0969c Gwefan Cymru-Catalonia - la Web de Gal·les i Catalunya. Cywaith Siôn Prys Aberhonddu - el Projecte 'Siôn Prys Aberhonddu'. 'Llond y we o lên y Brython' - 'La xarxa plena de la literatura dels britons (= gal·lesos)'. Ja és hora que hi hagi un projecte en GAL·LÈS semblant al projecte 'Gutenberg' dels americans i els anglesos. Però ningú vol mullar-se els peus. Doncs ho farem nosaltres, a partire del dia vint-i-set del juny, 2000.

 

http://www.kimkat.org/amryw/1_testunau/sion_prys_mynegai_0969c.htm

 

0001z Yr Hafan

..........
1861c Y Fynedfa yn  Gatalaneg / Entrada en català

....................
0008c Y Barthlen / Mapa de la web

..............................aquesta pàgina /
y tudalen hwn




.. 

 

 

 

 

Gwefan Cymru-Catalonia
La Web de Gal·les i Catalunya


Cywaith Siôn Prys Aberhonddu
El Projecte "En Siôn Prys de la ciutat d'Aberhonddu" (Col·lecció de textos en gal·lès)


"Llond y We o Lên y Brython"
"(que estigui) plena la xarxa dels escrits dels britons (= els gal·lesos)”
 

 

 0960k  Y tudalen hwn yn Gymraeg - mynegai i’r testuanu Cymraeg - nofelau, erthyglau, ayyb) yn y wefan hon

 0997e This page in English (index of Welsh texts in this website)



Edrychwch ar ein llyfr ymwelwyr! Mireu el nostre llibre de visitants!


Llofnodwch ein llyfr ymwelwyr! Firmeu el nostre llibre de visitants!


 

Cywaith Siôn Prys Aberhonddu.

Els americans i els anglèsos tenen el seu Gutenburg Project.
El motiu és posar a la disposició de tothom, de franc, i mitjançant l'Internet un bon grapat de la literatura en llengua anglesa que ara és de propietata pública, on s'ha caducat el copyright. Té per nom el Gutenberg Project per comemorar Johan Gutenberg [YO-han GUU-tøn-berk] (nom original Jahannes Gensfleisch) (?1398-1468), impressor alemany, l'inventor del sistema d'imprimir amb tipus mòvil. Pel que sapiga, no existeix cap cosa semblant en GAL·LÈS.
Per tant, hem decidit estrenar "Cywaith Siôn Prys Aberhonddu", el projecte d' "En Siôn Prys de la ciutat d'Aberhonddu".

Qui era en Siôn Prys? 'John Price' (la forma anglesa del seu nom) era un nadiu de la ciutat sud-oriental Aberhonddu (1502-55; va morir als ±52-53 anys), Era d'una família de la capa alta de la societat - i és clar, era gal·lesoparlant (les capes més altes eren les primeres d'abandonar la seva llengua materna, però en aquella epòca la majoria encara no s'havien fet anglesos). Va estudiar a la universitat d'Oxford, i es va llicenciar en Dret. Durant la seva vida servia l'estat anglès en el seu intent d'eradicar la religió catòlica de la illa de Bretanya i anava de monestir en monestir per arreglar la seva dissolució. I es va benificiar de la seva feina també - la Corona anglesa li va atorgar el arrendament del priorat de la seva ciutat natal, Aberhonddu, i va poder comprar el priorat de Sant Guthlac a la ciutat de Hereford en Anglaterra, molt a prop de la frontera amb Gal·les, on es va fer la seva llar. Però apart de la seva vida professional discutible, en Siôn Prys va imprimir el primer llibre en llengua gal·lesa - "Yn y lhyvyr hwnn" - a l'any 1546 (quan tenia ±43-44 anys), tres anys després de la segona llei de l'anexació de Gal·les per Anglaterra. Tenia molt interés en la història i la literatura de la seva terra durant tota la seva vida, tot i la seva estada fora de Gal·les. És per tant un GAL·LÈS digne de comemoració 450 anys més tard. El títol del seu llibre seria en gal·lès modern "yn y llyfr hwn" i vol dir 'en aquest llibre' - de fet, no era un títol com a tal, sinó les primeres paraules de la primera frase del llibre. Era un llibre per la generalitat - per presentar a la gent els fonaments de la fe cristiana sobretot. Té l'alfabet gal·lès, un calendari, el Credo, el parenostre, els deu manaments, els set virtuts de l'església, i els set pecats mortals. També explica com llegir el GAL·LÈS, i consells pels agricultors per cada mes de l'any.

(Informació de "Cydymaith i Lenyddiaeth Cymru" (Company de la literatura gal·lesa) / Meic Stephens / 1986 / Gwasg Prifygol Cymru, Caerdydd) (Editorial de la Universitat de Gal·les, Caerdydd)

http://www.llgc.org.uk/drych/drych_c032.htm
Y llyfr printiedig Cymraeg cyntaf / el primer llibre imprimit en llengua gal·lesa: Yny lhyvyr hwnn (1546)”
Cewch weld y llyfr ar y dudalen hon (Llyfrgell Genedlaethol Cymru)
Es pot veure el llibre en aquesta pàgina de la Biblioteca Nacional de Gal·les

 

 

 

 

 

RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1970k

TEITL [títol]: Adgofion Andronicus

BLWYDDYN [any]: 1894

AWDUR [autor]: (= John William Jones, Y Bala, 1842-1895)

MANYLION [detalls]: Cyhoeddwyd: Caernarfon

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Cyhoeddwyd: Caernarfon

IAITH [llengua]: (GALLÈS)

CÔD Y GWEFANNWR: [CODI DEL WÈBMASTER]071

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: 2%

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1413k

TEITL [títol]: Amrywieithoedd Y Gymraeg.

BLWYDDYN [any]: 1847

AWDUR [autor]: Autor: (anònim)

MANYLION [detalls]: Y Traethodydd, Ionawr (= dialectes del gallès)

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Y Traethodydd, Ionawr (= dialectes del gallès)

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR: [CODI DEL WÈBMASTER]054

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: 100%

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 2204k

TEITL [títol]: Athrawiaeth yr Iawn

BLWYDDYN [any]: 1860

AWDUR [autor]: Y Parchedig Lewis Edwards

MANYLION [detalls]:

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 076

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: 6%

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1482k

TEITL [títol]: Atgofion Hen Lowr – Straeon ac Ysgrifau – Buddugol yn Eisteddfod Castell Nedd

BLWYDDYN [any]: 1934

AWDUR [autor]: John Davies (Pen Dâr)

MANYLION [detalls]:

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 057

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: 100%

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1059k

TEITL [títol]: At y Werin Weithyddawl Gymreig,.

