0995c Gwefan Cymru-Catalonia -la web de Gal_les i
Catalunya. "Toponímia gal_lesa" - noms de llocs en llengua gal_lesa
amb explicacions en català. Per exemple - Pen-y-bont ar Ogwr = (el lloc dit)
'Pen-y-bont' (al riu) Ogwr. 'Pen-y-bont' significa (la) (casa) (a la) banda
(de)l pont.
http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_enwau/enwau_lleoedd_cymru_geirfa_a_0995c.htm
Yr
Hafan / Portada
..........1861c Y Fynedfa yn Gatalaneg / Entrada en català
...................0008c Y Gwegynllun
/ Mapa de la web
..............................0439c Enwau -
Tudalen Ymgyfeirio / Noms - Pàgina Orientativa
........................................0441c Enwau Lleoedd - Tudalen Ymgyfeirio
/ Topònims - Pàgina Orientativa
..................................................0605c Enwau Lleoedd Cymru -
Tudalen Ymgyfeirio / Topònims de Gal·les - Pàgina Orientativa
............................................................y tudalen hwn /
aquesta pàgina
|
|
Gwefan Cymru-Catalonia
|
|
0817e This page in English: 'Welsh-language place names with an explanation in
English'
(1) En aquesta llista només tenim noms en llengua gal·lesa. Per saber la forma
gal·lesa d'un lloc per el qual els anglesos fan servir un nom anglès, vegeu 0300c (Topònims gal·lesos -
formes angleses i nadius - Swansea > Abertawe, etc)
(2) A les explicacions, un cercle sobre la línia davant una consonant inicial
indica que la consonant és una forma mutada - y ffordd ºlas (de glas
= verd)
(3) les contrareferències són marcades (qv) - quod vide, = la qual (paraula)
mireu
_________________________________________________________________
COM ANEM:
200 entrades 16 01 2001
167 entrades 29 07 2000
156 entrades 27 07 2000
135 entrades 26 07 2000
122 entrades 22 07 2000
109 entrades 21 07 2000
aa [aa]
(1) aquesta és l'ortografia que fem servir aquí per indicar la 'a' llarga de
Gal·les del Sud, generalment en paraules d'una sil·laba, que correspon al
diftong 'ae' en gal·lès estàndard. A la majoria de Gal·les de Gal·les del
sud-est es fa ää (com en anglès air, care, bear, etc, català è - e oberta - amb
la vocal neutra)
cae (tancat, camp) > caa / cää
caer (fortalesa) > caar / cäär
dae'r (de daear = cau de guineu) > daar / däär
maen (pedra) > maan / mään
trae'n (de traean = un terç) > traan / trään
ää [aa]
(1) aquesta és l'ortografia que fem servir aquí per indicar la 'a' llarga de
Gal·les del sud-est (com en anglès air, care, bear, etc, vom la è catalana - és
a dir, la e oberta - allargada) que correspon a la simplificació aa en altres
indrets del sud i el diftong 'ae' en gal·lès estàndard.
L'ortografia anglesa de certs topònims gal·lesos al sud-est indiquen aquesta
pronunciació - Aberdare, que representa Aber-däär (estàndard Aber-dâr);
Lisvane = Llys-fään (estàndard Llys-faen = cort de pedres; a la comarca
de Caer-dydd), Y Gäär (pronunciació local d'indrets anomenats Y Gaer =
la fortalesa)
Aberystwyth [a ber Ø stuith]
Una ciutat (SN 5881) a la comarca de Ceredigion.
aber Ystwyth - (la) boca (del) (riu) Ystwyth
En Gal·lès modern, ystwyth vol dir 'flexible'. en el cas d'aquest riu,
significa 'sinuós, amb molts revolts'. La ciutat actual de fet no és a
l'estuari del riu Ystwyth. Era 2 km fora de la ciutat cap al sud. Aquí castell
normand va ser construit a l'any 1110. Un segle després, al 1211, es va
reconstruir el castell en un nou lloc a la boca del riu Rheidol, però el nom va
ser conservat per el nou castell, i la ciutat d'Aberystwyth va créixer al seu
voltant.
Aberdaugleddau [a ber dai GLE dhe]
aber dau ºGleddau - {la} boca {dels} dos {rius anomenats} Cleddau.
Nom anglès: Milford Haven.
Gal·lès cleddyf = espada. A Sir Benfro (Anglès: Pembrokeshire) hi ha dos
rius - Cleddy Wen (el Cleddy blanc, o espada blanca) i el Cleddy Ddu
(negre). En gal·lès col·loquial a partir del segle 1200s la [v] final a
paraules de dues o més síl·labes s'ha perdut, i per tant cleddyf > cleddy.
L'ús de'espada' s'explica o perquè el riu brilla al sol, o perquè tlla la terra
com un espada - probablament l'última explicació. La paraula cleddy(f)
és un substantiu masculí, però els noms de rius són feminins - doncs tenim
Cleddy Wen (en comptes de Cleddy Gwyn; s'utilitza la forma feminina de
l'adjectiu - gwen, am la mutació suau de la consonant inicial gwen
> wen) i Cleddy Ddu (en comptes de Cleddy Du; hi ha mutació suau de
l'inicial du > ddu)
Una variant de cleddyf és cleddau, que s'utilitza per al nom de
l'estuari - dau Gleddau - {els} dos {rius anomenats} Cleddau o Cleddyf.
Compareu el nom de riu Gele (gele és una paraula obsoletea per espada,
fulla d'espada, llança).
Afon Fach [A von VAAKH]
yr afon fach = el riu petit
Nom d'un riu de Cwm Hyfryd (Patagonia)
Afon-fach [A von VAAKH]
yr afon fach = the little river
nom de carrer del poble Y Pîl (comarca de Pen-y-bont ar Ogwr)
Afon Lerpwl [A von LER pul]
See Lerpwl
Awst [aust]
(1) agost
(2) Calan Awst = la festa del dia ú d'agost (benedicció del pa de la primera
collita de blat)
Heol Awst = (el) carrer (de) (la) festa d'agost
"(traduït de l'anglès) els noms dels carrers més antics tenen formes
equivalents en gal·lès, com ara, Heol y Prior (carrer del prior), Heol y Brenin
{carrer del rei}, Heol Spilman {carrer d'en Spilman}, Heol y Bont {carrer del
pont}, Heol y Cai {carrer del moll}, Heol Dwr {carrer de l'aigua}, Heol Awst
{carrer de la'gost} (Calan Awst - la calenda d'agost - és el nom gal·lès per
l'ú d'agost), però quant als carrers més recents s'en parlen en gal·lès amb els
noms anglesos; això indica més presència del gal·lès en altres anys." William Spurrell,
Bae Caer-dydd [bai KAIR diidh] = {la} badia {de} Caer-dydd, "
banad [BA nad] Una forma de banadl = ginesta. La pèrdua de la -l
final després d'una consonant en polisíl·labes les típica del gal·lès
col·loquial - altres exemples són (1) perygl (perill) > peryg, (2) posibl
(possible) > posib.
banadl [BA na døl] (substantiu plural)
(1) ginestes; plural de banhadlen = ginesta. Hi ha les variants banad
(qv), banal (qv)
banal [BA nal] forma meridional a banadl. La 'd' es fa 'dd' i
després es perd (banadl > banaddl > bana'l). El canvi d > dd
davant certes consonants és normal al sud - (1) bodlon (content) > boddlon
> bo'lon, (2) gwadn (= sola del peu) > gwaddn >
gwaddan, (3) chwedl (= relat) > chweddl > chweddel >
weddal, (4) cenedl (nació) > ceneddl > cenel (terme de
menyspreu per una persona)
banalog [ba NA log]
(1) adjectiu = cobert de gineste, abundant en ginestes
(2) substantiu = lloc de ginestes
Aquesta és una forma meridional de banhadlog. Al sud una forma de banadl
és banal (qv). La 'h' és normalment absent al gal·lès de Gal·les del sud-est,
doncs banhalog > banalog.
Exemple: Teras Banalog, el nom
de carrer de Markham (Caerffili)
Ban-gor [BANG gor]
Ban-gor - ortografia d'en Emrys ap Iwan per
barics [BA riks] (m)
(1) barracks (for soldiers)
(2) lodgings for mine workers (eg lead miners in Ceredigion in the 1800s)
Basaleg [ba SA leg] (femení) '{l'} església'.
Un poble (ST 2787) a la comarca de Casnewydd, 4km a l'oest del centre
del la ciutat de Casnewydd. La forma anglesa és una grafia errònia amb 'ss' -
"Bassaleg". La paraula va entrar la llengua britànica del llatí basilica
= església cristiana rectangular de la primer època; anteriorment es referia a
un edifici administratiu de forma rectangular; < grec basilikê = sala
< baisilikê oikia = casa reial < basileus = rei.
Gwernyclepa, una casa païral de Basaleg, era la cort d'en Ifor Hael ("Ifor
generós"), sobrenom d'en Ifor ap Llywelyn, que havia viscut al segle del
1300 i era el partó principal d'en Dafydd ap Gwilym, el poeta medieval més
destacat de Gal·les. L'epitet hael li va donar Dafydd ap Gwilym, imitant
el nom de Rhydderch Hael, proverbialment un dels 'Tres Homes Generosos' i que
va ser un gran patrocinador dels poetes. Al poble de Ty-du (comarca de Casnewydd),
davant Basaleg a l'altra banda del riu Ebwy, hi ha un carrer "Heol Ifor
Hael".
Beilïau Fawr [bei LI e VAUR]
(1) nom d'una granja (SO4211) de la comarca de Mynwy.
(y) beiliau = (les) corrals. ºFawr = gran; afegiment per
distingir granjes del mateix nom
Beili-glas [beil li GLAAS]
(y) beili glas = (el) corral verd
(1) nom de carrer de Casllwchwr (Abertawe) (SS 5798);
(2) Heol Beili-glas (= heol y beili glas) : nom de carrer de Tre-lyn
(Caerffili) ("carrer (del) Beili-glas")
bellaf [BE lhav, BE lha]
Forma amb mutació suau de pellaf, el més llunyà, (de la parròquia). Usat
en noms de granges. Forma superlativa de pell = distant.lluny, llunyà
A la ciutat d'Abertawe hu ha un carrer anomenat Heol Goetre Bellaf (heol y
goetref bellaf, el carrer de la granja Goetref Bellaf, és a dir, la 'Goetref'
més allunyada. Coetref és 'casa del bosc'.)
