1949c Cymru tu hwnt i Glawdd Offa - Gal·les
més enllà de la Fossa d’Offa (la frontera històrica entre Gal·les i Anglaterra). Històricament, la part de l’illa on avui és Anglaterra era territori
gal·lès. Després de la conquista anglesa, una fossa frontera demarcava els dos
països - Anglaterra, i la zona ocupada pels aborigens gal·lesos. Després de
l’abexió oficial de Gal·les a Anglaterra (1532) hi ha trossos de Gal·les qui es
van incorporar a comtats anglesos.
http://www.kimkat.org/amryw/1_clawdd_offa/22_cymru_dros_glawdd_offa_cynhwyslen_1949c.htm
..........1861c Y Fynedfa Gatalaneg / La porta catalana
....................0008c Y
Barthlen / Mapa de la Web
...............................y tudalen hwn / aquesta pàgina
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia |
|
1997k Y tudalen hwn
yn Gymraeg (cynnwys yr adran hon - Gal·les més enllà de la Fossa d’Offa)
1998e
This page in English (contents of this section - Wales Beyond Offa’s Dyke)
______________________________
Irredentisme - el suport per a la demanda d’un país
per a la restitució de terres que antigament eren seves però ja són a les mans d’un govern estranger
______________________________
0978e
Cymru yn
Swÿdd Henffordd - enwau lleoedd Cymraeg yn Swÿdd Henffordd
Gal·les a Herefordshire (comtat d’Anglaterra) - topònims gal·lesos de
Herefordshire
Llan-gain - Kentchurch
Llangynidr - Kenderchurch
Llangynog - Llangunnock
Llangystennin Garth Brenni - Welsh Bicknor
Llanllwÿdau - Llancloudy
(delw 0425)
Cliciwch ar y map i gael gweld
yr ardal / Feu clic sobre el mapa per veure la zona
______________________________
0979k
Eirinwg - A. Morris (Cymru, 1915)
Article en gal·les sobre zones (“cantrevs”) de Gal·les avui al comtat
anglès de Herefordshire
Rhaid myned yn ôl i amser Offa, brenin y Mers, ym mlynyddau olaf yr wÿthfed
ganrif, am yr ymrwÿgiad a gymerodd le i wahanau Cymrÿ Eirinwg oddiwrth eu
cÿd-genedl yng Nghymru. Pan adeiladodd Offa ei glawdd terfÿn drwÿ y goror yn ol
y Saxon Chronicle, fe unwÿd Eirinwg neu Archfield â Mersia, ac yn hytrach na
gyrru Cymrÿ y rhandir dros y Clawdd fe ganiatawÿd iddÿnt aros yn nhreftadaeth
ei hynafiaid
______________________________
1001k
Prif ddinas i Gymru - erthÿgl gan
Emrÿs ap Iwan a gyhoeddwÿd yn y Geninen 1895
Article en gal·lès d’en Emrÿs ap
Iwan escrit a l’any 1895. Fa una crida per una Welsh capital gal·lesa al bell
mig del país (en aquella època no hi havia ciutat capital de Gal·les; avui és
Caer-dydd, al racó sud-est del país). També vol que la frontera es trespassa
cap a Anglaterra i que es basa sobre el riu Hafren / Severn
Fe ddyle'r brif ddinas fod yn agos i gyffinia De a Gogledd, sef o fewn y
dalaÿth a elwid gÿnt yn Bowÿs,- dyweder, y wlad rhwng yr afon Mawddach a'r afon
Ystwÿth, ac oddi rhyngddÿn hwÿ tua'r dwÿrain, gan gynnwÿs Croÿsoswallt,
Pengwern (Shrewsbury), a Llwÿdlo (Ludlow), trefi oÿdd yn perthÿn unwaith i
dalaÿth Powÿs, ac a ddylen fod yn perthÿn iddi etto.
Yn wir, fel y mae Cymrÿ Llanddwÿn
wedi ail-feddiannu Llansanffraid-ym-Mechain a throi yr hen gappel Seisnig yn
gappel Cymreig, fellÿ y dyle Cymrÿ pob mann, trwÿ gynnorthwÿo'u gilÿdd i brynnu
tai a thirodd, ne trwÿ rÿw foddion erÿll, geisio ail-feddiannu yr holl oror hÿd
at yr Hafren a Weaver, fel ag i wneÿd Cymru Fÿdd yn gyfartal eu maint â Chymru
Fu,
|
||||||||||
Darrera actualització: 2005-05-17, 2005-11-23
Ble’r wÿf i? Yr ÿch
chi’n ymwéld ag un o dudalennau’r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web
"CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya)
Where am I? You are visiting a
page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yuu àa(r) vízïting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (=
Weilz-Katølóuniø) Wébsait
CYMRU-CATALONIA
diwedd / fi