BLWYDDYN [any]: 1845

AWDUR [autor]:

MANYLION [detalls]: (= al la gent treballadora de Galles). Revista: Seren Gomer. Un article que és una crida a la gent de Galles per que no abondonin la seva llengua i la seva cultura davant les influènces angleses

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls](= al la gent treballadora de Galles). Revista: Seren Gomer. Un article que és una crida a la gent de Galles per que no abondonin la seva llengua i la seva cultura davant les influènces angleses

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 014

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: 60%

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1243k

TEITL [títol]: Ble mà fa?

BLWYDDYN [any]: 1913

AWDUR [autor]: Autor: D.T. Davies

MANYLION [detalls]: Drama. Yn y Wenhwÿseg (iaith Cwm Rhondda).

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Obra de teatre. En gal·lès sud-oriental (vall de Rhondda).

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 030

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: 100%

============


2590k

Blodau’r Oes
Cylchgrawn i Blant (revista per a nens), Utica, Efrog Newydd
1875

 

============

RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 0940k

TEITL [títol]: Buchedd Gitto Gelli Deg yn yr wythnos gadw,

BLWYDDYN [any]: 1820.

AWDUR [autor]:

MANYLION [detalls]: Beirniadaeth ar duedd y glowyr i godi'r bys bach, gan Siencyn ap Tydfil yn Seren Gomer. (Crítica de la tendència dels miners de carbó d'emborratxar-se, d'en Siencyn ap Tydfil, a la revista 'Seren Gomer')

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Beirniadaeth ar duedd y glowyr i godi'r bys bach, gan Siencyn ap Tydfil yn Seren Gomer. (Crítica de la tendència dels miners de carbó d'emborratxar-se, d'en Siencyn ap Tydfil, a la revista 'Seren Gomer')

IAITH [llengua]: (GALLÈS; TRADUCCIÓ ANGLESA)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 004

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: 100%

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1456k

TEITL [títol]: Bugeilgerdd (1863)

BLWYDDYN [any]: 1865.

AWDUR [autor]: William Powell (Gwilym Penant)

MANYLION [detalls]: O gylchgrawn “Yr Eisteddfod”, Ionawr 1863 Llanc yn cwrdd â merch (Dafydd a Gwen), llanc yn colli’r ferch, y ddau gariad yn dod at ei gilydd unwaith eto. Autor: William Powell (Gwilym Penant). De la revista “Yr Eisteddfod”, gener 1865. Noi coneix noia, (Dafydd a Gwen), el noi perd la noia, els dos amants es tornen a trobar.

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]O gylchgrawn “Yr Eisteddfod”, Ionawr 1863 Llanc yn cwrdd â merch (Dafydd a Gwen), llanc yn colli’r ferch, y ddau gariad yn dod at ei gilydd unwaith eto. Autor: William Powell (Gwilym Penant). De la revista “Yr Eisteddfod”, gener 1865. Noi coneix noia, (Dafydd a Gwen), el noi perd la noia, els dos amants es tornen a trobar.

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 056

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============

2590k

Cadair ap Mwydyn
Hen Fyfyriwr
1900




RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1342k

TEITL [títol]: California

BLWYDDYN [any]: 1851

AWDUR [autor]: Autor: anònim

MANYLION [detalls]: Article de la revista Y Traethodydd, juliol 1851

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Article de la revista Y Traethodydd, juliol 1851

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 039

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:  100%

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 0059c

TEITL [títol]: Caneuon gwerin ac emynau

BLWYDDYN [any]: -

AWDUR [autor]:

MANYLION [detalls]: Pàgina índex - cançons populars i cants religiosos (CATALÀ)

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Pàgina índex - cançons populars i cants religiosos (CATALÀ)

IAITH [llengua]: (GALLÈS; TRADUCCIÓ CATALANA)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: xxx

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: xxx

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1272k

TEITL [títol]: Ceinion Essyllt Rhai o Brif Weithiau Barddonol a Rhyddieithol Thomas Essile Davies, neu Dewi Wyn o Essyllt, Dinaspowis. Caerdydd.”

BLWYDDYN [any]: 1874

AWDUR [autor]:

MANYLION [detalls]: (Poesia) Autor: Dewi Wyn o Esyllt (Thomas Essile Davies)

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls](Poesia) Autor: Dewi Wyn o Esyllt (Thomas Essile Davies)

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)(GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 029

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1729k

TEITL [títol]: Chwedlau Neu Ddammegion Aesop.

BLWYDDYN [any]: 1887?

AWDUR [autor]: GLAN ALUN

MANYLION [detalls]:

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]

IAITH [llengua]:

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 063

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: 2%

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1486k

TEITL [títol]: Cofiant a Phregethau y Diweddar Barch. David James Llaneurwg.

BLWYDDYN [any]: 1896.

AWDUR [autor]: y Parchedigion Thomas Rees, D.D., Merthyr a D. M. Phillips, Tylorstown.

MANYLION [detalls]: (Biografia i sermons del Pastor David James del poble de Llaneirwg).

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls](Biografia i sermons del Pastor David James del poble de Llaneirwg).

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 061

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1760k

TEITL [títol]: Cofiant y Tri Brawd o Lanbrynmair a Conwy.

BLWYDDYN [any]: 1893

AWDUR [autor]: E. PAN JONES, D.PH., M.A, MOSTYN. (1834-1922)

MANYLION [detalls]: Hanes y cais i sefydlu Gwladychfa Gymreig yn Nwyrain Tennessee ar adeg Rhyfel Cartref América Història de l’intent d’establir una colònia gal.lesa a l’es de Tennessee a l’època de la Guerra Civil Americana

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Hanes y cais i sefydlu Gwladychfa Gymreig yn Nwyrain Tennessee ar adeg Rhyfel Cartref América Història de l’intent d’establir una colònia gal.lesa a l’es de Tennessee a l’època de la Guerra Civil Americana

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 065

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]:

 

2477k

TEITL [títol]: Cyfaill o’r Hen Wlad yn America

BLWYDDYN [any]: 1840

AWDUR [autor]:

MANYLION [detalls]: Detholion o’r cylchgrawn (Cyfrol 3, 1840)

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Detholion o’r cylchgrawn (Cyfrol 3, 1840)

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 050

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============


2609k

Cyfaill yr Aelwyd a’r Frythones
1894



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 0967k

TEITL [títol]: Cyfarfod Dirwestol a Dadl Gyhoeddus, Ystradowen, Y Bont-faen.

BLWYDDYN [any]: 1842.