BG - abreviatura que fem servir per a la comarca de Blaenau Gwent
bid [biid] (substantiu femení)
(1) (Gal·les del Sud) bardissa d'arços vius; al sud, 'arreglar una bardissa' és
'bido clawdd' o 'bido perth'
La forma plural és bidiau [BID ye]
Després d'un substantiu femení té una consonant inicial amb mutació suau - y
ºfid = the hedge.
Ocurreix en molts noms de granjes - Glyn-y-fid (la vall de la bardissa),
Pant-y-fid (el sot de la bardissa), Twyn y Fid Ffawydd (el turó de la bardissa
de faig), y Fid-las (la bardissa verda)
BM - abreviatura que fem servir per a la comarca de Bro Morgannwg
Y Bont-ddu [ø bont DHII]
(1) poble aprop de Dolgellau
(y) ºbont ºddu = {el} pont negre; (pont = pont, du =
negre)
Y Bont-faen [ø bont VAIN]
(1) ciutat de Bro Morgannwg, Gal·les del sud-est.
(y) ºbont ºfaen = {el} pont de pedra; (pont = pont, maen =
pedra)
S'escriu en una paraula perquè és un nom d'habitació; si fós nom de turó els
elements es posarien per separat (Y Bont Faen). Els anglesos li diuen
"Cowbridge". A Gal·les del Sud, (maen / faen) es pronuncia (maan
/ faan), que localment (és a dir la majoria de Gal·les del sud-est) és (mään
/ fään).
Y Bontnewydd [ø bont NEU idh]
(1) poble aprop de Caernarfon
(y) ºbont newydd = {el} nou pont; (pont = pont)
Y Bontuchel [ø bont I khel]
(1) poble aprop de Rhuthun
(y) ºbont uchel = {el} pont alt; (pont = pont)
Bro Wenog [broo WE nog]
(1) la part baixa de la parròquia de Llanwenog (Ceredigion)
bro ºWenog = {la} terra baixa {de} Gwenog (amb el nom del sant - Gwenog
- usat en comptes del nom de la parròquia - Llanwenog, (l') església (de)
Wenog).
El sobrenom pels habitnats d'aquesta zona és (o era) Gwyddelod Bro Wenog, 'els
irlandesos de Bro Wenog' ("Llysenwau", Cymru 1892). L'autor de
l'article l'explica dient "[mae] yn dod i lawr, efallai, o'r amser pan
oedd dwy genedl yn y plwyf amryddawn hwnnw" - vé, potser, de l'època quan
hi havia dues nacions en aquella parròquia de molts talents". Fa molts
segles hi havien colònies irlandeses a la costa occidental de Gal·les.
Bron-y-de [bron ø DEE]
(1) districte de Bangor (Gwynedd)
bron y de = {la} turó {de}l sud
Bryneglwys [brin E gluis]
(1) poble al costat de Corwen
bryn (yr) eglwys = {la} turó {de} l'església
Bryn-teg [brin TEEG]
(1) un poble de Gwynedd
(1) un poble de Wrecsam
(y) bryn teg - {el} turó bonic; bryn = turó, teg = bonic
S'escriu en una paraula perquè és un nom d'habitació; si fós nom de turó els
elements es posarien per separat (Bryn Teg)
Buellt [BI elht]
Buellt era un 'cwmwd' (subdivisió) de la terra de Brycheiniog. Significa
'pastura de vaques' (és compost de dos elements que en gal·lès modern serien'bu-'
= vaca, i'gellt' = herba).
Avui en dia l'arrel'bu-' es troba a la paraula moderna per 'vaca' - 'buwch'
- i a la forma composta 'buarth' - corral de granja, literalment 'tancat
de vaques' (bu + mutació suau + garth).
'Gellt' ha esdevingut'gwellt' en gal·lès modern (probablament una
imitacó de la gw- inicial de la paraula 'gwair' = 'fenc' en
cambro-britànic o el gal·lès en la seva primera etapa). També en còrnic té una
'w' - 'gwels' - probablament per la mateixa raó ('fenc' és 'goera',
originalment també amb 'w'). En bretó és 'geot' sense la 'w'. Avui en
dia 'gwellt' significa palla més que herba.
Les formes correponents en irlandès modern són bó = cow, geilt (una
paraula literària) = pastura
La ciutat de Llanfair es diu Llanfair ym Muallt en gal·lès modern. El
canvi Buellt > Buallt és probablament de la influència de la paraula 'allt'
= turó, o (a Gal·les del Sud) bosc. La forma més antiga és Buelt,
d'aproximadament l'any 800, als escrits del monjo Nennius.
Els anglesos li diuen "Builth" [bilth] - és una distorció de fa
segles de Buellt. "Wells" [welz] (= banys) va ser afegit al segle
1800 per atreure turistes a les fonts de amb sals fèrriues.
A la comarca anglesa de Somerset hi ha unes muntanyetes - the Polden Hills -
que abans tenien un nom celta - els deien a principis del segle 1200 'Bouelt',
i els anglesos hi van afegir la seva paraula {duun} = turó. (En gal·lès modern
'Bouelt' seria
beuellt [BEI elht], amb al mateix significat que Buellt - pastura de
vaques).
Y Bwrtwe [BURT we]
Nom de la caretera de Caer-dydd a Pen-y-bont ar Ogwr.
y ºbwrtwe = adaptació de l'anglès 'portway' = 'carretera principal,
carretera entre ciuttas principals'. Com que la majoria de substantius que
descriuen carrers o carreteres son feminins, 'pwrtwe' també és un
substsantiu feminí. Al llibre 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd)
(1889-1911) (John Hobson Mathews, Mab Cernyw) escriu que hi ha un graner al
poble de Sain Nicolas anomenat Ysgubor y Bwrtwe (el) graner (de) la carretera,
que al 1763 es va notar com "Skybbor y Bwrtway".
Cae-go [kai GOO] (és a dir, amb o llarga)
(1) poble de Wrecsam
cae (y) gof = {el} tancat, camp {de}l ferrer. A Gal·les del Nord la [v]
final de moltes monosil·labes no és diu - per tant gof [goov] es fa go
[goo]. Altres exemples són haf > ha (estiu), cof > co (memòria), llif
> lli (serra).
Caer-dydd [kair DIIDH]
Una ciutat (ST 2175) de Gal·les del sud-est; capital de Gal·les. A partir del
1996 ñes també nom de comarca.
MEANING: Originalment era Caer-dyf [kair DIIV], caer ºdyf, (la)
fortalesa (romana) (del riu) Taf, caer = fortalesa, Taf = nom de
riu. El nom anglès Cardiff vé de Caer-dyf - caer al sud es diu caar, i
al sud-est més tard (?1700s) es va fer 'cäär' (la è catalana - és a dir, la e
oberta - allargada), que explica la forma inicial 'Car-' en anglès i
probablament perquè al dialecte anglès de Caer-dydd la ciutat es diu 'Kerdiff',
i altres paraules en anglès amb 'aa' en la llengua estàdard són 'ää', la
inflència del dicate gal·lès tradicional d'aquesta contrada, ara gairebé perdut
del tot.
Quan el nom va ser adoptat pels anglesos, [KAA-dif], l'accent es va posar a la
primera sil·laba, que és el lloc normal per l'accent tònic en anglès; la vocal
de [diiv] es va escurçar; i la [v] es va fe [f]. El mateix ocurreix amb el nom
del riu - Taf [taav] és segons els anglesos Taff. La 'r' es perd a la
pronunciació anglesea local, com en anglès estàndard meridional. A les
comarques angleses a la frontera amb Gal·les, la 'r' encara es diu davant una
consonant, com en anglès americà, i aquí diuen [KAAR dif].
L'explicació per Caer-dyf i no Caer-daf és probablament perquè vé
d'una forma antiga britànica, on la forma genitiva tenia una terminacio -i, com
en llatí. Per això (estem simplificant una mica l'explicació)
* tavi es va fer *tiv- / *tiiv- en gal·lès perquè la final i final va fer
canviar la qualitat de la vocal 'a' que la procedia.
La mutació suau és normal després de caer - però probablament representa
un canvi d'un nom compost del britànic més que una estructura en gal·lès (caer
+ mutació suau + substantiu qualificador). Altres noms amb caer +
mutació són Caerfyrddin (caer ºfyrddin, < Myrddin) ("Carmarthen"),
Caer-went (caer ºWent, < Gwent), Caerliwelydd (caer ºLiwelydd, <
Lliwelydd) ("Carlisle"), etc
L'ortografia estàndard és "Caerdydd". Més correcta seria un guionet
al mig, com que la monosil·laba final porta l'accent. Però és una d'unes
quantes excepcions a la regla (que de fet fa que la regla té poca validesa!)
¡que la Bwrdd Gwybodau Celtaidd / Board de Celtic Studies va permetre a la seva
llista de ortografias recomenades per topònims en llengua gal·lesa.
Cayr Dyf [kair DIIV]
Cayr Dyf - ortografia d'en Emrys ap Iwan per Caerdydd (ciutat de Gal·les
del Sud-est)
Cayrnarfon [kair NAR von]
Cayrnarfon - ortografia d'en Emrys ap Iwan per Caernarfon (ciutat de
Gal·les del Nord-oest)
Cefn Gweunllwg [KE ven GWEIN lhug]
cefn Gweunllwg - (la) serra (de) Gweunllwg. naom anglès: Wenlock Edge. Serra a
la comarca anglesa de Shropshire (Swydd Amwythig) amb orientació sud-oest al
nord-est de Craven Arms a Much Wenlock
ceubren [KEI bren]
ceu ºbren - arbdre buit (ceu- és la forma de la síl·laba penúltima de
cau = buit; pren = arbre. L'adjectiu davant el substantiu provoca la mutació
suau)
CNA - abreviatura que fem servir per a la comarca de Castell-nedd ac
Aberafan
Cnafron [KNAV ron]
una forma local de Caernarfon
Cobol [KO bol]
Ortografia i pronunciacó gal·lesa de l'acrònim COBOL [KOU bol], "un
llenguatge d'alt nivell de programació informàtica dessenyat per ús comercial
general". De les primeres síl·labes o lletres de l'expressió Common
Business Oriented Language. (llenguatge comú orientat al negoci)
Vegeu Heol Cobol
coch [kookh] (adjectiu)
(1) vermell
Després d'un substantiu femení té una consonant inicial amb mutació suau - (y)
ºbont ºgoch = {el} pont vermell; (pont = pont).
