0558 Cymru-Catalonia
- Papurau Bro (tudalen yn Gataloneg) / Pèriodics mensuals en llengua gal·lesa
(Papurau Bro = "Periòdics de districte") / As yet there is no English
version of this page, which is mainly in Catalan [Title: Monthly Community
Newspapers in the Welsh Language]. Øz yet dheø.r iz nou Íngglish vøø.rshøn øv
dhis peij, wich iz méinli in Kátølan [Táitøl: Mùnthli Kømyúunïti Nyúuspéip.ørz
in dhø Welsh Lánggwij]
2168e
Gwefan Cymru-
http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_newyddion/newyddion_papurau_bro_enwau_2166k.htm
0001z Yr Hafan a Chwiliwch-y-Wefan / Main Page
and Search-This-Site
..........1864e Y Fynedfa yn Saesneg /
Gateway to the Site in English
....................0010e Y Gwegynllun yn Saesneg / Siteplan in English
................................2164e
Cynhwyslen yr Adran Newyddion / Contents Page of the News Section
.............................................y tudalen hwn / this page
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia |
Adolygiad diweddaraf /
Darrera acualització: 11 07 2000 |
2166k
Y tudalen hwn yn Gymraeg - esboniad
ar enwau’r papurau bro
2168e This page in English - explanation of the names of papurau bro
(Welsh-language community newspapers)
|
Papurau Bro District newspapers |
|
0109 |
·····
NOT YET WHOLLY TRANSLATED INTO
ENGLISH
papur bro (m) [PA-pir BROO] papurau bro [pa-PI-re
BROO] = 'paper for a district' - a monthly publication in the Welsh language
for small circulation are (a collection of villages usually) put together by
volunteers and which deals with local news (normally news of a 'safe' nature
and not plemical, such as birthdays and anniversaries, births, marriages,
deaths, cultural activities, etc) in order to provide Welsh-speakers with
material in theior own language. The local press even in Welsh-speaking areas -
those parts of Wales which are still holding out against the relentless tide of
Anglicisation - is available only in English (often owned by outsiders whose
main aim is to make a profit, with little concern for the effects of publishing
only in English in areas where the future of the the language is on a knife edge)
Below we have a list of the titles of these newspapers. Normally there is more
to the name than a mere title - it has some significance in the local
community. For Welsh-speakers the reason for the name is often evident. But not
always. Some of the names I've been unable to explain as yet - why is the paper
for Dinbÿch called 'Y Bedol' (the horseshoe) , for example? There are examples
of these 'papurau pro' on the Internet. For a list of addresses, go to the
'papurau bro' links page. 0558
(Gal·les del Sud) Yr Angor [ør
A-ngor] (= the anchor) paper for Aberystwÿth [a-be-RØ-stuith],
Comins-coch [KO-mins KOOKH], Llanbadarn Fawr [lhan-BA-darn VAUR],
Penparcau [pen-PAR-ke], Y Waun-fawr [ø wain VAUR].
Aberystwÿth is a small port on the coast of
(
(Gal·les del Nord) Yr Arwÿdd [ør
A-ruidh] (= the signal) paper for the north-east of Ynÿs Môn [ø-nis
MOON] in the area of Benllech [BEN-lhekh]. (It possibly refers to
a lighthouse situated here - can anyone confirm this?)
(Gal·les del Sud) Y Barcud [ø
BAR-kid] (= el milà) paper for Tregaron [a-be-RØ-stuith] and
district. The red kite (Milvus milvus) was in the Middle Ages widespread
throughout the
(Gal·les del Nord) Y Bedol [ø
BE-dol] (= the horseshoe) paper for Rhuthun [HRI-thin] and area.