AWDUR [autor]:

MANYLION [detalls]: ("reunió d'abstenció i debat públic" - reunió per informar sobre els avantatges de l'abstenció de les begudes alcohòliques)

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]("reunió d'abstenció i debat públic" - reunió per informar sobre els avantatges de l'abstenció de les begudes alcohòliques)

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 002

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1347k

TEITL [títol]: Dadleuon Buddugol at Wasanaeth Cyfarfodydd Llenyddol, &c.

BLWYDDYN [any]: 1911

AWDUR [autor]: Autor: ‘Llygad y Dydd’.

MANYLION [detalls]: Eisteddfod Genedlaethol Caerfyrddin 191191 Converses en gallès per actuar a l’escenari

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Eisteddfod Genedlaethol Caerfyrddin 191191 Converses en gallès per actuar a l’escenari

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 043

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1392k

TEITL [títol]: Dafydd Dafis, sef Hunangofiant Ymgeisydd Seneddol

BLWYDDYN [any]: 1898

AWDUR [autor]: Beriah Gwynfe Evans,

MANYLION [detalls]: Llibre. Història en clau humor d’un tal “Dafydd Dafis” que es fa diputat a Londres per una circumscripció gal·lesa

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Llibre. Història en clau humor d’un tal “Dafydd Dafis” que es fa diputat a Londres per una circumscripció gal·lesa

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 053

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1276k  

TEITL [títol]: Dechrau Byw mewn Gwlad Newydd

BLWYDDYN [any]: 1896

AWDUR [autor]: Awdur: E. E. Jones, Genesee Depot, Wisconsin.

MANYLION [detalls]: (erthygl) ·····Sylwadau: erthygl o’r “Teulu”, Tachwedd 28 1896; wedi ei chopïo o’r cylchgrawn Cymraeg Americanaidd “Y Drych” Article reproduit a la revista “Y Teulu” (La Família) a l’any1896, llevat de la publicació americana en llengua gal·lesa “Y Drych” (El Mirall)

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls](erthygl) ·····Sylwadau: erthygl o’r “Teulu”, Tachwedd 28 1896; wedi ei chopïo o’r cylchgrawn Cymraeg Americanaidd “Y Drych” Article reproduit a la revista “Y Teulu” (La Família) a l’any1896, llevat de la publicació americana en llengua gal·lesa “Y Drych” (El Mirall)

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 031

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 0988k

TEITL [títol]: Dechreuad a Chynnydd Achos Crefydd yn Soar, Sir Fôn

BLWYDDYN [any]: 1880

AWDUR [autor]:

MANYLION [detalls]: Y Drysorfa 1880 (hístoria de la fundació d'una església no-conformista al segle 1800)

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Y Drysorfa 1880 (hístoria de la fundació d'una església no-conformista al segle 1800)

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 006

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 0851k

TEITL [títol]: Diarhebion Lleol Merthyrtudful

BLWYDDYN [any]: 1897

AWDUR [autor]: Gwernyfed

MANYLION [detalls]: xxx Casgliad 'Gwernyfed' wedi ei gyhoeddi gyntaf yn "Y Geninen" rhwng 1894 a 1897. (Proverbis de la ciutat de Merthyrtudful, d'en 'Gwernyfed', publicats a la revista "Y Geninen" 1894-1897)

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]xxx Casgliad 'Gwernyfed' wedi ei gyhoeddi gyntaf yn "Y Geninen" rhwng 1894 a 1897. (Proverbis de la ciutat de Merthyrtudful, d'en 'Gwernyfed', publicats a la revista "Y Geninen" 1894-1897)

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: xxx

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: xxx

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1208k

TEITL [títol]: Dros Gyfanfor a Chyfandir: Sef Hanes Taith o Gymru at Lanau y Môr Tawelog ac yn ôl, Trwy brif Daleithau a Thiriogaethau yr Undeb Americanaidd

BLWYDDYN [any]: 1883

AWDUR [autor]: William Davies Evans Aberystwyth:

MANYLION [detalls]: Argraffwyd gan J. Gibson, Swyddfa'r "Cambrian News,' Descripció d’un viatge als Estats Units a l’any 1881

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Argraffwyd gan J. Gibson, Swyddfa'r "Cambrian News,' Descripció d’un viatge als Estats Units a l’any 1881

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 008

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1358k

TEITL [títol]: Dyffryn Cynon

BLWYDDYN [any]: 1904

AWDUR [autor]: Jenkin Howell

MANYLION [detalls]: Articles de la revista Y GENINEN 1900-1904 sobre aquesta vall gallesa

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Articles de la revista Y GENINEN 1900-1904 sobre aquesta vall gallesa

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 048

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 0979k

TEITL [títol]: Eirinwg

BLWYDDYN [any]: 1915

AWDUR [autor]: A. Morris

MANYLION [detalls]: De la revista “Cymru” Una zona gallesa frontera que a l'hora de anexació de Galles a Anglaterra (1536 i 1542) es va ajuntar a una comarca (comtat) anglesa

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]De la revista “Cymru” Una zona gallesa frontera que a l'hora de anexació de Galles a Anglaterra (1536 i 1542) es va ajuntar a una comarca (comtat) anglesa

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 009

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1859c

TEITL [títol]: Englynion

BLWYDDYN [any]: -

AWDUR [autor]:

MANYLION [detalls]: Índex de pagines en aquesta web amb “englynion” (versos alliteratius) (CATALÀ)

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Índex de pagines en aquesta web amb “englynion” (versos alliteratius) (CATALÀ)

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 049

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 0953k

TEITL [títol]: Enwau Cymreig (2)

BLWYDDYN [any]: 1823

AWDUR [autor]: Cymro

MANYLION [detalls]: xxx Dwy ysgrif fer o Seren Gomer gan 'Cymro' a 'Ieuan Ddu o Lan Tawy', yn galw am i rieni roi enwau Cymraeg ar eu plant. (Noms gallesos - dos articles curts de la revista Seren Gomer (autors 'Cymro' [= ‘el gallès’] i 'Ieuan Ddu o Lan Tawy' [‘el Joan negre del marge del riu Tawy’]. Demanen que els pares posin als nens noms gallesos),

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]xxx Dwy ysgrif fer o Seren Gomer gan 'Cymro' a 'Ieuan Ddu o Lan Tawy', yn galw am i rieni roi enwau Cymraeg ar eu plant. (Noms gallesos - dos articles curts de la revista Seren Gomer (autors 'Cymro' [= ‘el gallès’] i 'Ieuan Ddu o Lan Tawy' [‘el Joan negre del marge del riu Tawy’]. Demanen que els pares posin als nens noms gallesos),