Vegeu Ty-coch
Coed-ffranc
coed y Ffranc - (el) bosc (de)l normand
(1) nom d'una parròquia de Castell-nedd; el nom vé del fundador normand de
l'abadia de Mynachlog-nedd
(2) John Hobson Mathews (Mab Cernyw) a la seva obra 'Cardiff Records' (Archius
de Caer-dydd) (1889-1911), nota un lloc del mateix nom al nord-est de Pen-y-lan'
(de Caer-dydd) que tradueix com 'el bosc del francès'
croes [krois] (substantiu femení)
(1) creu
La forma plural és croesau [KROI se]
Després de l'article definit un substantiu femení té una consonant inicial amb
mutació suau - y ºgroes = la creu. A Gal·les del Sud el diftong oe es
simplifica i resulta una o allargada [oo] en monosil·labes: croes >
croos
crwn [krun] (adjectiu)
Rodó. La forma femeninina és cron, per tant Waun-gron = prat rodó
cryw [kriu] (substantiu masculí)
(1) passera
Vegeu Rhyd-cryw
Cwmderi [kum DE ri]
Nom d'un poble ficcional, el rerefons del 'soap' en llengua gal·lesa de la
televisió gal·lesa, Pobl y Cwm - (la) gent (de) la vall, i que té ja més de més
de quart segle de vida. El nom és cwm y deri - (la) vall (dels) roures -
deri una forma sudenca típica. Hi ha un mapa del poble mític al llibre
"Blas ar Iaith Pobol Y Cwm" (Tastar la llengua de la sèrie Pobol y
Cym) per en Robyn Lewis (Robyn Llyn) , editorial: Gwasg Carreg Gwalch, 1993,
que el situa entre Caerfyrddin ("Carmarthen") i Abertawe
("Swansea") i Llanelli - on es troben els pobles de Cwm Gwendraeth; i
de fer, els rodatges exteriors de la sèria es fan aquí a Cwm Gwendraeth (vall
del riu Gwendraeth).
cwter [KU ter] (substantiu femení)
(1) riera, fossa, cuneta
Després de l'article definit un substantiu femení té una consonant inicial amb
mutació suau - y ºgwter = la riera, la fossa, la cuneta
De l'anglès gutter, francès antic goutière (francès modern gouttière
= cuneta, tub de desguàs) < goute = gota < Latin gutta =
gota). En gal·lès, la paraula que vol dir 'riu' (afon) es femeiní, tal
com és la paraula per 'riera' en gal·lès modern (nant), i ells noms de
rius i rieres (Taf Fawr = el gran Taf, Rhondda Fach = el petit
Rhondda, etc). Quan aquesta paraula va ser manllevada al gal·lès se suposava de
es tractava d'una g- inicial de la mutació suau després de l'article
definit, i per tant la inicial radical era c, i per tant la forma bàsica
d'aquesta paraula era cwter.
Vegeu Y Gwter, Y Gwter-fawr.
ddu [dhii] (adjectiu)
Forma amb mutació suau de du = negre
De [dee] (substantiu masculí)
sud
Vegeu Bron-y-de, Traeth y De
derlwyn [DER luin] (substantiu masculí)
(1) bosc / bosquet de roures
derlwyn < der'lwyn <derwlwyn, una forma composta de (derw =
roures) + mutació suau + (llwyn = bosquet). En gal·lès pre-modern, la 'w' era
consonantal; ara és una vocal en la forma senzilla 'derw' (que per tant és una
paraula disíl·laba; però en paraules compostes 'w' encara és consonant, i
'derw' és monosíl·laba; en substantius d'aquest tipus, la 'w' es perd.
dre [dree] (substantiu femení)
Forma amb mutació suau de tre = granja
y ºdre ºfach = la granja petita
dew [deu] (adjectiu)
Forma amb mutació suau de tew = gras; ric, fèrtil
Y Drenewydd [ø dree NEU idh]
(1) y ºdref newydd = la nova 'trêv', el nou mas. De vegades és una
traducció del nom anglès Newton basat en 'tuun' = granja. En gal·lès
col·loquial tref és tre, amb pèrdua de la [v] final, una forma
que ja fa molts segles que existeix.
(a) Y Drenewydd - un districte de l'antic cantrev ('districte de cent masies')
de Gwynllŵg, ara part del la comarca de Caer-dydd; 2km al sud-est de
Tredelerch, Caer-dydd
(b) Vegeu Y Drenewydd yn Notais
Y Drenewydd yn Notais [ø dree NEU idh]
la 'drenewydd' de Notais; y ºdref newydd = la nova 'trêv', la
nova masia; Notais és un poble del costat. Avui en dia tant Y Drenewydd com
Notais formen part del poble costaner Porth-cawl. El nom segons els anglesos és
'Newton Nottage'. La forma curta és senzillament 'Y Drenewydd'. Hi ha un
'triban' (forma de vers popular al segle 1800 en una part del sud-est de
Gal·les) que refereix al poble:
Tri pheth wi'n garu beunydd / yw digon o lawenydd / mynych dramwy yn ddi-ble /
a i'enctyd y Drenewydd
(Hi ha tres coses) que m'agraden cada dia, són sufiecient alegria, rodar sovint
sense cap destinació, i la joventut de Drenewydd)
du [dii] (adjectiu)
(1) negre.
Després d'un substantiu femení té una consonant inicial amb mutació suau - (y)
ºbont ºddu = {el} pont negre; (pont = pont)
Eglwyswynllyw
Lloc de Casnewydd (nom anglès: St. Woolos).
eglwys ºWynllyw - (l') església (de) Gwynllyw. Gwynllyw era un líder
local, fill de Glywys.
El nom anglès és una traucció (= St. Woolo's church, església de sant Woolo),
amb una estranya distorció del nom - la forma amb mutació suau després del
substantou femení 'eglwys' s'ha entès com a la forma radical, quan la forma
radical correcta és Gwynllyw.
faen [vain]
El substantiu maen = pedra es fa servir de vegades com a adjectiu;
després d'un substantiu femení té una consonant inicial amb mutació suau - (y)
ºbont ºfaen = {el} pont {de} pedra (pont = pont); (y) llys ºfaen =
{la} cort {de} pedra (llys = cort)
felen [VE len] (adjectiu)
Forma amb mutació suau de melen, la forma feminina de l'adjectiu melyn
= groc
ffawydd [FAU idh] (substantiu plural)
faigs
Vegeu Twyn y Fid Ffawydd
Ffordd Las [fordh LAAS]
(1) nom de carrer d'Abertawe
(2) nom de carrer de Radur (Caerdydd);
(y) ffordd ºlas - {la} carretera verda; glas = verd
Com que no és un nom d'habitació els elements s'escriuen per separat (Ffordd
Las). Si fos un nom d'habitació s'esciruiren el nom com a una sola paraula
(Ffordd-las)
Ffortran [FOR tran]
Ortografia gal·lesa de l'acrònim FORTRAN, "un llenguatge d'alta velocitat
de programació informàtica per finalitats matemàtiques i científiques, per
facilitar i accelerar la solució de problems complexes. De les primeres
síl·labes de l'expressió expression FORMula TRANslation
Vegeu Heol Ffortran
Ffordd-las [fordh LAAS]
(1) poble (SJ 3059) 1 km al nord-oest d'Yr Hob (Sir y Fflint)
(y) ffordd ºlas - {la} carretera verda; glas = verd
S'escriu en una sola paraula perquè és un nom d'habitació (Ffordd-las); com a
nom de carretera els elements s'escriurien per separat (Ffordd Las)
ffranc [frangk]
normand
Originalment un franc = membre d'una nació germànica que va conquerir Gal·lia,
una província celta romanitzada, al segle 500. En gal·lès França és Ffrainc,
literalment 'francs' (és a dir, és la forma plural de Franc)
En gal·lès un francès és Francwr (franc + -wr = home). La forma
plural és Ffrancwyr (-wyr = homes), encara que de vegades
s'utilitza Ffrancod (també, literalment: francs)
Vegeu Coed-ffranc
Ffynnongroyw [FØ non GRO iu]
y ffynnon ºgroyw - {la} font d'aigüa dolça. Croyw = dolç, no salat
Nom d'un poble (SJ 1382) de Sir y Fflint
Ffynnon-y-gog [FØ non ø GOOG]
(1) Nom d'una granja 'Aberpennar (RCT)
Vegeu l'explicació a l'entrada anterior.
S'escriu en una sola paraula perquè és un nom d'habitació (Ffynnon-y-gog); com
a nom de carrer els elements s'escriurien per separat (Ffynnon y Gog)
fid [viid] (substantiu femení)
Forma amb mutació suau de bid = bardissa
Fishwel [VISH wel]
Vegeu Heol Fishwel
Fronhafren [vron HAV ren]
(1) nom de carrer d'Y Drenewydd (Powys)
ºfron Hafren - hill (qui mira ) (el) (riu) Hafren. Segons els anglesos,
el riu 'Severn'. La forma Bronhafren seria més normal, però amb algunes
paraules que són substantius feminins la forma amb mutació suau s'utilitza com
a forma radical - per tant ºfron en comptes de bron.
Probablament l'explicació és que occureix tan sovint com a ºfron des
prés de l'article definit en tants topònims (Y Fronheulog, etc), i a la llengua
parlada s'utiltza amb e l'article definit en coinverses més que com a nom
indefinit. Com a consequència es pensa que ºfron és la forma bàsica.