(I haven't yet found out the reason fro the name)
(Gal·les del Nord) Y Bigwn [ø
BI-gun] (= the peak) paper for Dinbÿch [DIN-bikh, DIM-bikh]. ((I
haven't yet found out the reason fro the name). 'Pigwn' is a variant of the
word 'pigwrn' meaning 'peak'. Usually a masculine noun, 'Y Pigwrn' (with no
soft mutation of the initial consonant). It is possibly a local place name.).
(Gal·les del Nord) Y Blewÿn
Glas [ø BLEU-in GLAAS] (= the green blade of grass) paper for Bro
Dyfi [broo DØ-vi] (I have the idea that it's from a folk song from this
area, either with this title or these words i the lyrics)
(Gal·les del Sud) Y Cardi Bach [ø
KAR-di BAAKH] (= el petit 'Cardi') paper for Hendÿ-gwÿn [hen-di
GWIN] and San Clêr [san KLEER]. (from a train which passed through
this area of Sir Gaerfyrddin ("Carmarthenshire") on its way to the
next county, Ceredigion - in English, "Cardigan", from which word
comes the nickname (in Welsh) for its inhabitants, 'Cardis'. The English
government closed the line over thirty years ago when the whole of the rail
network in the
(Gal·les del Nord) Y Clawdd [ø
KLAUDH] (= the dyke) paper for Wrecsam [WREK-sam]. A city
on the border with
(Gal·les del Sud) Clebran [KLE-bran]
(= xerrar) paper for the district of Y Frenni [ø-VRE-ni], in the
(Gal·les del Sud) Clecs y Cwm
a'r Dref [KLEKS ø KUM ar DREEV] (= Chatt / gossip from the
valley and from the Town) The paper for Castell-nedd [ka-stelh-needh]
and area. (Clecs - a southern word for chat or
gossip)
(Gal·les del Sud) Clochdar [KLOKH-dar]
(= chat) paper for Cwm Cynon [kum-KØ-non]. (Another
southern word for chat).
(Gal·les del Sud) Clonc [KLONGK]
(= chat) paper for Llanbedr Pont Steffan [LHAN-bedr pont-STE-fan] and
area. (Yet another southern word for chat)
(Gal·les del Sud) Cwlwm [KU-lum]
(= knot) paper for Caerfyrddin [kair-VØR-dhin]. (I haven't yet
discovered why it is called this)
(Gal·les del Nord) Dail Dysynni
[dail dø-SØ-ni] (= leaves of Dysynni) paper for Dyffrÿn Dysynni
/the valley of the river Dyssynni) [DØ-frin dø-SØ-ni] - Main town:
Tywÿn [TØ-win]. (I don't know the reason for the
name).
(Gal·les del Sud) Y Dinesÿdd [ø
di-NE-sidh] (= the citizen) paper for Caer-dÿdd [kair-DIIDH]. In
English:
(Gal·les del Sud) Y Ddolen [ø
DHO-len] (= the link) paper for the area between the rivers Ystwÿth [Ø-stuith]
and Wÿre [UI-re]. Published in Llanilar [lha-NI-lar]. (Because it
links all the villages between these two rivers?)
(Estats Units of Amèrica) Y Drÿch
[ø DRIIKH] (= el mirall). A monthly publicatio, nowadays mostly in
Englishbut in the nineteenth century it was wholly written Welsh. Like the
other American paper 'Ninnau' it isn't exactly a 'papur bro' but it seems
appropriate to include it here
(Gal·les del Nord) Eco'r Wÿddfa
[E-kor UIDH-va] (= the Echo of the Wÿddfa (mountain)) paper for the
area around Llan-rug [lhan-RIIG], Llanberis [lhan-BE-ris] and
Llanddeiniolen [lhan-dhein-YO-len]. (Eco - a name used in Welsh for
newspaper titles, as in English - Echo; i the mountain is the highest in
(Gal·les del Nord) Y Ffynnon [ø
FØ-non] (= la font) paper for the district of Eifionÿdd [ei-vi-O-nidh]
- the main town is Cricieth [krik-yeth]. (I can't explain the reason for the
name).