IAITH [llengua]: (GALLÈS; TRADUCCIÓ ANGLESA)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: xxx

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: xxx

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1874k 

TEITL [títol]: Enwau Cymreig (1)

BLWYDDYN [any]: 1823

AWDUR [autor]: Iruan Ddu o Lan Tawy

MANYLION [detalls]: Dwy ysgrif fer o Seren Gomer gan 'Cymro' a 'Ieuan Ddu o Lan Tawy', yn galw am i rieni roi enwau Cymraeg ar eu plant. (Noms gallesos - dos articles curts de la revista Seren Gomer (autors 'Cymro' [= ‘el gallès’] i 'Ieuan Ddu o Lan Tawy' [‘el Joan negre del marge del riu Tawy’]. Demanen que els pares posin als nens noms gallesos),

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Dwy ysgrif fer o Seren Gomer gan 'Cymro' a 'Ieuan Ddu o Lan Tawy', yn galw am i rieni roi enwau Cymraeg ar eu plant. (Noms gallesos - dos articles curts de la revista Seren Gomer (autors 'Cymro' [= ‘el gallès’] i 'Ieuan Ddu o Lan Tawy' [‘el Joan negre del marge del riu Tawy’]. Demanen que els pares posin als nens noms gallesos),

IAITH [llengua]: (GALLÈS; TRADUCCIÓ ANGLESA)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]:

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: xxx

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1784k

TEITL [títol]: Enwau Lleoedd

BLWYDDYN [any]: 1896

AWDUR [autor]: John Rhy^s

MANYLION [detalls]: Cymru / Cyfrol XI. / Hydref 15fed, 1896. / RHIF 63. / Tudalennau 149-153 Anerchiad y Llywydd, y Prifathraw John Rhys, i Eisteddfod y Castell Newydd yn Emlyn, Awst 13. 1896. Observacions sobre la toponímia gal.lesa

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Cymru / Cyfrol XI. / Hydref 15fed, 1896. / RHIF 63. / Tudalennau 149-153 Anerchiad y Llywydd, y Prifathraw John Rhys, i Eisteddfod y Castell Newydd yn Emlyn, Awst 13. 1896. Observacions sobre la toponímia gal.lesa

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: xxx

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: xxx

============

 


2330k

Erthyglau Emrys ap Iwan  
 

Articles d’en Emrys ap Iwan (Robert Ambrose Jones, Abergele, Conwy 1851-1906)
 

 

(CYMRAEG)

5%

078

 




RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1353k

TEITL [títol]: Ewyllys Siôn Morgan

BLWYDDYN [any]:

AWDUR [autor]: Glynfab

MANYLION [detalls]: Obra de teatre petita per en

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Obra de teatre petita per en

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 047

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============




RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1205k

TEITL [títol]: Geiriadur Cynaniadol Saesneg a Chymraeg: Yn yr hwn y silliadir y geiriau Saesneg a llythrenau Cymraeg.

AWDUR [autor]: Robert Ioan Prys

MANYLION [detalls]: BLWYDDYN [any]: 1857 (Introducció d’un diccionari de pronuciació per gal·lesos que aprenen anglès) Dinbych MDCCCLVII Cyhoeddwyd gan Thomas Gee. 1857 Rhagymadrodd yn unig / Només la introducció

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

011

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]:

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



 


TEITL [títol]: Geirlyfraeth Gymreig.

BLWYDDYN [any]: 1858

AWDUR [autor]:

MANYLION [detalls]: Awdur: Y Brython (2 Gorffennaf 1858) Una crítica del diccionari gal.lès anglès de Dr. Owain Puw de fa seixanta anys i la necessitat d’un nou diccionari que incorpora la llengua parlada

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

066

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1797k

TEITL [títol]: Gogwydd yr Iaith Gymraeg D. Edwardes, Crynfryn. Y Geninen (1915) 33

BLWYDDYN [any]: 1915

AWDUR [autor]: Moelddyn.

MANYLION [detalls]: (“La tendència de la llengua gal.lesa”) La llengua gal.lesa haurà mort abans del 1950; i sinó, el 1978

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

067

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============


2643k

Gwilym a Benni Bach

W. Llewelyn Williams.

 

1894

2%

079

 



============

RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1344k 

TEITL [títol]: Gŵr y Dolau

BLWYDDYN [any]: 1899

AWDUR [autor]: W. Llewelyn Williams.

MANYLION [detalls]: Memòries de poble de la joventut d’aquest nacionalista i diputat

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

040

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1333k

TEITL [títol]: Hamlet, Tywysog Denmarc.

BLWYDDYN [any]: 1864

AWDUR [autor]: Griffiths, D

MANYLION [detalls]: Cyfieithiad Buddugol Yn Eisteddfod Llandudno, 1864. Gan “William Stratford,” Sef, Mr. D. Griffiths. Yr Eisteddfod 1865, Rhif 6 Cyfrol II, Tudalennau 97-192

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

055

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1223k

TEITL [títol]: Hanes Tonyrefail

BLWYDDYN [any]:

AWDUR [autor]: Morgan, Thomas; Morgan, Owen (Morien)

MANYLION [detalls]: Hanes del poble de Tonyrefail abans de ser jun centre industrial Thomas Morgan gyda rhagymadrodd ag atodiad ar enwau lleol o amgylch Tonyrefail gan Owen Morgan (Morien))

IAITH [llengua]: (GALLÈS; TRADUCCIÓ ANGLESA)

IAITH [llengua]: (GALLÈS; TRADUCCIÓ ANGLESA)

013

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 2183k

TEITL [títol]: Hanes Eglwysi Annibynnol Cymru

BLWYDDYN [any]: 1871?.

AWDUR [autor]: Thomas, Rees; Thomas, John

MANYLION [detalls]: 1871?