S'escriu en una sola paraula perquè és un nom de carrer que imita un nom de
casa; com a nom de turó els elements s'escriurien per separat (Fron Hafren)
-fryn [vrin]
Forma amb mutació suau de bryn = turó
(1) en una paraula composta després d'un elelment qualificador: Glasfryn =
turó verd, Awelfryn = vent + turó ('turó ventós')
Y Ganolfan [ø ga NOL van]
(1) Nom del centre comercial de Dowlais (MT). En altres indrets del sud-est
s'ha utilitzat el nom anglès "The Precinct" (i) Pen-y-bont ar Ogwr
(PBO), (ii) Llanilltud Fawr (BM), (iii) Porth (RCT)
y ºganolfan - el centre; canolfan = centre
Gibwn [GI bun]
Gal·lesització del cognom anglès Gibbon. en el llibre 'Cardiff Records'
(Archius de Caer-dydd) (1889-1911) (John Hobson Mathews, Mab Cernyw) fa esment
d'un lloc anomenat Tir Gruffudd Gibwn - "(traduït de l'anglès)
Tir-Gruffydd-Gibwn (la terra d'en Griffith Gibbon). Una propietat a la
parròquia de Sain Ffagan senyoria de Meisgyn, amb el nom d'un membre de la
familia antiga normand-gal·lesa que anteriorment era el propietari del castell
de Sain Ffagan".
Glanmorlais [glan MOR les]
'(the) bank (of) (the) Morlais (stream)' (Morlais = 'big stream'; mawr = big,
glais = stream).
Place name in Merthyrtudful
Glan-môr [glan MOOR]
Nom de casa i nom de carrer típic.
glan y môr = {la} vora {de}l mar. En molts topònims la 'y'
de'enllaç es perd.
Glanmorfa [glan MOR va]
(1) Nom de carrer de Tre-gwyr (Abertawe)
glan y morfa = {la} vora {de}l maresme.
glas [glaas] (adjectiu)
(1) (vegetació) verd.
(2) en altes contexts: blau.
Després d'un substantiu femení té una consonant inicial amb mutació suau - (y)
ffordd ºlas = {la} carretera verda
Glyndyfrdwy [glin DØ vør dui]
Poble (SJ 1542) aprop de Corwen
{la} vall {del riu} Dyfrdwy. (Els anglès li diuen 'the Dee' al riu).
go [goo] (substantiu masculí)
Forma nordenc de gof = ferrer
Vegeu Cae-go
goch [gookh] (adjectiu)
Forma amb mutació suau de coch = vermell
-goed [gôid]
Forma amb mutació suau de coed = bosc
(1) en una paraula composta després d'un elelment qualificador: Glasgoed = bosc
verd, Llwytgoed = bosc gris, Trawsgoed = bosc a través (a l'atra banda d'una
vall, etc), Hirgoed = bosc llarg
(2) com a element qualificador, després d'un substantiu femeniní: Tre-goed = la
trêv (granja) del bosc, Llangoed (antigament Llan-goed) = l'església del bosc
gof [goov] (substantiu masculí)
Ferrer. Al nord es fa servir una forma sense la [v] final - go.
Vegeu Cae-go
gogof [GO gov] (substantiu femení)
Forma plural: gogofau [go GO ve]
Cova. Aquesta és la forma històrica. En gal·lès modern és ogof (la forma
amb mutació suau és ara la forma radical). En còrnic gogo, de la qual vé
la paraula gug = cova al dialecte anglès del país de Cornualla
Gogofau [go GO ve]
Caves. A district (SN 6640) in Sir Gaerfyrddin
golau [GO le]
1 clar
2 asolellat
Ychydig
gyda milltir o bentref Llangynan ar un o lechweddau prydferthaf y plwyf, yng
nghysgod y mynyddoedd, y safai hen amaethdy mawr a elwid Hafod Oleu, ac ni fu
un anneddle erioed yn fwy cydweddol a'i enw, Hafod Oleu oedd mewn gwirionedd. O
godiad haul hyd ei fachludiad mwynhai yr Hafod ei wres a'i belydrau. Wynebai y
ty^ tua'r gorllewin, a throai ei gefn at y dwyrain, ac er gwaethaf yr
helaethrwydd o goed ffrwythau yn y berllan yr ochr ddeheuol i'r Hafod, a'r derw
a'r ffawydd cyd-rhyngddo a gwynt y gogledd, , mynnai yr haul dywynnu ar ryw ran
o hono trwy gydol y dydd. Tudalennau / pàgines 12-13 PLANT Y GORTHRWM
Al voltant d’una milla del poble de Llangynan sobre in dels vessants més bonics de la parròquia hi havia l’antiga granja que es deia Hafod Oleu (= Hafodolau, granja estival asolellada), i de fet no hi havia mai una casa amb un nom qu més li esceia, era de veritat granja estival asolellada. De la sortida del sol fins a la posta la granja estival gaudia de la seva calor i els seus raigos. La casa mirava cap a l’oest i donava la seva esquena a l’est, i tot i una abundància de’arbres fruiters a l’hort al costat meridional de la Hafod, i els roures i els faigos entre ella i el vent del nord, el sol insistia en brillar sobre una part d’ell durant tot el dia.
Plant y Gorthrwm (= els fills de l’opressió) / Gwyneth Vaughan, 1908 (= Anne Harriet Hughes
1852-1910)
groes (= ºgroes) [grois] (substantiu
femení)
Forma amb mutació suau de croes = creu
gron (= ºgron) [krun] (adjectiu)
Forma amb mutació suau de cron, froma
femenina de crwn = rodó
Y Gweithiau [ø GWEITH ye]
En gal·lès col·loquial meridional és més aviat Y Gweithe [GWEI the, GWII the],
o al sud-est Y Gweitha / Y Gwiitha [GWEI tha, GWII tha] - literalment 'les
obres / les fàbriques', és a dir, les foneries que es van obrir a finals del
segle 1700 a la terra alta de les valls del sud-est. Després, amb el tancment
de les foneries, i el desenvolupament de pous de carbó en aquestes valls, el
nom referia a les valls industrialtzades en general (Pou de carbó és (entre
altres noms) 'gwaith glo', = obra + glo).
gwen [gwen] (adjectiu femení)
(1) blanc. Vegeu gwyn
gwerdd [gwerdh] (adjectiu femení)
(1) verd. See gwyrdd
Gweunllwg [GWEIN lhug]
Wenlock - poble de la comarca anglesa de Swydd Amwythig (Shropshire).
Derivació - ?
Vegeu Cefn Gweunllwg
Gwrecsam [GWREK sam]
Una forma gal·lesa arcaica del topònim Wrecsam. El nom Wrecsam vé de l'anglès,
i manlleus anglesos amb una w- inicial normalment van adquiriir una g- en
gal·lès. A la dècada 1970 hi havia un debat sobre quin era el nom correcte de la
ciutat. Avui en dia és sempre Wrecsam en gal·lès, però en textos als segles
1800 i 1900 Gwrecsam era de vegades la forma preferida perquè així el nom
sembla menys estrany en gal·les.
gwter (= ºgwter) [gu ter] (substantiu femení)
Forma amb mutació suau de cwter = riera, fossa, cuneta
Y Gwter (= y ºgwter) [ø GU ter]
nom de carrer al centre de Caerdydd (nom anglès: Golate [GOU leit]). AL segle
1800 anava des de Heol Eglwys Fair (St. Mary Street) - el carrer de l'església
de Santa Maria - fins al marge del riu Taf, fins que es va canviar el curs
d'aquest riu, i se el va desplçar més cap l'oest.
y ºgwter - la riera, la fossa, la cuneta; cwter = riera, fossa,
cuneta
Y Gwter-fawr (= y ºgwter ºfawr)
[ø GU ter VAUR]
la gran riera, la gran fossa, la gran cuneta
y ºgwter ºfawr - (cwter = riera, fossa, cuneta; mawr =
gran)
Nom antic del poble de Brynaman
gwyn [gwin] (adjectiu)
(1) blanc
Hi ha una forma feminina gwen. Després d'un substantiu femení té una
consonant inicial amb mutació suau - (y) ºbont ºwen = {el} pont blanc; (pont
= pont)
Gwynllŵg [gwøn LHUUG]
La definició a 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911) (John
Hobson Mathews, Mab Cernyw) és: Una divisió i senyoria del sud-oest de Sir
Fynwy ("Monmouthshire"), situat a la costa del Hafren {un estuari}
("Severn") del riu Wysg ("Usk") cap a l'oest fins al riu
Rhymni . Antigament de vegades es considerava que anava fins al riu Taf
Segons Melville Richards (Enwau Tir a Gwlad, 1998 - una col·lecció d'articles
breus sobre topònims escrits entre 1967 i1970) Gwynllyw ers el fill del rei
Glywys, que tenia un terrritori Glywysing (-ing és un sufix que vol dir
territori). Gwynllyw va heretar una part d'aquest territori, que després es
deia Gwynllywiog (-iog també és un sufix que vol dir territori) and later
became Gwynllŵg. El nom anglès Wentloog és aparentment la forma amb
mutació suau Wynllwg; sinó les consonants Gw- inicials eren vistes com una
característica a gal·lesa, i una W- inicial era vista com a anglesa (puix que
moltes paraules i noms anglesos amb w- inicial es canvien quan són manlleus al
gal·lès a gw- : widow > gwidw (= vídua), etc. El nom anglès també mostra
interferència del no Gwent (el regne d'aquesta part de Gal·les).
Gwynllyw va fundar na església en el districte que avui en dia és Casnewydd.
Ara hi ha un lloc aquí que es diu Eglwyswynllyw - segons els anglesos "St.
Woolos" (= St. Woolo's church, l'església de Sant Woolo).
Gwynllyw (= Gwÿnllÿw)
South-eastern ruler - see Gwynllŵg
gwyrdd (= gwÿrdd) [gwirdh] (adjectiu)
(1) verd
Hi ha una forma feminina gwerdd. Després d'un substantiu femení té una
consonant inicial amb mutació suau - (y) ºddôl ºwerdd = {el} prat verd;
(dôl = prat)
Heol Awst [heul AUST] - vegeu Awst
Heol Beili-glas [heul beil li GLAAAS] - Vegeu Beili-glas
Heol Cobol [heul KOO bol]
De fet, oficialment 'Cobol Road', a Parc Busnes Llaneirwg (Parc de Negocis de
Llaneirwg; nom anglès: "St. Mellon's Business Park") a Caer-dydd.
Vegeu en aquesta llista Cobol (= llenguatge de programació)
Heol Ffortran [heul FOR tran]
De fet, oficialment 'Fortran Road', a Parc Busnes Llaneirwg (Parc de Negocis de
Llaneirwg; nom anglès: "St. Mellon's Business Park") a Caer-dydd.