ENGLISH TRANSLATION NO FURTHER
THAN HERE. SORRY, FOLKS. IF I SEE THAT ANYBODY HAS BEEN LOOKING AT THIS PAGE,
OR IF SOMEBODY SENDS ME AN E-MAIL TO ASK ME TO CONTINUE WITH THE TRANSLATION,
THEN I'LL GO ON WITH IT.
OR YOU COULD ALWAYS LEARN CATALAN!
(Gal·les
del Nord) Y Gadlas [ø GAD-las] (= el corral) paper for la zona
entre els rius de Conwÿ [KO-nui] i Clwÿd [KLUID] (per exemple, la
ciutat of Abergele [a-ber-GE-le]). (La paraula local per un corral - hi ha
denomincaions per un corral en gal·lès, segons quin indret)
(Gal·les
del Sud) Y Gambo [ø GAM-bo] (= el carro) paper for sud-oest de
Ceredigion, a Llangrannog [lhan-GRA-nog], etc. (Una mena de carro de
cavall, ara obsolet, fa unes dècades típic of aquesta regió agrícola)
(Gal·les
del Sud) Y Garthen [ø GAR-then] (= la lona de garbellar) paper
for Dyffrÿn Teifi [dø-frin tei-vi], la vall de Teifi - per exemple,
la ciutat de Llandysul [lhan-DØ-sil]. (Un record de les pràctiques a
les granjes of aquesta zona agrícola abans dels grans canvis a l'agricultura
dels últims dècades)
(Gal·les
del Nord) Y Glannau [ø GLA-ne] (= els marges) paper for Glannau
Clwÿd [GLA-ne KLUID] (els marges del riu Clwÿd) a i Gwaelod Dyffrÿn
Clwÿd [DØ-frin KLUID] (el capdevall de la vall de Clwÿd). Es publica des
de Llanelwÿ [lha-ne-lui] (per a les comunitats de banda a banda del
riu ('els marges' = y glannau) i a la costa (també 'y glannau' yn
gal·lès)
(Gal·les
del Sud) Glo Mân [gloo MAAN] (= carbó en pedres petites) paper
for Dyffrÿn Aman [dø-frin a-man], la vall del riu Aman - ciutat
principal Rhÿdaman [rhii-DA-man]. (Fins fa poc era una zona molt dependent
de l'extracció of antracita)
(Gal·les
del Sud) Y Gloran [ø GLO-ran] (= la balança) paper for
Blaenau Rhondda [BLEI-ne HRON-dha], les fonts del riu Rhondda -
ciutat principal Treorci [tree-OR-ki]. (El sobrenom de la dues valls de
Rhondda era 'la cua' per què la zona extendia of una antiga divisió territorial
com una cua - 'cloren', o amb la pronunciació local,
'cloran'.)
(Gal·les
del Nord) Y Glorian [ø GLOR-yan] (= la cua) paper for
Llangefni [lhan-GEV-ni] and area. (No sé quina és l'explicació del
nom)
(Gal·les
del Nord) Goriad [GOR-yad] (= la clau) paper for Bangor [BANG-gor]
i Y Felinheli [ø VE-lin-HE-li]. (No sé quina és l'explicació del
nom)
(Gal·les
del Sud) Yr Hogwr [ør HO-gur] (= l'esmolador) paper for
Pen-y-bont ar Ogwr [pen-ø-BONT ar O-gur]. (No sé quina és l'explicació del
nom)
(Gal·les
del Nord) Llafar Bro [lha-var BROO] (= la xerrada del la
contrada) paper for Blaenau Ffestioniog [BLEI-ne fe-STIN-yog] and
area.
(Gal·les
del Sud) Llais [lhais] (= veu) paper for Cwm Tawe [kum-TAU-e],
la vall del riu Tawe. (A finals del segle passat hi havia un setmanal
radical en gal·lès aquí, Llais Llafur [lhais-LHA-vir] - 'la veu de la classe
obrera'.)