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

073

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 2176k

TEITL [títol]: Hanes y Bibl Cymraeg

BLWYDDYN [any]:

1876

AWDUR [autor]: Levi, Thomas

MANYLION [detalls]: Thomas Levi Any de Publicació: BLwyddyn Cyhoeddi / 1876

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Thomas Levi Any de Publicació: BLwyddyn Cyhoeddi / 1876

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 072

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 0936k

TEITL [títol]: Hela Hen Eiriau

BLWYDDYN [any]: 1898

AWDUR [autor]: Spinther

MANYLION [detalls]: (“recollir antigues paraules”) Seren Gomer 1898, tudalennau (pàgines) 238-245 Paules de la llar i de la granja de Y Winllan, a prop del poble de Tal-y-bont, Ceredigion. Autor: Spinther

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls](“recollir antigues paraules”) Seren Gomer 1898, tudalennau (pàgines) 238-245 Paules de la llar i de la granja de Y Winllan, a prop del poble de Tal-y-bont, Ceredigion. Autor: Spinther

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 069

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1351k

TEITL [títol]: Hunan-Gymhorth (llyfr)

BLWYDDYN [any]: 1898

AWDUR [autor]: Leewis, J Gwrhyd

MANYLION [detalls]: Traducció de ‘Self-Help’ (Auto-ajuda) d’en Samuel Smiles. Traductor: J. Gwrhyd Lewis. (1898)

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Traducció de ‘Self-Help’ (Auto-ajuda) d’en Samuel Smiles. Traductor: J. Gwrhyd Lewis. (1898)

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 045

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 0852k

TEITL [títol]: Hwnt ac Yma - Anaml y clywid gair o Gymraeg ar yr heol ym Merthyrtudful

BLWYDDYN [any]: 1908

AWDUR [autor]: Llywelyn

MANYLION [detalls]: Sylwadau gan "Llywelyn" yn "Nharian y Gweithiwr" (1908)

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Sylwadau gan "Llywelyn" yn "Nharian y Gweithiwr" (1908)

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 037

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: 100%

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1054k

TEITL [títol]: I Godi’r Hen Iaith yn ei Hôl

BLWYDDYN [any]: 1910

AWDUR [autor]:

MANYLION [detalls]: Cymru, Cyfrol 38, Mai 1910, tudalennau 245-246.

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Cymru, Cyfrol 38, Mai 1910, tudalennau 245-246.

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 036

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: 100%

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1225k

TEITL [títol]: Isaac Lewis, Y Crwydryn Digrif (1)

BLWYDDYN [any]: 1906

AWDUR [autor]:

MANYLION [detalls]: storïau o ryw ganrif yn ôl (?1906) yn adrodd hynt a helynt y cymeriad ysmala hwn. (Isaac Lewis, el rodamón divertit. Històries d'un personatge de les valls de Rhondda). ?1906

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]storïau o ryw ganrif yn ôl (?1906) yn adrodd hynt a helynt y cymeriad ysmala hwn. (Isaac Lewis, el rodamón divertit. Històries d'un personatge de les valls de Rhondda). ?1906

IAITH [llengua]: (GALLÈS; TRADUCCIÓ ANGLESA)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 015

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1996k

TEITL [títol]: Isaac Lewis, Y Crwydryn Digrif (2)

BLWYDDYN [any]: 1908

AWDUR [autor]:

MANYLION [detalls]: storïau pellach (1908) am yr Hen Isaac. (Més històries sobre Isaac Lewis, el rodamón divertit) AFEGIT: 2005-09-07

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]storïau pellach (1908) am yr Hen Isaac. (Més històries sobre Isaac Lewis, el rodamón divertit) AFEGIT: 2005-09-07

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 015

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 0212kc

TEITL [títol]: Llanwynno - Yr Hen Amser, yr Hen Bobl a'r Hen Droeon

BLWYDDYN [any]: 1888

AWDUR [autor]: Thoma, William (Glanffwrd)

MANYLION [detalls]: (els vells temps, i la gent i els successos d'aquella època) Dyddiad / data: 1888 Awdur / autor: Glanffrwd, pseudònim d'en William Thomas 1843 (Ynys-y-bŵl, De Cymru / Galles del Sud) - 1890 (Llanelwy, Gogledd Cymru / Galles del Nord) (yn 47 oed / als 47 anys)

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls](els vells temps, i la gent i els successos d'aquella època) Dyddiad / data: 1888 Awdur / autor: Glanffrwd, pseudònim d'en William Thomas 1843 (Ynys-y-bŵl, De Cymru / Galles del Sud) - 1890 (Llanelwy, Gogledd Cymru / Galles del Nord) (yn 47 oed / als 47 anys)

IAITH [llengua]: (GALLÈS; TRADUCCIÓ CATALANA)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 016

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1582k

TEITL [títol]: Llyfr Dadleuon.

BLWYDDYN [any]: -

AWDUR [autor]:

MANYLION [detalls]: Awdur? Blwyddyn? Wrecsam. Argraffwyd gan Hughes a’i Fab.

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Awdur? Blwyddyn? Wrecsam. Argraffwyd gan Hughes a’i Fab.

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 058

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: 15%

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 0924k

TEITL [títol]: Llythyra Newydd

BLWYDDYN [any]: 1897

AWDUR [autor]: Bachan Ifanc

MANYLION [detalls]: Llithiau'r Bachan Ifanc yn Nharian y Gweithiwr (1895-7). Yn y Wenhwyseg Cartes de 'Bachan Ifanc' (Xicot jove), del diari radical Tarian y Gweithiwr (Escut del Treballador), 1895-7. En el dialcte del sud-est

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Llithiau'r Bachan Ifanc yn Nharian y Gweithiwr (1895-7). Yn y Wenhwyseg Cartes de 'Bachan Ifanc' (Xicot jove), del diari radical Tarian y Gweithiwr (Escut del Treballador), 1895-7. En el dialcte del sud-est

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 032

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1390k

TEITL [títol]: Magdalen

BLWYDDYN [any]: 1910

AWDUR [autor]: Williams, J.J.

MANYLION [detalls]: (cerdd) J.J. WILLIAMS Y Geninen. 1910

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls](cerdd) J.J. WILLIAMS Y Geninen. 1910

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 052

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: 100%

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 0975k

TEITL [títol]: Mari Lwyd

BLWYDDYN [any]: 1897?

AWDUR [autor]:

MANYLION [detalls]: Ceremònia tradicional amb closca de cavall al sud-est de Gal·les. Article de Tarian y Gweithiwr (1896? 1897?)

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Ceremònia tradicional amb closca de cavall al sud-est de Gal·les. Article de Tarian y Gweithiwr (1896? 1897?)

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 038

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============


089

kimkat2788

2788k

Murmuron Tawe
1913


============

 

RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 2180k

TEITL [títol]: Mwyar Duon

BLWYDDYN [any]:

AWDUR [autor]:. James, D (Defynnog)

MANYLION [detalls]: BLwyddyn?

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]BLwyddyn?

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 060

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: 3%

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1271k

TEITL [títol]: Mynydau Hamddenol: Ail Lyfr Nathan Wyn

BLWYDDYN [any]: 1905

AWDUR [autor]: Nathan Wyn

MANYLION [detalls]: (Poesia) Autor: Blwyddyn: 1905. Publicat a Yr Ystrad (Cwm Rhondda)

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls](Poesia) Autor: Blwyddyn: 1905. Publicat a Yr Ystrad (Cwm Rhondda)

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 028

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1060kc

TEITL [títol]: Ni'n Doi. Dicyn o Anas Dai a Finna a'r Ryfal.