Vegeu en aquesta llista Ffortran (= llenguatge de programació)
Heol y Bont (= heol y ºbont)
[heul ø BONT]
heol y ºbont - (el) carrer (de)l pont; (pont = pont). Nom de
carrer molt estès - per exemple, hi ha un carrer d'aquest nom a Aberystwyth
Heol y Fid-las (= heol y ºfid ºlas)
[heul ø viid LAAS]
Nom de carrer de Caer-dydd
heol y ºfid ºlas - {el} carrer {de} la (?casa / granja que es diu)
Fid-las. Aquest nom vo dir 'bardissa verda' - bid = bardissa, glas = verd
Heol y Fro (= heol y ºfro)
[heul ø VROO]
heol y ºfro - {el} carrer {de} la terra baixa - és a dir, Bro Morgannwg,
la terra baixa del districte de Morgannwg (en anglès "Vale of
Glamorgan").
(1) Nom de carrer de Llanilltud Fawr (BM),
(2) Nom de carrer de Gartholwg (RCT)
Heol y Gamlas (= heol y ºgamlas)
[heul ø GAM las]
heol y ºgamlas - {el} carrer / carrer {de} the canal. Camlas =
canal
(1) nom de carrer, Pont-ty-pridd
hir [hiir] (adjectiu)
(1) llarg
Normalment després d'un substantiu -
Y Bont Hir (nom de pont) (y) ºbont hir = {el} pont llarg; (pont =
pont);
De vegades davant un substantiu - per exemple (hir + gwaun) = hirwaun. Vegeu a
continuació
Hirwaun (= hir ºwaun) [HIR wain]
(1) poble aprop d'Aber-dâr
{yr} hir ºwaun = {l'} erm llarg. Gwaun [gwain] és erm, pastura de la
muntanya. Un adjectiu davant un substantiu fa la mutació suau de la consonant
del substantiu - per tnat (hir + gwaun) = (hir waun). La forma estàndard
col·loquial seria "Hirwen" [HIR wen]. A la sil·laba final 'au' és diu
'e' normalment en gal·lès col·loquial, però en aquesta zona 'i' també és
possible - amb la froma resultant 'Hirwin'. La 'h' es perd normalment al
gal·lès tradicional del sud-est > 'Irwin. I de vegades la sil·laba que porta
l'accent es redueix fins que és una vocal neuttra. Per tant Yrwin [ØR win] és
una forma local possible - i de fet aquesta és la pronunciació que fan servir
els anglesoparlants, sens dubte de la forma gal·lesa local.
hyfryd [HØ vrid] (adjectiu)
(1) agredable
Normalment després d'un substantiu -
Maeshyfryd (nom de casa / districte) (y) maes hyfryd = {el} camp
agredable; (maes = camp)
Iorath [YO rath]
Forma al sud-est del nom de pila masculí Iorwerth. Sovint en formes
anglicitzades o mig-anglicitzades de topònims s'escriu erròniament amb 'Y' -
Yorath. També al sud-est és un cognom amb aquesta ortografia
iorwg [YÔ rug] (South Wales) ivy. There is a Lôn Iorwg in Abertawe - lôn yr iorwg - (the) lane {of} the
ivy, ivy lane. (In the North, the word is eiddew).
las (= ºlas) [laas] (adjectiu)
Forma amb mutació suau de glas = verd / blau
lefel [lLE vel] (f) coal level - excavation made by driving
horizontally into a coal seam in a hillside; Tai-lefel-lo, Rhymni - {the}
houses {of} the coal level (from English level, from Old French (1300s) livel,
from a supposed Vulgar Latin *lîbellum = a plummet, a weight; a
diminutive of lîbra = a balance, scales
Lerpwl [LER pul]
Liverpool. Aquest nom gal·lès per a la ciutat és de fet un nom anglès
obsolet: Lerpool. Se li diu en broma 'Prifddinas Gogledd Cymru' - la capital
de Gal·les del Nord - perquè tants gal·lesos del nord van emigrar al segle
1800 a aquesta ciutat anglesa, Segueix sent un centre econòmic important per
Gal·les del Nord. El riu Mersey en aquesta ciutat era pels mariners gal·lesos
Afon Lerpwl - (el) riu (de) Liverpool.
Llanachmedd [lhan akh MEEDH]
La pronunciació local de Llannerch-y-medd de la comarca de Môn
Llandre [LHAN dre]
Vegeu Llanfihangel Genau'r Glyn
Llanfair Muallt [LHAN vair MI alht]
Una forma col·Loquial de Llanfair ym Muallt
Llanfair ym Muallt [LHAN vair øm MI alht]
Poble (S0 0450) de la comarca de Powys.
SIGNIFICAT: (la) Llanfair (de) (la divisió de) Buellt.
llan ºFair és l'església (de) Maria' (llan = church, Mair = la Verga
Maria)
Mair era una dedicació freqüent, i per tant era necessari diferenciar llocs amb
el nom de Llanfair amb un afegiment. En aquest cas es fa servir el nom del
'cwmwd'. Vegeu Buellt.
Una forma col·loquial form és Llanfair Muallt -
Yn Llanfairmuallt y mae rhai hen weddiwyr hyawdl yn dal i gyfarch gorsedd gras
yn Gymraeg, ond nis gwyr y plant beth y maent y ddweyd. "I Godi'r Hen Iaith yn ei Hol",
Cymru, Cyfrol 38, Mai 1910, tudalen 245.
{TRADUCCIÓ: A Llanfair ym Muallt alguns fidels eloquents vells encara
fan servir el gal·lès a les misses de les capelles (literalment: saluda la
trona de gràcia), però els nens no saben què duien. 'Per restaurar la llengua
nadiu', un article de la revista "Cymru", Volum 38, Maig 1910,}
Llanfihangel Genau'r Glyn [lhan vi HA ngel GE ner GLIN]
A village in the county of Ceredigion.
MEANING: (el poble de) Llanfihangel (a) (la contrada de) Genau'r Glyn
Llanfihangel = (l') església (de) Miquel l'àngel, Genau'r Glyn és (la) boca
(de) la vall
Notícia del setmanal en llengua gal·lesa "Y Cymro" 13-11-1999 que
tracta la restuaració d'aquest nom:
Brwydro dros
hen enw
Lluitar per un nom antic
Mae brwydr un
dyn, dros ddegawd i ddiogelu hen enw un o bentrefi gogledd Ceredigion wedi ei
hennill.
La lluita d'un home durant més d'una dècada per salvaguardar el nom antic d'un
dels pobñes del nort {de la comarca de} Ceredigion ha tingut èxit
Mae'r pentref
sydd bum milltir i'r gogledd o Aberystwyth wedi ei enwi yn Llandre ers
dechrau'r ganrif ond yr wythnos hon codwyd arwydd newydd ar ffinaiu'r pentref
sy'n cydnabod yr hen enw ar y lle - Llanfihangel Genau'r Glyn.
El poble, situat cinc milles al nord d'of Aberystwyth es deia Llandre des de
principis del segle passat però aquesta setmana un nou senyal es va erigit als
límits del poble que reconeix l'antic no del poble - Llanfihangel Genau'r Glyn
{"el poble anomenat Llanfihangel a la contrada de Genau'r Glyn".
Llanfihangel és (l') església (de) Miquel l'àngel; Genau'r Glyn és (la) boca
(de) la vall)
"Mae hyn
yn newyddion ardderchog gan fod yr enw Llandre yn gwbl ddiystyr," medd
Wynne Melville Jones sydd wedi byw yn y gymuned ers 25 mlynedd ac sydd wedi
arwain ymgyrch dros ddeng mlynedd i adfer yr hen enw ar y pentref.
"És una notícia excel·lent perquè el nom Llandre no vol dir absolutament
res," diu Wynne Melville Jones que hi viu al poble des de fa 25 anys hi ha
dirigit una campanya durant més de deu anys per restaurar el nom antic del
poble
Mae'n un o
enwau tlysaf yr Iaith Gymraeg ac mae Llanfihangel Genau'r Glyn wedi ysbrydoli
beirdd a chantorion gan gynnwys J. J. Williams, Idwal Jones a Chôr Telyn Teilo.
Llanfihangel Genau'r Glyn yw enw'r eglwys lleol, ac mae'r Cyngor Cymuned a
changhennau lleol Merched y Wawr yn arddel yr enw.
"És un dels noms més atractius en gal·lès i Llanfihangel Genau'r Glyn ha
inspirat poetes i cantants com ara J. J. Williams, Idwal Jones i Côr Telyn
Teilo {literalment: la coral d'arpes de Teilo}. Llanfihangel Genau'r Glyn és el
nom de l'església local, i el l'ajuntament del poble i sucursals locals de
Merched y Wawr {dones de l'alba - una asscociació de dones} porten el nom
Mae nifer o
gartrefi'r pentref hefyd wedi eu hysbrydoli gan yr hen enw - Garth y Glyn, Maes
y Glyn, Pant y Glyn a Bron Genau. Roedd felly yn gwneud synnwyr i adfer yr enw ar y
pentref", meddai.
Uns quants noms de cases del poble han estat inspirat també per nom -
Garth y Glyn - (el) turó (de) la vall, Maes y Glyn - (el) camp (de) la vall,
Pant y Glyn - (la) clota (de) la vall, i Bron Genau - (el) turó (de) (la) boca
(de la vall).
Credir i'r enw
Llandre gael ei hybu pan agorwyd y rheilffordd sy'n cysylltu Yr Amwythig ag
Aberystwyth er mwyn hwyluso'r di-Gymraeg i ynganu'r enw lle. Mae Mr. Jones ar
hyd yr amser wedi defnyddio Llanfihangel Genau'r Glyn ar arwydd ei gartref,
mewn gohebiaeth ac yn y cyfeirlyfr ffôn. "Rwyf wrth fy modd bod hyn
bellach yn swyddogol," meddai.
Creuen que el nom Llandre va ser promogut per l'empresa de ferrocarrils
que va fer la via que coinecta
"Llwyddwyd
i gyflawni hyn gyda chydweithrediad Cyngor Bro Sir Ceredigion. Mae'n wych o beth bod enw
mor delynegol nawr wedi ei ddiogelu wrth i ni symud i fileniwm newydd",
meddai Mr. Jones.
Era possible realitzar iaxò amb la cooperació
Llangatwg [lhan GA tug]
Llangatwg < Llangadog < llan ºGadog - l'església de Cadog.