(Gal·les
del Sud) Llais Aeron [lhais EI-ron] (= la veu de la vall of
Aeron) paper for Dyffrÿn Aeron [DØ-frin EI-ron]. ('Llais' també es pot
referir al murmuri of aigua).
(Gal·les
del Nord) Llais Ardudwÿ [lhais ar-DI-dui] (= la veu de la
contrada of Ardudwÿ) paper for la contrada of Ardudwÿ, ciutat principal Harlech
[HAR-lekh].
(Gal·les
del Nord) Llais Ogwan [lhais O-gwan] (= la veu de la vall of
Ogwen) paper for Dyffrÿn Ogwen [DØ-frin O-gwen]. ('Llais' també es pot
referir al murmuri of aigua. Ogwan és la pronunciació local del nom Ogwen - i
la forma més històrica, com que és una reducció de 'Ogfanw' [og-VA-nu]. En
aquesta zona una 'e' final es pronuncia 'a' en paraules polisíl·labes - els
lletrats del segle passat pensaven, erròniament, que Ogwan hauria de ser
'Ogwen'.
(Gal·les
del Nord) Llanw Llÿn [LHA-nu LHIIN] (= la marea de la península
de Llÿn) paper for Pen Llÿn [pen-LHIIN], la península de Llÿn. (Com
que és una península estreta, i la majoria dels habitants viuen a la costa, la
marea és molt important a la seva vida)
(Gal·les
del Nord) Lleu [LHEI] (= 'Lug-') paper for Dyffrÿn Nantlleu [DØ-frin
NANT-lhe], la vall de Nantlleu. (Un element del topònim Nantlleu, té el
seu origen en el nom del déu celta Lug- ('llum'), molt estés a la toponímia al
continent europeu on vivien els celtes per les terres, sobretot amb la forma
Lugu-dun-on (la fortelesa de Lug).
(Gal·les
del Sud) Y Llien Gwÿn [ø LHI-en GWIN] (= la tela
blanca) paper for Aber-gwaun [a-ber-GWAIN] i els voltants. (No sé
l'origen del nom)
(Gal·les
del Sud) Y Lloffwr [ø LHO-fur] (= l'espigolaire) paper for la
zona de Dinefwr [di-NE-vur], es publica a Llanymddyfri [lha-nøm-DHØV-ri].
('periòdic que recull les notícies', però també una al·lusió històrica a les
condicions precàries de la vida en aquesta contrada agrícola quan la fam
obligava la gent de buscar els grans de blat caiguts al camp durant la
recollita)
(Gal·les
del Nord) Nene [NE-ne] (=aquell) paper for Ponciau [PONGK-ye],
Pen-y-cae [pe-nø-KAI], Johnstown [JON-staun] (topònim
anglès) a Rhoslannerchrugog [rhoos-lha-nerkh-RI-gog]. (Forma
local de 'hwn yna' = aquell).
(Estats
Units of Amèrica) Ninnau [NI-nai] (= nosaltres mateixos).
Periòdic (?mensual) majoritàriament en anglès, i pels descendents dels
gal·lesos instal·lats a l'Amèrica del Nord; per tant, no és precisament un
'papur bro' però és interessant incloure-lo en aquest llistat (Vegeu "Y
Drÿch").
(Gal·les
del Nord) Yr Odÿn [ør O-din] (= el forn) Nant Conwÿ [nant-KO-nui]
- ciutat principal Llan-rwst [lhan-RUUST]. (No tinc cap explicació pel
nom)
(Gal·les
del Nord) Papur Fama [PA-pir VA-ma] (= paper for la muntanya de
Moel Fama) paper for Yr Wÿddgrug [ør UIDH-grig] and area. (La
muntanya de Moel Fama ('muntanya ras en forma de dos pits') és un
punt referencial de la contrada)
(Gal·les
del Nord) Papur Menai [PA-pir ME-nai] (= paper for l'estret de
Menai) paper for la zona del marge de Menai entre Benmon [BEN-mon] i
Dwÿran [DUI-ran]. (El nom s'explica sol!)