BLWYDDYN [any]: 1918

AWDUR [autor]: Glynfab

MANYLION [detalls]: ("Ni ein Dau. Tipyn o Hanes Dai a Finnau a'r Rhyfel"). Glynfab, 1918. I gatw'r ên dafottiath yn fyw - "I gadw'r hen dafodiaith yn fyw".) Helyntion Dai a Shoni, dou fachan o Gwm Rhondda. (Nosaltres dos. Un amica de la història d'en Joan i en David de les valls de Rhondda durant la guerra. Autor: Glynfab. 1918. 'per mantenit viu el vell dialecte')

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]("Ni ein Dau. Tipyn o Hanes Dai a Finnau a'r Rhyfel"). Glynfab, 1918. I gatw'r ên dafottiath yn fyw - "I gadw'r hen dafodiaith yn fyw".) Helyntion Dai a Shoni, dou fachan o Gwm Rhondda. (Nosaltres dos. Un amica de la història d'en Joan i en David de les valls de Rhondda durant la guerra. Autor: Glynfab. 1918. 'per mantenit viu el vell dialecte')

IAITH [llengua]: (GALLÈS; TRADUCCIÓ CATALANA)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 017

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 0849k

TEITL [títol]: Nodweddion Cymráeg llafar Aber-dâr yn y flwyddyn

BLWYDDYN [any]: 1902

AWDUR [autor]: Howell, Jenkin

MANYLION [detalls]: Disgrifiad o dafodiaith y rhan hon o Gwm Cynon (Característiques del gallès parlat de la ciutat d'Aber-dâr 1902.)

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Disgrifiad o dafodiaith y rhan hon o Gwm Cynon (Característiques del gallès parlat de la ciutat d'Aber-dâr 1902.)

IAITH [llengua]: (GALLÈS; TRADUCCIÓ ANGLESA)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 018

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============


092

kimkat2339k

 2339k

Orgraph yr Iaith Gymraeg / R. I. PRYS, A THOMAS STEPHENS / 1859. 
(Ortografia gal·lesa)

 


============

 

RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1955k

TEITL [títol]: Plant y Gorthrwm

BLWYDDYN [any]: 1908

AWDUR [autor]: Hughes, Anne Harriet (Gwyneth Vaughan)

MANYLION [detalls]: 1908 Anne Harriet Hughes (1852-1910)

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]1908 Anne Harriet Hughes (1852-1910)

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 070

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: 50%

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1345k

TEITL [títol]: Pont-ar-Fynach, a’i hamgylchoedd

BLWYDDYN [any]: 1851

AWDUR [autor]:

MANYLION [detalls]: Descripció del poble de Pontarfynach (comarca de Ceredigion) Y Traethodydd (1851).

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Descripció del poble de Pontarfynach (comarca de Ceredigion) Y Traethodydd (1851).

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 041

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1001k

TEITL [títol]: Prif ddinas i Gymru

BLWYDDYN [any]: 1895

AWDUR [autor]: ap Iwan, Emrys

MANYLION [detalls]: MANYLION [detalls]: Article d'en Emrys ap Iwan de la revista Y Geninen (1895) ('el porro'). Diu que qualsevol capital de Galles haurà de ser al centre del païs; està en contra de la proposta de fer la capital a la ciutat de Caer-dydd, en un racó del sud-est; també diu que la frontera entre Galles i Anglaterra ha de ser el riu Hafren (la frontera medieval) (GALLES)

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Article d'en Emrys ap Iwan de la revista Y Geninen (1895) ('el porro'). Diu que qualsevol capital de Galles haurà de ser al centre del païs; està en contra de la proposta de fer la capital a la ciutat de Caer-dydd, en un racó del sud-est; també diu que la frontera entre Galles i Anglaterra ha de ser el riu Hafren (la frontera medieval) (GALLES)

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 019

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: :

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 0936k

TEITL [títol]: Randibws Cendl

BLWYDDYN [any]: 1860

AWDUR [autor]: Dai Shinkin

MANYLION [detalls]: Erthygl o'r Punch Cymraeg 1860. (Cendl, Blaenau Gwent). Cymysgfa o Gymraeg y de-ddwyrain a Chymraeg safonol. (Les reunions del poble de Cendl)

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Erthygl o'r Punch Cymraeg 1860. (Cendl, Blaenau Gwent). Cymysgfa o Gymraeg y de-ddwyrain a Chymraeg safonol. (Les reunions del poble de Cendl)

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 020

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1221k

TEITL [títol]: Rhys Lewis (“Hunangofiant Rhys Lewis, Gweinidog Bethel”)

BLWYDDYN [any]: 1885

AWDUR [autor]: Owen, Daniel

MANYLION [detalls]: Novel·la. (‘autobiografia de Rhys Lewis, el pastor de l’església de Bethel’) Daniel Owen (yr Wyddgrug) 1885

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Novel·la. (‘autobiografia de Rhys Lewis, el pastor de l’església de Bethel’) Daniel Owen (yr Wyddgrug) 1885

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 021

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1814k

TEITL [títol]: Seisnigo Enwau Cymréig – Enwau Lleoedd

BLWYDDYN [any]: 1897

AWDUR [autor]: ap Iwan, Emrys

MANYLION [detalls]: Emrys ap Iawn Y Geninen (Ionawr 1897) Cyfrol 15, Rhif 1Protesta contra l’anglicització de la toponímia gal·lesa

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Emrys ap Iawn Y Geninen (Ionawr 1897) Cyfrol 15, Rhif 1Protesta contra l’anglicització de la toponímia gal·lesa

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 068

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1532k

TEITL [títol]: Siencyn Pen-hydd (Hanes Bywyd Siencyn Penhydd)

BLWYDDYN [any]: 1850

AWDUR [autor]: Matthews, Edward

MANYLION [detalls]: Seleccions de la vida de Siencyn Pen-hydd - proto-novela gal·lesa

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Seleccions de la vida de Siencyn Pen-hydd - proto-novela gal·lesa

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 046

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1242k

TEITL [títol]: ’S Lawer Dydd

BLWYDDYN [any]: 1918

AWDUR [autor]: Williams, W. Llewelyn

MANYLION [detalls]: Memòries de poble de la joventut d’aquest nacionalista i diputat del parlament anglès

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Memòries de poble de la joventut d’aquest nacionalista i diputat del parlament anglès

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 022

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 0951k

TEITL [títol]: Tafodieithoedd Morgannwg

BLWYDDYN [any]: 1911

AWDUR [autor]: Jones, T

MANYLION [detalls]: T. Jones, Ysgol y Cyngor, Dunraven, Treherbert / Y Grail, Volume 4, No. 13 (1911). Beth yw'r Wenhwyseg ac ym mha le y siaredir. (Dialectes de Morgannwg. Què és el 'Wenhwyseg' (dialecte del sud-est) i on es parla

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]T. Jones, Ysgol y Cyngor, Dunraven, Treherbert / Y Grail, Volume 4, No. 13 (1911). Beth yw'r Wenhwyseg ac ym mha le y siaredir. (Dialectes de Morgannwg. Què és el 'Wenhwyseg' (dialecte del sud-est) i on es parla

IAITH [llengua]: (GALLÈS; TRADUCCIÓ ANGLESA)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 023

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 0961k

TEITL [títol]: Taith Americanaidd.