(1) "Una granja a la parròquia de Llanedern {Caer-dydd}; sens dubte el
lloc d'una església desmuntada"
'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911) (John Hobson Mathews, Mab
Cernyw)
(2) Poble (SO 2117) i parròquia de Powys
(3) Poble (SS 7498) de Castell-nedd (els anglesos li diuen Cadoxton, o Cadoxton
juxta Neath, per diferenciar-lo de Tregatwg a la comarca de Bro Morgannwg, que
els anglesos també anomenen Cadoxton)
EN gal·lès, per diferrnciar-lo d'altres llocs amb el nom de Llangatwg,
s'utilitza un afegiment (tot i que la forma senzilla és la forma oficial) -
Llangatwg Glyn Nedd o Llangatwg Nedd (= del 'cwmwd' ('districte') de Glyn Nedd
o del 'cwmwd' of Nedd)
(4) = Llangatwg Dyffryn Wysg (Sir Fynwy)
(5) = Llangatwg Feibion Avel (Sir Fynwy)
(6) = Llangatwg Lingoed (Sir Fynwy)
Llangatwg Glyn Nedd [lhan GA tug glin NEEDH]
See Llangatwg
Llangatwg Nedd [lhan GA tug NEEDH]
See Llangatwg
Llanwenog [lhan WE nog]
Vegeu Bro Wenog.
Llareggub [lha RE gib]
Un topònim que té l'aspecte d'un topònim gal·lès creat per l'autor Dylan Thomas
per al poble de la seva obra 'Under Milk Wood' ('sota el bosc de la llet').
És potser un encapsulació del grau del seu interés en la llengua i cultura
gal·leses que els seus pares gal·Lesoparlants no li van transmetre - el van
pujar com a anglès monolingüe.
Es va adonar després de la seva mort que de fet no era cap nom gal·lès, sinó
l'expressió anglès malsonant BUGGER ALL escrit al revers (res de res; bugger
és sodomita, de la paraula francesa bulgar (de Bulgaria), que es fa servir
en anglès com a intensificador; all = tot). Els editors del text es van afanyar
a donar-lo una ortografia menys evident - Llaregyb - per amagar el seu origen.
(El fet que no sabia ni un borall de gal·lès era un gran orgull per en Dylan
Thomas i explica la seva arrogància envers els gal·lesoparlants. Hi ha una
novel·la còmica interessant publicada en gal·lès (Editorial: Y Lolfa) que
explica com pensaven els gal·lesoparlants d'en Dylan Thomas - Diawl y Gwenallt,
per en Marcel Williams. L'obra 'Under Milk Wood' de Dylan Thomas es va traduïr
al gal·lès amb el títol 'Dan y Wenallt' (sota el bosc blanc), i rl títol vol
dir més o menys 'el malparit del bosc blanc')
Llaregyb
Vegeu Llareggub
Lloygr [LHOI ger]
Lloygr - ortografia d'en Emrys ap Iwan per Lloegr (=
"Anglaterra")
llwyd [lhuid] (adjectiu)
(1) gris
Després d'un substantiu femení té una consonant inicial amb mutació suau - (y)
ºbont ºlwyd = {el} pont gris; (pont = pont)
Llyn Tegid [lhin TE gid]
Un llac (SH 9032) de Gwynedd al costat del qual hi ha el poble d'Y Bala (bala
= sortida d'un lake).
llyn Tegid - (el) llac (d'en) Tegid. El nom Tegid és o llatí Tacitus,
o una forma nadiu basada en la paraula 'teg' = fair. Els anglesos han
inventat el nom 'Bala Lake' per aquest lloc.
lwyd [luid] (adjectiu)
Forma amb mutació suau de llwyd = gris.
maen [main] (substantiu masculí)
(1) pedra
A Gal·les del Sud és maan, i a la majoria de Gal·les del sud-est és mään (com
una è oberta allargada). De vegades maen s'utilitza com a adjectiu - Y
Bont-faen (el pont de pedra)
maendy [MEIN di] (m)
casa de pedra (maen = pedra + mutació suau + ty = casa)
Y Maendy [ø MEIN di]
Explicació a l'entrada anterior
(1) nom d'un districte de Caer-dydd
(2) nom d'un districte de Casnewydd. A mapes anglesos té la forma lletja
"Maindee", encara que en anglès aquesta ortogrofia reprodueix més o
menys la pronunciació gal·lesa
maen hir [main HIIR] (m)
menhir (maen = pedra, hir = llarg).
El català menhir és la mateixa paraula, de l'anglès; la paraula anglès vé del
francès, del bretó mên-hir, una forma local del bretó maen-hir
Maeshyfryd [mais HØ vrid]
(y) maes hyfryd - {el} camp agredable; maes = camp, hyfryd = agredable
S'escriu en una sola paraula perquè és un nom d'habitació; com a nom de camp
els elements s'escriurien per separat (Maes Hyfryd), però de fet no és un nom
usat per un camp
(1) nom d'una circumscripció per eleccions locals i divisió administrativa de
Caergybi ("Holyhead"), Ynys Môn
Maes-teg [mais TEEG]
(1) un poble de PBO
(y) maes teg - {el} camp bon¡c; maes = camp, teg = bonic
S'escriu en una sola paraula perquè és un nom d'habitació; com a nom de camp
els elements s'escriurien per separat (Maes Teg)
melen [ME len] (adjectiu femení)
Groc. Vegeu melyn
Melin-ifan-ddu [MElin i van DHII]
Un poble (SS 9386 ) de la comarca de Pen-y-bont ar Ogwr.
melin Ifan Ddu = (el) molí (d'en) Ifan Ddu. Ifan Ddu vol dir Ifan
{dels} {cabells} negre{s}. El nom Ifan és una forma reduida de Ieuan equival
a l'anglès John. Ieuan és del britànic < llatí Johann- < grec).
Aquesta forma antiga 'Ieuan' es va tornar a utlitzar als segles 1800 i 1900 com
a nom de pila.
La forma local és Melin-ddu, amb pèrda del nom Ifan.
El nom anglès és 'Blackmill' - una traducció de la forma local, probablament
perquè el traductor no sabia la forma correcta. Sigui quin sigui la raó, la
forma anglesa és una barbaritat - perquè no era el molí que era de color negre!
melyn [gwin] (adjectiu)
(1) blanc
Hi ha una forma feminina melen. Després d'un substantiu femení té una
consonant inicial amb mutació suau - Bancffosfelen = banc y ffos
felen - {la} terra plana {de} la fossa groga
Mera [ME ra]
Un districte de Castell-nedd.
Significat: ?
La gent d'aquí tenia una reputació de ser violents.
Mireu 1003 - Gitto Gelli Deg yn yr Wythnos
Gadw, de la revista Seren Gomer, Any 1820
Mynd lawr gydag e i'r Crown - hen gownt gan hen Rhees yno - yfed gwerth saith
swllt - gwraig hen Rees yn dod iw fofyn am ddeg o'r gloch - un o wyr y Mera yw
hi - hi yn towlu cwart llawn i wyneb hen Rhees
{Baixar amb ell a (la taverna de) la Corona - Rhees hi té crèdit - beure
(cervesa del) valor (de) set xílins - la dona de l'amic Rees ve a buscar-lo a
les deu - ella és una de la gent de Y Mera - tira un litre ple (de cervesa) a
la cara de l'amic Rees - }
Vegeu també 0997.
"Yr Abi Jacs a'r Mera brid
Do's dim o'u bäth nhw yn y byd."
I'r gorllewin o'r ffin yma y mae gwyr Castell Nedd, neu fel yr adwaenid hwy ar
lafar gwlad "Gwyr y Mera." Ni fynnai gwyr y Fro gael un cyfathrach â
hwynt, oblegid
"Yr Abbey Jacs a'r Mera breed
'Dos dim o'u bäth nhw yn y byd."
{A l'oest d'aquest límit hi ha la gent de Castell-nedd (en anglès, Neath), o
com se'n diuen col·loquialment, Gwyr y Mera ("La gent de Y Mera"). La
gent de Bro Morgannwg ("la terra baixa de Morgannwg; en anglès Vale of
Glamorgan") no volien cap tract amb ells, perquè "Els tios (Jacs -
literalment 'Joanets') de Mynachlog-nedd (en anglès, Neath Abbey) i la raça de
Y Mera, no hi ha res de semblant al món" }
Mihangel [mi HA ngel]
(1) L'arcàngel Sant Miquel.
Daniel 10 (10-13) Ac wele, llaw a gyffyrddodd â mi, ac a'm gosododd ar fy
ngliniau, ac ar gledr fy nwylo,,, wele Michael, un o'r tywysogion pennaf, a
ddaeth i'm cynorthwyo; a mi a arhosiais yno gyda brenhinoedd Persia.
Daniel 10 (10-13) I vet aquí que un mà em tocà i em va fer aixecar tremolant
damunt els meus genolls i damunt les plames de les meves mans... i vet aquí qe
Miquel, un dels primers caps, vingué al meu socors i jo el vaig deixar allà,
prop del rei de Pèrsia.
Una dedicació favorida dels normands. Hi ha molts esglésies Llanfihangel a
Gal·les = església (de) Miq(uell) Àngel.
Morfa Henddol [MOR va HEN dhol]
Nom antic de Y Frïog ("Fairbourne") de la comarca de Gwynedd.
"el maresme de Henddol". (Henddol pot ser el nom d'una granja)
morfa = maresme, henddol = prat vell, hen = vell, dôl = corba d'un riu; prat en
una corba de riu; prat
Morlais [MOR les]
'gran riera' (mawr = gran, glais = riera).
Vegeu: Glanmorlais
Nant y Fedw [nant ø VE du]
(1) (la) riera (de) la bedollada. Nom de riera de Bedlinog, Gal·les del
sud-est.
newydd [NEU idh] (adjectiu)
(1) nou
Vegeu: Bontnewydd
ogof [O gov] (substantu femení)
Cova. La forma original en gal·lès tenia una g- inicial. Vegeu gogof.
oo [oo]
(1) aquesta és l'ortografia que fem servir aquí per indicar la 'o' llarga de
Gal·les del Sud, generalment en paraules d'una sil·laba, que correspon al
diftong 'oo' en gal·lès estàndard.
coed (bosc) > cood
croes (= creu) > croos
oer (= fred) > oor
pabell [PA belh] (substantiu femení)
La forma plural és pebyll.