(la
Patagònia) Papur Ni [PA-pir-NII] ('el nostre periòdic' - aquest
va aparìexer durant un any (1975), editat al poble de Gaiman.
(Gal·les
del Sud) Papur Pawb [PA-pir PAUB] (= el paper for tothom) paper
for Tal-y-bont [ta-lø-BONT], Taliesin [ta-li-E-sin], Tre'r-ddôl [treer-DHOOL],
Ffwrnais [FUR-nes], Eglwÿs-fach [E-gluis-VAAKH] i Glandyfi [glan-DØ-vi]. (Un
periòdic per a tota la comunitat)
(Gal·les
del Sud) Papur y Cwm [PA-pir ø KUM] (= el paper for la
vall) paper for Cwm Gwendraeth [kum-GWEN-dreth], la vall del riu
Gwendraeth. (Y Cwm - nom local de la vall)
(Gal·les
del Nord) Y Pentan [ø PEN-tan] (= la llar) paper for Dyffrÿn
Conwÿ [DØ-frin KO-nui] i els pobles de la costa de banda i banda de
l'embocadura. (No puc explicar el perquè of aquest
nom)
(Gal·les
del Sud) Pentigili [pen-ti-GI-li] (= forma local de la paraula
"benbwÿgilÿdd" [ben-bui-GI-lidh] = de banda a banda) - ara de
col·l·eccionistes, aquest paper for la localitat de Tÿddewi es va tancar fa
alguns anys.
(Gal·les
del Nord) Pethe Penllÿn [PE-the PEN-lhin] (= coses de la
contrada de Penllÿn) paper for les cinc parròquies de Penllÿn. ('Pethe' és
la pronunciació local de 'Pethau' = coses, però en gal·lès també té el matís de
'totes les coses que són pròpies de la cultura gal·lesa - la llengua, la
poesia, la música, la literatura, la religió, la justícia social', etc)
(Gal·les
del Nord) Plu'r Gweunÿdd [pliir GWEI-nidh] (= Eriophorum
angustifolium, cotonera) paper for Y Foel [ø VOIL], Llangadfan [lhan-GAD-van],
Llanerfÿl [lha-NER-vil], Llanfair Caereinion [LHAN-ver kai-REIN-yon],
Adfa [AD-va], Cefn-coch [kevn-KOOKH], Llwÿdiarth [LHUID-yarth], Llangynwÿ
[lhan-GØ-nui], Dolanog [do-LA-nog], Rhiwhiriaeth [rhiu-HIR-yeth],
Pontrobert [pont-RO-bert], Meifod [MEI-vod], i Y Trallwm [ø
TRA-lhum]. (En aquesta zona va nèixer Iorwerth Peate, poeta i fundador del
museu de la vida gal·lesa, a Sain Ffagan, un poble al costat de (ara una zona
de) la capital gal·lesa, Caer-dÿdd. Un recull dels seus poemes duu per títol
'Plu'r Gweunÿdof , una planta típica de la zona)
(Gal·les
del Nord) Y Rhwÿd [ø HRUID] (= la xarxa) paper for nord-oest of
Ynÿs Môn [ø-nis MOON].(El nom es va triar probablament per què
era una zona de pesca tradicionalment; i també amb el sentit figuratiu de
captar les notícies de la contrada)
(Gal·les
del Nord) Seren Hafren [SE-ren HAV-ren] (= l'estel del riu
Hafren / Sabrina) paper for Dyffrÿn Hafren [DØ-frin HAV-ren], la vall
del riu Hafren (ciutat principal: Y Drenewÿdd [ø dree-NEU-idh])
(Gal·les
del Sud) Tafod Elái [TA-vod e-LAI] (= la llengua del riu Elái)
