rhos}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Rhosesmor, Sir y Fflint
Catal Rhosesmor
= {(el) bestiar (de) Rhosesmor}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Rhuthun, Sir Ddinbych
Cathod Rhuthun
= {(els) gats (de) Rhuthun}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Sir Benfro (Nom anglès:
"Pembrokeshire")
Moch Sir Benfro
= {(els) porcs (de) Sir Benfro}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 52 (1996)
Trawsfynydd, Gwynedd
Chwain
Trawsfynydd = {(les) puces (de) Trawsfynydd}
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 51 (1996)
Treletert, Sir Benfro (Nom anglès:
"Letterston")
Cw^n Treletert
= {(els) gossos (de) Treletert }
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 52 (1996)
Trewyddel, Sir Benfro
Shilgots Trewyddel
= {(els barbs roigs (de) Trewyddel} (silgotyn
/ silcyn; plural silcod =
Phoxinus phoxinus. Shilgots és una
forma col·loquial derivada de l’arrel de la forma singular silcotyn; s > sh, sufix plural -s de l’anglès;
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 52 (1996)
Twffton, Sir Benfro
Twrchod Twffton
= {(els) verros (de) Twffton. La forma singular és twrch (= verro, porc
mascle); normalment la forma plural és “tyrchod”; al sud però és
col·loquailament “twrchod” }
Ffynhonnell / font: Llafar Gwlad 52 (1996)
(2) LLISTA DE SOBRENOMS:
Brain (= corbs) : Bryncroes, Harlech, Llanychaer
Bwbachod (= follets) : y Boncath
Bwchod (= cabres mascles) : y Dinas
Byddigions (= pijhos) : Llandderfel
Catel (= bestiar) : Rhosesmor,
Glynceiriog
Cathod (= gats) : Bangor, Rhuthun
Cawcïod (= grallons) : Caerffili, y
Coety
Ceirw (= cérvols) : Corwen,
Llanfyllin
Chwain (= puces) : Trawsfynydd
Clic y Bont (= clic) : Pont-ty-pridd
clorien (= cul) : Cwm Rhondda
Cocos (= cliques) : Penrhyndeudraeth
Crachod (= esnòbs) : Y Bont-faen
Cregyn (= petxines) : Cricieth
Cw^n (= gossos) : Dinbych, Edeirnon,
Nefyn, Treletert
Cylion (= mosques) : Casnewydd
Dreigiau (= dracs) : Gwynedd
Duwciaid (= ducs) : y Bontnewydd
Dwrgwn (= llúdries) : y Nyfer
Dylluanod (= mussols) : Iâl
Eosiaid (= rossinyols) : Fflint
Eryrod (= àguiles) : Eryri
Ffyliaid (= ximplets) : y Bala
Geifr (= cabres) : Arfon, Meirion
Gwaetgwn (= gossos conillers) :
Morgannwg
Gweryrod (les mosques (del bestiar)
: Llanuwchllyn
Gwirioniaid (= ximplets) : Aberdaron
Gwybed (= mosquits) : Cas-mael,
Mawddwy
Gwylanod (= gavines) : Pen-caer
Gwy^r y Bando (= persones
(del joc de)l bando) : Margam
Lladron (= lladres) : y Pistyll
Lloi (= vedelles) : Lly^n,
Llandrillo
Llwynogod (= guineus) : y Rhiw
Llygod (= ratolins) : Llanfair Caereinion,
Llangadog
Marlats (= ànecs mascles) :
Llandudoch
Meirch (=cavalls mascles) : Mathri
Moch (= porcs) : Cwm Gwaun, Edern,
Sir Benfro
Mulod (= muls) : Meifod
Mwydod (= cucs) : Maenclochog
Myheryn (= moltons) : Gwytherin
Pethe (= coses) : Cefn-mawr