(1) En gal·lès modern, tenda de campanya
(2) en topònims, cabana, caseta de ramader, pastura estiuenca de la terra alta
(3) En noms de capelles no-conformistes = tabernacle.
(Marc 9:5 - A Phedr a atebodd ac a ddywedodd wrth yr Iesu, Rabbi, da yw i ni
fod yma: a gwnawn dair pabell; i ti un, ac i Moses un, ac i Eleias un
Evangeli segons Sant Marc 9:5 - Llavors Pere, prenent la paraula, diu a Jesús:
Rabí, dona bó d'estar-nos aquí! Hi farem tres tendes: una per a tu, una per a
Moisés i una per a Elias.
La paraula gal·lesa és del britànic < llatí pâpil-iô = papallona,
tenda. La forma llatina es va esdevenir pebyll en gal·lès (la 'i' va
causar el canvi de la 'a' en 'e' - un proceès anomenat afecció vocàlica.) La
sequència resultant e-y és típica de plurals en altres paraules en gal·lès - padell
(paella), plural pedyll; (del llatí "patella"); castell
= castle, plural cestyll (del llatí "castellum"); i per tant
pebyll es veiea després també com una forma plural, i es va fer una nova forma
singular pabell sota la influència de les altres paraules. El topònim
escocès Peebles equival a pebyll = cabanes, amb l'afegiment del sufix
plural -s de la llengua terrabaixesa per retenir el sentit plural.
Paen
Versió gal·lesas del cognom anglès Payn, Payne (originalment amb la
pronunciació [pain], que la forma gal·lesa ha conservat). Del francès antic
(Paien) < llatí Pâgânus (pâgus = poble a les afores; per tant (1) pagès >
(2) civil, algú que no és soldat > (3) pagà (algú que no és soldat a
l'exèrcit de Crist)
Vegeu Pentre-baen (qv), Caer-dydd
Pantycelyn [pant ø KE lin]
pant y celyn - {la} clota {de}ls grèvols - pant = clota, y =
article definit, celyn = grèvols.
(1) (SN 8235) granja de Sir Gaerfyrddin, llar d'en William Williams (1717-91),
un compositor de cants metodista destacat Methodist, i escriptor i poeta. Avui
en dia es reconeix la seva gran contribució a la literatura gal·lesa - en la
seva vida va fer més de noranta llibres i opuscles. Es coneix pel nom de William Williams,
Pantycelyn, o senzillament Pantycelyn. De fet, la granja
anomenada Pantycelyn era la propietat de la seva dona - aquí van anra a viure
després da la seva boda al 1748. 'Pantycelyn' en noms de carrers i edificis
sovint commemora William Williams, més que ser la descripció geogràfica 'clota
dels grèvols'
(2) carrer de Casllwchwr (Abertawe)
(3) Neuadd Pantycelyn - una reidència per alumnes de paral gal·lesa a la
universitat de Gal·les a Aberystwyth, que commemora el compositor Pantycelyn
PBO - abreviatura que fem servir per a la comarca de Pen-y-bont ar
Ogwr
Pentre-baen [PEN tre BAIN]
Districte de Caer-dydd. Pentre vol dir poble, però el nom tal com és no
té gaire sentit. A 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911) (John
Hobson Mathews, Mab Cernyw) nota: 'Cefn-tre-baen (la serra de la vivenda de
Payn). "Keven Tree Paynes lands." Un feu franc amb prats i boscos a
les parròquies de Sain Ffagan i Pen-tyrch, a la senyoria de Meisgyn, 1595,
1666.
Això indica que l'origen és cefn tre ºBaen. Hi ha la mutació suau normal
d'un nom després de tre. Col·loquialment cefn en una síl·laba
sense accent es pot reduir fins a Ce'n. S'ha canviat la primera part del
nom Ce'n-tre-baen, i l'ha subsituït pentre = poble
Pen-y-bont ar Ogwr [pen ø BONT ar O gur]
Una ciutat (SS 9079) de Gal·les del sud-est, a partir del 1996 la ciutat
prinicpal de la comara del mateix nom.
El nom significa (el lloc anomenat) Pen-y-bont (del riu) Ogwr, per
diferenciar-lo d'altres indrets amb el nom Pen-y-bont.
Pen-y-bont = (la) (casa) (al) final (del) pont.
El anglesos li diuen Bridgend (bridge + end, una traducció del nom gal·les)
Formes locals en gal·lès són Pen-bont (amb pèrdua de l'article definit
d'enllaç), i d'això Pem-bont (n > m davant la consonant b). Loclament el nom
del riu és Ôcwr, i per tant una forma local del nom complet és Pen-bont ar Ôcwr
Prifddinas Gogledd Cymru
= la capital de Gal·les del Nord, un nom donat a Liverpool a Anglaterra
en broma, com que tants gal·lesos del nord hi van emigrar al segle 1800.
prys [priis] (substantiu masculí)
Copse, sotabosc, bosquet
D'una paraula celta relacionada amb una arrel germànica que és l'origen de la
paraula anglesa "hurst" = bosc, bosquet (ara una paraula més aviat
literària)
pwll tro [pulh TROO] (substantiu masculí)
(1) remolí, literalment 'bassa (de) gira'. Aquesta és la forma sudenca
de la paraula; al nord, la paraula corresponent és normalment trobwll -
és a dir, un substantiu compost del tipus "qualificant + substantiu
qualificat"
Y Pwll Tro [pulh TROO]
(1) "(traduït de l'anglès) Un lloc profund del riu Rhymni, sota el pont de
Bedwas, al poble d'Y Fan a la parròquia de Bedwas. Any 1755."). 'Cardiff
Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911) (John Hobson Mathews, Mab Cernyw)
pwrtwe [PURT we] (substantiu femení)
See Bwrtwe
r - una 'r' incial davant una vocal és de vegades un vestigi de
l'article definit 'yr' que s'ha ajuntat a un nom. Vegeu Rallt.
Rallt [ralht]
yr ºallt = el bosc - districte del poble Y Crwys (= els creus) (anglès:
"Three Crosses"), Abertawe
RCT - abreviatura que fem servir per a la comarca de Rhondda Cynon
Taf
Rhondda Cynon Taf [HRON dha KØ non TAAV]
Nom d'una comarca creada el 1996 - dels noms de tres rius principals dintre
dels límits comarcals.
Per no sé quina raó la forma dita 'gal·lesa' és la 'traducció' del nom 'anglès'
oficial - però l'única diferència és que el nom Taf s'escriu malament com a
Taff (Rhondda Cynon Taff).
Fem servir l'abreviatura RCT aquí per Rhondda Cynon Taf.
Rhyd-cryw [hriid KRIU]
rhyd (y) cryw - {el} gual {de} la passera (pedres al riu)
Localitat de Llanegryn, Gwynedd
Rhyd y Ceubren [hriid ø KEI bren]
rhyd y ceubren - {el} gual {de}l pren buit
Un gual damunt el poble d'Aberpennar (RCT)
shiriff [SHI rif]
sheriff
A Gal·les del Sud-oest un pinsà borroner és gwas y shiriff - el
missatger de xèrif (literalment: criat)
Soffeia [so FEI a]
nom de pica anglès - Sophia
Gerddi Soffeia (an anglès, Sophia Gardens) - un parc de Caer-dydd.
'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911) (John Hobson Mathews, Mab
Cernyw) (Traducció de l'anglès:) Aquella porció de les terres del castell de
Caer-dydd Castle situada al marge dret del riu Taf, al nord-oest de Pont
Caer-dydd. A l'1875 se les van obrir al públic, segons el desitg de Sophia, la
difunta marquesa de Bute. Els camps al nord d'aquests jardins es diuen Meusydd
Gerddi Soffeia, i es fan servir per actuacions públiques com l'exposició de
cavalls.
Swnyreos [suun ør E os]
sŵn (yr) eos - {el} so {de}l rossinyol
(1) nom de carrer d'Ystalyfera
Tawelfan [tau EL van]
(y) tawel ºfan = {el} lloc tranquil: (tawel = tranquil) + mutació suau + (man =
lloc). L'adjectiu davant el substantiu provoca la mutació suau de la consonant
inicial del substantiu.
(1) lloc de Pen-tyrch (Caer-dydd);
(2) nom de carrer d'Ystradgynlais (Powys-Brycheiniog)
(3) nom de carrer de Ffosygerddinen (Caerffili)
teg [teeg] (adjectiu)
(1) bonic
Vegeu Bryn-teg, Maes-teg.
Telynog [te LØ nog]
Nom d'un poeta (1840-1865).
Carta al diari el Western Mail ('Correu Occidental', de Caer-dydd), 04 abril
1984, que comenta una placa "Er Mwyn Cymru. Gosodwyd i fyny gan
Gymrodorion Aberteifi i gofio Telynog 1840-1865, Ossian Dyfed 1852-1916"
{pel bés de Gal·les. Posada pe {la societat dels} Cymrodorion {'els primers
habitants (de l'illa de Bretanya))' = nom d'una societat literària) d'Aberteifi
(ciutat del sud-oest) per comemorar Telynog, Ossian Dyfed}
"(traduït de lànglpes) (Telynog) va venir a Aber-dâr des d'Aberteifi al
segle passat i vivia a Cwm-bach, aprop d'Aber-dâr. Va compostar durant la seva
vida curta un poema: -
Blodeuynbach wyf fi mewn gardd
Yn araf, araf wywo
(Sóc una petita flor en un petit jardí, lentament, lentament pansint-se).
Poc sabia que estava morint, i amb 25 anys ja estava mort. Hi ha una
urbanització que du el seu nom, i Tre Telynog manté viu el seu nom, tot i que
els habitants no ho saben {la meva explicació: perquè són ara anglesoparlants
monolingües i saben poc de la seva pròpia identitat històrica i lingüísitica} .