BLWYDDYN [any]: 1843

AWDUR [autor]: Griffiths, S

MANYLION [detalls]: Y Diwygiwr 1843, Cyfrol 8, tudalennau 370-371. Llythyr o America (Cincinnati, Gorff. 26, 1843) gan John Griffiths, mab y Parch. S Griffiths, Horeb, Ceredigion. (Viatge americà - carta de l'any 1843 de Cincinnati)

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Y Diwygiwr 1843, Cyfrol 8, tudalennau 370-371. Llythyr o America (Cincinnati, Gorff. 26, 1843) gan John Griffiths, mab y Parch. S Griffiths, Horeb, Ceredigion. (Viatge americà - carta de l'any 1843 de Cincinnati)

IAITH [llengua]: (GALLÈS; TRADUCCIÓ ANGLESA)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 024

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 0939k

TEITL [títol]: Tavodiaith Morganwg.

BLWYDDYN [any]: 1888

AWDUR [autor]: Evans, Thomas Christopher (Cadrawd)

MANYLION [detalls]: Ymgom rhwng dau farmwr {sic} (Shencyn Domos a Shon Matho) yn Nhghanolbarth Morganwg, ar ddydd marchnad. Awdur: Cadrawd (Thomas Christopher Evans 1846-1918). Cyvaill {sic} yr Aelwyd, Cyfrol 8, 1888. Tudalennau 61-2 (El dialecte de Morgannwg - conversa entre dos pagesos (Shencyn Domos a Shon Matho) de Morgannwg central al dia del mercat de bestiar. 1888.)

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Ymgom rhwng dau farmwr {sic} (Shencyn Domos a Shon Matho) yn Nhghanolbarth Morganwg, ar ddydd marchnad. Awdur: Cadrawd (Thomas Christopher Evans 1846-1918). Cyvaill {sic} yr Aelwyd, Cyfrol 8, 1888. Tudalennau 61-2 (El dialecte de Morgannwg - conversa entre dos pagesos (Shencyn Domos a Shon Matho) de Morgannwg central al dia del mercat de bestiar. 1888.)

IAITH [llengua]: (GALLÈS; TRADUCCIÓ ANGLESA)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 025

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1384k

TEITL [títol]: Telynegion Maes a Môr

BLWYDDYN [any]: 1908

AWDUR [autor]: Eifion Wyn

MANYLION [detalls]: (“versos de camp i mar”) Poesia

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls](“versos de camp i mar”) Poesia

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 051

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1232k

TEITL [títol]: Tribannau Morgannwg

BLWYDDYN [any]:

AWDUR [autor]:

MANYLION [detalls]:

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 034

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: 100%

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 0950k

TEITL [títol]: Tros y Tonnau - Pigion am Gymry América

BLWYDDYN [any]: 1897

AWDUR [autor]:

MANYLION [detalls]: 'a l'altra banda del mar' - notícies breus dels gallesos del Estats Units, de la revista 'Y Teulu' ('la família') 1896, 1897. Publicades per primera vegada a 'Y Drych' (the mirror).

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]'a l'altra banda del mar' - notícies breus dels gallesos del Estats Units, de la revista 'Y Teulu' ('la família') 1896, 1897. Publicades per primera vegada a 'Y Drych' (the mirror).

IAITH [llengua]: (GALLÈS; TRADUCCIÓ ANGLESA)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]:

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 2175k

TEITL [títol]: Twyll Dyn

BLWYDDYN [any]:

AWDUR [autor]: Eirwyn Pontshân,

MANYLION [detalls]: 1982

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]1982

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 035

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: 1%

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 0994k

TEITL [títol]: Twynog - Cyfrol Goffa y diweddar T. Twynog Jeffreys, Rhymni. Dan Olygiaeth Dyfed. (Evan Rees).

BLWYDDYN [any]: 1912

AWDUR [autor]: Jeffries, T. Twynog

MANYLION [detalls]: Poesia popular, majoritàriament religiosa, d’un poeta menor nascut a Llanddeusant al sud-oest i wue vivia a la zona industrial del sud-est, a Aber-dâr, Merthyrtudful, i finalment a Rhymni

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Poesia popular, majoritàriament religiosa, d’un poeta menor nascut a Llanddeusant al sud-oest i wue vivia a la zona industrial del sud-est, a Aber-dâr, Merthyrtudful, i finalment a Rhymni

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 027

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============


2218k

William Tomos Benja.
Cymeriad Hynod a Adwaenwn.
 

J. James, Tylorstown.
 

 

1911. 

 

100%

077



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1285c

TEITL [títol]: Y Beibl Cysegr-Lân 1620 (Fersiwn Rhisiart Parri)

BLWYDDYN [any]: 1620

AWDUR [autor]: Morgan, William

MANYLION [detalls]: La Bíblia – traducció del’any 1620

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]La Bíblia – traducció de l’any 1620

IAITH [llengua]: (GALLÈS; TRADUCCIÓ ANGLESA)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 003

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1759k

TEITL [títol]: Y Gymydogaeth Gymreig Yn Tennessee.

BLWYDDYN [any]: 1856.

AWDUR [autor]:Bebb, William

MANYLION [detalls]: William Bebb. Y Cronicl. Cyfrol 14, Rhif 159. Blwyddyn Carta que descriu terrenys al costat dels pobles de Huntsville / Jacksboro / Huntsville / Clinton a l’estat de Tennessee a prop del límit amb l’estat de Kentucky on es proposa fer una veïnat d’emigrants gal.lesos

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]William Bebb. Y Cronicl. Cyfrol 14, Rhif 159. Blwyddyn Carta que descriu terrenys al costat dels pobles de Huntsville / Jacksboro / Huntsville / Clinton a l’estat de Tennessee a prop del límit amb l’estat de Kentucky on es proposa fer una veïnat d’emigrants gal.lesos

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 064

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1316k

TEITL [títol]: Yn Eisieu – Safon Gymreig

BLWYDDYN [any]: 1906

AWDUR [autor]: Williams, W. Llewelyn

MANYLION [detalls]: W. Llywelyn Williams Y Geninen,

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]W. Llywelyn Williams Y Geninen,

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 033

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: 100%

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1449k

TEITL [títol]: Yn Nyffryn Tywi sef Brasluniau o Fywyd Gwledig.

