1062c Noms gal·lesos de les cases - una llista amb traucció catalana segons els temes - turó, muntanya, casa, blanc, vermell, etc. Muntanya: Mynÿdd Du = (la) muntanya negra, Mynÿdd Mawr = (la) gran muntanya, Golwgymynÿdd = (la) vista (de) la muntanya

http://www.theuniversityofjoandeserrallonga.com/kimro/amryw/1_enwau/enwau_tai_rhestr_a_1062c.htm

Yr Hafan / Portada

..........1861c Y Fynedfa yn Gatalaneg / Entrada en català

...................0008c Y Gwegynllun / Mapa de la web

..............................0439c Enwau - Tudalen Ymgyfeirio / Noms - Pàgina Orientativa

.................................................0441c Enwau Lleoedd - Tudalen Ymgyfeirio / Topònims - Pàgina Orientativa

............................................................0605c Enwau Lleoedd Cymru (tudalen cyfeiriol) / Topònims gal·lesos (Pàgina orientativa)

.......................................................................1923e Enwau Tai Cymru (tudalen cyfeiriol) / Noms de cases en gal·lès (Pàgina orientativa)

...................................................................................y tudalen hwn / aquesta pàgina

..

Gwefan Cymru-Catalonia La Web de Gal·les i Catalunya The Wales-Catalonia Website Enwau Tai - Enwau Cymraeg ar aneddau wedi eu hesbonio yn Gatalaneg Noms gal·lesos de cases

1063k Y tudalen hwn yn Gymraeg

1233e This page in English (place names).

Hi ha una llarga tradició a Gal·les de posar a les cases dels pobles i de les ciutats un nom, a una placa al costat de la porta principal, o a la porta del jardí, al carrer. Poden ser noms del poble d'origen de la família, noms més aviat 'poètics', noms de la literatura gal·lesa, noms de la lluita per l'independència dels gal·lesos, etc. Alguns d'aquests noms són també noms de carrers d'urbanitzacións - amb o sense una paraula que denota 'carrer' (heol, ffordd, etc) 

Ael-y-brÿn (m) [ai-lø-BRIN] = 'cresta del turó'

Arhosfa (f) [ar-HOS-va] = llar ('esperar + lloc'); generalment amb la forma no estàndard º Arosfa ºº (f) [a-ROS-va]

Arsyllfan (m) [ar-SØLH-van] = 'lloc d'observació,(és a dir, lloc amb bona vista)'

Awelfrÿn (m) [au-EL-vrin] = 'turó de brisa'

Bro-deg (f) [broo-DEEG] = 'contrada bonica'

Bron-haul (f) [bron-HAIL] = 'turó (rodó) assolellat'

Brÿnawel (m) [bri-NAU-el] = 'turó de brisa'

Brÿnawelon (m) [bri-nau-E-lon] = 'turó de brises'

Brÿngolau (m) [brin-GO-le] = 'turó clar / assolellat'

Brÿnhyfrÿd (m) [brin-HØV-rid] = 'turó agradable'

Brÿn-teg (m) [brin-TEEG] = 'turó bonic'

Y Bwthÿn (m) [ø BU-thin] = 'la cabana'

Cadarnfa [ka-DARN-va] fortalesa

(CADARN = ferm, fort) + (sufix -FA = lloc).

Probablament no existeix com a nom de casa. No es fa servir en gal·lès modern - és probablament una paraula de diccionaris. Ocureix al diccionari de Thomas Wiliems (‘Dictionarium Latino-Cambricum) (1604-7), i també ak diccionari de Caerfallwch (1850) (English-Welsh Dictionary) (pàgina 225, on ‘acadrnfa’ tradueix l’anglès ‘strong hold’ (és a dir, stronghold. ‘fortalesa’). La paraula usual és ‘cadarnle’.

Cae-bach (m) [kai-BAAKH] = 'tancat petit'

Caegwenith (m) [kai-GWE-nith] = 'tancat / camp de blat'

Cae-gwÿn (m) [kai-GWIN] = 'tancat blanc'

Cartref / Cartre (m) [KAR-trev, KAR-tre] = 'la llar'

Cerddin [KER-dhin] servers (Sorbus aucuparia)

Nom de casa de Caerfallwch, Rhosesmor, Sir y Fflint

Enw ty^ yng Nghaerfallwch, Rhosesmor, Sir y Fflint

Cil-haul (m) [kiil-HAIL] = 'obac, lloc ombrívol' ("racó (fora) (del) sol")

Cilmeri (m) [kil-ME-ri] = 'localitat de Brycheiniog (Powÿs) on un soldat anglès va matar Llywelÿn ap Gruffudd, "Llywelÿn Ein Llÿw Olaf" ('Llywelÿn el nostre últim líder') 11-12-1282; (probablament 'racó de esbarzers')

Coed-yr-haf (m) [koi-dør-HAAV] = 'bosc d'estiu'

Creiglan (f) [KREI-glan] = 'vessant rocosa' (craig = "roca"+ glan = "vessant")

Dan-y-brÿn (m) [da-nø-BRIN] = 'sota el turó'