Piwits (= pebrets) : Nantyr
Pobol (= gent) : Y Rhos
Sgadan (= arangades) : Aber-gwaun
Shilgots (= barbs roigs) : Trewyddel
Swancs (= persones fatxendes) :
Llangollen
Tlawd a Balch (= pobre i orgullós) :
Pen-y-bont ar Ogwr
Tocwyr (= talladors de cues) :
Llanymynech
Twrchod (= verros) : Twffton
Tylluanod (= mussols) : Iâl
Ystenod (= gerros) : Llanaelhaearn
(3) LLISTA DE LES TRADUCCIONS
CATALANES
àguiles
: Eryri
ànecs mascles : Llandudoch
arengades :
Aber-gwaun
barbs roigs : Trwyddel
bestiar : Glynceiriog, Rhosesmor
cabres :
Arfon, Meirion
cabres mascles : y Dinas
cavalls : Mathri
cérvols : Llanfyllin, Corwen
clic : Pont-ty-pridd
cliques : Penrhyndeudraeth
corbs : (vegeu also grallons)
Bryncroes, Llanychaer, Llanrhaeadr yn Mochnant
cucs : Maenclochog
cul : Cwm
dracs : Gwynedd
ducs : y
Bontnewydd
esnòbs de classe mitjana : Y Bont-faen
fatxendes : Llangollen
follets : y Boncath
gats :
gavines : Pen-caer
gerros : Llanaelhaearn
gossos : Dinbych, Edeirnon,
Nefyn, Treletert
gossos
conillers : Morgannwg
grallons : Caerffili, y Coety,
Harlech
guineus :
y Rhiw
jugadors del 'bando' : Margam
lladres :
y Pistyll
llúdrias
: y Nyfer
moltons
: Gwytherin
mosques :
Casnewydd
mosques de bestiar : Llanuwchllyn
mosquits :
Cas-mael, Mawddwy
muls :
Meifod
papallones:
Pont-y-pw^l
pebrets :
Nantyr
persones :
Cefn-mawr, y Rhos
petxines :
Cricieth
pijhos :
Llandderfel
pobre però orgullós : Pen-y-bont ar Ogwr
porcs :
Cwm Gwaun, Edern, Sir Benfro
puces : Trawsfynydd
ratolins : Llanfair Caereinion,
Llangadog
rossinyols
:
Fflint
talladors de cues : Llanymynech (but vegeu note)
vedells :
Llandrillo, Lly^n
verros :
Twffton
ximplets :
y Bala, Aberdaron
Ffynhonnell / source:
(1) "Llysenwau am drigolion gwahanol ardaloedd yn hen siroedd Cymru o
gasgliad Menna Evans, Llanfachreth". Llafar Gwlad, Rhif 51
(ISSN-1356-3777-51), Gwanwyn (= spring) 1996
(2) "Llysenwau am drigolion ardaloedd yn Sir Benfro". Llythyr gan
Dillwyn Miles, Hwlffordd
Llafar Gwlad, Rhif 52 (ISSN-1356-3777-52), Haf (= summer) 1996
|
TUDALENNAU CYSYLLTIEDIG: DOLENNAU AR GYFER
RHANNAU ERAILL O'N GWEFAN 0442e |
·····
RHIF Y TUDALEN: 1422c
TEMA:
Sobrenoms pels habitants d’alguns pobles de Gal·les. Cawcïod y Coety =
(els) grallons / corbs de Y Coety. El castell d’aquest indret és freqüentat per
aquest ocell. Llangadog, Llygod Llangadog (Sir Gaerfyrddin.) = (els) ratolins (de) Llangadog. Chwain Trawsfynydd
(Gwynedd) = (les) puces (de) Trawsfynydd
Ble’r
wyf i? Yr ych chi’n ymwéld ag un o dudalennau’r Gwefan
"CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una
pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page from the
"CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yuu àa(r) vízïting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (=
Weilz-Katølóuniø) Wébsait
CYMRU-CATALONIA
diwedd / fi
Edrychwch ar yr Ystadegau / Mireu
les estadístiques / See Our Stats