BLWYDDYN [any]: 1894

AWDUR [autor]: Jones, D. Rhagfyr

MANYLION [detalls]: “A la vall de riu Tywi, és a dir assaigs sobre la vida rural” O’r cylchgrawn / de la revista “Cyfaill yr Aelwyd a’r Frythones”,

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]“A la vall de riu Tywi, és a dir assaigs sobre la vida rural” O’r cylchgrawn / de la revista “Cyfaill yr Aelwyd a’r Frythones”,

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 062

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]:

 

RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1346k

TEITL [títol]: Yr Adgyfodiad

BLWYDDYN [any]: 1851

AWDUR [autor]: Williams, Morris (Nicander)

MANYLION [detalls]: Nicander (Morris Williams 1809-1874) Poema – ‘La resurrecció’. De la revista Y Traethodydd

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Nicander (Morris Williams 1809-1874) Poema – ‘La resurrecció’. De la revista Y Traethodydd

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 042

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: 20%

============



RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 1350k

TEITL [títol]: Yr Adgyfodiad

BLWYDDYN [any]: 1851

AWDUR [autor]: Tomas, Ebenezer (Eben Fardd)

MANYLION [detalls]: Eben Fardd (Ebenezer Thomas 1802-1863) Poema – ‘La resurrecció’. De la revista Y Traethodydd

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls]Eben Fardd (Ebenezer Thomas 1802-1863) Poema – ‘La resurrecció’. De la revista Y Traethodydd

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 044

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: 20%

 

RHIF Y DUDALEN [número de pàgina]: 2186k

TEITL [títol]: Yr Iaith Gymraeg

BLWYDDYN [any]: 1891

AWDUR [autor]: Morris Jones, John

MANYLION [detalls]: John Morris Jones, (Erthygl yn y Gwyddoniadur Cymreig)        

TROSIAD O’R MANYLION [traducció dels detalls] John Morris Jones, (Erthygl yn y Gwyddoniadur Cymreig) 

IAITH [llengua]: (GAL·LÈS)

CÔD Y GWEFANNWR [codi del wèbmaster]: 074

CANRAN O’R YSGRIF WEDI EI WNEUD [percentatge de l’escrit fet]: 5%

============


2589k

Y Siswrn

Daniel Owen

 

1888

100%

(imatges jpg)

 



 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



 

ELS TEXTOS SEGONS L'ANY DE PUBLICACIÓ:

1820 - Buchedd Gitto Gelli Deg yn yr Wythnos Gadw (Merthyrtudful)
1823 - Enwau Cymreig
1842 - Cyfarfod Dirwestol, a Dadl Cyhoeddus (Ystradowen, Y Bont-faen)
1843 - Taith Americanaidd
1845 - At y Werin Weithyddawl Gymreig
1847 -
Amrywieithoedd Y Gymraeg.
1850 – Siencyn Penhydd
1851 – Pont-ar-Fynach a’i hamgylchoedd
1851 – Yr Adgyfodiad. Awdl gan Nicander
1851 – Yr Adgyfodiad. Awdl gan Eben Fardd
1856 -
Y Gymydogaeth Gymreig Yn Tennessee
1856 –
Geirlyfraeth Gymreig
1857 – Geiriadur Saesneg
1860 - Randibws Cendl
1880 - Dechreuad a Chynnydd Achos Crefydd yn Soar, Sir Fôn
1883 – Dros Gyfanfor a Chyfandir
1888 - Llanwynno - Yr Hen Amser, yr Hen Bobl a'r Hen Droeon
1888 - Tavodiaith Morgannwg (Llangynwyd)
1894 -
Yn Nyffryn Tywi sef Brasluniau o Fywyd Gwledig.
1895 - Prif Ddinas i Gymru
1896 – Enwau Lleoedd
1896 - Tros y Tonnau
1897 - Diarhebion Lleol Merthyrtudful
1897 - Gwareiddiad y Rhondda
1897? - Mari Lwyd (Tarian y Gweithiwr)
1898 -
Dafydd Dafis, sef Hunangofiant Ymgeisydd Seneddol (Beriah Gwynfe Evans)
1902 - Nodweddion Cymráeg llafar Aber-dâr
1904 – Dyffryn Cynon
1908 – Telynegion Maes a Môr
1905 – Mynydau Hamddenol (Nathan Wyn)
1910? - Isaac Lewis, y Crwydryn Digri
1911 - Tafodieithoedd Morgannwg
1912 -
Deg o Ddadleuon Buddugol at Wasanaeth Cyfarfodydd Llenyddol, &c.
1912 - Twynog
1913 – Ble Mà Fa?
1915 - Eirinwg
1918 - Ni'n Doi. Dicyn o Anas Dai a Finna a'r Ryfal
?1918 - Ewyllys Siôn Morgan

 

DOLENNAU MEWNOL / ENLLAÇOS INTERNS

0043c
yr iaith Gymráeg
la llengua gal·lesa
·····
0006c
mynegai i'r hyn a geir yn y gwefan
l'índex de les temes de la web
 
·····
0821c
chwiliwch y gwefan hwn o'n tudalen archwilwyr
cerqueu aquesta web - la nostra pàgina de cercadors

0052c
testunau ag iddynt drosiadau Catalaneg
textos amb traducció catalana



Adolygiad diweddaraf 02 07 2002
·····

Sumbolau arbennig: ŷ ŵ 

Ble’r wyf i? Yr ych chi’n ymwéld ag un o dudalennau’r Gwefan “CYMRU-CATALONIA”
On sóc? Esteu visitant una pàgina de la Web “CYMRU-CATALONIA” (= Gal·les-Catalunya)
Weø(r) àm ai? Yùu àa(r) vízïting ø peij fròm dhø “CYMRU-CATALONIA” (= Weilz-Katølóuniø) Wéb-sait
Where am I?
You are visiting a page from the “CYMRU-CATALONIA” (= Wales-Catalonia) Website

CYMRU-CATALONIA

Edrychwch ar fy Ystadegau / Mireu les estadístiques / View My Stats