paper for la comarca (abolida 1997) de Taf-Elái [taav-e-LAI] (els rius de
'Taf' i 'Elái'). (El nom és un joc de paraules, amb la substitució de 'tafoof
(llengua) per al nom del riu, 'Taf')
(Gal·les
del Nord) Y Tincer [ø TING-ker] (= el llauner) paper for
Genau'r Glÿn [ge-ner-GLIN], Llangorwen [lhan-GOR-wen], Tirymynach
[tii-rø-MØ-nakh], Trefeurig [tre-VEI-rig], i Y Borth [ø
BORTH ]. (A Genau'r Glÿn vivia una família irlandesa de llauners
completament integrat a la societat gal·lesa, tots gal·lesoparlants)
(Gal·les
del Sud) Wilia [WIL-ya] (= parlar) paper for Abertawe[A-ber-TAU-e]
and area. 'Wilia' és la forma sudenca de la paraula 'chwedleua' [khwed-lei-a]
('dir llegendes' - el sentit original; ara 'parlar', però cada vegada aquest
mot més es perd davant la paraula estàndard 'siaraof [SHA-rad].
(Gal·les
del Nord) Yr Wÿlan [ør UI-lan] (= la gavina) paper for
Penrhÿndeudraeth [PEN-hrin-DEI-draith], Porthmadog [porth-MA-dog],
Beddgelert [beedh-GE-lert], and area (aquest nom probablament per
què és of una zona marítima).
(Gal·les
del Nord) Yr Ysgub [ør Ø-skib] (= la garba) paper for les valls
de Ceiriog [KEIR-yog], Tanad [TA-nad], a Cain [KAIN] (aquest
nom probablament per què és of una zona sobretot agrícola)
dolen
gynnal a chadw'r ffeil / enllaç de manteniment del fitxers
·····
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan
"CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I? You
are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
(English)
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait
(Íngglish)
CYMRU-CATALONIA
Gwefan Cymru-Catalonia / Web Gal·les-Catalunya / Wales-Catalonia Website
/ Weilz-Katølóuniø Wébsait
|
Papurau Bro Periòdics mensuals d'abast local en llengua gal·lesa
(Papurau Bro - "periòdics de districte") |
····· |
····· |
·····
|
10 04 1999 adolygiad diweddaraf - darrera
actualització |
|
|
|
tudalen cynnwÿs y Gwefan (yn Gataloneg) /
pàgina del contingut de la web (en català)
Tudalen mynegeiol 'CYMRU' / Pàgina guia
'GAL·LES'
Papurau
Bro [pa-PI-re BROO] - "periòdics de la
contrada"; papur bro (m) [pa-pir broo] papurau bro [pa-pi-re
broo] = 'periòdic de contrada' - publicació mensual en llengua gal·lesa
d'una contrada confeccionada per voluntaris i que tracta notícies locals
(normalment no polèmiques, sinó aniversaris, naixaments, difuncions, festivals
culturals, etc) per donar als gal·lesoparlants algun material escrit en la seva
llengua, com que la premsa local fins i tot on la majoria parla gal·lès es en
llengua anglesa.