Danymynÿdd (m) [da-nø-MØ-nidh] = 'sota la muntanya'

Dan-y-rug (m) [da-nø-RIIG] = 'sota el bruc ( = a peu del turó de bruc')

Erÿl (f) [E-ril] = 'lloc d'observació, (és a dir, lloc amb bona vista)'

Y Fanheulog (f) [ø van-HEI-log] = 'el lloc assolellat'

Y Gilfach (f) [ø-GIL-vaakh] = 'el racó'

Glanafon (f) [gla-NA-von] = 'marge del riu'

Glan-môr (f) [glan-MOOR] = 'vora del mar'

Glanrafon (f) [glan-RA-von] = 'marge del riu'

Glanyrafon (f) [gla-nø-RA-von] = 'marge del riu'

Glan-y-môr (f) [gla-nø-MOOR] = 'vora del mar'

Gorffwÿsfa (f) [gor-FUIS-va] = 'lloc de repòs'

Gorwel (m) [GOR-wel] = ('horitzó')

Gorwelfa (f) [gor-WEL-va] = ('horitzó + lloc' = vista de l'horitzó)
Hafanheulog / Hafan Heulog (port / ancoratge asolellat)

(Yr) Hen Bersondÿ (m) [(ør) heen ber-SON-di] = 'antiga casa del capellà (anglicana)'

(Yr) Hen Ysgol (f) [(ør) hee-NØ-skol] = 'antiga escola'

Hafdir (m) [hav-DIR] = 'terra d'estiu'

Llain-deg (f) [lhain-DEEG] = 'feixa / parcel·la bonica'

Llehyfrÿd (m) [lhee-HØV-rid] = 'lloc agradable'

Llÿs-hedd (m) [lhiis-HEEDH] = 'cort / sala / casal de la pau'

Maes-hyfrÿd (m) [mais-HØV-rid] = 'camp agradable'

Morawelon (m) [moo-rau-E-lon] = 'brises del mar'

Pen-y-brÿn (m) [pe-nø-BRIN] = '(al) cim del turó'

Pen-y-cae (m) [pe-nø-KAI] = '(al) límit del tancat'

Pen-y-dre (m) [pe-nø-DREE] = '(al) límit del poble'

Penymynÿdd (m) [pe-nø-MØ-nidh] = '(al) cim de la muntanya'

Preswÿlfa (f) [pre-SUIL-va] = llar ('residir + lloc'); generalment amb la forma no estàndard º Arosfa ºº (f) [a-ROS-va]

Sŵn-y-don (m) [suu-nø-DON] = 'so del mar / de l'ona'

Sŵn-y-nant (m) [suu-nø-NANT] = 'so dela riera'

Swnyrafon (m) [suu-nø-RA-von] = 'so del riu'

Tawelfan (m) [tau-EL-van] = 'tranquil + lloc'

Trem-y-don (f) [tre-mø-DON] = 'vista del mar / de l'ona'

Trem-y-môr (f) [tre-mø-MOOR] = 'vista del mar'

Tremyrafon (f) [tre-mø-RA-von] = 'vista del riu'

Y Tyddÿn (m) [ø TØ-dhin] = 'parcel·la, granja petita'

Tÿ Ni ·· [tii NII] = 'la nostra casa

Tÿn-y-brÿn (m) [ti-nø-BRIN] = 'parcel·la del turó'

Tÿn-y-rhÿd (m) [ti-nø-RHIID] = 'parcel·la del gual'

Ysgubor-wen (f) [ø-SKI-bor WEN] = 'graner blanc'

Alguns noms hem tret d'un llibre en gal·lès per en Myrddin ap Dafÿdd
'Enwau Cymraeg ar Dai' (= nomes de cases en gal·lès)
Pris / Preu: (1997) £3.50 (rhÿw 800 peseta / unes 800 pessetes)

CYFEIRIAD / ADREÇA:
Gwasg Carreg Gwalch, (gwask KA-reg GWALKH)
12 Iard yr Orsaf, (DEI-dheg yar-dø-ROR-sav)
Llan-rŵst, (lhan-RUUST)
Dyffrÿn Conwÿ, (DØ-frin KO-nui)
Cymru / País de Gal·les (KØM-ri)
Trosiad / Cyfieithiad:
(editorial de la Pedra del Falcó, 12 Pati / recinte de l'Estació, Vall del riu Conwÿ, Gal·les)

Ble’r wÿf i? Yr ÿch chi’n ymwéld ag un o dudalennau’r Gwefan "CYMRU-CATALONIA"
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web "CYMRU-CATALONIA" (= Gal·les-Catalunya)
Where am I? You are visiting a page from the "CYMRU-CATALONIA" (= Wales-Catalonia) Website
Weø(r) àm ai? Yuu àa(r) vízïting ø peij fròm dhø "CYMRU-CATALONIA" (= Weilz-Katølóuniø) Wébsait

CYMRU-CATALONIA

Adolygiad Diweddaraf / Latest Update: 2005-03-21
ffeil: rho_enw.doc

Edrychwch ar yr Ystadegau / Mireu les estadístiques / See Our Stats