G. DAVIES.
tew [teu] (adjectiu)
(1) gras
(2) (prat) ric. Vegeu Waun Dew
Tonna Uchaf [TO na I kha]
tonna uchaf - Tonna de dalt. La part de dalt del poble de Tonna (si no
vol dir 'la granja de dalt de dues anomenades Tonna')
Nom de carrer de Tonna (Castell-nedd ac Aberafan)
Traethmelyn [traith ME lin]
y traeth melyn - {la} platja groga
Nom de carrer d'Aberafan (CNA)
Traeth y De [traith ø DEE]
traeth y de - {la } platja {de}l sud
nom de platja d'Aberystwyth
Tretelynog [tree te LØ nog]
tre Telynog = (l') urbanització (d'en) Telynog
Nom d'una urbanització d'Aber-dâr (comarca de Rhondda Cynon Taf)
Vegeu Telynog
Twyn y Fid Ffawydd [tuin ø viid FAU idh]
twyn y ºfid ffawydd = {el} turó {de} la bardissa {de} faig - (twyn =
turó; paraula sobretot de sud-est) + y + mutació suau + (bid = bardissa) +
(ffawydd = faigs).
Nom d'una granja damunt Bedlinog (RCT)
Ty^-coch [tii KOOKH]
(y) ty coch - {la} casa vermella
(1) "(traduït de l'anglès) Una granja entre Trelái i Caerau" 'Cardiff
Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911) (John Hobson Mathews, Mab Cernyw)
(2) "(traduït de l'anglès) Un edifici antic davant Castell Caer-dydd (el
castell de Caer-dydd). després Cardiff Arms Inn (Hotel de l'Escut de
Caer-dydd)." 'Cardiff Records' (Archius de Caer-dydd) (1889-1911) (John
Hobson Mathews, Mab Cernyw)
Ty^-fry [tii VRII]
(y) ty ºfry - {la} casa alta, casa d'un lloc elevat. Fry és un
adverbi (= a dalt) i és un a forma amb mutació suau de la paraula obsoleta bry,
de bre = turó.
Ocurreix com a nom de casa o granja a Gal·les del sud-est, i també en noms de
carrers a
(1) Aber-dâr - (Ty-fry)
(2) Cefncribwr - (Heol Ty-fry), heol = carrer
(3) Caerdydd - (Gerddi Ty-fry), gerddi = jardins
Ty^isaf [tii I sav]
y ty^ isaf - {la} casa de sota
(1) nom de carrer de Caerffili.
La pronunciació general al sud és Tyisha [tii I sha].
De vegades s'escriu segons aquesta pronunciació col·loquial. Vegeu Tyisha)
Ty^isha [tii I sha]
y ty^ isaf - {la} casa de sota
Generalment, en gal·lès col·loquial, es perd una f [v] final - per tant isaf
és isa. Al sus, hi ha palatalització de la s quan entra en
contacte amb una i, i s es fa sh.
(1) nom d'un dsitricte de Llanelli (Sir Gaerfyrddin),
(2) Teras Tyisha (fila de Tyisha) - nom de carrer de Pengam (Caerffili)
Uwch Conwy [yuikh KON ui]
(districte) damunt (el riu) Conwy (uwch = més alt; damunt)
Nom d'una circumscripció adminstrativa i electoral de la comarca de Conwy
v
(1) La lletra v no s'utilitza a l'ortografia gal·lesa moderna, encara
que existia en gal·lès medieval.
(2) A la secle passat hi havia un intent per alguns escriptos de modificar
l'ortografia gal·lesa utilizant la 'v' en comptes de 'f', i d'elimar la lletra
'ff' a favor de 'f'. L'idea no va ser acceptat a Gal·les. Més tard, es veia com
ana ortografia 'patagònia' perque els colonistes gal·lesos en aquesta regió
d'Amèrica del Sud (1865) van adoptar aquest sistema (avui en dia, però, es fa
servir l'ortografia estàndard a la Patagònia). El nom gal·lès de la colònia és
'Y Wladfa' (literalment - lloc del nou país) però els primers colonistes feien
servir la forma 'Y Wladva'. Un poble de la valle del riu Camwy (Rio Chubut) es
diu Dolavon (prat del riu), en comptes de Dolafon .
(3) L'utilització de la lletra 'v' en noms gal·lesos és avui un anglicisme
que no es pot perdonar - Vron, Varteg, the Van, Velindre, etc - (Fron = turó,
Farteg = turó bonica, Fan = cim, Velindre = granja del molí) encara que serveix
per no deixar els no-gal·leso-palants cedir a la temptació de dir aquestes
paraules com si comecessin amb [f], els topònims gal·lesos han de ser escrits
en la oerrtografia actual i correcta.
(4) Al sud-oest d'Anglaterra paraules amb una 'f' inicial original es deien amb
'v'. Aquesta característica dialectal va ser portat pels colonistes anglesos
d'aquestes contrades a les seves zones de la terra baixa del sud-est de
Gal·les. Exemples en anglès modern i estàndard d'aquest influència dialectal
són:
.....(1) vixen = guilla. Hauria de ser (i era) fixen (com en alemany Füchsin),
però aquesta forma "vixen" deles dialectes amb 'v' é la forma
estàndard. El guineu mascle té una 'f' - fox.
.....(2) vane = penell; aspa de molí. La paraula 'weathervane' (penell, gallet)
hauria de ser weatherfane (com en alemany Fahne = bandera).
Hi ha exemples de la toponomia de les zones del sud-est de Gal·les ocupades
pels colonistes anglesos - al poble de Gwenfô (ST 1272) hi ha una granja amb el
nom anglès Vishwell (= fish well). En anglès modern 'well' = font, pou; però
antigament era 'riera', i el nom vol dir 'riera de peixos'.
Hi ha alguns manlleus en gal·lès meridional amb aquesta v- inicial -
.....(1) broga [BRO ga] = granota. El manlleu original era froga, però
en gal·lès, es penseva que la [v] de froga era la mutació de [b], i una nova
forma redical broga va sorgir.
.....(2) En aquesta zona de Gal·les un 'ferry' era feri [VE ri], i un
exemple es conserva al topònim Glanyferi (marge del "ferry", el marge
del riu on es atracava la barca)
.....(3) En alguns topònims hi ha l'element fer. La paraula gal·lesa per
'curt' és byr, amb la forma femenina 'ber', que té mutació suas de la consonant
inicial - 'fer' ´després d'un substantiu femení. Però aquesta paraula 'fer' a
Gal·les del Sud és de fet fer = avets, del dialecte anglès del sud-oest
vir (anglès estàndard fir).
Waun Dew [wain DEU]
(y) ºwaun ºdew - {el} prat ric. (gwaun = prat, tew = gras,
ric)
(1) nom de prat de la ciutat de Caerfyrddin. "(traduït de l'anglès: el nom
Richmond Terrace (= fila de Richmond) no té cap conecció amb el Comte de
Richmond; es va subsituir per error Richmead Terrace (rich= ric, mead = prat),
un nom suggerit per Waun Dew, un prat del costat)." William Spurrell,
Carmarthen and its Neighbourhood (Caerfyrddin i el seu entorn), 1879, pàgina 11
Waun-gron [wain GRON]
y waun gron - {el} prat (de terra alta) rodó
(1) nom d'un districte al comtat d'Abertawe
Waun-wen [wain WEN]
y waun wen - {the} white moor
(1) nom de carrers a (1) Y Porth (comarca de Rhondda Cynon Taf), (2) Cwmafan
(comarca de Castell-nedd ac Aberafan)
wen [wen] (adjectiu)
Forma amb mutació suau de gwen, la forma feminina de l'adjectiu gwyn =
blanc
werdd [werdh] (adjectiu)
Forma amb mutació suau de gwerdd, la forma feminina de l'adjectiu gwyrdd
= verd
Wern-fawr [wern VAUR]
y ºwern ºfawr - {el} gran pantà
(1) nom de carrer de Llanedern (Caerdydd)
S'escriu en una sola paraula perquè és un nom de carrer que imita un nom de
casa (?possiblement es tracta d'un nom de granja); com a nom de camp els
elements s'escriurien per separat (Wern Fawr)
Wern-fraith [wern VRAITH]
y ºwern ºfraith - {el} pantà variegat, la terra molla amb terra de
qualitat variable;
(1) nom de carrer, Bryn-coch (CN)
S'escriu en una sola paraula perquè és un nom de carrer que imita un nom de
casa (?possiblement es tracta d'un nom de granja); com a nom de camp els
elements s'escriurien per separat (Wern Fraith)
Werntarw [wern TA ru]
gwern y tarw - {el} pantà {de}l toro. la forma amb mutació suau ºwern
ha subsituït la forma radical esperada gwern
(1) village (SS 9684) by Pen-coed (Pen-y-bont ar Ogwr)
S'escriu en una sola paraula perquè és un nom habitatiu; com a nom de camp els
elements s'escriurien per separat (Gwern y Tarw)
y [ø]
(1) l'article definit (el, la, els, les)
(2) de vegades, allò que sembla l'article definit és la lletra 'i' en una forma
mal escrita del nom.
Per exemple, el nom Perthygleision d'Aber-fan, RCT, no és perth y gleision (que
si vol dir res seria 'la bardissa dels blaus, les coses blaves'), sinó perthi
gleision (Perthigleision) - bardisses verds.
ymyl (= ymÿl) [Ø mil] (substantiu
femení)
costat, marge
Ymylyrafon [Ø mil ør A vonl]
ymyl yr afon = {el} costat {de}l riu
Aquest és el nom d'un carrer al costat del riu Nedd a Bryn-coch (CN)
ysgyfarnog [ø skø VAR nog] (substantiu femení)
(1) llebre
En gal·lès parlat és normalment reduit a sgyfarnog. Com la majoria de
paraules amb -og era d'origen un adjectiu, d'una paraula perduda en
gal·lès modern (ysgyfarn = orella), amb el sufix per formar adjectius -og.
Literalment, (animal) (d') orelles (llargues). Ysgyfarn existeix en
còrnic modern (skovarn = orella) i en bretó (skovarn = orella). Al
nord de Gal·les la [v] es fa [w] - sgyfarnog > sgywarnog > sg'warnog.
Ble'r wyf i? Yr ych chi'n ymwéld ag un o dudalennau'r Gwefan
"CYMRU-CATALONIA" (Cymráeg)
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya) (català)
Where am I? You
are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
(English)
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) víziting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait
(Íngglish)
CYMRU-CATALONIA
Adolygiad diweddaraf - darrera
actualització 16 01 2001
Edrychwch ar yr Ystadegau / Mireu
les estadístiques / See Our Stats