Vegeu
0109 – llista
de noms d’aquests periòdics
http://www.papurau-bro.com/choose.html
Gwefan
y Papurau Bro / Web dels periòdics comunitaris
http://www.llgc.org.uk/lp/lp0055.htm
Yng
Ngwefan Llyfrgell Genedlaethol Cymru ceir rhestr o'r papurau bro / A la Web de
la Biblioteca nacional de Gal·les hi ha una llista d'aquests periòdics
comunitaris en llengua gal·lesa
neu
/ o
http://www.ylolfa.com/cyfeiriadur/papurau-bro.htm
Gwefan
y Lolfa / Web de l'editorial y 'Lolfa'
Eitem
enghreifftiol / Entrada típica: CLECS Y CWM A'R DREF / Papur Cymraeg
Castell Nedd a Chymoedd Nedd a Dulais / Rhif 1 (Hyd. 1976) / Golygÿdd: Gwÿn
Rowlands, 26 Poplars Avenue, Cimla, Castell Nedd, SA11 3NS Ffôn: 01639 644998
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
DOLENNAU
/ LLIGAMS
PAPURAU
BRO AR Y WE / "PERIÒDICS DE DISTRICTE" A L'INTERNET
Y BEDOL [ø BE-dol] "La Ferradura"
(Rhuthun, Gogledd-Ddwÿrain Cymru /
Rhuthun, [HRI-thin] Gal·les del Nord-est)
Newyddion o'r pentrefi canlynol:
Betws Gwerfyl Goch / Bontuchel / Bryneglwys / Cerrigydrudion / Clawddnewydd /
Clocaenog / Corwen / Cwmpenanner / Cyffylliog / Derwen / Dinmael / Graigfechan
/ Gwyddelwern / Llandegla / Llandyrnog / Llanelidan / Llanfair D.C. /
Llanferres / Llanfihangel Glyn Myfyr / Llangwm / Llangynhafal / Llanrhaeadr
Y.C. / Melin y Wig / Pentrecelyn / Pwllglas / Rhewl / Rhuthun
·····
Y DINESΫDD [ø di-NE-sidh] "El
Ciutadà"
(Caerdydd,
De-Ddwÿrain Cymru / Caerdydd (capital del país), Gal·les del Sud-est)
http://dialspace.dial.pipex.com/town/parade/ow12/fframiau.html Y
Dinesÿdd
·····
TAFOD-ELÁI [TA-vod e-LAI] "(La) Llengua tafod (del
districte entre els rius de) Taf [TAAV] (i) Elái" - el títol
és un joc de paraules
(De-Ddwÿrain
Cymru / Gal·les del Sud-est)
http://www.personal.u-net.com/~tafelai/rhif129/teller29.htm
I
weld copi o'r papur bro hwn, ewch i We Tafod-Elái / Per veure un exemplar
d'aquest periòdic local mensual escrit en gal·lès (Tafod-Elái [TA-vod e-LAI])
ac hefÿd / i també
http://www.personal.u-net.com/~tafelai/tafodhen.htm
·····
TAFOD TAFWΫS [TA-vod TA-vuis] 'la
llengua del Tamesi', el periòdic dels gal·lesos de Londres
http://www.eps.lshtm.ac.uk/~ldavies/tafod3.html
Tafod Tafwÿs Rhif 3 Gaeaf 1996
·····
WILIA [WIL-ya] "parlar" (paraula dialectal del
sud-est, que correspon a una forma estàndard 'chwedleua' = explicar contes o
llegendes)
(Abertawe,
De-Ddwÿrain Cymru / Abertawe, Gal·les del Sud-est)
http://www.preseli.wales.com/wilia/
·····
Mae
rhestr o enwau papurau bro (ynglyn ag esboniad o'r enw yn Gataloneg) yng
ngeirfa y Gwefan hwn / hi ha una llista
dels noms d'aquests periòdics a l'apartat de vocabulari (amb una
explicació de la raó del títol)
Els
títols dels periòdics normalment són significatius - sovint la raó del t´tol és
evident pels gal·lesoparlants (un joc de paraules, una paraula típica de la
zona, etc), i per tant afegeixem una explicació del nom.
LLYFRYDDIAETH / bibliografia
Huws, G. "Papurau Bro: the
Welsh Community Newspaper Movement." Planet 83 (November 1990)
56-61
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag
un o dudalennau'r Gwefan "CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web
"CYMRU-CATALONIA" (=
Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I? You
are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
(English)
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait
(Íngglish)
CYMRU-CATALONIA